Ecce pictura VII. Quae fabula est?

eccepictura7

 

Ja sé que l’espereu! Que estic trigant massa amb tot això de tancar l’avaluació, però aquí la teniu: Quae fabula est in hac pictura?  Crec que us agradarà malgrat la violència de la pintura. Espero amb candeletes el resultat de l’enigma d’avui i, seguint la bella tradició, les vostres actualitzacions d’aquest mite.

12 thoughts on “Ecce pictura VII. Quae fabula est?

  1. yousra

    Salve!
    Aquesta activitat de endevinar els quadres m’agrada força,moltes vegades les he endevinat espero que aquesta també:s!
    Aquest no es el mite d’Aracne!….veig que es la dea Pal•las amb una llançadora i li vol colpejar al cap, en aquest moment es quan la converteix en aranya,al fons podem veure crec la tela de júpiter rapten a Europa que era el teixit que havia fet Aracne.
    Vale!

  2. Fatima el Hanini

    Salve Lida!

    He estat cercant sobre aquest quadre però no hem sona i no le pogut relacionar amb cap mite. Espero que ens donis endevinalles… 🙂

  3. Margalida Capellà Soler Post author

    Crec, Fatima, que les teves companyes ja ho han encertat. Demà tindràs ja la nota definitiva. No et preocupis. Bona nit.

  4. Eric Andreu

    Crec que és el mite d’Arcne. La que li està donant el cop al cap deu ser Pal·las. Ho he deduït perquè en el fons hi han telers. I perquè en aquest moment és quan Pal·las colpeja tres o quatre vegades amb una llançadora en el cap de Aracne per convertir-la en aranya, i en la pintura es veu clarament com l’està a punt de colpejar amb la llançadora, que no es veu massa clar, però al llegir el mite, es dedueix clarament.

  5. dolors i cristina

    Quines coincidències, Margalida! A classe de grec II justament treballàvem avui, divendres, aquest mite!

    Hola Margalida, sóc la Cristina, l’única alumna de grec de l’institut, i he endevinat la imatge que casualment també surt al meu llibre, però només surten les cares d’Atena i Aracne. Vull recordar-te que la teva pàgina m’ha estat molt útil a l’hora de fer el meu treball de recerca i com a font d’inspiració. Moltes gràcies per totes les hores que dediques al blog i desitjo que tinguis molta sort en tots els teus projectes.

    Vale!

  6. Margalida Capellà Soler Post author

    Moltíssimes gràcies, Cristina! Jo també et desitjo moltísima sort i ja ens aniràs informant de les teves conclusions. Vale!

  7. stefanny

    Aixó d’esbrinar quin mite és … no em surt crec que es el d’Aracne però no ho veig bé.

  8. calvarez.01

    Salvete!

    Fent honor al nom del nostre blog Aracne Fila i Fila a continuació us escriure la meva recreació sobre el mite d’Aracne.

    Després d’haver-lo llegit al llibre Narracions de mites clàssics, em va semblar un mite interessant i sobretot molt bonic, per això l’he recreat, encara que no em sigui fàcil inventar històries, aquell dia estava bastant inspirada per a fer-ho.

    L’Aïda, una noia alta, rossa, prima i bella que vivia al bell mig de Barcelona, era una noia que des de sempre li havia cridat l’atenció el món de l’espectacle: cantar, ballar, actuar…

    Quan quedava per a sortir pel poble amb les seves amigues sempre els hi feia demostracions, tot demostrant la seva gran habilitat pel ball.

    Tothom que passava pel carrer on l’Aïda estava i la veien ballar, moure’s d’aquella manera que semblava inhumana, quedaven meravellats, s’admiraven i es quedaven a veure-la.

    Malgrat això, l’Aïda tenia una gran rival des de sempre, des que eren ben petites i anaven a la llar d’infants juntes. La noia es deia Andrea i també ballava com els àngels i per culpa d’això mai s’havien acabat de portar bé.

    L’Aïda era molt competitiva, potser fins i tot massa i un dia va començar a llançar-se floretes a ella mateixa, auto proclamant-se la millor, tot menyspreant a la Carla, una de les noies més perilloses de tot Barcelona i venjativa de la ciutat, coneguda per les baralles que envolten la seva vida, encara que gairebé ningú sap perquè s’ha tornat així, només les persones més properes a ella, que casualment són les que recomanen que ningú es fiqui amb la vida de la Carla, ja que en pots sortir malparat.

    Malgrat això, l’Aïda va seguir burlant-se i dient que ella podria superar a la Carla, amb això que a aquesta última li van arribar veus de que l’Aïda havia estat parlant d’ella, fos per bo o per dolent ho va fer, i això tindria greus conseqüències per a l’Aïda.

    La Carla, va anar a buscar a la noia que tant l’havia criticat i que tan havia burlat, i la va trobar, al parc de la Ciutadella, amb les seves amigues de sempre i com no: ballant. Semblava que la futura baralla entre les dues deeses del ball hagués estat premeditada, ja que l’Aïda s’havia encarregat de portar el seu Ipod i els seus grans altaveus portàtils. La Carla ja havia arribat on estaven totes les noies, l’Aïda i ella van creuar una mirada, la de la Carla plena d’odi i la de l’Aïda de por, però és clar, no ho podia demostrar que en tenia de por! Sonava la música amb un volum molt alt, la gent començava a acostar-se al voltant… La baralla estava a punt de començar!

    La Carla va dir-li a la seva contrincant quina cançó volia ballar, la va posar i va començar el seu ball. Es movia d’una manera inhumana, fent uns passos d’allò més complicats, meravellosos. Tothom va quedar amb la boca oberta, de l’admiració, i aviat van començar a sentir-se crits i aplaudiments d’admiració.

    Quan va finalitzar el seu ball, va ser el torn de l’Aïda. Va acostar-se al seu Ipod i va posar la seva cançó preferida, i va començar a ballar, amb el mateix ball de sempre, que tant agradava a tothom. Ella també feia uns passos genials, i gràcies a la seva gran flexibilitat, va realitzar unes quantes piruetes, que va fer que tothom quedés meravellat. Cada cop s’acostava més gent a veure el seu ball, i quan va acabar-lo, tothom va començar a aplaudir i a cridar d’emoció.

    La Carla va quedar enfurismada i enrabiada, va acostar-se a l’Aïda i li va dir cridant:

    -Encara que el teu ball hagi tingut més èxit, jo no deixo de ser la millor, et queda prou clar? Ves-te’n d’aquí ara mateix, i no et vull veure mai més, que et quedi clar, que t’acabo de convertir en la riota de la ciutat, ningú podrà acostar-se a tu sense tenir greus conseqüències!

    I així va ser, l’Aïda va quedar convertida en la riota del poble, a la noia a la qual ningú s’acostava, per por de que l’hi passés el mateix que a ella

    I crec que ha quedat prou clar que és el mite d’Aracne!

    Salve!

  9. lopezcerezo.10

    Salvete! Com a apunt per el 1r trimestre volia fer aquesta recreació del mite que dóna nom al nostre bloc, ja que és un mite amb una important lliçó. Finalment, aprofitant aquest article penjaré la meva recreació aquí, ja que aquest article ens parla sobre un esborrany que va fer Rubens, on reflexa la part del mite d’Aracne quan Minerva pega a Aracne. Aquest esborrany mai va ser publicat com a obra. Espero que us agradi la història , una història en la qual he barrejat l’esport de la boxa amb la mitologia, ja que la boxa és un esport en el que es veu molt clar la competició i fa més fàcil recrear la história.
    En un gimnàs de Nova York es trobava entrenant un jove boxejador anomenat Julius.Era un noi amb una vida complicada que va haver de deixar l’escola i posar- se a treballar per ajudar a cuidar els seus germans petits i per tant la boxa era el seu mitjà per fugir d’aquella vida complicada. Boxejava molt bé per la seva joventut i tothom deia que en poc temps guanyaria el campionat mundial al campió Apol·lo. L’Apol·lo era un home que portava tota la vida boxejant i vivia per això. Era molt competitiu i tenia tant coll avall que era el millor que no acceptava els rumors que havia sentit sobre que en Julius els podria véncer i per tant va decidir presentar-se al gimnàs d’en Julius, mentre aquest entrenava, per desafiar-lo a un combat pel títol. En Julius, que havia crescut veient els combats de l’Apol·lo per televisió, va acceptar el repte tot i saber que podia patir la primera derrota de la seva carrera.
    Van passar tres mesos i va arribar el dia del combat. Tot el món estava pendent d’aquella lluita entre els millors. El combat va començar amb tots dos demostrant molt bona tècnica i amb en Julius boxejant de forma semblant al seu ídol. Quan l’últim assalt estava a punt d’acabar, l’Apol·lo va caure noquejat i es va determinar a en Julius com a guanyador i per tant, nou campió mundial. Després del combat els dos es van anar a saludar i l’Apol·lo li va clavar un cop de puny a en Julius mentre deia:
    -Estigues sempre atent si vols mantenir el títol!
    Des de llavors en Julius, seguint sempre el consell del vell Apol·lo, va aguantar el títol de campió fins que es va retirar a l’edat de 36 anys, éssent recordat com el millor boxejador de tots els temps.

    Oriol López
    1r batxillerat

  10. Fatima

    Salve aquest mite l’endevina’t fàcilment gracies als telers que hi ha darrere .
    Aquest es el mite D’Aracne .

  11. Margalida Capellà Soler Post author

    Em sap greu, Oriol, haver-te aixafat la guitarra. Has fet una molt bona actualització del mite d’Aracne i ja pensaré una altra manera de publicar-lo ben aviat. No desesperis que Minerva no és tan dolenta!

  12. Zícora

    Salve.

    Aquesta pintura es correspón al mite d’Aracne, que tracta sobre una noia amb aquest nom. Tenia molt de prestigi principalment per la seva habilitat i el seu art de teixir. S’enorgolleixia tant que fins i tot va anunciar que era mil vegades millor que la mateixa dea Atena. Llavors, la deessa, irada per les paraules de la noia, va disfraçarsa d’anciana i va baixar a la terra per fer que Aracne s’enpanadís del seu sacrilegi. Van començar doncs amb la competició on va sortir victoriosa la jova Aracne davant la dea, cosa que no li va agradar gens a Atena. Va acabar convertint’la en aranya.

    Valeee.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *