Esculapi a Empúries. Aida Caba 2n llatí
L’Esculapi amb els braços restaurats ja té un clon al Museu d’Arqueologia de Barcelona. Des que l’Esculapi vertader va prendre el camí de retorn cap a Empúries, el MAC es va quedar orfe. Què serà del MAC de Barcelona? On farem la gimcana mitològica? Si volem salvar-lo, cal fer pinya: S.O.S. Museu d’Aqueologia 2.
A veure qui ens aconsegueix una fotografia pròpia d’aquest clon d’Esculapi que ha costat un dineral?
P.D.: Ja la tenim!
Foto Margalida Capellà
En quin escenari té lloc la gravació de Vangelis Mythodea, un encàrrec de la NASA per a 2001: Mars Odyssey. De quin ordre arquitectònic és? A on hem d’anar per veure’l? Què més en sabem?
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/G_U4k_lc3pE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Carros de foc dins Mythodea:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/rKn9pB8YzKI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Per cert, què deu voler dir Mythodea? Què en sabeu de Carros de foc i amb quin esperit grec el podríem relacionar?
El rectangle auri el trobem en els elements del Partenó, en les escultures de Fídias, però també en les parts d’un insecte, en els pètals d’una rosa, entre les separacions d’on neixen les branquetes de les plantes, en l’altura d’una persona respecte de l’alçada del melic, en les targetes de banda magnètica utilitzades, per exemple, en els caixers automàtics o cabines de telèfon.
Qui no ha sentit a parlar del rectangle auri, raó àuria o divina proporció?
Fins i tot el Pato Donald ens ho explica:
Els poetes tampoc no s’han pogut resistir als seus encants:
A ti, maravillosa disciplina,
media, extrema razón de la hermosura
que claramente acata la clausura
viva en la malla de tu ley divina.
A ti, cárcel feliz de la retina,
áurea sección, celeste cuadratura,
misteriosa fontana de mesura
que el Universo armónico origina.
A ti, mar de los sueños angulares,
flor de las cinco formas regulares
dodecaedro azul, arco sonoro.
Luces por alas un compás ardiente.
Tu canto es una esfera transparente.
A ti, divina proporción de oro.
Rafael Alberti, “La divina proporción”
La bellesa i el nombre phi (per cert, d’on li ve el nom?)
Us pensàveu que la bellesa era subjectiva, eh!
P.D.:
“Òpera en texans” Pelléas et Mélisandre (especialment a partir del minut 21:40):
Demà a la tarda ens trobarem a l’estació de tren a les cinc per assitir a dues conferències de batxillerat a l’Aula Magna de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585), organitzades per la Secció Catalana de la Societat d’Estudis Clàssics i molt útils com a preparació per als exàmens de l’institut i de les PAU:
18’30 L’urbanisme romà: Tàrraco i Emèrita Augusta, a càrrec de la Dra. Isabel de Rodà de Llanza, catedràtica d’Arqueologia de la UAB i directora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). (Al nostre Google maps hi trobareu informació i enllaços.)
19’45 Déus i herois a la Literatura grega, a càrrec de la Dra. Montserrat Reig Calpe, Professora Titular de Filologia Grega (UB).
Ja em comentareu aquí si us han agradat, què us han semblat, si eren adients al vostre nivell i interessos, etc
També aprofitarem la nostra sortida per localitzar referents clàssics i per repassar els termes d’etimologia i llatinismes relacionats amb la Universitat, ben aviat la vostra alma mater. Al paranimf ens reunirem i les conferències seran a l’ Aula Magna, no oblidarem de trobar l’escut i ens fixarem amb el lema en llatí; per tant, badeu molt bé els ulls, obriu molt bé les orelles i poseu la cremallera a la boca.
Qui l’encertarà avui?
Porto domum mecum, semper migrare parata,
mutatoque solo non sum miserabilis exul,
sed mihi concilium de caelo nascitur ipso.
Qui ho reconeix? Quins referents clàssics hi trobeu? En quina frase llatina hi veieu el vers 625 de l’Eneida de Virgili: Iuppiter omnipotens, audacibus annue coeptis? i quina s’inspira en les Bucòliques IV 5 de Virgili: magnus ab integro saeclorum ordo?
També apareixen en el bitllet d’un dòlar americà:
Per cert, sabíeu que el símbol del dòlar $, entre altres, pot tenir relació amb els romans: podria provenir del símbol HS (H= dos i S= semis “mig”) amb què els romans indicaven el valor d’un sesterci que, en època republicana, equivalia a dos asos i mig. Els americans en van superposar les dues lletres i el resultat fou $.
També es relaciona el símbol $ amb la mitologia grega i concretament amb les columnes d’Hèrcules:
Amb una lupa, podreu observar encara un altre referent clàssic en el bitllet d’un dòlar!
Ja ho vàrem comentar que els nord-americans tenen moltes coses dels romans!
TÍTOL ORIGINAL: The Odyssey.
NACIONALITAT: USA.
DURACIÓ: 180 Minutos.
ANY: 1997.
DIRECTOR: Andrei Konchalovsky.
GUIÓ: Andrei Konchalovsky i Christopher Solomine.
INTÈRPRETS: Armand Assante (Ulisses), Christopher Lee (Tirèsias), Geraldine Chaplin (Euriclea) i Isabella Rossellini (Atena), Greta Scacchi (Penèlope), Irene Papas (Anticlea), Vanesa L. Williams (Calipso).
PRODUCTOR: Dyson Lovell, Francis Ford Coppola, Fred Fuchs, Robert Halmi Sr., Chris Thompson i Nicholas Meyer.
MÚSICA: Eduard Artemyev.
FOTOGRAFIA: Sergei Kozlov.
Guanyadora de dos premis Emmy: millor director i millors efectes epecials.
Trobareu més informació a la Guía didáctica de la Odisea de Fernando Lillo, Áurea clásicos 2004, a l‘Odissea en TIC i a aquí.
Què n’opineu? Us ha agradat? Quin és el seu argument? Diferències i semblances respecte a Les aventures d’Ulisses?
Quin personatge us ha agradat més? Quin episodi? Què no us ha agradat? Què opineu de l’ambientació de la pel·lícula? Del paper dels déus? De la vigència de l’argument? bla, bla, bla
Si encara no he visionat l’article sobre el Ciclop Polifem en el cinema, ho podeu fer ara. Coneixeu altres pel·lícules que s’inspirin en l’Odissea?
En les esponsalles, els promesos s’intercanviaven regals i un anell, generalment de ferro. Aquest anell el portaven al dit anular de la mà esquerra, perquè creien en la vena amoris:
“Sabem que els antics grecs portaven un anell al dit de la mà esquerra que és a prop del dit xic. Diuen que els romans generalment també portaven els anells al mateix lloc. Apió, en la seva Història d’Egipte, diu que la causa d’aquesta pràctica és que, obrint i disseccionant cossos humans, com era costum a Egipte, cosa que els grecs anomenen anatomia, va ser descobert un nervi molt prim que va des del dit al qual hem fet referència fins a arribar al cor de l’home; per això no sembla estúpid que aquest dit primordial fos guarnit amb aquesta dignitat, ja que semblava que aquest dit era essencial perquè està directament connectat amb el cor, l’òrgan principal.”
Gel·li, Nits àtiques X 23
Amb quina formalitat actual es correspon l’intercanvi d’anells els enamorats? Per què el dit anular es diu així? Quin dit és aquest? Què en saps de la vena amoris? On porten l’anell de prometatge o de casats a la resta d’Espanya i del món? Per què la penyora d’amor és des de temps immemorials un anell?
Quins referents clàssics observeu en aquesta targeta antiga de Sant Valentí? Qui s’atreveix a fer-ne una en llatí?
Els romans de Pompeia ens han deixat en les parets una pila de declaracions d’amor. Això de fer graffitti o d’escriure el nom de l’estimat o de l’estimada a les portes del lavabo i als troncs dels arbres ve de lluny!
Observem algun d’aquests graffitti amb missatges amorosos amb aquest taller de Fernando Lillo que també té textos interessants per traduir per al dia dels enamorats . Posarem en nominatiu la persona que estima i en acusatiu l’estimat o estimada que no és correspost com es voldria; per exemple: Catullus Lesbiam amat et non curatur. Compte amb les grafies!
Qui s’atreveix a traduir aquest graffitti pompeià?
Quisquis amat valeat;
pereat, qui nescit amare.
Bis tanto pereat
quisquis amare necat.
i aquets llatinismes, tots ells encara ben vigents?:
N.B.: Ja sabeu que a Catalunya el dia tradicional dels enamorats se celebra per Sant Jordi! Celebreu Sant Valentí? Si és així: Felicem diem Sancti Valentini omnes habeatis!
Què us ha semblat la nostra experiència culinària amb el menjar de l’antiga Grècia?