Category Archives: Llatí 4t ESO

Rosa, rosae

Amb el cantant Jacques Brel A ritme de tango ja vàrem veure l’aficció de recordar els anys de l’escola i el llatí amb el rosa, -ae, en un comentari també us enviava a un interessant apunt de La llama de Vesta sobre la seva pervivència del rosa, -ae en el camp de la cançó, en el cinema, en la publicitat…

Foto d’Ana Ovando a Flickr

Foto de Mercè Otero

Com ens va fer riure el gag de Polònia que podeu tornar a veure a Llatí i humor amb Rosa, Rosae d’ Hispania, Hispaniae! Navegant pel YouTube, he topat amb aquest poema visual i no em puc ressistir de preguntar-vos si declina bé rosa, rosae Carmen Carrasco en el poema homònim publicat a Eternos sentimientos:

[youtube]http://youtu.be/xpMKwoyr5ts[/youtube]

Fem còmics amb Pixton

71 Replies

La companya Victòria Bescós, catedràtica de llatí, em va donar a conèixer Pixton amb unes tires còmiques de llatinismes acompanyades d’una caricatura del meu pas per les III Jornades de didàctica on vaig anar a explicar El Fil de les Clàssiques amb problemes de connexió a Internet. Qui m’ho havia de dir que acabés en un còmic! Malgrat tot, vull compartir aquesta eina amb tots vosaltres perquè, a part de la finalitat lúdicocreativa, crec que té moltes possibilitats didàctiques i que us agradarà utilitzar-la sobretot ara que us vaig demanar al Moodle Fil emplenar les bafarades d’un còmic a quart o fer diferents tasques per presentar-vos a llatí de primer de batxillerat. La Valèria ha experimentat amb el còmic, s’ha engrescat i m’ha fet aquest. Les bafarades en llatí no són seves, és clar. Què us sembla? Qui s’anima i empra aquesta eina pels llatinismes o pel llatí tot ras…? Al nostre bloc Tutorials per blocar bé hi trobareu com fer-los!

Latine loquere, amoenum est!

Il·lustracions inèdites a la recerca d’un text

41 Replies

Heu endevinat a quin mite de Narracions de mites clàssics pertany aquest dibuix que la condiscipula vestra, Marta Gijón, ha fet ad hoc per a tots nosaltres?

Com veiem continuem amb la tradició pictòrica del curs passat (vid. Aracne). Així m’agrada! Qui més s’anima? Necessitem moltes il·lustracions i molts relats per poder obrir el llibre digital El Fil de contes mitològics! Quin goig farà!

Una vegada hàgiu encertat a quin mite fa referència, per tal d’anar adquirint la competència literària, n’hauríeu de fer una petita recreació. No es tracta d’explicar el mite sinó d’inserir-lo en un relat vostre, de recrear-lo, actualitzar-lo… Si voleu pot ser també en vers (per a El Fil més poètic). Espavileu que els millors formaran part d’un audiollibre amb il·lustracions i tot!

En aquesta nova aventura de El Fil de les Clàssiques, hi pot col·laborar tothom que vulgui. Heu d’enviar el vostre relat com si fos un comentari o obrir un apunt a Aracne fila i fila. Si preferiu, però, fer més il·lustracions, aleshores anireu obrint més articles a Aracne que també és col·laboratiu, amb el requisit que la temàtica sigui clàssica. Quin Sant Jordi! Enguany tot l’any!

Dia Europeu de les Llengües: Radices Europae

45 Replies

En el Dia Europeu de les Llengües el curs passat us animava a aprendre llengües i a respectar la diversitat lingüística ( vid. Apreneu llengües! ). Enguany des de El Fil de les Clàssiques també volem celebrar el Dia Europeu de les Llengües que des de 2001, Any Europeu de les llengües, se celebra el 26 de setembre a tot Europa.

El nostre institut es caracteritza per la seva diversitat cultural, lingüística i religiosa tant dels seus alumnes com dels seus professors; per tant crec que, ja que formen tant del currículum de llatí com de grec “L’origen de la llengua des de l’indoeuropeu fins a l’actualitat”, podríem fer un treball de camp per esbrinar: Quantes llengües parlen els alumnes de l’IES Cristòfol Ferrer? A quin grup lingüístic pertanyen? Quina és la llengua majoritària? Quantes pertanyen a la família indoeuropea? Quantes són romàniques? (trobareu més indicacions al vostre Moodle. Quina relació podem establir entre els parlants europeus? Quin pes hi té el llatí? i el grec?…

Sens dubte, el llatí ens agermana, europeus! Per això hem acceptat des de El Fil de les Clàssiques la participació en un projecte col·laboratiu europeu del latinista de Grenoble, Robert Delors de Latine loquere, a Radices Europae.

Us hi animeu? Què aportarem des del Maresme a l’ampla Europa? D’entrada, obrim des de El Fil de les Clàssiques un Google maps col·laboratiu: El llatí ens agermana per celebrar el Dia Europeu de les Llengües.

Veure El llatí ens agermana en un mapa més gran

Mireu quin muntatge s’han animat a fer la Rebeca i el Toni, alumnes de primer de batxillerat, per demostrar que el llatí ens uneix; per cert, amb quines llengües ho han exemplificat?:

XAIRETE! Salvete omnes!

47 Replies

Sigueu benvinguts i benvingudes a un nou curs escolar! Enguany l’inaugurarem amb cinema. Per què, no? Gràcies al company Ricardo d’Helleniká. Recursos de griego antiguo, podrem començar la nostra singladura cap a Ítaca tot esbrinant per què serveix estudiar grec i llatí a partir d’un fragment d’ Emperor’s club de Michael Hoffman, 2002.

Gràcies a Ricardo, també podem visionar un fragment de La Versión Browning de Mike Figgis, 1994:

[youtube]http://youtu.be/-PG1J6tKUww[/youtube]

Què us ha semblat? Bé, teniu tot el curs per esbrinar, i segur que ho aconseguireu si no ho sabeu encara, per què cal estudiar els grecs i els romans? Del curs passat tenim un apunt amb un interessant fil de comentaris que podríem anar allargant fins on vulgueu sobre Per a què serveix avui estudiar llatí? i us recomano un article molt interessant de la companya de Chiron Ana Ovando Los beneficios de una educación clásica, títol que ens diu que ha agafat del gurú de la web 2.0 Tim O’Relly, mireu per on també va estudiar clàssiques!

Encetem curs, doncs, i ho fem amb un projecte digital de clàssiques, diria jo, completament consolidat i ben premiat, amb rap i tot! i des d’aquí vull agrair a l’equip directiu de l’ IES Cristòfol Ferrer el fet que hagi respectat la meva desiderata i ens hagi assignat totes les nostres classes en aules digitals connectades a internet. El Fil de les Clàssiques que pretenia fer vacances, tal com us vaig dir, no ha tancat les seves portes (tant El Fil com Aracne han estat entre els primers blocs més actius dels setze mil de la XTecblocs i dels de la blogosfera de clàssiques Chiron), si no ens heu seguit, ara serà el moment de llegir i comentar els apunts i els comentaris que s’han escrit durant els mesos d’estiu i, si no heu compartit les vostres vacances clàssiques a Aracne fila i fila, encara ho podreu fer, si voleu.

Si l’any passat encetàvem el curs, tot regalant-vos Aracne fila i fila, un espai dins El Fil de les Clàssiques per a vosaltres per tal que convidéssiu a qui vulguéssiu, un any més tard podem afirmar que Aracne ja és una realitat ben consolidada que ha arribat als 244 apunts i als 1642 comentaris, tot un exemple a seguir per a altres estudiants de clàssiques, i per això ha estat mereixedor del centaure d’or de Chiron 2009. Tots els alumnes del curs passat hi varen deixar la seva empremta (ara us toca a vosaltres!), també ens han escrit professors i alumnes d’altres centres, sobretot de l’IES Isaac Albéniz, nens de primària i joves de vuitanta anys, amb una fita molt clara: la passió pel món clàssic i les ganes de compartir tots plegats aquest amor i coneixement. Aracne fila i fila , un regal del curs passat perquè fos vostre, aquest l’heu de continuar gestionant vosaltres, convidant altres alumnes i interessats pel món clàssic d’arreu i plantejant enigmes, pujant els vostres muntatges audiovisuals i recerques, sent bon model d’ús d’internet etc. amb l’única condició que els temes continuïn sent de cultura i civilització grecollatina, relacionats amb el currículum vigent de grec i de llatí i la seva pervivència al llarg del temps fins a arribar a l’actualitat. El nadó de El Fil de les Clàssiques se’ns ha fet gran i ara és un projecte digital completament consolidat amb la participació de qui vulgui i amb el ferm compromís de treballar tots junts per aprendre a aprendre i aprendre a compartir el que sabem o el que volem saber. Les parets de les nostres aules no seran un obstacle i obrirem la nostra finestra al món i compartirem projecte educatiu ara per ara amb els estudiants de clàssiques de l’IES Albéniz de Badalona, amb l’amiga Teresa Devesa al capdavant, coordinadora pedagògica del centre badaloní. Qui vulgui, a més de fer-ho com ho visitant, es pot apuntar a aquesta nostra singladura que avui comencem tot i que no hem aturat ni durant les vacances d’estiu; per tant podem dir que El Fil de les Clàssiques amb Aracne fila i fila és un lloc comú de publicació i intercanvi obert al món clàssic i a la seva pervivència i actualitat per a tothom que vulgui compartir el seu coneixement, la seva experiència o els seus dubtes sobre aquest món que hem llegat de grecs i romans. No hi ha dubte, tots som grecs i romans i ens trobem Roma a cada passa!

Engeguem el curs i encara no podem escriure en grec, ni tenim corrector de català. Em sap molt de greu; però tinc esperança ja que els tècnics del Departament d’Educació estan treballant perquè el més aviat possible poguem escriure en grec. La nova actualització dels blocs de la Xtecblocs ens ha permès posar etiquetes als articles i, a més d’emprar el cerca com fins ara, el núvol d’etiquetes us ajudarà localitzar més ràpidament qualsevol tema dels més dels cinc-cents articles publicats a El Fil, sense comptar els d’ Aracne fila i fila. A El Fil hem superat amb escreix els sis mil comentaris (un bloc s’alimenta dels seus comentaris!), a més els anteriors d’Aracne; a El Fil no tenim comptador de visites (a Aracne, sí!), va néixer com un bloc d’aula de clàssiques de l’IES Cristòfol Ferrer, ho continua sent, però poc m’imaginava haver arribat, sols amb molta dedicació generositat, a on hem arribat amb tant de reconeixement arreu i tot gràcies a vosaltres, al vostre interès i participació. Moltíssimes gràcies! Ara que comencem un nou curs, molts dels companys i companyes amb qui vaig engegar fa un any i nou mesos aquesta aventura digital ja són a la Universitat o al món laboral, ens continuen escrivint i comentant però ara us toca a vosaltres, alumnes blocaires (vid. El País Semanal d’ahir), de decidir si el voleu continuar.

D’entrada, estrenem logo: una dona grega amb tauleta encerada per escriure i fil de llana per filar, fet ad hoc a partir de dues peces de ceràmica grega com si escrivís amb un portàtil. Espero que us agradi!

Logo El Fil. Margalida Capellà

Xtecblocs ha actualitzat el WordPress per tant hi trobareu canvis a l’hora d’editar; a més fins ara calia per publicar articles tenir el correu de l’edu si sou alumnes però ara ja no en fan més i abans d’any ens comunicaran quin sistema seguiran; mentrestant els que no teniu identificador us caldrà editar amb el dels companys. Com veieu la mar tampoc no és plana per als que no heu filat mai però no patiu, si l’any passat vàrem patir els talls de la xarxa, i la mala connexió a internet, ho superarem i com Ulisses aconseguirem arribar a Ítaca si voleu, és clar! A més amb la nova llei educatiu cal aconseguir les competències digital, audiovisual, etc. Al menú lateral dret de El Fil hi trobareu moltes eines de El Fil arreu (YouTube, Vodpod, Vimeo, Slide, Google…), enllaços i recursos que us portaran a la xarxa i a Aracne teniu els enllaços a l’actualitat de la premsa. Podeu començar per Chiron, un portal educatiu del món clàssic amb moltes aracnografies i consultar l’actualitat de la seva blogosfera, on podreu llegir blocs d’altres aules i estudiants, entre els quals Secretos de Argos, un excel·lent bloc d’estudiants de diferents centres sobre referents clàssics. Recordeu que treballar en xarxa no és un retalla i enganxa, que cal citar i que cal enllaçar, que cal ser respectuosos i tot allò que em sentireu a dir una i altra vegada: tots plegats hem de multiplicar el coneixement, no mutilar-lo.

A més del treball en obert amb El Fil de les Clàssiques, Aracne fila i fila i Tutorials per blocar bé, treballarem molt més que el curs passat a la nostra aula virtual El fil moodle (d’ ensenyament, d’aprenentatge i d’avaluació), continuarem fent teatre en llatí viu, recreant les nostres lectures, trobant-nos al club de lectura, participant en el llibre de la prestatgeria virtual de la Xtec, preparant-nos sobretot per a l’accés a la Universitat, celebrant les festes a la romana i a la grega, fent sortides al teatre, visitant restes arqueològiques, deixar-nos visitar per experts, anant a conferències, fent tallers de cuina, jugant com a romans al pati, fent exposicions al centre, performances i manualitats, viatges i recitacions… A finals d’octubre ens trobarem al Parc del Laberint d’Horta a Barcelona i farem la nostra gimcana mitològica i etimològica amb els estudiants badalonins de primer de batxillerat, però espero que abans ja us hagin conegut i comentat a la nostra xarxa de clàssiques; més endavant, primer serà virtual, fareu la coneixença en persona els de quart de llatí.

Abans d’acabar aquest primer apunt del curs 2009-10 permeteu-me un consell i perdoneu també serà cinematogràfic, aquest cop de la pel·lícula que tots deveu haver vist El Club dels poetes morts de Peter Weir, 1989:

[youtube]http://youtu.be/ybNOqg1p4Mg[/youtube]

Quin consell us dono? Doncs, el mateix que el professor dóna als seus alumnes. Sabeu és un consell clàssic, d’una llarga tradició literària, ja recollit en Ausoni. Sabeu quin és? Què cal fer, doncs, per trobar el camí personal que permetrà trobar la part més valuosa de la nostra vida? Carpe diem!

Molt bon curs a tothom! Bonam fortunam habeatis!

Romanes o gladiadores, de peus!

30 Replies

No m’he pogut resistir a fer aquest apunt. Suposo que a hores d’ara que ja hem passat pràcticament l’estiu no us ha passat per alt la fal·lera d’aquesta temporada primavera-estiu 2009, tot i que ja va començar a triomfar l’anterior, amb les sandàlies romanes o gladiadores. Per què s’han posat de moda amb tant de furor i a tot el món? Per què les porten amb tant de deliri les famoses aquí i a Hollywood? Si us fixeu amb la mostra que us he preparat, veureu que n’hi ha de gamma alta i d’esport, de mudar i de platja, de tots els materials i colors, amb pedreria i sense, de molt cares i de menys, de còmodes i no tant…

Però, com eren realment les sandàlies femenines romanes? Com calçaven les dones romanes?… Quan ens toqui el tema a classe, farà massa fred per recordar la moda romana d’aquest estiu.

Bé, si teniu romanes no les llanceu pas encara que s’hagin envellit molt perquè ens aniran molt bé per les nostres disfresses romanes i representacions teatrals. L’estiu s’acaba, però a classe de llatí les lluirem també i no ens passaran mai de moda.

Toponímia clàssica de Catalunya amb Google Maps

27 Replies

Tot va començar com un joc i de mica en mica s’omple la pica. Si mireu aquest mapa amb els topònims catalans de procedència clàssica, sobretot llatina, podem afirmar que Roma és sens dubte la primera fita definitòria de Catalunya i n’és una prova l’origen llatí de bona part dels seus topònims.

Mostra Toponímia clàssica de Catalunya en un mapa més gran

Ara entre tots i totes hauríem d’anar completant el mapa de toponímia d’Hispània romana en Google Maps tal com ja tenim tots els jaciments romans al mapa d’Hispània a Chiron, a més del de El Fil de les clàssiques. Teniu l’èxit ben assegurat perquè un percentatge aclaparador dels topònims té origen llatí. Qui s’hi apunta?.

Chiron ja ha fet la crida!

Troben restes romanes de Dertosa

4 Replies

A l’actual Tortosa, l’antiga Dertosa, s’han descobert unes restes romanes d’un edifici! Roma a cada passa!

Font: Telenotícies Comarques 1 de setembre de 2009

Què en sabem de Dertosa i com es diu en català un strigilis? Us sembla bé que les tapin de nou? Què n’opineu?

Fem poemes inspirant-nos en la mitologia

17 Replies

Poetes de tots els temps, des de l’antiga Grècia fins avui, i en diferents llengües s’han inspirat en la mitologia grega per fer noves creacions poètiques. Res no s’escriu del no res, sinó a partir d’una herència, d’una tradició cultural o imaginari en què un poeta o poetessa s’ha format. La mitologia clàssica és, a occident, la nostra herència cultural més preuada i contínua i inesgotable font d’inspiració. Ara que ja sou lectors experimentats en mitologia amb La nissaga dels déus i amb les lectures prescrites (Narracions de mites clàssics, La còlera d’Aquil·les, Les aventures d’Ulisses etc.) i aneu adquirint competència literària, llegiu aquests dos poemes inèdits que ens ha enviat la poetessa Pepita, tot inspirant-se ad hoc en la mitologia clàssica:

MITOLOGIA

I
Mira com llisca la nit,
Misteriosa, obre quimeres
Damunt la ratlla de l’infinit.
S’atura el temps, callen les hores,
Del fons de l’espai surt el passat.

Mira Èol com corre
Entre el arbres amb el seu cavall de vent.
Les nàiades, criatures d’aigua
De llargues cabelleres,
Dibuixen reflexes en els rius.
Instants màgics, transparents…
Quan arriba l’alba, Afrodita,
La més bella, voltada d’escuma
I algues, emergeix de la mar.
I per damunt de tots, Zeus,
Déu suprem de l’Olimp
Movent els fils del destí.

Volten el sol i la lluna
I torna la roda a moure el temps.

Quimeres, que llisquen en la nit.

II
Somnis, il·lusions de l’aire
Que s’ha tornat foll
I obre paradissos impossibles
A la línea corba de l’horitzó.

Dalles de núvols escapcen el cel
I Zeus, torxa encesa, encén
Escenaris oblidats i il·lumina
La immensitat d’uns camins

Que no porten enlloc.
Ariadna, filla de Minos,
Lliga’m el canell amb el teu fil
I porta’m fora del laberint.

La remor d’unes ales
Polsa les cordes del dia
Que ja arriba el seu ocàs.
La llibertat té el color del cel.

Pepita Castellví

Us han agradat? Què us han semblat? Quins personatges mitològics esmenta? Estan ben caracteritzats? Amb quina finalitat fa ús dels personatges mítics? bla, bla, bla.

Ara, intenteu fer el vostre poema mitològic (pot ser a partir de la reelaboració d’un mite, o mitificant mitjançant la paraula circumstàncies personals) i deixeu-lo en comentari o feu-ne un apunt a Aracne fila i fila. Jo quan tenia la vostra edat i era alumna de grec de l’estimada Coloma Blanes i Blanes al cor de l’illa de Mallorca, vaig escriure aquest que fa poc he rescatat de l’oblit i que ara vull compartir amb tots vosaltres per animar-vos a escriure i a publicar el vostre:

Vet aquí Circe encisadora,

que es torna Afrodita quan li convé,

per convertir-se després en casta Minerva

pura i verge com es creu ser,

però tot d’una esdevé cervatell,

tímid i fugisser de la sageta,

llança fletxes d’or i d’argent.

Corre, s’amaga per a no ser ferida

no ho evita tanmateix, i agonitza

d’amor que és nostàgia i defalliment.

Lida adolescent

William Edward, Venus i Cupido (wikimèdia)

William Edward Frost, Venus i Cupido (wikimèdia)

Pompeia, quina meravella!

36 Replies

Qui no ha sentit a parlar de Pompeia!

A tocar el mar a la badia de Nàpols, al sud d’Itàlia, Pompeia fou sepultada en quaranta-vuit hores per una espessa capa de lapilli (pedres fogueres i cendres) i oblidada durant divuit segles fins ser descoberta el segle XIX, tot i que ja s’havia localitzat el seu emplaçament el 1748. Aquesta ciutat romana imperial se’ns mostra avui congelada en el temps i ens permet conèixer la ciutat opulenta i pròspera que va ser en el segle I, en el moment de la inesperada erupció volcànica del Vesuvi, tot i que ja havien tingut tremolors de terra que l’anunciaven. Les cendres han preservat de l’oblit el record d’unes vides a partir dels objectes que s’hi han descobert: vaixelles, joies, miralls, balances, llibres de papir, restes de menjar calcinat, instruments musicals, màscares d’actors, cascs de soldat, frescos, mosaics amb detalls de la vida quotidiana, estàtues de marbre i de bronze… Els vestigis dels edificis han permès conèixer millor l’organització de la ciutat: edificis públics (un fòrum amb edificis monumentals i estàtues, dos teatres -un de gran i l’Odèon més petit-, un amfiteatre, termes, diversos temples, carrers amb passos de vianants, fonts públiques…) i privats (insulae i vil·les sumptuoses molt ben decorades), comerços i tabernae amb productes de tota mena, thermopolia, forns, lupanar, … Els motlles de l’arqueòleg Giuseppe Fiorelli que el 1864 s’encarrega de les excavacions mostren la posició del cos, les expressions, la roba, el pentitat… dels habitants i dels animals domèstics que van quedar sepultats mentre intentaven fugir o estaven arraulits per protegir-se dels núvols de roques amb foc i gas.

Anar a Pompeia i passejar per les seves ruïnes ens permet conèixer millor la vida dels seus habitants, rics i pobres, lliures i esclaus, homes i dones, nens i adults; ens sentim propers a ells i a la seva desgràcia, gaudi nostre; els veient passejant pel fòrum, o jugant a daus, lluitant a l’arena de l’amfiteatre o representant una comèdia al teatre, pintant un grafit i per què, no en la intimitat d’una cambra o sentit l’últim lladruc del gos que el collar i la cadena li impedeixen salvar-se de la tragèdia.

Gos de Pompeia. Wikipèdia

Tal dia com avui, un 24 d’agost d e l’any 79, cap a les deu el volcà Vesuvi, situat a una desena de quilòmetres de Pompeia, entrà en erupció. Una enorme i violenta pujada de lava provocà una autèntica explosió de la muntanya que formà cap a la una del migdia, tot tapant el sol, un increïble núvol de cendres i pedres a més de vint quilòmetres d’altura. Regnà la foscor i el núvol va caure sobre les ciutats de Pompeia i les seves veïnes Herculà i Estàbia. Molts habitants decidiren fugir a corre-cuita, sense agafar res, i es van salvar. Altres, però, aterrits pels llamps i trons cruixidors, van decidir tancar-se a casa i van morir després de patir molt. L’endemà, el volcà encara expulsava gasos mortals, cristalls de magma en fusió, pedres volcàniques lapilli, cendres ardents i piroclasts… És la fi de Pompeia, una ciutat opulenta de més de vint mil habitants, dels quals, es creu, que més de dos mil perderen la vida: uns asfixiats pels gasos ardents i verinosos, altres tocats per la caiguda d’alguna pedra volcànica o o bé aixafats per l’esfondrament de les teulades de les cases o cremats per la calor sufocant que superava amb escreix els 500ºC o sepultats per les cendres. També va morir asfixiat a causa dels gasos l’escriptor Plini el Vell, autor d’Història Natural i comandant de la base naval de Misenus a 25 km de Pompeia, quan veu el núvol, desconeixedor del que és un volcà, ja que per a ell el Vesuvi és un indret de criança de vins aspres, decideix anar per mar a observar el fenomen de més a prop i acudir al rescat d’una noble anomenada Rectina. No pot atracar perquè el mar està remogut pels terratrèmols i canvia el rumb cap a Estàbia per passar-hi la nit, però l’endemà baixa a la platja i mor als seus 56 anys i nosaltres en som coneixedors gràcies al relat del seu nebot Plini el Jove, que recollí els testimonis dels mariners del seu oncle.

Rius de tinta s’han publicat i es continuen publicant sobre Pompeia:

Si preferiu llegir novel·la, us he de remetre a Los últimos días de Pompeya de E.G.Bulwer-Lytton, Anaya, Madrid 2003 i Pompeya de Robert Harris, Grijalbo, Barcelona, 2004.
Ara bé, si preferiu assaig, al llibre La vida cotidiana en Pompeya de Robert Étienne, Temas de Hoy, Madrid 1992 cal afegir-hi la recent publicació de dos llibres complementaris entre si sobre la ciutat sepultada pel Vesubi l’any 79 aC:
Pompeya de Joanne Berry, Akal Madrid 2oo9. Joanne Barry és professora de història antiga de la Universitat de Swansea ofereix en diferents apartats (“Los habitantes de Pompeya”, “La vida en el ojo público”, “Casas y sociedad”, “Dioses, templos y culto” i “La economía de una ciudad romana”) explicacions molt clares i precises, amanides amb fotografies, il·lustracions i plànols que sempre s’agraeixen.
Pompeya, historia y leyenda de una ciudad romana de Mary Beard, Crítica Barcelona 2009. Mary Beard, catedràtica de la Universitat de Cambridge, tracta el tema de Pompeia amb un text àgil i innovador sobre la vida dels pompeians (per exemple, parla de la seva halitosi, de les pràctiques sexuals, de l’afició a consumir liró farcit de gàrum, del trànsit…) i la història de la seva ciutat. Es decanta, basant-se en diferents indicis arqueològics, en localitzar l’erupció a la tardor.
Si preferiu articles de revista, National Geographic n’acaba de publicar un de molt interessant en el seu núm. 68 i actualitzat.
Si preferiu cinema o documentals, a les pel·lícules històriques sobre Pompeia Els últimes dies de Pompeia, cal afegir un docudrama de la BBC molt exitós: Pompeya el último día i Los misterios de Pompeya (es poden veure a Tu.tv).

Si preferiu navegar per la xarxa, teniu pàgines molt interessant i contínuament actualitzades com les que aquí us proposo: aquesta i aquesta altra en anglès i aquesta altra en italià. Aquí trobareu imatges i podreu identificar la casa de Juli Polibi i el negoci d’Estèfanus del documental de la BBC Pompeya: el último día.

Què us han vingut ganes de visitar Pompeia? L’únic que us puc prometre és treballar Pompeia a classe el proper curs.