Category Archives: Llatí 4t ESO

Listening Latin!

Mikimoto

Mikimoto

 

Fa temps, m’agradava escoltar Pasta Gansa de Miquel Calçada, més conegut com a Mikimoto, a Catalunya Ràdio. En la seva assignatura obligatòria de llatí (ja sabeu com li agradava el llatí!), va ironitzar un dia sobre una frase de Plaute (Aulularia 195). Sabeu quina és, què significa, quan i per què s’empra? Utilitzeu-la dins un context determinat o feu-ne ironia!

Carnestoltes, el rei dels poca-soltes

Carnestoltes! Qui ho diria també té etimologia llatina! Carnes tollitas “carns llevades” no és altra cosa que l’abreviatura de la frase llatina domenica ante carnes tollendas “diumenge d’abans de treure la carn”. El mot carnaval prové de l’italià carnevale i aquest de l’antic carnelevare, a partir del llatí vulgar carnelevare, “treure la carn”, ja que és el començament de l’ajuni dels quaranta dies de la Quaresma. També es parlava de la falsa etimologia:  carne uale “adéu, carn”.

En l’origen del nostre Carnestoltes, a més de les Saturnalia hi ha la reminiscència d’altres festes romanes com són les Lupercalia (una festa llibertina que retia culte a la fertilitat),  les Quirinalia i les Fornacalia, festivitats relacionades amb la fecunditat i el cicle de la natura i les Mamuralia, festes que celebraven l’any que s’acaba i el començament de la primavera. Totes aquestes festes celebren la fertilitat i el renaixement de la vida amb banquets i purificacions.

En aquest període de l’any, que abasta des de la fi de l’any fins a l’equinocci de primavera, tenen lloc arreu festes de disbauxa i destrucció de l’ordre establert, amb l’esperança que el cicle de la vida torni a renéixer, exalten la fecunditat que cal per a la recreació de la natura i, en definitiva, de la vida. D’acord amb la dita popular: “De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes”. La gent es disfressa i fa tot tipus d’excessos, ja que més endavant hi haurà la Quaresma, que la iconografia popular la representa com una vella amb set cames, perquè és temps de seriositat, tristesa, recolliment, oració i dejuni. S’acostuma a atorgar un especial protagonisme a classes socials desfavorides o, fins i tot, marginals.

Si voleu podeu celebrar un carnaval mític com altres anys. Us voleu sentir a dalt de l’Olimp? Doncs trieu un déu o deessa de l’antiga Grècia que us agradi més _ la més maca, la més intel·ligent, el més mentider, el més manetes…_, deixeu anar la vostra imaginació i feu-vos una disfressa divina fantàstica. Ja sabeu tots els déus i deesses porten els seus atributs; és qüestió d’agafar material tan simple com cartó ondulat, que podeu retallar, reforçar, pintar, enganxar amb cola blanca… i construïu un arc amb les seves fletxes, un llamp, una mitja lluna, unes ales, raïm, una corona de fulles de llorer… o l’instrument que us faci falta per combinar amb la túnica que us podeu fer amb unes cortines o llençols vells i alguns retalls de roba. No cal ni cosir, si no us agrada o no en sabeu, us podeu fer un nus damunt una espatlla o al clatell. Si porteu el cabell llarg us poden fer un pentinat espectacular i el podeu adornar amb una cinta daurada o de colors vius. Si no teniu sandàlies, la temporada passada van arrassar les romanes o gladiadores!, agafeu unes sabates velles, en traieu els elements sobrers i hi afegiu unes betes ben boniques que serviran per lligar-les a les cames. A les botigues de disfresses trobareu sabates, túniques, raïm, i complements; però sempre a l’institut es valora més allò que no ha costat diners i ha deixat córrer la imaginació.

Però si no voleu anar de déus de pa sucat amb oli i voleu una disfressa com cal, de déu, de dona grega o romana rica, d’emperador, de senador, o d’hetera no deixeu de visitar aquestes pàgines que us donen molta informació pràctica per fer un vestit de grec o de romà amb pentinat i complements o aquest muntatge de l’alumna de primer de batxillerat Laura Galán de quan feia tercer d’ESO.

Derivats de “pax” en català, castellà i francès

Dia 30 de gener va ser el dia escolar de la noviolència i de la pau (DENIP) i feia pocs dies que a l’IES Cristòfol Ferrer havíem tingut una experiència plurilingüe inoblidable  amb els alumnes de llatí de Grenoble, de la qual han sortit i sortiran treballs etimològics comuns en català-castellà i francès com aquest que tot seguit us presento a partir del mot llatí PAX, PACIS “pau, paz, paix”. Què en podeu deduir?  Jo m’he limitat a agafar la feina feta i compartida i exposar-la en aquesta taula, completament ampliable, per exemple en català tenim paer i paeria:

CATALÀ pau CASTELLÀ paz FRANCÈS paix
APAIVAGAR

apaivagable

inapaivagable

apaivagador

apaivagament

APACIGUAR 

apaciguable

inapaciguable

apaciguador

apaciguamiento

APAISER

apaisable

 inapaisable

apaisant

apaisement

PACÍFIC

pacificar

pacifisme

pacifista

 PACÍFICO

 pacificar

pacifismo

pacifista

PACIFIQUE

pacifier

pacifisme

pacifiste

PACTE

pactar

 PACTO

pactar

PACTE

pactiser

PAUTA

pautat

 PAUTA

pautado

 
PROPAGAR

propagació

propagador

propaganda

   propagandista

 PROPAGAR

propagación

propagador

propaganda

propagandista

PROPAGER

propagation

propagateur

propagande

propagandiste

 

mans bardo

Mosaic romà del Museu del Bardo, Tunis

Quan IIII és IV…

Tres quarts de quatre i nevava. Vaig mirar el rellotge de l’estació i mira per on IV era IIII. Mai no m’hi havia fixat. Com en puc ser tan de despistada? Per què?  Bé, vaig pensar a les inscripcions romanes en marbre també s’emprava  normalment IIII per IV.

Investigant he trobat  diverses teories:

  • per raons estètiques: a la banda esquerra de l’esfera hi ha el VIII i es posa IIII en comptes de IV per simetria
  • per simplificació del procés de fabricació: així una esfera necessita nombres parells 20 I, 4 V i 4 X i els fabricants dels rellotges estalvien motlles.
  • per respecte al déu romà Júpiter que en llatí comença per IV (IVPPITER).
  • per error d’un rellotger suís.
  • per caprici de Lluís XIV…

Sigui quina sigui la raó en la major part dels rellotges construïts abans del segle XIX i de manera força predominant fins avui en els rellotges de numeració romana marquen les quatre amb quatre ratlles en comptes del número romà IV.

El rellotge de l’estació de Queralbs del tren cremallera de Núria és ben curiós: marca amb numeració romana les hores nocturnes fins al migdia i en numeració aràbiga les de la una fins a les onze de la nit. Em pujo al tren i continuo pensant-hi. Llavors em fixo en la numeració romana d’un Rolex:

És clar originàriament els romans escrivien I, II, III, IIII i no feien servir la subtracció; no escrivien per tant IV sinó quatre osques.  En arribar al cinc, ja que és difícil copsar més de quatre elements a la vegada, es feia servir una osca diferent tot canviant l’orientació del traç: IIII\ o bé IIII/. A més el cinc recorda els dits de la mà, un bon instrument per comptar; de fet, V representa gràficament la disposició dels quatre dits de la mà amb el polze oposat. Per al deu, equivalent als deu dits de la mà, es feien servir un signe que era dues vegades el del 5 i s’empraven dues V, una d’elles capgirada; però això ja són figues d’un altre paner.

Què n’opineu de tot plegat? Us pensàveu que en el rellotge de l’església, de la facultat, de l’estació, … hi havia un error de IIII per IV? …

De Faetont a faetó

A Igualada vaig fotografiar en el museu del Traginer aquest carro de seients laterals amb entrada pel darrere de la caixa. Sabeu quin nom rep i per què?

Quan el vaig veure em va venir al cap mite, literatura i cinema. Em van preguntar si, entre les meves múltiples aficions, també m’agradaven els carros. Segur que esbrinareu aviat per què.

Heu llegit Una habitació amb vistes de Edward Morgan Forster? Heu vist la pel·lícula, homònima i basada en el llibre, de James Ivory 1986 ? Aquí en teniu un fragment en què apareixen referents clàssics. Què n’opineu?


Una habitación con vistas, cap 6, Faetón por Peizoque

Faetont del mite al còmic

Fa pocs dies, vaig conèixer aquesta tira còmica de Quino de la mà del dr. Velaza que ens va emocionar cloent amb ella la seva conferència. Finalment, l’he trobada a Internet!

Clica per veure en mida sencera

Clica per veure en mida sencera

Què n’opineu? Amb quin mite ho relacioneu? Quin parel·lelisme hi podeu establir?…
És la mitologia grega font inexhaurible de creació artística i literària?

N.B.: Per cert, sabeu de qui és pare Quino?
Una pista en grec modern:

grècia

Una jovençana que es transforma en arbre

Ametller florit

Ametller florit

“En una illa del mar grec
-temps era temps!-
una jovençana plora
d’enyoraments.
Son estimat va partir
en un vaixell
cap a la guerra dels moros,
-ai quin turment!-
Bé mirava la mar clara
vers el ponent,
i escoltava la remor
de tots els vents,
per veure si sentiria
l’estimat seu.
Mai no arribava la barca,
-temps era temps!-
Morien els anys i els dies
dins la mar plana.
De tant d’esperar, la jove
tornava un arbre.
Del cos en sorgí la soca,
de les mans, branques.
I els peus posaren arrels
en terra amarga.
Tornà un atmeller tan bell,
la jovençana,
que escampava planys i tanys
per la mar plana.
Un dia, passats els dies
i les setmanes,
el jovencell va tornar
de les batalles.
Tot d’una que tocà terra
va veure l’arbre.
Amb les branques va conèixer sa enamorada.
Va córrer desesperat
per abraçar-la,
i l’almetller es va omplir
de flors rosades.


Mª DEL MAR BONET, Bon viatge faci la cadernera

En quin antic mite hel·lènic s’inspira aquesta cançó de Maria del Mar Bonet? Si no ho sabeu, haureu de cercar la resposta en un article de l’any passat a El Fil de les Clàssiques en què s’explicava l’origen mitològic de l’ametller. Qui s’anima i ens fa una il·lustració de la transformació de noia en ametller?