Category Archives: Llatí

Ecce pictura VIII. Quae fabula est?

Reprenem el nostre bell costum de les recreacions, tot  continuant la lectura de la segona part de Narracions de mites clàssics. Observeu la il·lustració, deduïu el mite ovidià i feu-ne una actualització en forma de diàleg.

Bona sort i que l’amor sempre us sigui correspost!

eccepictura8-2

“Ovidi per parelles”, adaptació curricular i atenció a la diversitat

Ovidi per parelles és l’adaptació del treball dels mites d’Ovidi, a partir de Narracions de mites clàssics, pels alumnes de quart de llatí que davant la impossibilitat de fer el treball de la guia de lectura Propostes de treball (pàgs. 191-201 versió en català; 203-213 en castellà) i no volent excloure’ls d’aquesta tasca, els vaig demanar una altra activitat i el resultat és espectacular. Aquí el teniu i aviat hi jugarem per tal de comprovar si realment sabeu en què es transformen els personatges dels mites ovidians.

Ovidi per parelles recull els mites de la primera part de les Narracions de mites clàssics ja que l’Hugo i l’Alexander finalment els han agafat al PQPI i ens han deixat però els tindrem sempre ben presents amb aquest joc de cartes per parelles que m’han regalat i que el Lucas amb l’ajut d’en Ricard, quan calgui, continuarà.

Les imatges són totes elles extretes d’internet, amb llicència Creative Commons, després d’haver fet una recerca exhaustiva i no pas per imatges del Google. El treball, com bé sabeu, el van fer majoritàriament en hores de classe i des del meu ordinador; també vàrem sentir com imprimien les imatges, els vàrem veure retallar, plastificar i tornar a retallar; també els vàrem veure aparellar mite i transformació, equivocar-se i tornar a buscar. Recordeu que la intenció d’Ovidi al principi de les Metamorfosis era precisament aquesta:

In noua fert animus dicere formas corpora.

Ara, però, ha arribat el moment de que nosaltres continuem amb el joc. En Lucas, ja sol ja amb en Ricard, ens farà aquest trimestre els mites de la segona part de Narracions, transformacions en plantes (per cert, en el vídeo heu vist com ja n’hi ha un, quin?) i el tercer el de la tercera part, transformacions en pedra. Entre tots i totes hauríem d’establir com jugar-hi, és a dir escriure les regles del joc i quan ho tinguem hi jugarem. El requisit màxim és demostrar que sabem els mites ovidians recollits en les Narracions de mites clàssics (ed. Teide) i que sou capaços d’explicar-los una vegada heu unit l’obra d’art (també es podria identificar) amb l’animal, planta o pedra resultant de la transformació.

N.B.: L’enhorabona Lucas, Hugo i Alexander! Us desitjo bona sort en trobar el vostre camí! Tot és possible si un s’ho proposa.

Reprenem rumb envers Ítaca sense perdre’ns pel laberint del desencís

Vathi, Ítaca

Vathi, Ítaca

Aquests dies he fet escala en un port ben resguardat de la Mediterrània i m’he aturat a reflexionar sobre l’educació actual  i, en concret, sobre el fet de ser per decisió pròpia, per tant per vocació, professora de grec i de llatí al Cristòfol Ferrer de Premià de Mar, un centre a punt de ser fusionat o més aviat engolit en un macro institut en un municipi amb un alt índex d’immigració i d’atur.

Enguany, a la gent més propera li he felicitat les festes de Nadal amb un vídeo molt personal i molt familiar, però al Facebook per Cap d’Any  he triat un vídeo de  fa tres anys i, no pas per mandra o atzar, perquè precisament a posteriori aquest muntatge  marca una fita en un gir de 360º a la meva carrera docent. Aleshores no sabia quin era el meu rumb, només que em calia un fil per no perdre’m en les meves classes en aquell mar de dubtes i d’incerteses en què, sense voler, obligada per la  necessitat diària  i empesa per uns aires didàctics renovadors, començava a entrar tot i que les aigües que deixava enrere m’eren molt més còmodes, però intransitables i incomprensibles per als meus discents. Bons vents em van fer desplegar veles, vaig recalar en bons i acollidors ports, Chiron fou i continua essent el més important, vaig trobar i encara mantinc bons companys de viatge arreu, la bona Fortuna em va ben acompanyar sens dubte i Hermes em va indicar el camí per no perdre’m per aquell intricat laberint, de seguida varen arribar els èxits i els reconeixements a dins i a fora de l’aula,  la navegació va ser d’allò més favorable; però, no em deixava de preguntar quo vadis, Margalida? quan veia que en  el  meu traç hi solcaven altres vaixells, altres naus. Sabia que, com a  bon timoner, amb un bon cop de timó podria salvar la meva nau, però la flota era massa. Aquests neguits m’impedien una navegació plàcida tot contemplant les onades i les constel·lacions que guiaven el meu periple. No patiu, però; ara ja sé on vaig. Vaig també a Ítaca, com no, i avui  hem reprès el nostre viatge. Hissem veles al vent i la clau és fruir de la travessia, fent camí cal aprendre, cal aturar-se a observar la mar més blava, el viarany més obscur  o l’estel més brillant del firmament, cal sortir, sigui com sigui,  sans i estalvis d’Escil·la i Caribdis, i ben gran és el poder xuclador de la xarxa… Però més gran és la nostra missió, fer el guiatge d’uns joves que són el futur del nostre país tot i que no sap encara on va, ni què vol… perquè trobin una feina que no saben quina, ni com serà… però que hauran de ser competents, creatius, interdisciplinars i saber treballar en col·laboració per realitzar-se com a persones i arribar a ser feliços.

El nostre món canvia ara tan de pressa, tot és tan efímer que hem d’aprendre a ser competents i a motllar-nos a aquesta situació sempre inestable, sempre itinerant. Reprenem, doncs, amb il·lusió i decisió la nostra navegació i, si cal, ja farem el cop de timó; però, si tenim GPS, no podem navegar amb metodologia del segle dinou perquè guiem joves del segle XXI, ni tampoc anar fent pals de cec tot seguint l’últim crit tecnològic. La flota es mereix un bon guiatge envers una Ítaca del coneixement, lluny de ser esclaus d’informes, de resultats acadèmics, ni de canvis polítics. Confio en el bon guiatge i l’espero. Tanmateix, si no arriba  l’emoció i la passió continuaran essent els millors aliats. Fixeu-vos-hi ni em platejo hic et nunc si estudiar llatí i grec serveix, no en tinc cap dubte ni de la seva utilitat, ni de la seva actualitat, ni de la seva interdisciplinarietat, ni si les noves tecnologies són escaients, com podria ser d’una altra manera amb nadius digitals connectats a la pantalla i a les xarxes socials, crescuts amb jocs digitals i realitats virtuals, amb capacitat de resoldre problemes ficticis i en superar resultats de manera individual o col·lectiva (wii), de demanar ajut als fòrums o al twitter, de fer xuletes digitals a través dels seus mòbils connectats al món… El que cal és saber què volem i on volem anar a parar i jo crec que ara ho sé.

Us desitjo, per tant, molt bon any i millor periple envers Ítaca! Capguardeu-vos dels perills i no us deixeu perdre per la desil·lusió i el desencís!

N.B.: Aquest apunt va dedicat a tots els companys i companyes i especialment als futurs professors de Clàssiques del Màster de Secundària de la Universitat de Barcelona.

Els primers diplomes europeus per participar en català i des de l’aula virtual Chiron

L’enhorabona alumnes del primer nivell de llatí de l’institut Cristòfol Ferrer de Premià de Mar per haver estat els primers en participar a nivell europeu en català i des de l’aula virtual de Chiron en aquesta iniciativa europea, encara experimental, promoguda per EuroClassica, de l’ECFRCL (European Curriculum Framework for Classical languages) i de l’ECCL (European Certificate for Classics), que José Luis Navarro, representant de la SEEC per a EuroClassica, va presentar en les VIII Jornades de Cultura Clàssica de Sagunt . En aquest primer curs d’experiència la proposta es limita a l’examen de llatí del primer nivell, Vestibulum, dirigit a tots els estudiants de llatí, tot i que especialment als de nivel més baix. La prova es pot realitzar per escrit a cada centre seguint aquestes explicacions.

Chiron ofereix la possibilitat de participar-hi des de l‘aula virtual en castellà, català i gallec i amb correcció automàtica; i vosaltres en vàreu ser els conillets d’ïndies en català.  Chiron va trametre les dades amb els resultats a José Luis Navarro, únic responsable a Espanya de la gestió dels certificats i  ja els teniu validats pel nostre director. Hi ha tres categories: or, argent i bronze. No cal dir que la immensa majoria heu aconseguit l’argent, tot i que també hi ha or i algun bronze.

Un gran motiu per tornar a trepitjar amb il·lusió les aules del nostre centre després de les vacances de Nadal i una gran oportunitat per demostrar que l’aprenentatge del llatí no entén de fronteres i que és present a tot Europa i que el català i les noves tecnologies hi poden tenir un gran pes en aquest projecte que esperem que no es quedi en experimental.

Moltes gràcies a tots i a totes per fer-ho possible i per obrir camí. Bon reton a les aules i molt bon any!

N.B.: A Chiron hi trobareu més informació per participar-hi. És una bona manera de reprendre el curs i començar amb bon peu l’any!

Videofelicitació de quart!

Els alumnes de quart de l’ESO de llatí han fet aquesta videofelicitació plurilingüe per a tots els filadors i filadors i per a tots els aràcnids i han volgut publicar-la a El Fil de les Clàssiques perquè encara creuen que publicar aquí té més honor que al premiat Aracne Fila i Fila. Els he concedit aquest desig, tot i que no és cert el que pensen; però és Nadal!

“What’s This?” Nightmare Before Christmas in Latin! “Quid Est?

Dies Natalis Solis Invicti

Ara va de circ!

En la sortida de divendres passat a Bàrcino, no vàrem visitar el MAC on hi ha un espectacular mosaic del circ del segle IV dC. que probablement pavimentava una luxosa domus. Fou trobat el 1860 a l’antic Palau Reial Menor de Barcelona. Representa una escena de circ (què sabeu del circ?), possiblement en el Circ Màxim de Roma, amb una cursa de quadrigues. Quina facció guanya? Quantes n’hi ha i quins colors tenen? Com es diu el cavall guanyador? Quina facció va fer naufragi? Tenia Bàrcino un circ romà? Per què?

Sabeu d’algun auriga barceloní famós? Quina cursa de quadrigues immortalitzada pel cinema coneixeu? (Segur que al bloc la trobeu!)…

Aneu localitzant aquests edificis en aquest Google maps de circs romans i abans mireu-vos atentament aquesta reconstrucció en 3D:


Veure Circs romans en un mapa més gran

Us engresqueu a cantar per crear ambient circenc aquesta cançó feta per T.W. Melluish que permet cantar-se amb la cançó anglesa Jingle Bells, de J.Pierpoint?

1. Consulis manu
mappa decidit,
acer cum curru
equus exsilit.
Pone nos sonant
carcerum valvae,
quam Circenses delectant!
quam gaudent aurigae!

Chorus (bis): Tinniunt, tinniunt
usque phalerae;
quam libenter audiunt
in cursu aurigae!

2. Illic meta stat;
flecte quadrigas!
Qui non evitat
frangit is rotas;
concurrunt equi,
it caelo fragor;
ruunt currus commixti.
Ubique fit cruor.

Chorus(bis):

3. Dum in verbera
pronus pendeo,
clamitat fera
nostra factio.
Cingor laureis;
laetor principem
nostris de victoriis
magnam fecisse rem.

Chorus (bis):

4. Primus semper sim!
nil praetereat!
Quis sic habet vim?
Quis sic agitat?
Sit Russato mors!
tremet Venetus!
Fisco tamen favet fors
cum vincit Prasinus.

Chorus (bis):

Fernando Lillo té una interessant selecció de textos en llatí per treballar el tema del circ aquí.

17 D: Museu de Badalona 3.400m.

Avui, dia de les Saturnàlia, nosaltres visitarem Bàrcino; però encara hi ha un esdeveniment ben important és el dia de la inauguració de l’ampliació del Museu de Badalona i de la nova museografia de les Termes i del Decumanus.

A les 17.30 hores, a la sala d’actes del Museu de Badalona (plaça de l’Assemblea de Catalunya, 1) tindrà lloc l’acte de cloenda de Badalona 2010 Capital de la Cultura Catalana i  a  les 18.30 hores s’inaugurarà l’ampliació del Museu de Badalona i la nova museografia de les Termes i el Decumanus.

Durant la cloenda es projectarà un vídeo, produït per Badalona Comunicació, que resumeix alguns dels actes més importants celebrats a la ciutat durant aquest 2010. També hi haurà una actuació musical en què s’escoltaran dues peces de quintet de corda: “La sardana Badalona 2010″, composada expressament per l’ocasió per Salvador Brotons “Bétulo”, una obra simfònica de Miquel Arrué, amb arranjament per a quintet de corda:

  • “La sardana Badalona 2010″, composada expressament per l’ocasió per Salvador Brotons.
  • “Bétulo”, una obra simfònica de Miquel Arrué, amb arranjament per a quintet de corda.

Un cop finalitzi la cloenda oficial, s’iniciarà l’acte d’inauguració de l’ampliació del Museu de Badalona i de la nova museografia de les Termes i el Decumanus. Després de visionar un vídeo que mostra l’evolució de les obres fetes, l’alcalde de Badalona i la resta d’autoritats faran una visita a les Termes i el Decumanus.

A continuació, els ciutadans que assisteixin a l’acte també podran realitzar el mateix itinerari que els permetrà visitar en un sol espai el conjunt de les Termes romanes i la zona del Decumanus, situada a l’entorn del que era el fòrum de Baetulo. Es tracta d’un jaciment arqueològic de 3.400 metres quadrats, una de les superfícies de restes cobertes més gran de Catalunya.

El Museu de Badalona reobrirà aquest proper divendres les seves portes després de més de mig any d’estar tancat per portar a terme la darrera fase de les obres de renovació i ampliació que es van iniciar el 2008.

El recorregut per les restes, adaptat a tots els públics, està concebut com una immersió dins de la ciutat romana, potenciada per una il•luminació escenogràfica i espectacular, la incorporació d’ambientacions de reconstrucció històrica, la irrupció d’elements sonors i l’adopció d’un sistema de textos breus i complementats amb il•lustracions. Es tracta, en definitiva, de fer comprensible el món romà a través de l’experimentació de sensacions. L’exposició permanent “Baetulo ciutat romana”, també situada al subsòl, presenta nombroses peces que fins ara no s’havien mostrat mai al públic. També incorpora algunes reconstruccions veritablement espectaculars, així com un audiovisual sobre Baetulo i el seu territori, realitzat amb els mitjans tecnològics d’última generació.

En el decurs del Fòrum Auriga, vaig tenir la sort de visitar el nou recinte i sincerament, si hi aneu, quedareu admirats de l’enorme feina que s’ha fet.

Feliciter, Baetulo!

La Valèria celebra el tercer aniversari de El fil de les Clàssiques

Valèria

Avui El Fil de les Clàssiques, qui ho diria, fa tres anyets a la xarxa i la Valèria ens ha regalat aquest dibuix per celebrar-ho, amb l’esperança de tirar aquest magnífic projecte endavant. A mi m’omple d’orgull que sigui precisament ella qui ho vulgui celebrar perquè El Fil li ha tret moltes hores d’estar juntes, però també l’ha viscut de molt a prop, tot mirant de reüll què escrivia, què contestava als comentaris, com es feia gran… i així al cap d’un any, després del reconeixement exterior i els premis,  va veure com naixia el bloc dels estudiants de l‘institut Cristòfol Ferrer, Aracne fila i fila, obert a la col·laboració d’altres alumnes, professors i estudiosos del món clàssic de fora del centre on sovint hi participa, també ha vist com al cap de dos anys més naixia aquesta tardor L’emprenta d’Orfeu, el treball de recerca del Deka en web 2.0, a la recerca dels referents clàssics en la música actual, com presentat el treball l’ha obert a tots i a totes que el vulguem editar (i els companys de classe de segon ara per ara han acollit molt bé aquesta oportunitat.) Tres anys donen per molt, tres anys en què El Fil de les Clàssiques, malgrat tot, continua essent un bloc d’aula, així va néixer i així continuarà. Tot i que la taula de comandament no és El Fil de les Clàssiques sinó el Fil Moodle en tots els cursos de clàssiques, on es donen les ordres, es fan les activitats més d’aprenentatge, més interactives, on es fa tota l’avaluació… També som al Facebook! …  El Fil de les Clàssiques, però,  continua essent amb milers de comentaris  per a tots i totes el punt de referència, si voleu sentimental, d’aquest projecte digital que durarà fins que vosaltres, alumnes, vulgueu i fins que ens sigui útil per compartir i saber més d’aquest meravellós món de les clàssiques.

No tinc paraules per continuar, sols dir-vos emocionada: moltes gràcies i per molts anys!

Ara va de gentilicis!

Saps què és un gentilici?

Doncs, un gentilici és el nom amb què es designa les persones i els objectes en relació amb el seu lloc de procedència. No s’ha de confondre amb el topònim que és el nom d’un lloc.La majoria de vosaltres sou premianens i premianenques, no?

Prové del mot llatí gens, gentis que vol dir “estirp, llinatge” i es refereix a un grup familiar amb un antecessor comú.

Per extensió, ens indica el lloc de procedència d’una persona o d’un objecte. Hi ha gentilicis que deriven del nom llatí que els romans van donar al nucli urbà. Així un ilurenc és un habitant de Mataró, Iluro en temps dels romans. Sovint el gentilici que deriva del topònim d’origen llatí conviu amb el gentilici derivat del topònim modern, així els habitants d’Astorga, l’antiga Asturica Augusta, es diuen astorgans i també asturicenses (cultisme).

Saps altres gentilicis d’origen llatí? Per exemple, d’on és un/a gerundense, tarraconense, ilurdenc/a, baetulense… En aquest Google maps, localitza tots els gentilicis que s’indiquen aquí tot recordant el nom llatí d’aquests assentaments romans (vid. topònims llatins de l’antiga Hispània i Google maps de toponímia de la Hispània romana) i la ciutat actual corresponent:

Abderità (Abdera); accità (Acci); astigità (Astigi); asturicense (Asturica); aurgità (Aurgi); ausetà, ausonense (Ausa); bilbilità (Bilbilis); calagurrità (Calagurris); cesaraugustà (Caesaraugusta); complutense (Complutum); dertosense (Dertosa); easonense (Aeason); egabrense (Egabris,Igabrum, Licabrum); gadità (Gades); egarense (Egara); emeritense (Emerita); emporità (Emporiae); gerundense (Gerunda); hispalense (Hispalis); ilerdenc (Ilerda); ilicità (Ilici); ilurenc (Iluro); lucense (Lucus Augusti); malacità (Malaca); mirobrigense (Mirobriga Vettorum); numantí (Numantia); onubense (Onuba); oscense (Osca); pacense (Pax Iulia); palentí (Palentia); pincià (Pintia); salmantí (Salmantica); setabense, setabità (Saetabis); tarraconense (Tarraco); ursaonense (Urso)…

 
Veure Ara va de gentilicis! en un mapa més gran

No sols la penísula ibèrica fou romanitzada. Amb quin altre nom es corresponen els gentilicis següents: hispans, germànics, gals, lusitans, helvètics, britànics…?

N.B.: Consulteu Societat d’Onomàstica.