El fet de menjar, un acte hospitalari?

Tant com passa aquí o en qualsevol país del món sempre hi ha un plat típic. A Espanya uns dels plats típics són la paella, la truita de patates, a Catalunya el pa amb tomàquet, però i a l’Antiga Grècia què menjaven?

En l‘alimentació de l’Antiga Grècia era imprescindible el pa de blat, el vi, l’oli d’oliva, el porc i els embotits.

pan-1

Pa i vi

Els cereals també eren freqüents en la gastronomia dels grecs, sobretot el blat, amb el que feien sèmola per després bullir-la.

Pel que fa a les receptes dolces gregues, els ingredients principals eren la mel, els fruits secs, principalment la figa, la nou, l’ametlla i l’avellana. A Rodes, es fabricaven unes galetes, en forma de mitja lluna en honor a Artemisa (deessa de la lluna). El típic dolç que menjaven era el plakon, era una mena de galeta de farina de civada amb formatge blanc i mel.0

I a l’Antiga Roma, què menjaven?

El primer àpat que feien era l’esmorzar a l’Antiga Roma era més conegut com a ientaculum, més tard feien una mena de petit dinar amb el qual estaven ben servits, ja que no tornaven a menjar fins al vespre el sopar, el qual consideraven l’àpat principal. Tenien influències dels antics grecs.

El ientaculum, com he esmentat anteriorment, era el primer menjar del dia que consumien els romans , i era diferent segons si pertanyies de classe baixa o classe alta. Els de classe baixa bàsicament estava compost per unes barres planes fetes amb cereals i blat, anomenada farro o triticum dicoccum, en canvi, els de classe més alta s’alimentaven d’això a més d’alguns ous, formatge i fins i tot mel.

cocina-roma1

El sopar, el qual començava en moltes ocasions al voltant de les 3 de la tarda, i durava fins gairebé la nit, i acabava una ronda de begudes alcohòliques.

L’aliment bàsic de la societat romana era el blat. En temps de Juli Cèsar (49-44 abans de Crist), uns 230.000 romans es beneficiaven dels repartiments d’aquest cereal (annona) amb el qual es produïa la farina i, per conseqüència, el pa.

Al seu costat, un altre aliment destacat en la dieta romana era el vi.

Els qui no es podien permetre grans dispendis en temps de carestia esmorzaven sopes de pa i vi. Aquestes abundaven: de farro, cigrons i verdures, cols, fulles d’om, malva, etc.

El romà que podia feia un gran consum de llet, de cabra o d’ovella. Així com de les olives. La carn més consumida era la de porc, a la qual amb el temps se li van anar sumant les de bou, xai, ovella, cabra, cérvol, daina i gasela. Fins i tot la de gos.

A diferència dels grecs, els romans tenien una postura per menjar estranya: estirats sobre el costat esquerre, deixant lliure la mà dreta per menjar.

I què menjaven el antics Àrabs?

Quan parlem de gastronomia aràbica ens referim a la gastronomia de tots els països de la península Aràbiga i el nord d’Àfrica units per una llengua en comú i certes tradicions. Es tracta de diverses cultures que al llarg dels anys han enriquit considerablement la seva gastronomia. En aquesta cuina àrab podem apreciar sabors de la mediterrània i de l’Índia i l’Iràn, aquesta última reflectida especialment en l’ús de les espècies.

Comida-árabe

Les gastronomies que denominem cuina àrab, són: la carn de xai, el iogurt, la menta, farigola, l’inoblidable te ( preferiblement de Ceilan ), sèsam, curri en pols, safrà, cúrcuma, all, canyella, arròs, couscous i, a les zones costaneres peix.

En aquest tipus de cuines es prefereix la verdura a la carn i s’empra en la majoria dels seus plats el cogombre, l’albergínia o la ceba.

Els antics àrabs acompanyaven els seus menjars amb pa. Sempre finalitzaven els seus àpats amb fruita, i dolços de pasta. A més a més també menjaven molts fruits secs i dàtils.  La mel des de l’antiguitat fou l’únic aliment dolç i el que àvidament tots degustaven i valoraven. Els grecs i els romans també feien ús de la mel pels seus dolços.

8c065ce29aefd622a6c1923d4111e877gastronomia_arabe

Cal ressaltar que el concepte de menjar als països àrabs està íntimament lligat al de Hospitalitat, en molts dels casos servir un menjar al convidat és una oportunitat de fer-li l’honra. No es pot oblidar que en la majoria dels països l’islam marca uns ritus precisos sobre quan s’ha de menjar ( Ramadà o dies de dejuni ).

El fet de menjar és també un acte hospitalari a l’antiga Grècia i a Roma? Quins episodis de l’Odissea, per exemple, hi trobem menjar i hospitalitat? A quina Narració de mites clàssics, el menjar és un acte hospitalari?

Chorouk Regrag, 1r Batxillerat Humanístic

Coneixem la cuina grega

L’antiga Grècia és molt coneguda per diferents aspectes: la seva història, la seva àmplia cultura, la seva magnífica arquitectura, la filosofia… Però jo avui, em vull endinsar en un aspecte que potser no és tan popular entre nosaltres: la gastronomia grega.

Per a mi, sempre que viatjo és molt important descobrir tots els aspectes del país, però també la seva cuina, per descobrir nous sabors de la cuina estrangera.

A qui no li agrada menjar? Per mi és tot un plaer! Per això, avui vull parlar sobre la cuina grega i presentar-vos els plats més típics!

A l’antigaGrècia, la gastronomia sempre va tenir una gran importància, fins al punt que en l’ensenyament dels joves, en la qual s’incloïen disciplines com la filosofia, l’astrologia, medicina, etcètera també rebien ensenyaments de cuina! Realment una genial idea, ja que la cuina és necessària per poder sobreviure!

La cuina a l’antiga Grècia estava basada, com en gairebé totes les antigues civilitzacions, en la utilització dels cereals com a aliment del dia a dia, de fet els primers cuiners grecs van ser forners! A partir del blat elaboraven diferents tipus de pans, als que se’ls hi afegia l’oli d’oliva. Per cert, sabeu que l’oli d’oliva tenia més d’una utilitat?: s’utilitzava per menjar, pel embellir el cos, també es feia servir per donar llum, per la conservació d’aliments…

Un dels seus rituals era l’ofrena de pans acabats de fer a la deessa Demèter.

Els grecs utilitzaven habitualment les espècies, per aromatitzar els guisats, sobretot el safrà en sopes de peix i marisc.

La cuina grega va rebre moltes influències procedents d’altres països i civilitzacions, especialment la turca i l’àrab, pel que no era difícil trobar plats i postres similars als que encara avui en dia és habitual veure per aquestes zones.

El peix es cuinava amb orenga i el més consumit era la tonyina, que es conservava amb oli d’oliva però també es menjava mol·luscs, pop i calamars.

Respecte la carn, els grecs menjaven totes les carns que avui coneixem, la que menys consumien era la carn del bou i la que més, el porc, amb el qual es preparaven rostits i els guisats amb d’herbes aromàtiques. En el camp es menjava molt freqüentment carn de caça i peix de riu. A la seva cuina, van introduir el porc, i gràcies això, avui podem gaudir de tot tipus d’embotits.

Els grecs no van deixar de banda les llegums en la seva dieta, però no només per l’ús nutricional, sinó que també Hipòcrates com Discòrdies van aconseguir amb elles curacions sorprenents.

A Grècia la llentia era el més popular dels menjars, de tal manera que es deia que una persona rica no menjava llenties, ja que era un menjar molt barat que es consumia normalment la gent pobra. Es preparava una cocció caldosa que es bevia entre hores, i rep el nom de ptisana, nom que els romans van usar per a qualsevol tipus de bullit de plantes curatives, d’aquí en prové “tisana”.

L’arròs, originari de la Índia, era conegut pels grecs, però a partir d’Alexandre el Gran és quan s’intensifica el seu cultiu, i Pitàgoras li deia la planta dels eunucs, i la recomanava com a tranquil·litzant sexual.

Els grecs també consumien làctics: bevien llet d’ovella o de cabra ja que la de les vaques amb prou feines arribava per alletar els seus vedells. La mantega és coneguda, però també poc emprada. En canvi, aprecien els productes lactis. Se serveix com a dolç una semblança al iogurt, en grec πυριατή. Sobretot, el formatge (τυρός), de cabra o d’ovella, era un aliment bàsic.

En l’època clàssica, les verdures se servien en sopa, bullides o en puré, condimentades amb una mena de vinagreta. Aristòfanes mostra a Hèracles com a gran consumidor de purés (en les seves comèdies, sempre apareix com un golafre impenitent).

La col era la verdura per excel·lència per depurar la sang; tenien, i tenen, la virtut de diluir els greixos pel que es recomanava la seva ingestió en tots els banquets. Sabem que Diògenes es mantenia, simplement, amb col i aigua per arribar a octogenari.

En definitiva, els grecs mantenien una dieta molt rica i variada i amb poques diferencies respecte a nosaltres!

Per saber més sobre la cuina grega, trobeu la vostra recepta de cuina grega antiga o bé adaptada als nostres gustos moderns. Esperem les vostres fotografies, vídeos així com els vostres comentaris de degustació.

Fem un menjar grec? un banquet? una festa?…

Laia Costa

1r Batx. Humanístic

Pastís a les nous i la mel

Ingredients:

– 200 gr de farina.
– 50 gr de nous pelades.
– 50 gr de sèsam.
– 150 gr de mel.
– 3 ous.

Preparació:

1- Picar les ametlles i les nous.
2- Moldre el sèsam.
3- Preescalfar el forn a 200 ºC.
4- Batre els ous amb la mel i lentament afegir la farina i tots els altres ingredients, batint constantment.
5- Greixar un motlle per pastís i afegir la pasta.
6- Coure al forn durant 45 minuts, deixant la porta del forn entreoberta durant els 10 primers minuts.
7- Quan és cuit, retirar del forn i retirar el pastís del motlle.
8- Cobrir amb un tovalló fins que es refredi.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=tVWtg0b4CLQ[/youtube]

Amanida de mongetes

Avui al nostre blog de “Menjar i beure a l’antiga Grècia” us deixem una amanida de mongetes pròpia de l’antiga gastronomia grega. Nosaltres l’hem elaborat amb la intenció de divulgar noves receptes i donar a conèixer un altre tipus d’amanides variades.

Ingredients:

*500 grams de mongetes fresques o seques
*1 gra d’all, picat
*3 cullerades de vinagre
*1/4 tasses d’oli d’oliva
*Una mica de julivert
*2-3 cebes tendres
*Sal
*Pebre

Elaboració:

1. Bullir les mongetes fins que estiguin tendres.

2. Retirar de la paella i escórrer.

3. Aboqui en un bol d’amanida i barrejar amb l’oli, el vinagre, la sal, el pebre, la ceba i l’all picat.

4. Dragar amanida amb julivert i servir.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Iy2pOsa6JEo[/youtube]

Sopa de cigrons

Us agradaria tastar plats diferents i no sempre elaborar les mateixes receptes? En el nostre bloc us deixem una recepta d’un plat calent per a l’hivern elaborat amb aliments típics de l’antiga gastronomia grega. Endavant!

Ingredients:

*1 pot de 250 gr. de cigrons cuits
*1 ceba
*20 gr. d’oli d’oliva
*1 cullerada d’òrgan de sec
*Una mica de julivert sec
*Sal
*Pebre
*Aigua amb la quantitat al gust
*El suc d’1/2 llimones
*Un filet d’oli per presentar el plat

Elaboració:

1. S’escalfa l’oli en una cassola.

2. Es trosseja la ceba i s’afegeix l’oli.

3.S’hi afegeix els cigrons aixafats juntament amb el julivert, el comí, l’orenga, el pebre i la sal.

4. Introduïu l’aigua i es cou uns 15 minuts.

5. Finalment es pot triturar amb la batedora o deixar tal qual.

6. Se serveix ben calent i s’acompanya amb un filet d’oli d’oliva.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=fysw34EnD0s[/youtube]

 

Arròs a l’antiga Grècia

Avui nosaltres hem decidit elaborar aquest arròs típic de l’antiga Grècia incorporant pebrot vermell, un producte americà, perquè doni un gust més dolç a l’hora de menjar-ho.

També hem volgut elaborar aquest plat, perquè ens ha cridat l’atenció que antigament pels grecs només el consumien les persones més riques de la societat i, en canvi, avui en dia l’arròs és un dels plats més consumits per tot tipus de persones, ja siguin riques o de menys diners.

Esperem que us animeu a realitzar un altre tipus de receptes originals per al cap de setmana i ho gaudiu amb molt de gust a les vostres cases amb la família.

Endavant!

Ingredients:

*Oli*1 litre d’aigua *120 grams de pèsols *1 branqueta de julivert *1 fulla de llorer *150 grams de pebrots vermells *75 grams de cebes *1 mica de sal *400 grams d’arròs *1 mica de farigola *1 mica de pebre *150 grams de salsitxes Elaboració: 1. Greixar la paella amb oli 2. Afegir les salsitxes 3. Fregir 4.Tallar el pebrot i col·locar-lo amb les salsitxes 5. Introduir la ceba al sofregit 6. Agregar els pèsols 7. Afegir una fulla de llorer 8. Col·locar una mica de farigola i julivert 9. Afegir l’arròs 10. Abocar l’aigua 11. Per últim, també pots afegir pebre vermell 12. Deixar aproximadament uns 20/25 minuts

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=kkysARBhphs[/youtube]

La dieta mediterrània i la tradició grega

Explica la llegenda que, a la Grècia antiga, quan els éssers humans van començar a agrupar-se en ciutats …

Atenea (Ἀθήνη), la deessa de la intel·ligència, es va aparèixer als ciutadans d’Atenes i els va dir:
– Sóc Atena (Ἀθήνη), adoram i un olivar sagrat beneirà la teva ciutat.

Atenea

Després, va arribar Posidó (Ποσειδῶν), déu del mar, i els va oferir una font d’aigua i va dir:
Sóc Posidó (Ποσειδῶν) adoram i el mar serà el teu amic.

Poseidó

Els atenesos van triar el regal d’Atenea (Ἀθήνη), que els va ensenyar a conrear l’olivera i obtenir-ne oli.

De la deessa Deméter (Δημήτηρ) van aprendre els grecs el cultiu del blat i del déu Dionís (Διώνυσος) el cultiu de vinya i l’obtenció del vi.

Demeter

La dieta mediterrània és el model dietètic molt antic basat en el règim alimentari dels països d’àmbit mediterrani. El seu origen està en la dieta alimentària dels grecs i romans i en el consum de tres productes fonamentals: PA , VI i OLI D’OLIVA.

Pa

Vi

Oli d’oliva

Es basa en:

– Frugalitat i moderació
– Varietat
– Consum d’aliments frescos i rics en fibra
– Ús de l’all i la ceba com a condiments
– Ús moderat de sal

Beneficis:

– Cor sa
– Dieta anticancerígena
– Alenteix el procés d’envelliment físic i psicològic
– Ment sana

“L’ésser humà està fet per viure en un medi ambient sa i pur, gaudint del sol i de la llum, de les plantes, dels arbres i del carrer, desbordant solidaritat i alegria”

Així que ja sabeu:
1. Menjar bé

Menjar sa

2. Fer esport

Esport

3. Descansar adequadament

Descansar

4. Somriu

Somriure

5. Sigues feliç

Felicitat

 

El que es menjava a Grècia envers el que menja el món

Podem veure gràficament com ha evolucionat els costums alimentaris dels últims 50 anys. El gràfic indica el consum segons sigui de cereals, fruita i verdura, carn i peix o sucre i greixos, entre d’altres.

Captura de pantalla 2014-12-08 a la(s) 18.39.28

Observem que Espanya i Grècia són els països més semblants en els costums alimentaris, ja que tots dos comparteixen la dieta mediterrània, formada per tres aliments bàsics, l’oli d’oliva com a greix essencial, el vi i el consum de cereals i pa, esdevenint el blat el producte bàsic per l’elaboració. Una característica que també podem destacar és que comparteixen el consum de verdures, llegums, fruites i peix en excés.

Captura de pantalla 2014-12-08 a la(s) 18.39.51Encara que no ho digui en el gràfic, no solament Espanya comparteix la mateixa dieta, sinó que els països com Portugal, el sud de França, Itàlia i Malta també es basen en la dieta Mediterrània. Aquests països gràcies al consum dels aliments bàsics de la dieta, tenen una taxa de mortalitat molt més baixa que als països del nord d’Europa i d’Estats Units, ja que està formada per productes saludables i rics en proteïnes i vitamines.

Veiem que en l’actualitat ha pujat el consum de carn i làctics arreu del món, mentre que s’ha reduït el de cereals, fruita i verdura, fet que provoca més malalties de la salut. Caldrà posar en pràctica les idees dels filòsofs grecs i no consumir tanta carn vermella!

Phthois

Nosaltres us volem ensenyar aquest postre típic de l’antiga Grècia perquè us animeu a realitzar-lo en les vostres cases, ja que no necessita una gran elaboració i els ingredients es poden aconseguir fàcilment a les botigues i no són de gaire cost.

Ingredients:

*Farina

*Formatge feta

*Mel

*Sal

*Nous i ametlles per a la decoració

Elaboració:

1.En un bol, cal triturar el formatge, la sal, la farina i la mel fins a convertir una massa

2.Col·locar la massa sobre una superfície de treball i pastar breument

3.Cobrir amb paper de plàstic la massa i deixar-la reposar 20 minuts

4.Enfarinar una superfície de treball i pastar

5.Un cop pastat, fer la forma

6.Greixar lleugerament una paella i escalfar el foc mitjà-baix

7.Posar la peça en la paella i deixar-la fins que es dori

8.Per finalitzar, adorna-la al teu gust i serveix

Bon profit!

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=2hMHaQ3A6v0[/youtube]

 

Rebeca Barroso i Ana Mª Falcón