Vathi, Ítaca

Aquests dies he fet escala en un port ben resguardat de la Mediterrània i m’he aturat a reflexionar sobre l’educació actual  i, en concret, sobre el fet de ser per decisió pròpia, per tant per vocació, professora de grec i de llatí al Cristòfol Ferrer de Premià de Mar, un centre a punt de ser fusionat o més aviat engolit en un macro institut en un municipi amb un alt índex d’immigració i d’atur.

Enguany, a la gent més propera li he felicitat les festes de Nadal amb un vídeo molt personal i molt familiar, però al Facebook per Cap d’Any  he triat un vídeo de  fa tres anys i, no pas per mandra o atzar, perquè precisament a posteriori aquest muntatge  marca una fita en un gir de 360º a la meva carrera docent. Aleshores no sabia quin era el meu rumb, només que em calia un fil per no perdre’m en les meves classes en aquell mar de dubtes i d’incerteses en què, sense voler, obligada per la  necessitat diària  i empesa per uns aires didàctics renovadors, començava a entrar tot i que les aigües que deixava enrere m’eren molt més còmodes, però intransitables i incomprensibles per als meus discents. Bons vents em van fer desplegar veles, vaig recalar en bons i acollidors ports, Chiron fou i continua essent el més important, vaig trobar i encara mantinc bons companys de viatge arreu, la bona Fortuna em va ben acompanyar sens dubte i Hermes em va indicar el camí per no perdre’m per aquell intricat laberint, de seguida varen arribar els èxits i els reconeixements a dins i a fora de l’aula,  la navegació va ser d’allò més favorable; però, no em deixava de preguntar quo vadis, Margalida? quan veia que en  el  meu traç hi solcaven altres vaixells, altres naus. Sabia que, com a  bon timoner, amb un bon cop de timó podria salvar la meva nau, però la flota era massa. Aquests neguits m’impedien una navegació plàcida tot contemplant les onades i les constel·lacions que guiaven el meu periple. No patiu, però; ara ja sé on vaig. Vaig també a Ítaca, com no, i avui  hem reprès el nostre viatge. Hissem veles al vent i la clau és fruir de la travessia, fent camí cal aprendre, cal aturar-se a observar la mar més blava, el viarany més obscur  o l’estel més brillant del firmament, cal sortir, sigui com sigui,  sans i estalvis d’Escil·la i Caribdis, i ben gran és el poder xuclador de la xarxa… Però més gran és la nostra missió, fer el guiatge d’uns joves que són el futur del nostre país tot i que no sap encara on va, ni què vol… perquè trobin una feina que no saben quina, ni com serà… però que hauran de ser competents, creatius, interdisciplinars i saber treballar en col·laboració per realitzar-se com a persones i arribar a ser feliços.

El nostre món canvia ara tan de pressa, tot és tan efímer que hem d’aprendre a ser competents i a motllar-nos a aquesta situació sempre inestable, sempre itinerant. Reprenem, doncs, amb il·lusió i decisió la nostra navegació i, si cal, ja farem el cop de timó; però, si tenim GPS, no podem navegar amb metodologia del segle dinou perquè guiem joves del segle XXI, ni tampoc anar fent pals de cec tot seguint l’últim crit tecnològic. La flota es mereix un bon guiatge envers una Ítaca del coneixement, lluny de ser esclaus d’informes, de resultats acadèmics, ni de canvis polítics. Confio en el bon guiatge i l’espero. Tanmateix, si no arriba  l’emoció i la passió continuaran essent els millors aliats. Fixeu-vos-hi ni em platejo hic et nunc si estudiar llatí i grec serveix, no en tinc cap dubte ni de la seva utilitat, ni de la seva actualitat, ni de la seva interdisciplinarietat, ni si les noves tecnologies són escaients, com podria ser d’una altra manera amb nadius digitals connectats a la pantalla i a les xarxes socials, crescuts amb jocs digitals i realitats virtuals, amb capacitat de resoldre problemes ficticis i en superar resultats de manera individual o col·lectiva (wii), de demanar ajut als fòrums o al twitter, de fer xuletes digitals a través dels seus mòbils connectats al món… El que cal és saber què volem i on volem anar a parar i jo crec que ara ho sé.

Us desitjo, per tant, molt bon any i millor periple envers Ítaca! Capguardeu-vos dels perills i no us deixeu perdre per la desil·lusió i el desencís!

N.B.: Aquest apunt va dedicat a tots els companys i companyes i especialment als futurs professors de Clàssiques del Màster de Secundària de la Universitat de Barcelona.