Author Archives: Margalida Capellà Soler

About Margalida Capellà Soler

Professora de clàssiques de l'institut Premià de Mar.

Intercanvi Pedagògic Cantània.Els alumnes de 5è EP de l’escola Bergantí ens visiten en l’any Brossa

Fa molts anys, arran de la Cantània Beceroles del 2011, que en Xavi de música és col·laborador d’ Aracne fila i fila. Fa un parell d’anys els alumnes de Llatí de 4t els van fer una visita i la Cantània d’enguany va dedicada al poeta Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998), en l’any Brossa, hem volgut continuar amb aquest intercanvi pedagògic EP i ESO.

Joan Brossa (Barcelona 1919-1998), un poeta polièdric

Avui 25 alumnes de l’escola Bergantí de El Masnou han vingut en bicicleta i han participat a la classe de llatí i després del pati de la de Cultura Clàssica de 4t de l’ESO.

Quan parlem de Brossa i de llatí ens han vingut al cap dues imatges. Una, el poema urbà de Bàrcino (1994) que podem contemplar a la Plaça Nova de Barcelona (la Bàrcino dels romans), davant les antigues muralles romanes i medievals de la ciutat i l’altra el poema Poll (Pediculus vestimentorum) i la temuda pediculosi.

Però, què és la Cantània? La Cantània és una activitat participativa en la que s’inscriuen escolars de cicle mitjà i superior de primària de Catalunya. Cada any i enguany en fa vint-i-nou s’estrena una obra encarregada especialment per a aquesta activitat. Els encàrrecs, fins a dia d’avui, s’han fet a compositors i escriptors catalans de reconegut prestigi. Quina era la vostra Cantània?…

La Cantània “A de Brossa” i l’enigma dels referents clàssics

Bàrcino (1994) de Joan Brossa La lletra B és una constant en la seva cosmovisió; la lletra A, en forma de piràmide i amb l’èmfasi posat en l’accent obert; la R, amb una clara referència a la tipografia mecanoscrita; la lletra C, en forma de lluna; la I, emmarcada i en forma de baix relleu; la N indica el nord, i a la vegada recorda un veler; finalment, la lletra O fa una clara al·lusió al sol del Mediterrani.

L’alfa és la primera lletra de l’alfabet (ALFA, BETA) grec. S’escriu Α en majúscula i α en minúscula. Té un valor numèric d’1. Equival a la A de l’alfabet llatí (l’abecedari A,B,C, D…) i deriva de la lletra fenícia àlef. El seu origen gràfic és el cap d’un bou invertit.

Jo mateix sóc un altre. 
M’anomeneu i m’anomeno i tot plegat esdevé una raó real. 
Entre el principi i la fi de totes les coses, la unitat i la diversitat,
qui pugui remuntar-se a l’origen, trobarà un univers 
que no seria res sense la paraula. 
Entre les lletres de l’abecedari encara resta molt per descobrir.
 

Joan BROSSA Trasllat, 1993

“Alfa”. Joan Brossa (1986). Es tracta d’una “A” majúscula amb un barret de burgès A la primera lletra de l’alfabet atribuïa el principi de totes les coses.

Poema visual transitable en tres temps, a primer pla: 3. Destrucció, 1984, escultura de Joan Brossa a prop del Velòdrom d’Horta i el Laberint d’Horta a Barcelona

L’ABECEDARI

L’ABECEDARI en realitat es diu Poema. Cent per tant (1967)

Entrada

ABCDEFGHI

JKLMNOPQR

STUVWXYZ

Sortida

NASA

NASA

De quin color és el planeta Saturn? Quina relació té amb el déu Cronos?…

GUANTS BLANCS

Guants Blancs es diu originalment Guants. El saltamartí (1963)

Ninot
que porta un
pes a la base i que,
desviat de la seva posició
vertical, es torna a posar
dret.

El poble.

                                      A Lluís Solà

 

CARNAVAL

El mot carnaval prové de l’italià carnevale i aquest de l’antic carnelevare, a partir del llatí vulgar carnelevare, “treure la carn”, ja que és el començament de l’ajuni dels quaranta dies de la Quaresma (encara tallem les cames de la vella Quaresma!). També es parlava de la falsa etimologia:  carne uale “adéu, carn”. Carnestoltes! Qui ho diria també té etimologia llatina! Carnes tollitas “carns llevades” no és altra cosa que l’abreviatura de la frase llatina domenica ante carnes tollendas “diumenge d’abans de treure la carn”.  En l’origen del nostre Carnestoltes, a més de les Saturnalia hi ha la reminiscència d’altres festes romanes.

CARNAVAL

L’ocell miola

El gat esbiega

La cabra renilla

El cavall bramula

La vaca bela

El xai lladra

El gos gruny

El porc udola

El llop brama

El ruc bruela

El toro piula

El pollet rauca

La granota parrupa

El colom mugeix

El bou cloqueja

L’oca enraona

L’home escataina

La gallina refila…

Si la igualtat comporta identitat,

només som un de sol.

Joan Brossa, “Carnaval”. Passat festes (1993-1995). Barcelona: Ed. 62, 2013. (Poetes del segle XX; 22).

ENTREACTE i reflexió entorn dels adjectius

Després del pati, seguim l’intercanvi pedagògic amb els alumnes de Cultura Clàssica, hem treballat la mitologia i l’etimologia d’arrel grega (monosíl·lab, metàfora, himne, elegia, poema, policia..).

No volem perruques

Metàfores


SONET

A Narracions de mites clàssics (Ed. Teide), una adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi i hem treballat el mite d’Eco, lligat al de Narcís. Joan Brossa va escriure “Eco” dins Rua de llibres (1980)

“Eco”

-Explica’m, tu, què és el sol. -El sol.

-Explica’m què és la lluna. -La lluna.

-I per què en Pere plora amb desconsol?

-Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.

 

-I les muntanyes què són? I els estels?

-No són més que els estels i les muntanyes.

-I aquestes canyes? I aquestes arrels?

-Doncs no són més que això: arrels i canyes.

 

-I aquesta taula? I aquest balancí?

 I aquestes mans que fan ombra xinesa?

 Digues: i el món? I l’home?

-Heus aquí

 l’última forma de la saviesa:

 

 Mira’t a fons, afirma sempre el que és

 i aprèn amb seny que no pots fer res més.

  

En aquest  sonet de rima consonant  Joan Brossa fa  una reflexió clàssica sobre la vida i el seu sentit a partir de dues preguntes vitals: Què som? i a on anem?.  Conclou amb una reflexió determinista que afirma que no podem canviar el nostre destí i, si volem saber qui som, hem de mirar dins nostre. En el poema hi trobem moltes preguntes retòriques, anàfores, polisíndeton, enumeracions, epifonemes, paradoxes… El poema és una metàfora. Tot i el lèxic infantil és difícil entendre’l . És una composició surrealista.

ECO

Els alumnes de 5è EP han fet aquestes presentacions i les han exposades en anglès:






Narcís, metamorfosejat en la flor del narcís

Què n’opineu? Som narcisistes? i el nostre Instagram?

A l’estil de Brossa, i seguint les regles homèriques de l’intercanvi de presents entre els alumnes de 5è i els de clàssiques IPM de 4t de l’ESO,  també podríem dir, com deixaven constància de la seva autoria els artistes grecs, με ἐποίησε “em va fer …): “Em va fer Joan Brossa” títol del primer text publicat per Joan Brossa el 1951.

5è EP El Bergantí: Mariona, Víctor, Héctor, Gerard, Ariadna, Pol, Dídac, Clàudia, Gerard, Marc, Anna, Sara, Clara, Èric, Guillem, Lluna, Arnau, Laia, Jordi, Bruno, Gabriela, Abril, Oliver, Jan, Pol.

4t ESO Llatí i Cultura Clàssica IPM:

Alana, Violeta, Katherine, Mohamed, Nagore, Carla Buades, Arnau, Clàudia Descalzo, Fanny, Abdel, Iman, Marc, Carla Ferré, Lucía Herrero, Alícia, Dana, Laura Marín, Natalia Monteagud, Clàudia Muñoz, Àgata, Laura Peinado, Lucía Polo, Natàlia Rueda, Aixa, Emilsy, Andrea, Badr, Luz, Mar, Jhuliana, Alejandro.

Hem sortit al claustre de l’edifici Serra de Marina de l’institut Premià de Mar i amb els nostres cossos hem trobat la paraula que buscaven TATINAMUH, és a dir, HUMANITAT.




Comiat: Brossa deia “La poesia no és poesia si no obre finestres”

Molt bona Cantània amb “A de Brossa”!

Jornada de Portes Obertes IPM 2019: Què faríem sense els alumnes?

El proppassat dissabte al matí, l’endemà que ens visités el conseller d’Educació, va tenir lloc la Jornada de Portes Obertes de l’institut Premià de Mar.

A la xerrada per a Batxillerat es va explicar la possibilitat de fer Grec i el projecte El Fil de les Clàssiques com a innovació educativa i els premis i reconeixements rebuts.

Els alumnes i professors del CFGM de Jardineria i Floristeria ja han enllestit l’hortus conclusus i han penjat les nostres etiquetes amb el nom de les plantes en llatí i en català i també els nostres punts de llibre:

Des d’aquí, vull fer extensiu l’agraïment del nostre director, Salvador Redón, a tothom que ens ha visitat i a tots els alumnes que hi han participat, d’una manera especial, per la part que em toca, a les alumnes de Grec 1 i als alumnes del CFGM de Jardineria i Floristeria. Moltes gràcies!

Marina, Paula, Neus, Carla, Ainara i Júlia, alumnes de Grec 1, moltes gràcies per participar en la Jornada de Portes Obertes de l’institut Premià de Mar i donar-me un bon cop de mà en la difusió del grec i dels itineraris botànics pel jardí del nostre institut.

Sortim a la revista Aula de Secundària de març

A la revista del mes de març d’Aula de Secundària que l’editorial Graó publica en català i en castellà, han publicat l’opinió de l’Alicia de 4t de Cultura Clàssica, de la Paula V. de 1r de Grec i de la Paula G. de 2n Grec a la secció Què ens expliques? tot responent a les preguntes Què fa el docent que et motiva més? Què no fa?

En la secció En la pràctica, també han publicat La guerra de Troia 2.0 de la Berta Cantó, un projecte interdisciplinari i multicompetencial que consisteix en la lectura actualitzada del contingut literari, cultural i artístic de la guerra de Troia i part del cicle troià. L’activitat es va portar a terme en format de joc de rol creant perfils a la xarxa social Facebook.

Dia Mundial de la Poesia: Dones, arbres i poemes

Amb els alumnes de Grec del batxillerat Humanístic hem celebrat el Dia Mundial de la Poesia amb una ruta geolocalitzada pel jardí de l’institut Premià de Mar, tot llegint amb el mòbil poemes escrits per dones en llengua catalana (Clementina Arderiu, Maria Àngles Anglada, Lola Casas, Carme Guash, Rosa Leveroni, Maria Mercè Marçal, Joana Raspall, Rosa Fabregat …) al costat de l’arbre poetitzat i georeferenciat.

Al nostre itinerari poètic, hi afegirem aquest poema de Rosa Fabregat perquè ara tenim un petit ametller dins l’hortus conclusus gràcies als alumnes i professors del CFGM Jardineria i Floristeria:

TREMOLOSES FLORS D´AMETLLER
EL CABDELL DE LES BRUIXES

No et vagis morint, asfixiant-te
dins aquesta solitud imposada.
Any, darrera any, vas omplint
de pedres la teva fondària.
Et vas morint lentament, batec
a batec. Vas estrangulant l´instint
en un suïcidi conscient. Deixes groguejar
la pell sense que la teclegi el sol
i llences flors de sang fecunda
al fem perquè no hi ha pol.len per a tu,
barreja de gasela i ocell, rialla i lluna
amb tants bressols al ventre
els cremes un a un cada any.
Eunuc fidel a principis assassins,
lliures el teu sexe a les urpes
dels corbs. No callis més. Crida
sota les teves llàgrimes. Defensa
les teves flors aquesta primavera.
Deixa que siguin tremoloses flors d´ametller
vestint el camp encara despullat. Les primeres
a endormiscar l´hivern i a acaronar branques
plenes de fulles. Les primeres a la recerca
del primer pol.len de l´any. No les enterris
amb tu. Floreix al sol, dona, i obre els teus
pètals al vent carregat de pol.len.

Rosa FABREGAT

L’ametlleret de l’hortus conclusus creix al jardí de l’IPM:

Visca la poesia! Donem veu a les poetesses catalanes!

Preparats per llegir la Ilíada

Tal com ja vàrem anunciar fa temps, els alumnes de Grec i de Cultura Clàssica de l’institut Premià de Mar participem en grec i en català en la primera lectura mundial en diferents llengües de la Ilíada , liade/Iliades2019.

Alumnes de Cultura Clàssica de 4t, després de forjar l’escut d’Aquil·les, l’Aixa i la Clàudia llegeixen un fragment del cant XVIII de la Ilíada “Hefest forja les armes d’Aquil·les”:

Alumnes de Grec de 1r de batxillerat “Hera prepara l’engany”:

Alumnes de Grec de 1r de batxillerat: “Hèctor entra a Troia i s’acomiada de la seva mare, de la cunyada i de la seva dona”.

Alumnes de Grec de 2n de batxillerat: “Príam visita la tenda d’Aquil·les per indicació d’Iris” (fragment en grec antic del cant XXIV de la Ilíada, llegit per l’alumne Jorge Velasco):

Vid. Facebook

Noves lectures obligatòries de Llatí (PAU 2020 i 2021)

Les lectures obligatòries de la matèria de llatí de les PAU passen a ser Els bessons de Plaute i la selecció següent de Les Metamorfosis d’Ovidi:

Llibre I
313-415 Deucalió i Pirra
452-567 Dafne
Llibre II
1-400 Faetont
833-875 Rapte d’Europa
Llibre III
339-510 Narcís
Llibre IV
53-166 Píram i Tisbe
285-388 Hermafrodit
663-789 Perseu i Andròmeda
Llibre VI
1-145 Aracne
Llibre VIII
183-235 Dèdal i Ícar
611-724 Filèmon i Baucis
Llibre X
1-77 Orfeu i Eurídice
Llibre XI
85-194 Midas

PLAUTE, Els bessons. Introducció, traducció i notes d’Esther Artigas, Martorell (Adesiara, aetas 13) 2012.

OVIDI, Metamorfosis. Introducció, traducció i notes de Ferran Aguilera, Barcelona (La
Magrana. Clàssics de Grècia i Roma) 2012.
PUBLI OVIDI NASÓ, Les Metamorfosis. Presentació i traducció de Jordi Parramon.
Barcelona (Quaderns Crema, Biblioteca mínima 45) 2000.

Vid. Narracions de mites clàssics (Biblioteca Teide, 2007)

El Dia π (pi) amb Berta García, campiona estatal amb la memorització de 2.200 decimals de π

Avui és el Dia pi. π és una constant coneguda com la constant d’Arquimedes, que relaciona el diàmetre de la circumferència amb la longitud del seu perímetre.

A Classe de Cultura Clàssica hem fet recerca, i també pastissos, i entre tots hem fet i farem més grossa la nostra presentació Dia π:

Qui més qui menys sap que el número π equival a un valor de 3’1416, i n’hi haurà qui recordi que, en realitat, els decimals de pi són infinits.

Avui a classe de Cultura Clàssica de 4t de l’ESO ens ha visitat l’alumna de segon de batxillerat Berta García Parra, actual campiona d’Espanya de la Pi World Ranking List. La Berta ha deixat el rècord nacional en 2.200 xifres del nombre pi.

Berta García a classe de Cultura Clàssica convidada per la Margalida

Celebrant el Dia de pi amb Berta García i els seus trucs mnemotècnics

La Berta també és campiona d’Europa de Rubik i vuit vegades d’Espanya . Als seus disset anys ja ha publicat un llibre Manual del cubo de Rubik, on revela les seves tècniques.

L’enhorabona, Berta! Endavant! Aconseguiràs tot el que et proposis i per a nosaltres tot un model a seguir!

Vid. La música de pi

Fem el cim! Ascensió al Parnàs

Acaba de sortir el número de primavera de la revista Akela, dels amics i escoltes del Masnou. A la secció Fem el cim!, aquest cop us proposo l’ascensió al Parnàs, consagrat al déu Apol·lo i residència de les Muses que inspiraven i inspiren els poetes, a tocar de Delfos i de la font de Castàlia.

Exposició “Dones gregues. Testimonis de vides silenciades”

Exposició Dones gregues. Testimonis de vides silenciades a l’IPM

Aquesta setmana hem fet a l’aula de Clàssiques de l’institut Premià de Mar una exposició per commemorar el Dia Internacional de la Dona, tot reivindicant, a partir de textos grecs i de peces de ceràmica, la vida de les dones gregues que malgrat el menysteniment i l’aïllament despuntaran.

Exposició Dones gregues. Testimonis de vides silenciades a l’IPM

Ver esta publicación en Instagram

Dones gregues a l'aula! Testimonis de vides silenciades.

Una publicación compartida de Margalida Capellà (@filaracne) el

Les TIC per a les clàssiques a l’aula de secundària i universitat. Jornada docent UAB in honorem Bàrbara Matas

Tal com ja havia anunciat, vaig tenir el goig de participar a la Jornada docent “Objectius, oportunitats i reptes de l’ensenyament de les llengües clàssiques en països de llengua romànica” in honorem Bàrbara Matas Bellés.

Crec que a l’estimada Bàrbara, tot i que defugia els honors, deu sentir-se orgullosa dels seus amics (la tríada Bàrbara, Joan Alberich i Joan Carbonell) i dels seus companys de departament de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, com dels seus nombrosos deixebles, entre els quals, tot i no haver estat mai alumna seva la considero la meva mestra i ella ho sabia. Al matí hi havia molts estudiants, els futurs docents i responsables de no trencar la baula dels estudis grecs i llatins a casa nostra; i a la tarda molts més professors de secundària, tot i que no hi hagués certificat d’assistència convalidat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

La jornada va començar amb força amb una emotiva benvinguda a càrrec del Degà, Dr. Joan Carbonell, i de la Directora del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana, Dra. Gemma Puigvert-Planagumà. Tot seguit, va ser un plaer escoltar l’entusisme i les crítiques del Dr. Joan Carbonell (UAB) a la ponència Trenta anys d’una proposta de metodologia per a l’ensenyament del llatí a Catalunya. Assoliments, problemes i reptes de futur, compartida amb la delicada presentació del Sr. Joan Alberich (prof. jubilat INS Emperador Carles i UAB).

El Dr. Christophe Rico (l’École biblique et archéologique française de Jérusalem i Director de l’Institut Polis – The Jerusalem Institute of Languages and Humanities): Living Sequential Expression: una nueva técnica para enseñar idiomas. Tot i que no veig massa factible l’estudi del grec viu a l’aula de batxillerat mentre tinguem la selectivitat que tenim, va ser molt interessant per agafar idees i per saber que segurament el grec es podrà continuar estudiant.

Després de la pausa-cafè, el Dr. Marco Ricucci (Dottore di ricerca dell’Università degli Studi di Udine e docente presso il Liceo ‘Calvino’ di Rozzano-Milano): Metodologie e innovazioni didattiche dell’insegnamento della lingua Latina nella scuola italiana. Sempre he sentit elogis del mètode Orberg i per primera vegada sentia algú capaç de dir-ne no només els pros sinó també els contres.

Després de dinar, va ser el nostre torn de les TIC i la metodologia activa.

Vam continuar amb metodologia activa del grec amb la conferència del Sr. Gonzalo Jerez i del llatí amb el  Sr. Raül Segarra.

Raül Segarra (IES S’arenal, Mallorca): Lingua Latina per se illustrata a l’aula.

Finalment vàrem arribar a la taula rodona Reflexions sobre la didàctica de les llengües clàssiques amb la participació de J. Carbonell (moderador), Guillem Cintas, Margalida Capellà, Paco Carbajo, Gonzalo Jerez, Mercè Otero.

Taula rodona. Reflexions sobre la didàctica de les llengües clàssiques amb la participació de J. Carbonell (moderador), Guillem Cintas, Mercè Otero, Margalida Capellà, Paco Carbajo i Gonzalo Jerez.

Es va tancar amb èxit la Jornada Docent in honorem Bàrbara Matas.