Hic et nunc no parlo del que faig o deixo de fer a nivell personal, però aquesta vegada no m’hi puc estar. He passat el cap de setmana amb els clàssics de Sagunt (tot i que també m’hagués agradat anar al V Fòrum Auriga!), tot participant com a ponent en la VII Jornada de Clàssiques, compartint taula i moments inoblidables amb De schola loquamur, visitant la Domus Baebia i fent un taller sobre el temps Tempore capto (com m’agradaria de portar-vos-hi i d’assistir al teatre en llatí…!). Quina sana enveja m’han despertat els professors i les professores de la jornada de Sagunt, senzills, amables, amatents i amants de la seva feina i de la petjada clàssica, ningú no es queixa, malgrat les dificultats, tots fan pinya i hi posen el coll, ningú no agafa tot el protagonisme ni el vol, agraïts amb qui els passa la torxa i sabedors que també l’han de passar… Són oberts i col·laboratius, hospitalaris, com Chiron i els seus membres (que a Sagunt n’hi havia molts!), i d’aquí segurament el seu èxit. Un MODEL a imitar arreu i un bon model en què emmirallar-nos.
Per què us dic tot això, discipuli discipulaeque? Doncs perquè vosaltres, tot i no saber-ho, també em vàreu acompanyar aquest cap de setmana a Sagunt i vàreu ser els autèntics protagonistes de la meva xerrada d’hora i mitja sobre la meva experiència didàctica a l’aula sobre etimologia. Moltes gràcies! Sense vosaltres no ho hagués aconseguit de cap de les maneres! Pareu bé l’orella perquè encara podeu sentir el seu agraïment final. També els participants de la setena jornada, vinguts de tots els racons d’Hispània i fins i tots de terres bàrbares per als romans, com els companys que vingueren de Canàries, van dedicar una sentida i improvisada ovació quan varen acabar d’escoltar el rap de l’Uri just al principi de la conferència, i els ulls espurnejaven d’alegria quan van veure algun muntatge com el del Toni i la Rebeca a Radices Europae. Un públic agraït, receptor i sincer com vosaltres, capaç de demostrar interès i transparència (no van dubtar ni un segon en disimular que no sabien què volia dir el nom de l’exposició de col·lecionistes de bossetes de sucre Glucosbalaitonfília i en els seus centenars de rostres es veia la seva sincera perplexitat). De què parlava? Doncs, d’una ínfima part, tot i que molt important, de la nostra feina diària a l’aula: Etimologia i competència lèxica. Jo també vaig agafar idees i vaig renovar el meu entusiasme, tot i el cansament, deu hores de formació en un dia i els nervis de la ponència! Tot plegat una experiència inoblidable! Moltes gràcies a tots i a totes de nou i al grup de cultura clàssica del CEFIRE de Sagunt amb el séu déu Hermes (Juanvi) per haver-me convidat i acollit tan bé!
Ho has descrit molt bé, Margalida!
Felicita de part meva els teus alumnes que, com bé dius, ‘van ser-hi’ també a Sagunt.
Salutacions.
Margalida!!
Jo estat a Sagunt a casa del meu oncle, es un lloc molt bonic, i que te molta historia. Fent una mica de recerca e trobat coses molt curioses.
Ja es parla de la ciutat de Sagunt en alguns textos de la literatura clàssica, relacionant-la amb esdeveniments succeïts en la Segona Guerra Púnica. Aquesta ciutat íbero-edetana era coneguda com a Arse però amb el temps donaria lloc a la ciutat hispano-romana Saguntum.
La història de Sagunt com ciutat portuària és molt extensa. Ja en el segle III aC, Sagunt (en aquella època, ciutat d’origen grec i aliada de Roma) constituïa un punt estratègic en el comerç pel Mediterrani. Aquest port antic és el barri conegut com “Grau Vell”.
La ciutat íbero-edetana, va ser assetjada pel general Anníbal en l’any 219 aC hagut del seu emplaçament estratègic; El setge va durar mesos, i els habitants d’Arse van basar la seva estratègia en impedir a Anníbal superar les muralles que voltaven la ciutat.
Conta la llegenda que els ciutadans de Sagunt al no rebre l’ajuda dels romans, i amb la negativa de rendir-se, van decidir encendre una gran foguera i es van llançar tots a ella. Així es va iniciar la Segona Guerra Púnica entre Cartago i la república de Roma.
Set anys després la ciutat va ser recuperada pels romans, sota el nom de Saguntum. En el 214 a. de C. va passar a ser administrada com municipium (municipalitat romana); els romans van construir un gran circ en la part baixa de la ciutat i un teatre amb capacitat de vuit mil espectadors.
Podreu trobar més informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sagunt#Hist.C3.B2ria
M`han alegro que to hagis passat molt bé, en la VII Jornada de Clàssiques. I que els teus companys, els hi agrades la nostra feina.
Adeu!!
Moltes gràcies, Lluís, per donar-ne fe i per felicitar els alumnes, els autèntics protagonistes de la Jornada de Clàssiques de Sagunt, perquè és una jornada didàctica pensada per treballar-ho després a classe i amb els alumnes, no pas de glòria personal.
Moltes gràcies, Mekki, de part meva i del professor Lluís Inclán de l’IES Cendrassos de Figueres que també hi era present. El magister de tots els chironians!
Estimada Margalida,
Des d’ací et done l’enhorabona per la teva xarrada del dissabte en les Jornades. Em va agradar moltíssim la teva exposició, i de segur que serà útil en les classes de fonaments lèxics. Enhorabona també als teus alumnes pel treball que estan desenvolupant.
Javi d’Elx
Moltes gràcies, Xavi: Me n’alegro molt que t’agradés i que et sigui útil. Ja saps on trobar-me virtualment i fins a la propera.
Gracias, Margalida, por compartir el extraordinario trabajo que lleváis a cabo tus alumnos y tú. Lástima que Saguntum esté tan lejos de Gallaecia.
¡Muchas gracias, Fernando! Suerte que la red nos une. A ver si coincidimos pronto.
Felicitats, Margalida, per tota la feina que feu a classe i fora d´ella i, sobretot, pel teu entusiasme encomanadís. Tant de bo algun dia poguéssim formar part d´aquesta família tan ben avinguda. Prometo -i prometem- participar en el vostre bloc d´Aracne. De moment intentem consolidar el nostre Vaixell d´Odisseu pas a pas i dia rere dia. De moment, el balanç és molt positiu i divendres ho celebrarem com els déus manen amb un dinar a la grega.
Una abraçada i una altra per a la Teresa
Fue un placer tenerte por aquí y un privilegio escucharte. Transmites entusiasmo por lo que haces, señal de que lo disfrutas. Me uno a las felicitaciones a tus alumnos, continuamente presentes en tu explicación, auténticos protagonistas de todo lo que haces.
Nos veremos en Mérida, si no puede ser antes.
Saludos, compañera.
Fue una auténtica delicia. Algo tienen las Jornadas de Sagunt cuando vienen profes de toda España. ¿El secreto? Experiencias desde el aula. Algunos profesores más que contar las cosas que inventan parecen ser portavoces de sus clases, porque lo que cuentan es lo que comparten y aprenden juntos sus alumnos y ellos. Y tú intervención fue precisamente un ejemplo de esto. Felicidades a ti y a tus alumnos.
Enseñamos más que palabras, compartimos una actitud.
Felicitats Margalida per la teva valuosa participació a Sagunt!
Aquest curs encara no ens havíem trobat per la xarxa! des de clàssics volem saludar-vos a tots vosaltres, també als alumnes de l’Albéniz i al Teresa. Ens anirem parlant!!
Margalida, muchísimas gracias por tu magnífica ponencia. Ha sido un placer conocerte y me uno a Ana en lo de tu capacidad para transmitir entusiasmo. Es muy gratificante encontrarse con compañeros con los que se comparte el mismo idioma educativo. Al final no nos despedimos, pero me encantó conocerte. Un abrazo.
Fenando, con permiso de Margalida: más lejos está Tamarán (Gran Canaria) de Saguntum. Me hubiera gustado mucho conocerte, saludarte y felicitarte por tu trabajo personalmente. Un saludo.
Chironianas y amigas, muchas gracias por vuestro apoyo y por el camino que antes y ahora me estáis abriendo. Ya sabéis: todos hacemos el camino juntos y ésta es la filosofía de Chiron “un espacio abierto y colaborativo”. Gracias, Ana, por compartir un tiempo tan precioso juntas y por tu post de las Jornades.
Olga, Ricardo, que de tan lejos (Canarias) acudistéis a Sagunto, me supo mal no poderme despedirme de vosotros con un fuerte abrazo. Hasta la próxima y nos seguimos viendo en la red.
Jordi, m’encanta el vostre bloc, també nostre. Quan vulgueu podeu col·laborar a Aracne. Us hi esperem amb els braços oberts! Ja saps ara perquè no vaig poder venir a la vostra presentació!
Montse, m’encanta saludar-te i veure que els Clàssics continuen amb força i amb reconeixement. Cal fer camí tots plegats.
Multas gratias omnibus ago!
Gràcies, Margalida, pels teus benèvols comentaris i les teues amables paraules envers nosaltres. Encara que desgraciadament no em vaig poder acomiadar de tu com haguera volgut (quia tempus fugiebat), va estar un plaer tenir-te entre nosaltres, gaudir de la teua xerrada i experiència i conèixer-te.
Una abraçada i felicitats pel treball que portes a terme
Moltes gràcies, Lluïsa, però de benèvols els meus comentaris no tenen res són ben certs i sentits. El plaer va ser meu de veure i viure tot el que feu. A veure si podeu portar el taller a Barcelona i ens veiem ben aviat.
Margalida, estoy totalmente con lo que han dicho arriba los compañeros. Para mí, ha sido todo un placer poder conocerte (en persona, claro), con tu magnífica conferencia nos has animado a seguir adelante con aún más ánimo. Espero que algún día nos volvamos a ver (lo de Canarias es bastante sugerente, no digo más).
Un fuerte abrazo y saludos desde Mainake.
Muchas gracias, Antonio, pero el placer fue mío. ¡Canarias! Olga y Ricardo bien se lo merecen. Hasta entonces nos vemos en la red y pasaré por Mainake desde la blogosfera de Chiron. Un fuerte abrazo para todos.
¿Què pot dir un déu quan els mortals s’expliquen tan bé?
Un honor i un plaer. Gràcies per ensenyar-nos! Una forta abraçada als teus alumnes. Prompte rebreu una sopreseta…
Multas gratias tibi ago! Quin honor que el propi Hermes ens escrigui aquí i ens inclogui en el seu post dels dimecres Los sueños de Hermes! Admirava en la llunyania tot el que feu la gens classica a Sagunt, però amb l’estada us tinc encara més devoció. Fins ben aviat i moltíssimes gràcies per tot!
M’ha agradat llegir sobre les jornades de Sagunt!
Et vam trobar a faltar Margalida!
L’any vinent, no coincidirà amb el Fòrum Auriga, que segurament serà la tercera setmana de novembre.
A mi també em va saber greu, Montserrat, no poder estar amb tots vosaltres a Figueres. Em dónes una alegria en comunicar-me que ja no tornaran a coincidir! Moltíssimes gràcies!
Crec que és molt positiu que s’organitzin jornades com aquestes per preservar una part de la cultura tan important com les clàssiques.
A més del treball que fem a classe per apropar la cultura clàssica als visitant del Fil de les Clàssiques crec que tots els alumnes ens sentim molt orgullosos quan fas que no quedi en un àmbit reduït, sinó que molta més gent s’adoni del que fem aquí.
Moltes gràcies, Joël! Ja saps que allà on vaig, veniu vosaltres amb mi! Quin sentit té la meva feina sense els autèntics protagonistes!
Aprofito el comentari per dir-te que et trobaré molt a faltar i els nostres colloquia també. Bé ho saps; per tant recorda’t de nosaltres i passa’t tant com vulguis o puguis per aquí així tot plegat no serà tan diferent. Molt bona sort!
Pingback: Procedite gens classica! | El Fil de les Clàssiques