“Manual per a unes eleccions”
Diumenge el poble de Catalunya tindrà l’oportunitat d’elegir els seus representants polítics a les urnes. Avui a mitjanit acaba la campanya electoral. Si mai no parlo de política a classe ni al bloc, a què treu cap aquesta entrada? Doncs, que la idea política de responsabilitzar el poble del govern d’una ciutat o d’un Estat és una altra herència cultural que hem heretat de grecs i de romans, tot i que la seva societat era esclavista i que les dones estaven excloses (tot i que a Roma podien demanar el vot). Sols hi podien participar els homes lliures, els anomenats ciutadans romans, si eren majors d’edat.
En el segle IaC el magistrat, normalment un dels dos cònsols, vint-i-quatre dies abans dels comicis (comitia), convocava l’assemblea corresponent on feia pública la llista dels candidats acceptats i, tot seguit, la penjava en un lloc ben visible. Aquests vestien una toga blanca (candida en llatí) i començava la campanya electoral (petitio) que consistia a deixar-se veure en públic (ambitio) i a demanar el vot amb una encaixada de mans (prensatio).
El dia de la votació, que fou secreta a partir del 139 aC, l’assemblea es reunia en el Camp de Mart en unes instal·lacions (Saepta) on els ciutadans agrupats per tribus o centúries, segons la votació, exercien el seu dret a vot en la cista, si els auspicis, consultats pel president, eren favorables. Després de passar una passarel·la, els votants s’havien d’acreditar i després escrivien en una tauleta de cera (tabella) el nom o els noms dels seus candidats. Vora les urnes hi havia els garants del vot per evitar el frau, un anomenat pel president i els altres pels candidats.
Al final de la votació, hi havia l’escrutini. Per sorteig es feien públics els diferents resultats parcials i finalment sortien els magistrats electes. El candidat proclamat en primer lloc podia ser qui no ha obtingut més nombre de vots absoluts; per tant per guanyar les eleccions calia tenir partidaris arreu més que concentrats.
Què ha canviat o què roman d’ençà dels romans en el procés electoral? Quins paral·lelismes podem establir? Sabem pels textos llatins i pels grafits pompeians, a manca de tanques publicitàries, com era la precampanya i la campanya electoral, les aliances i les coalicions, les mesures legals que impedien la propaganda el dia de la votació, el frau en el dipòsit i en el recompte de vots, la compra de vots, etc. Si en voleu saber molt més, com sempre, cal recórrer als textos, i us recomano un llibre publicat a L’Esparver clàssic, la Magrana, amb introducció i edició de Joan Carbonell i Manils: MANUAL PER A UNES ELECCIONS. En aquest llibre hi trobareu un míting electoral de Marc Tul·li Ciceró quan fou candidat al consolat, també hi trobareu els consells que li va donar el seu germà, com si fos un director de campanya electoral, o les pintades de suport a un candidat amb què s’omplien els carrers de la ciutat de Pompeia just abans de ser sepultada per l’erupció del Vesuvi i si us agraden les lleis que regulaven el procés electoral, per molt pesades i repetitives que siguin, també les hi trobareu. Si el llegiu, vosaltres mateixos en podreu treure les conclusions i podreu comprovar si el procés electoral ha canviat o no des dels romans!
N.B.: Per treballar el tema de les eleccions a classe de llatí o de Cultura Clàssica a l’ESO és molt interessant el treball de Fernando Lillo La campaña electoral en Pompeya i Grafitos pompeyanos.
Ave Lida
Actualment la política i tot el que comporta està plenament relacionat amb l’època de l’antiga Roma. Les diferencies que crec que hi han són: les campanyes que realitzen els polítics; la creació de partits; sufragi universal, es a dir, que homes i dones majors d’edat poden votar ; finalment les diferències , ja que si ets ric com si ets pobre pots votar, la qual cosa en l’època de Roma solament els rics o privilejats podien fer-ho.
Tot plegat hem de dir que encara que trobem moltes diferències (encara que també hi han moltes semblances) , el món de la política a esdevingut de la política romana, de l’antiga Roma.
Aquí deixo un article del Fil on parla de la pervivència del lèxic de l’antiga roma en els nostres dies:
http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2009/01/25/la-pervivencia-lexica-de-les-institucions-i-carrecs-politics-romans/
Vale
Salve
Ja que vivim en un país democràtic he trobat la curiositat de descobrir on es va formar la democràcia. Va ser a la ciutat d’Atenes,Grècia. Va ser en el segle V a.C. La democràcia romana era força similar a la d’Atenes i en l’actualitat em heretat un gran llegat de lleis i estructures politiques resultants d’aquelles politiques clàssiques.
Ave Lida!
En cara que ha passat molt de temps des de les eleccions en Roma i en Grècia, veiem com aquesta tradició no ha variat massa, ja que la majoria de coses encara perduren.
Personalment la política no m’agrada i per tant no sé molt d’aquest tema, però el que si que puc dir és que el tema de política és bo per la societat i ens ajuda a controlar-la. Tot i així no dic que no hi hagin polítics corruptes, perquè s’han vist molts casos. De totes maneres crec que si es sap escollir bé, establirem un equilibri en la societat.
Hola!
M’he llegit amb molt de gust l’article, pero no soc paridaria de la política. Si sabés més del tema podriá comparar, pero com que no en se massa, no puc fer-ho.
Pel que he llegit puc deduir que els romans ens han transmes molts costums, tant en la política com en altres aspectes.
Després de tants segles, alguns aspectes de la votació s’assemblen molt:
-Els ciutadans voten els diferents actors polítics.(Abans les dones no podían votar, pero ara sí).
-Avui també hi han uns garats que vigilen el caciquisme.
M’agradaria molt llegir aquest llibre, de la Magrana, quan acabi els altres dos, em llegire aquest.
Crec que en el cole, s’harien de fixar una mica més en la política d’avui, i no tant en la història de la política d’abans. I nosaltres hauriem de veure una mica mes les notícies. Sobretot com en el meu cas, perque en casa la política i el seu procés no és un tema molt habitual.
Aqui deixo un enllaç, pels que no saben com funciona el procés electoral aviu en día. A mi m’ha ajudat:)!
http://www.joseperezcorti.com.ar/el_proceso_electoral.htm
Caram! Eleccions! Realment m’interessa aquest punt, i em fa molta llàstima encara no tenir 18 anys (fa un parell de setmanes faig fer 17). Però jo tinc molt clar que si votés, tal i com estan els coses, votaria en nul, ja que crec que cap partit podria satisfer les nostres necessitats com a ciutadans, i només ens portaria a la mentida, igual que tots els partits que han estat governant-nos.
Tot i així, desprès d’aquesta crítica que podria donar a més (no ho faré, no vull que ningú se senti ofès) tinc algun que altre partit preferit, ja que són els que reflexa més els meus ideals, creats per a millorar la vida d’aquelles persones que realment pateixen en l’àmbit social, les minories, i tot i que no se si funcionarien bé per a el govern d’un estat, tenen ideals sincers i reals.:
-PACMA : Partit Antitaurí contra el Maltracte Animal. Crec que aquest és un bon partit a votar ja que defensa les lleis dels animals, éssers que sempre ens faciliten la vida i que generalment no tractem amb el respecte que es mereixen. El maltracte animal és un fet que em treu el son, així que seria una bona idea donar una oportunitat a aquest partit.
Informació: http://www.pacma.es
-PLCI : Partit per les Llibertats Civils: Recentment, la comunitat LGTB ha creat un partit per a lluitar contra els seus drets. Aquest partit em resulta bastant interessant ja que la comunitat homosexual està molt discriminada.
Informació: torredembarra-gay.lacoctelera.net/post/2008/02/18/libertades-civiles-primer-partido-homosexual-concurren-a
-Finalment faig referència a un partit ja desaparegut i que ni tan sols va tenir lloc aquí, si no a Argentina. Es tracta d’un partit fundat per una dels meus ídols en quant a defensa dels seus drets: Eva Perón, actriu i política argentina, dona lluitadora que mai va perdre el nord. Estic parlant del “Partido Peronista Femenino”, que lluitava a favor dels drets de la dona argentina.
Aquí trobareu informació encertada sobre tot el partit i Eva Perón.
Informació: es.wikipedia.org/wiki/Partido_Peronista_Femenino
Actualment tenim molta llibertat a l’hora de triar, i també tenim molta llibertat en quan qui ha de triar. Tot i així, el fet de que hagi volgut destacar aquets partits politics significa que opino que tot i que tots, actualment puguem votar, no en tots els aspectes som lliures. No tothom te la mateixa llibertat en tots els aspectes.
Aquest fet es pot comprar amb l’antiga roma, ja que nomes els homes no immigrants podien votar, i les dones, immigrants i altres ètnies no tenien cap dret.
És aquest aspecte que m’agradaria que canvies (estatus laboral de la dona en comparació amb el dels homes, respecte cap als animals, llibertat sexual…)ja que sembla mentida que vivint en el segle que vivim, encara hi hagi aquest tipus de desigualtat.
Salve Lida!
Realment les coincidències entre el sistema polític romà i l’actual són moltes, i l’herència segueix sent molt clara. És clar que els romans van dissenyar un model molt perfeccionat, sobretot si tenim en compte que ens ha arribat fins avui en dia.
Les poques diferències que podria destacar, es que avui en dia la campanya electoral no està limitada a vint-i-quatre dies abans, sinó només a quinze dies.
A part de petites altres diferències, com serien els mètodes d’escrutini i el sistema de vot, adaptat a una societat molt més gran com la nostra, el sistema segueix sent molt similar.
La poca variació que s’ha donat en la història, ha sigut bàsicament per a introduir sistemes no democràtics, com el comunisme o els governs feixistes i d’extrema dreta, sistemes que, com s’ha demostrar una i altre vegada, no han aconseguit crear una estabilitat tan gran com ho ha fet l’antic sistema romà.
Això ha de fer plantejar-nos si realment estem davant d’un dels millors sistemes polítics que s’han creat, o bé tenim que culpar als polítics, que no han sapigut aplicar bé els nous sistemes, o bé crear-ne d’altres tan vàlids com aquest romà.
Un dels canvis més favorables que ha patit aquest sistema ha sigut, sense cap mena de dubte, la incorporació de la dona al sistema polític, que tot i que encara que avui en dia la dona no estigui tan present com els homes en la política (quants homes són els primers de la llista d’algun partit? i dones?), mica en mica va incorporant-se.
Saluete Lida!!
M’agradaria poder involucrar-me més en la política, però es un d’aquells temes que dins de la vida de una persona no ocupa cap espai, sincerament no m’interessa gens. Però tot te el seu perquè…
Penso de que la política actual en relació els romans i a l’antiga Grècia, es la mateixa. Sempre governa el partit polític mes fort aquell que per arribar a la seva meta, fa qualsevol cosa, es a dir arribar a cometre injustícies. Llavors jo em pregunto, si un partit polític intenta aplicar en una societat, la justícia i per arribar a governar comet injustícies, no som nosaltres injustos per votar aquell partit que es injust deixen de banda l’altre que es just. Però la pregunta que em faig es si existeix algun partit polític que sigui just, que defensi i que tingui com a primer lloc, a les persones, que es preocupin de les seves necessitats, un exemple clar es que sempre prometen el mateix però no ho compleixen, per exemple hi ha milers de persones que es moren de fam en tot el món i prometen eradicar aquest problema però no ho fan o en aquest moment hi ha milers d’aturats que donarien qualsevol cosa per treballar i guanyar-se el seu propi sort la gent no demana que els i donin o els hi regalin diners només estan demanen una feina…Simplement es la opinió de un alumne i no intento fer canviar de opinió a ningú, segueixo pensant, com tu em dius sempre Margalida ”Facta, Non Verba” pot ser, que quan vegi que la política actuí d’aquesta manera em plantegí interessar-me en ella.
Tot i que prové de l’època romana, que avui dia votem a partir dels 18 anys (majoria d’edat), hi ha algunes diferències en aquest sentit, ja que en aquell moment no podien votar les dones ni els esclaus, i actualment pot votar tothom que sigui major d’edat(a més, que avui dia formem part d’una societat classista sense esclaus).
A l’època romana el sistema electoral es feia amb assemblees romanes: cúries (En total eren llavors 3.000 persones que constituïen les cúries juntes. Aquest òrgan, al principi, triava als més alts magistrats.), centúries (patricis i plebeus organitzats dins de 5 classes econòmiques) i tribus(patricis i plebeus distribuïts entre 35 tribus en les quals tots els ciutadans romans són situats per a propòsits administratius i electorals) en el qual el candidat era escullit amb la majoria de volts sense tenir en compte de quina assemble es tractés, per tant era una sistema molt injust, perquè està clar que guanyaria aquell candidat que aconseguís els vots en l’assemblea més nombrosa. Actualment, el sistema és igualment injust, ja que el nombre candidats que presenta Barcelona(85), Girona(17), (18)Tarragona i LLeida(15) són molt dispars, ja que Barcelona presenta més del triple de candidats que les altres ciutats.
Tot i que els romans no feien meetings, feien campanya al carrer per tal de convencer als ciutadans.
Tampoc tenia paper, i per això les votacions de la gent eren anotades en tauletes de cera.
A mi, personalment, no m’agrada gens la política, ja que no hi ha cap polític que realment vulgui el bé per la societat, només volen beneficis propis. A més, trobo que l’Estat s’hauria d’ocupar de que l’educació ens ensenyés què és realment viure en un sistema democràtic i no permetre que els docents(alguns) ni cap medi de comunicació actuin de manera subjectiva influenciant-nos.
Ave Lida!
Jo he aconesguit la majoria d’edat aquest any pero no crec que vagi a votar aquest diumenge.
Els romans també tenien eleccións encara que no tenien aquestrs referendums que fan els politics d’ara, pero els joves tambe aconseguien la majoria d’edat als divuit anys i llavors podien votar, pero no tothom podia votar sino que només podien el homes lliures de les classes benestants.
Vale!
Ave Lida!
Aquest any ja tinc els desesperats 18 anys, i com ja sabeu per majoria d’edat. Doncs llavors aniré el Diumenge a votar, estic decantada per els ecologistes o per el partir animalista, ja que crec que haurien de fer una millora, reduint els maltractament dels animals i produir menys CO2 a l’atmosfera.
Les eleccions que es feien a l’antiga Roma en comparació amb les actuals, també manaven la majoria d’edat per tenir el dret de votar. Hi han diferencies entre ells també. Una és que en aquell temps no es feien meetings, però si influenciaven fent campanya passejant pels mercats i per la ciutat. Per una altra part s’organitzaven en assembles per cúries, per centúries i per tribus. També no feien servir els paper per boda, sinó que eren a través de pedres.
Només podrien dir que aquell qui aconseguia governar ciutat romana era el que tenia un gran poder i els que eren majoria.
En al meva opinió no tinc molts coneixements en política, encara que estic segura a aquell que voto, i més que res no serà ni el PP ni el PSOE.
VALE
Hola! Diumenge es un dia molt important per a Catalunya ja que s’elegirá el representant polític.
Estém en una societat democràtica, on igual que a l’antiguitat, ens bassem per les normes que hi ha imposades per a tots els ciutadans, per a que hi hagi un cert ordre, una certa harmonia per a que tot funcioni bé.
En l’antiga grècia, el centre administratiu i polític de la polis era l’àgora, on estava el temple i era el lloc on es reunia la majoria de la gent i a Roma el fòrum. El mètode que s’utilitzava era molt semblant al que encara es fa servir avui en dia.
Salve
M’han agradat més els vostres comentaris amb les vostres opinions que el propi article, tot i que no hi estic d’acord amb tots.
A mi no m’agrada gaire la política, però, si tingués ja els 18 anys votaría veient com està la cosa. jo també recomano aquesta web http://www.joseperezcorti.com.ar/el_proceso_electoral.htm m’ha anat bastant bé per informar-me i aclarir-me alguns dubtes.
Vale
Salve!
M’encantat aquest article perquè sóc unes de les persones d’aquest món que li encanta la POLITICA. I per això m’agradat aquest apunt, Elecccions aquest diumenge!
M’he quedat ben sorpresa de llegir tants de comentaris sobre el tema polític i de tan variada opinió. I també he après una mica més sobre el sistema electoral romà… Aquesta setmana també jo he aprofitat aquest mateix llibre a les classes. N’he llegim algun fragment i ens hem adonar, una vegada més, que en moltes coses hem canviat ben poc… Cal realment fer campanya traient els draps bruts de l’adversari? No és millor explicar els projectes del partit?
Valete,
Dolors
Hola, Lida!
Trobo aquest article molt interessant, doncs mai no he descartat l’opció de seguir la política després d’estudiar dret.
Crec que és molt important saber com funcionen les eleccions i ser conscient de que no només estem donant un vot, sinó que estem dirigint la nostra vida i la de la resta de la població.
Llegint l’article, m’he adonat de que hi ha moltes més semblances que diferències en la manera en la que votaven els grecs i els romans i la manera en la que ho fem nosaltres. L’identificació a l’hora de votar, el vot secret, la prohibició de fer campanya el dia de les eleccions, són diverses semblances que podriem establir. De diferències cal destacar que els polítics actuals no porten una toga blanca, però sí que els anomenem pel nom de la vestimenta > CANDIDATS, tampoc s’ha de convèncer persona per persona, avui dia es fan meetings multitudinals, etc.
Des de petita sempre he esperat a cumplir els 18 per a aconseguir el vot i poder expressar els meus pensaments polítics. Si pogués votar em decantaria per partits d’esquerres, el PSC, l’ICV que defensen un moviment ecologista, el PACMA que defensen els drets dels animals, com diu la Rebe :-)… M’ha fet gràcia que comentés allò de Eva Perón!
En definitiva, crec que hauríem de donar més importància a aquest tema en l’ensenyança, per a que cadascú triï allò que li convé.
Margalida, està tot en cursiva. Deu haver quedat alguna etiqueta oberta.
Sobre les eleccions i els polítics, deixa’m que m’estigui de parlar-ne perquè estic força desencisada. Tot i això, he de dir que dóna gust llegir les opinions de tots aquests alumnes, amb les ideea clares i convençuts de la importància del fet de votar, que alguns ja poden realitzar i d’altres hi estan a les portes.
No perdeu l’empenta i la il·lusió, nois i noies, que vosaltres heu de ser el relleu!
Salve!
Gracies Edgar per donar-nos una web per saber el concepte politica!
jo no he sigut, Chaima; ha estat l’Alissa.
Hola! Sempre ha anat bé saber sobre la política, ja que és un tema que està molt a les nostres vides, ja que depnèn d’ell la nostra vida, amb el tema dels treballs, els diners, la manera d’organitzar-nos, etc.
Es creu que aproximadament des de l’any 508 aC, l’Antiga Grècia va implementar el primer model de democràcia. Els grecs tenien un sistema d’elecció negativa, que això significa que cada any els votants (persones del sexe masculí que posseien les terres) havien de triar el lider polític o als candidats que desitjaven exiliar durant els seguents deu anys. El sistema de votacio anticipada es desenvolupava així: els votants escrivien la seva elecció en fragments de ceràmica, denominats ostraka en grec, paraula de la qual deriva el nostre terme actual “ostracisme”. Si algun candidat rebia mes de 6,000 vots, llavors la persona amb el major nombre de vots era exiliada. Si cap polític rebia 6,000 vots, llavors tots es quedaven. Com que nomes podien votar les persones del sexe masculí que posseïen terres, el nombre de votants era molt reduit. Si els vots es repartien de manera mes o menys equitativa entre els candidats, ningú resultava exiliat, pel que en general només els líders polítics mes impopulars eren condemnats a l’ostracisme o exiliats.
http://www.historicodigital.com/las-campanas-electorales-romanas.html?utm_medium=twitter&utm_source=twitterfeed
http://www2.uah.es/histant/pantoja/schola/Comm_pet.pdf
La política és una cosa que desde sempre ami m’ha sigut indiferent tot i que sempre i he estat assabentat.
Però tot i no tenir gaire interés en la política actual , ja que simplemente em sembla una mentida, aquests article em sembla molt interesant ja que explica come es feien les eleccions a l’época romana i de quina manera i això vulguis o no saber de política sempre va bé saber-ho per tal de poder veure les diferències entra ara i el passat, que per el que podem veure a l’apunt no era tan diferent, hi ha una serie de semblances considerables, pero també les seves difènces son destacables.
Cómo gobernar un país. Una guía antigua para políticos modernos. http://www.elcorreo.com/vizcaya/20131006/mas-actualidad/sociedad/ciceron-politico-actual-201310051713.html?utm_source=elcorreodigital.com&utm_medium=rss&utm_content=ultima-rss&utm_campaign=traffic-rss
«Commentariolum Petitionis», el manual de campaña de Cicerón que los políticos españoles deberían leer
Escrito hace más de 20 siglos, la guía de Quinto Tulio Cicerón – hermano del orador- para ganar las elecciones al consulado mantiene a juicio de expertos como los profesores Pablo Vicente Sapag y Lisi contiene lecciones muy útiles para la política actual
http://www.abc.es/historia/abci-commentariolum-petitionis-manual-campana-ciceron-politicos-espanoles-deberian-leer-201605140214_noticia.html
LA HISTÒRIA A CASA
El manual del candidat a l’antiga Roma
Enumerem els requisits i les estratègies que seguien tots els candidats romans de qualsevol contesa electoral de l’època
https://www.sapiens.cat/historia-casa/manual-candidat-antiga-roma_202731_102.html
https://www.sapiens.cat/temes/quiz/manual-candidat-antiga-roma_202737_102.html
https://artsandculture.google.com/exhibit/elections-in-pompeii/kgICNHEcEscIJg