De mica a mica, anem coneixent la geografia de Grècia a classe de Cultura Clàssica i de Grec. Avui us presento un mapa col·laboratiu, obert a la participació de tothom: Mapa poètic de Grècia. Es tracta d’anar posant poemes o fragments de diferents autors i èpoques, fins i tot de creació pròpia, sobre indrets de l’antiga Grècia. Qui s’hi anima?
Vid. Mapa poètic de Grècia en un mapa més gran
Hic et nunc no parlo del que faig o deixo de fer a nivell personal, però aquesta vegada no m’hi puc estar. He passat el cap de setmana amb els clàssics de Sagunt (tot i que també m’hagués agradat anar al V Fòrum Auriga!), tot participant com a ponent en la VII Jornada de Clàssiques, compartint taula i moments inoblidables amb De schola loquamur, visitant la Domus Baebia i fent un taller sobre el temps Tempore capto (com m’agradaria de portar-vos-hi i d’assistir al teatre en llatí…!). Quina sana enveja m’han despertat els professors i les professores de la jornada de Sagunt, senzills, amables, amatents i amants de la seva feina i de la petjada clàssica, ningú no es queixa, malgrat les dificultats, tots fan pinya i hi posen el coll, ningú no agafa tot el protagonisme ni el vol, agraïts amb qui els passa la torxa i sabedors que també l’han de passar… Són oberts i col·laboratius, hospitalaris, com Chiron i els seus membres (que a Sagunt n’hi havia molts!), i d’aquí segurament el seu èxit. Un MODEL a imitar arreu i un bon model en què emmirallar-nos.
Per què us dic tot això, discipuli discipulaeque? Doncs perquè vosaltres, tot i no saber-ho, també em vàreu acompanyar aquest cap de setmana a Sagunt i vàreu ser els autèntics protagonistes de la meva xerrada d’hora i mitja sobre la meva experiència didàctica a l’aula sobre etimologia. Moltes gràcies! Sense vosaltres no ho hagués aconseguit de cap de les maneres! Pareu bé l’orella perquè encara podeu sentir el seu agraïment final. També els participants de la setena jornada, vinguts de tots els racons d’Hispània i fins i tots de terres bàrbares per als romans, com els companys que vingueren de Canàries, van dedicar una sentida i improvisada ovació quan varen acabar d’escoltar el rap de l’Uri just al principi de la conferència, i els ulls espurnejaven d’alegria quan van veure algun muntatge com el del Toni i la Rebeca a Radices Europae. Un públic agraït, receptor i sincer com vosaltres, capaç de demostrar interès i transparència (no van dubtar ni un segon en disimular que no sabien què volia dir el nom de l’exposició de col·lecionistes de bossetes de sucre Glucosbalaitonfília i en els seus centenars de rostres es veia la seva sincera perplexitat). De què parlava? Doncs, d’una ínfima part, tot i que molt important, de la nostra feina diària a l’aula: Etimologia i competència lèxica. Jo també vaig agafar idees i vaig renovar el meu entusiasme, tot i el cansament, deu hores de formació en un dia i els nervis de la ponència! Tot plegat una experiència inoblidable! Moltes gràcies a tots i a totes de nou i al grup de cultura clàssica del CEFIRE de Sagunt amb el séu déu Hermes (Juanvi) per haver-me convidat i acollit tan bé!
El perquè dels mots és apassionant i avui m’he decidit a escriure sobre l’origen animalesc d’alguns noms propis, els noms de pila i cognoms. Vosaltres n’haureu de trobar més, no sols dels animals següents sinó també d’altres, tot partint del mot llatí corresponent.
| ANIMAL | NOMS DE PILA I COGNOMS |
| agnus | Agnès, Inés, Agneta |
| apis | Abella, Abellà, Abelló, Abellan, Abejón, Piera, Vilabella |
| aquila | Àguila, Aguilera, Aguiló, Aguilà, Aguilar |
| bos | Bovet, Boet, Bou, Bover, Bovillo |
| caballus | Cavaller, Cavallé, Caballeria, Caballé, Cabaleiro, Caballero, Caball |
| capra | Capri, Cabrera, Capellà, Capella, Cabrero, Cabrides |
| cervus | Cervera, Cervero |
| columbus | Coloma, Colom, Colometa, Colombí, Colomer, Colomers, Palomo, Paloma, de Palomar, Palomares, Palomino |
| cuniculus | Cuní, Cunit, Cunill, Cunillé, Cunillera, Conill |
| leo | Leòncia, Leònidas, Lleonard, Lleandre, Lleó, Pantaleó, Lionel, Leonel |
| lupus | Llobera, Llop, Lobatón, Llobet |
| porcus | Porcell, Porcell, Pòrcel, Pursell |
Aquest apunt hauria d’anar a Aracne fila i fila, el bloc dels estudiants obert a col·laboracions de temàtica clàssica; però allí encara no es pot escriure en grec (i no sé quan podrem!). M’agradaria que escrivíssiu en grec el mot que ha inspirat a Pepita Castellví aquest poema que anava precedit d’aquesta explicació: “He llegit, Margalida, la paraula Alétheia , m’agradat i aquí tens el resultat”.
PARAULA
Alétheia,
paraula grega,
paraula dolça
com ocell blanc.
Alétheia,
mot escrit a l’horitzó,
als espais, a la nit,
a les pedres.
Signes de l’alfabet.
Jeroglífics
sobre foli en blanc.
Llegiré a l’univers de les paraules
i ho explicaré al vent.
Alétheia, Aletheia!
Alétheia és: VERITAT.
Pepita Castellví
Per cert, quin antropònim femení dóna? Com es diu alétheia en llatí? Quines frases gregues coneixeu sobre aquest mot que no sols ha inspirat la Pepita sinó tot un reguitzell de pensadors, escriptors i artistes?
"El temps salvant la veritat de l'enveja" de François Lemoyne
El llatí també ha deixat una forta petjada en l’anglès, tot i que com sabeu no és una llengua romànica, i no sols en l’escriptura de l’alfabet. Hi ha estudis que estimen aquesta influència en un 28’24 %. De fet, els romans van conquerir la Britànnia l’any 43 en temps de l’emperador Claudi. Després de la caiguda de l’Imperi romà, els anglosaxons la van envair de nou i hi van imposar la seva llengua; però el llatí romangué com a llengua de l’Església. Amb la invasió dels normands en el segle XI, el llatí tornà influir en l’anglès, aquest cop a través del francès, que esdevingué la llengua de la cort i de la noblesa. Durant el Renaixement, la redescoberta dels clàssics fou una altra via d’influència del llatí en l’anglès.
Aleshores, quan en anglès es diu AD 2009, s’utiliza l’expressió llatina Anno Domini “en l’any del Senyor”, és a dir, després de Jesucrist i es col·loca en l’ús llatí davant del número en comptes del darrere Before Christ (abreujat BC o B.C.). A.m. o p.m. no és altra cosa que la respectiva abreviatura de les expressions llatines ante meridiem (“abans del migdia” locució usada per indicar les hores del dia que van de la mitjanit fins al migdia) i post meridiem (“després del migdia”, per indicar les hores del dia que van del migdia fins a la mitjanit); alias (en català, també escrit àlies) per altre nom, sobrenom o pseudònim prové del llatí alias “d’una altra manera”; snob (en català, també esnob) o persona amatent a acollir tota novetat perquè li sembla un senyal de distinció, bon gust, intel·ligència, etc. de snob, possiblement una abreviatura de sine nobilitate “sense noblesa”, que s’aplicava als estudiants d’Oxford sense noblesa; transfer o traspàs d’un jugador per part d’un equip o una federació, de transfert “traspassa” tercera persona del present d’indicatiu del verb llatí transfer, en canvi l’anglès fa servir l’imperatiu. Alguns llatinismes han arribat a la llengua catalana a través de l’anglès, com: ratio de ratio freqüent en els càlculs econòmics, també s’usa per designar el nombre d’alumnes d’una classe o grup; junior, (per tal de distingir entre pare i fill amb el mateix nom o esportista que pertany a la categoria d’edat entre divuit i vint-i-un anys) del comparatiu llatí de iuuenis, iunior; i sir i senior, de senior “més vell”, comparatiu de senex; sponsor “persona o entitat que patrocina una activitat, sovint, esportiva” del llatí sponsor “fiador, garant”; item “qualsevol dels tipus o menes d’elements que componen un conjunt” a partir de l’adverbi llatí item “de la mateixa manera, també”…
La major part dels prefixos tamb´çe són d’origen llatí o bé grec:
Bé acabeu de llegir un petit tastet de la influència del llatí en l’anglès. Què n’opineu? En coneixeu més? Compartiu-los aquí!
També podríeu fer per cap almenys cinc frases catalanes tot emprant aquests llatinismes. Els de segon mireu d’escollir els prescrits per les PAU.
Record de part de la classe d’ahir de llatí de 4 rt de la ESO en tractar el primer dels diàlegs de Colloquia personarum dins Lingua Latina per se illustrata d’Hans H.Orberg:
Colloquium I: Marcus (Joel Beltran), Iulia (Bet Rosell)
L’enhorabona a tots i a totes i d’una manera molt especial al Joel i a la Bet, els protagonistes d’aquest vídeo. Qui diu que les classes de llatí són avorrides?
Si anem a Arle de Provença no podem deixar de visitar, a més de les termes de Constantí, l‘amfiteatre, el teatre romà,… la mostra “Cèsar, el Roine per a la memòria: 20 anys d’excavacions dins el riu a Arle” al Museu d’Arles antiga, construït damunt l’antic circ romà i amb una de les millors col·leccions de sargòfags romans fora de Roma. Les campanyes d’excavacions subaquàtiques entre la desembocadura del Roine i la ciutat d’Arles han descobert un gran nombre de vestigis romans i els que encara queden per desvetllar. L’exposició que mostra més de 600 d’aquestes troballes es podrà veure fins el 19 de setembre del 2010 i també la podeu veure en línia. Sens dubte la peça més destacada és el bust de Juli Cèsar que ja van tractar a El Fil de les Clàssiques quan es va fer públic a la premsa la seva descoberta el maig del 2008.
La notícia va sortir al Telenotícies de TVC:
Tot just acabem d’estudiar l’actualitat de l’enginyeria romana, ens podem imaginar l’espectacularitat i la majestuositat de l’antiga Roma (vid. l’apunt Visitant virtualment el Colosseu i Turisme virtual per Roma amb Google Street View)?
No us perdeu aquest impressionant vídeo en 3D:
Què us ha semblat? Potestis cogitare Romam antiquam tam vivacem fuisse quam praesentem Romam?
Amb quina colossal construcció romana us quedaríeu si només en poguéssiu triar una? Per què? Què en sabeu?
El grec perviu en moltes llengües. A partir del dibuix de la Georgina amb el nom grec a l’inrevés i de llur pervivència lèxica en diferents llengües europees, fàcilment deduireu el mot grec triat:
| CATALÀ | ecosistema | ecologia | economia | metec | parròquia | diòcesi |
| CASTELLÀ | ecosistema | ecología | economia | meteco | parroquia | diócesis |
| GALLEC | ecosistema | ecoloxía | economía | meteco | parroquia | diócese |
| BASC | ekosistema | ekologia | ekonomia | parrokia | diozesi | |
| PORTUGUÈS | ecossistema | ecologia | economia | metecos | diocese | |
| FRANCÈS | écosystème | écologie | économie | métèque | paroisse | diocèse |
| ITALIÀ | ecosistema | ecologia | economia | meteco | parrocchia | diocesi |
| ANGLÈS | ecosystem | ecology | economy | metic | parroquial | diocese |
| ALEMANY | Ökosystem | Ökologie | Ökonomie | Metöke | Parroquia | Diözese |
Sabríeu definir etimològicament els mots catalans d’aquesta taula multilingüe? A veure si us animeu i feu el mateix amb altres paraules i ens ho presenteu en un apunt en el bloc del vostre Moodle o a Aracne fila i fila.
Per què el tema de l’amor ens interessa tant? L’hem trobat fins i tot a la pel·lícula Àgora d’Alejandro Amenábar en què la saviesa d’Hipàtia desperta l’amor en els seus deixebles. Dimecres vàrem veure que els jardins del Laberint d’Horta estan dissenyats en clau amorosa. Allí vàrem parlar de diferents tipus d’amor: l’origen de l’amor (relleus d’Úranos i Eros, i de Demèter i Zeus dins el jardí dels boixos), els amors divins (rapte d’Europa i d’Amfitrite), l’amor personificat en Eros amb fletxes, amagat dins el laberint de xiprer, el refús amorós personificat per la nimfa Eco a la sortida del laberint tot contrastant amb la sublimació de l’amor (templets de Dànae i Ariadna, més els relleus dels esposos Deucalió i Pirra, i de l’estimada Iris que puja al cel) i l’amor panoràmic i melangiós de la plenitud de la nimfa Egèria. L’amor romàntic que destil·la del paisatge de l’anomenat Jardí Romàntic per passejar-hi amb la parella o trobar-hi l’amor. Amor i bellesa, bellesa i amor!
Què en sabeu de l’amor platònic? Quin és el seu origen? Creieu que avui en dia l’amor platònic encara és vigent?
Per què creieu que l’amor platònic perviu tant en la música, per exemple, Los tucanes de Tijuana:
També us deixo aquí un fragment de la pel·lícula musical Hedwig and the Angry Inch:
Sobretot us animo a llegir la teoria platònica de l’amor que trobareu al Banquet (Συμπόσιον) i al Fedre de Plató i potser després sabreu què hem de fer amb l’amor. Segur que Plató ens ensenyarà a saber viure l’amor i il·luminarà els nostres problemes amb la seva complexitat.