Ahir us comentava que havia situat les restes romanes de Can Farrerons, no obertes al públic, al Google maps de Chiron (no us ho perdeu, ni tampoc els enllaços a les termes romanes ni la planta octagonal dels balnea). Avui l’arqueòleg Ramon Coll ens les ha obert i ens ha explicat la història arqueològica de la vil·la romana. Què us ha semblat? Mentre l’escoltàveu, què us han xiuxiuejat les pedres? us ha impressionat la descoberta dels cadàvers?, bla, bla, bla
Sabeu què és això que hi ha inscrit en un dels murs?
Què té la Coty a les mans?
N.B.: Si aneu aquí trobareu en segon lloc el vídeo sobre la fundició de metalls en època romana; i l’article sobre dolium.
In taberna quando sumus forma part dels Carmina Burana, una col·lecció del segle XII de poesia goliardesca on es canta a l’amor, al vi i a la Fortuna. Mentre feu l’audició amb música del segle XIII, mireu el llatí i a veure si en podeu traduir alguns versos.
In taberna quando sumus,
non curamus quid sit humus,
sed ad ludum properamus,
cui semper insudamus.
Quid agatur in taberna,
ubi nummus est pincerna,
hoc est opus ut quaeratur;
si quid loquar, audiatur.
Quidam ludunt, quidam bibunt,
quidam indiscrete vivunt.
sed in ludo qui morantur,
ex his quidam denudantur,
quidam ibi vestiuntur,
quidam saccis induuntur;
ibi nullus timet mortem,
sed pro Baccho mittunt sortem.
Primo pro nummata vini:
ex hac bibunt libertini;
semel bibunt pro captivis,
post haec bibunt ter pro vivis,
quater pro Christianis cunctis,
quinquies pro fidelibus defunctis,
sexies pro sororibus vanis,
septies pro militibus silvanis.
octies pro fratribus perversis,
nonies pro monachis dispersis,
decies pro navigantibus,
undecies pro discordantibus,
duodecies pro paenitentibus,
tredecies pro iter agentibus.
Tam pro papa quam pro rege
bibunt omnes sine lege.
Bibit hera, bibit herus,
bibit miles, bibit clerus,
bibit ille, bibit illa,
bibit servus cum ancilla,
bibit velox, bibit piger,
bibit albus, bibit niger,
bibit constans, bibit vagus,
bibit rudis, bibit magus,
Bibit pauper et aegrotus,
bibit exul et ignotus,
bibit puer, bibit canus,
bibit praesul et decanus,
bibit soror, bibit frater,
bibit anus, bibit mater,
bibit ista, bibit ille,
bibunt centum, bibunt mille.
Parum sescentae nummatae
durant cum immoderate
bibunt omnes sine meta,
quamvis bibant mente laeta;
sic nos rodunt omnes gentes,
et sic erimus egentes.
qui nos rodunt confundantur
et cum iustis non scribantur.
Extremoduro acaba d’utilitzar el llatí, amb un afany cosmopolita, en la portada del seu disc Ley innata, però el cantant canadenc Neil Young fa trenta anys ja el va emprar en la contraportada del seu disc Re-ac-tor 1981 com si fos un emblema totèmic.
A veure qui aconsegueix traduir la frase latina de la contraportada de Re-ac-tor:
‘Deus, dona mihi serenitatem accipere res quae non possum mutare,
fortitudinem mutare res quae possum,
atque sapientiam differentiam cognoscere’.
N.B.: Deus és l’inusual vocatiu en el llatí decadent de deus, -i.
Demà a l’hora de llatí de quart i de primer de batxillerat, visitarem els balnea de la vil·la romana de Can Farrerons a Premià de Mar, de la mà de les explicacions de l’arqueòleg Ramon Coll. El curs passat també hi vàrem anar i, com a record de la visita, l’ex-alumna Marta Molina ens va fer un vídeo. Fa uns dies el vaig penjar en el Google maps de Chiron, un mapa col·laboratiu sobre les restes romanes a Hispània. En el Google maps d’Hispània romana de El fil de les clàssiques, només hi penjo els indrets romans prescrits per les PAU Catalunya, que també he afegit al de Chiron.
Què té a veure aquest article, Dia d’Internet segura, amb un bloc d’aula de clàssiques? Doncs, des de El Fil de les Clàssiques ens agrada està connectats amb el món i amb l’actualitat, tot i que tractem temes de fa milers d’anys. Clàssiques i Internet, Clàssiques i blocs, Clàssiques i Moodle, Clàssiques i Google maps… una manera de difondre i d’actualitzar el llatí i el grec i de fer-los útils en aquest món nostre tan canviant, tan diferent cada dia, tan ple de nous perills i obstacles… Aguns de vosaltres m’heu comentat que no podeu treballar des de casa perquè teniu PROHIBIT Internet i jo sempre us responc però, malgrat tots els inconvenients, hi ha una part educativa, no tot és lúdic i això els pares també ho han d’entendre i potenciar. Avui 10 de febrer, el dia d’Internet segura, vull reivindicar un ús segur i educatiu de la xarxa, per això uns adjunto un manual de nom clàssic perquè us el llegiu i el compartiu també amb els vostres pares i no caigueu en els perills d’Internet.
Feu un bon ús d’Internet avui i SEMPRE!
P.S.: Per què creieu que des de C.L.I. han posat al manual aquest nom (per cert, de quin nom es tracta?), qui era aquest personatge mitològic, què va fer i per què el van castigar, què té a veure amb el present i la privacitat a Internet, què opines dels perills de la manca de privacitat, quin ús en feu vosaltres, sou conscients del perill que la xarxa pot provocar, bla, bla, bla…?
Què sabem de les sirenes? Qui són? Com són? Amb qui es confonen? Per què? i en anglès quina diferència hi ha entre “sirens” i “mermaids”? Què vol dir avui cant de sirena? Per què encara són motiu d’inspiració de relats literaris, d’anuncis i de composicions musicals? Quina d’aquests cançons us ha agradat més i per què?
Ana Torroja, Como sueñan las Sirenas
[youtube]http://youtu.be/2TJEqExYVaw[/youtube]
Imma Serrano, Cantos de sirena:
[youtube]http://youtu.be/eVlQ6FImYN4[/youtube]
Kabah, La calle de las sirenas:
[youtube]http://youtu.be/XCSHiHj8mTc[/youtube]
Ara farem cinc cèntims sobre l’alimentació a la Grècia antiga, tot preparant la sortida del proper dilluns al mercat de la Boqueria per fer un taller de cuina grega amb Eulàlia Fargas, (directora dels tallers de cuina per a escoles de primària i instituts de secundària que es realitzen des de l’any 2000 a l’aula gastronòmica, cuinera, professora i assessora de cuina infantil, autora del llibre de receptes per cuinar en família Cuinem junts (RBA), il·lustradora amb fruites i verdures de Papallones dins Una mà de contes…). No fa gaire vam fer el seu taller de cuina romana amb els alumnes de llatí!
El menjar
L’aliment principal dels grecs era un tipus de menjar compost només de cereals. També menjaven llegums (faves, llenties, cigrons, mongetes i pèsols) i força verdures i hortalisses (enciam, lletsó o pixallits, carxofa, col, ceba, all, etc), fins al punt que el poeta còmic del segle IV aC Antífanes va anomenar els grecs “uns menjaires de fulles”. Apreciaven els fruits salvatges, així com les figues fresques i seques, les pomes, les peres, els codonys, els préssecs, els aranyons, les magranes, les prunes, els dàtils, el raïm, les móres, les olives, les nous, les glans, les castanyes i les ametlles. Menjaven molts bolets, dessecats, crus, a la brasa o bullits; degustaven la tòfona fresca o torrada. Engreixaven per a l’alimentació el porc, el bou, la cabra, el xai, la llebre i el conill. Del porc, en conservaven els pernils. Consumien tot tipus d’ocells: la merla, l’estornell, la griva, el tord, l’oriol, el rossinyol, els coloms, el faisà i la perdiu. Criaven gallines i galls. La carn era una menja exquisida i la gent senzilla només en tastava en els sacrificis de les celebracions religioses. Es menjaven els ous de manera ben diversa. Els peixos, frescos o salats, van ser la base de l’alimentació grega; apreciaven l’esturió, l’anguila, el congre, el lluç, la sardina, l’anxova i la tonyina. També consumien els crustacis i els mol·lucs; les ostres ja anaven ben cares. Entre les begudes, la llet i el vi (generalment barrejat amb aigua) van ser les més importants; tot i que també bevien aigua i hidromel (beguda feta amb una part de mel i dues d’aigua). Ben aviat van elaborar formatge a fi de conservar la llet que no es consumia. Condimentaven els aliments amb orenga, oli i sal, i els endolcien amb mel.
Àpats
Els grecs, al matí, només prenien un desdejuni lleuger, que consistia a menjar pa (en tenien de diferents tipus) sucat amb vi; al migdia, feien un refrigeri, sovint fora de casa. L’àpat principal era al capvespre i hi participaven convidats; després de sopar, hi havia el simposi. Els convidats, ajaguts, menjaven sense beure i, quan l’àpat estava a punt d’acabar, el vi hi feia acte de presència per fer una libació religiosa en honor del déu Dionís. Tot seguit, els esclaus retiraven les taules i netejaven el terra; les dones, si havien pres part del sopar, se n’anaven a les seves habitacions i començava el simposi, que podia durar fins a la matinada. Es parlava de filosofia, de política, de literatura, d’art o de ciències, enmig de la gatzara de les músiques, ballarines, acròbates,…
A Grècia, també van tenir molt bons cuiners i de molt bona reputació i els grecs que tot ho classificaven en ser (els set savis, les set meravelles) també van tenir els set cuiners més famosos que eren: Egis de Rodes que covia molt bé el peix; Nereu de Quios, un artista de la carn; Caríedes d’Atenes, el cuiner més important de Grècia; Lampria, que inventà la salsa negra de sang; Apctonete, que inventà la tècnica d’embotir la carn dins els intestins dels animals; Euthyno, que realitzava plats molts suculents amb llegums i Ariston, que ja emprava la cuina d’evaporació.
Els grecs eren sobris i senzills a l’hora de menjar, tot i que eren bons gurmets. A Síbaris, una ciutat opulenta de la Magna Grècia, el refinament va ser molt sumptuós i els sibarites lliraven patents als seus cuiners per tal de protegir les seves receptes. Ara ja sabeu perquè encara avui es diu sibarita a la persona donada als refiaments d’una vida regalada.
Els àpats de casament eren ben suculents. Escolteu les paraules que el ric Mnesi digué al seu cuiner, extretes del programa de Catalunya Ràdio, En Guàrdia, L’alimentació a Grècia i a Roma:
En la nostra propera visita al mercat de la Boqueria de Barcelona, haureu de trobar una parada en què pogueu comprar productes típics de Grècia (ouzo, feta, iogurt grec, retzina, plats cuinats típics, tzatziki …):
