El Simposi (en grec, συμπόσιον (symposion)) consistia en una reunió al vespre d’un grup de persones, per celebrar alguna festa familiar o un triomf esportiu, polític o literari. Es pagava cadascú la seva part o un d’ells, si era prou ric, convidava els altres.

Simposi.

Simposi.

La festa es feia a la millor cambra de la casa, l’andrón (Ἀνδρῶν-ῶνος), on menjaven i bevien mig ajaguts en llits normalment per dues o tres persones. La primera part de la reunió era el sopar, però el symposion en si començava en havent sopat, quan s’anava prenent el vi en rondes successives. N’assenyalava l’inici una libació de vi en honor dels déus, sobretot de Dionís (Διώνυσος), en la qual es vessaven unes gotes al terra, tot invocant el nom de la divinitat. Tot seguit, s’escollia a l’atzar el rei del banquet, que fixava la proporció de la barreja de l’aigua i el vi, i decidia també quantes copes havia de beure cada convidat. 

Andrón.

Un amfitrió ric solia contractar per al simposi ballarines, flautistes, citaristes, acròbates i de vegades també cortesanes. En tot cas, els mateixos participants podien cantar, tocar algun instrument o recitar poemes. Eren també freqüents els jocs, ja fossin d’enginy (com endevinalles) o bé d’habilitat. El més practicat dels jocs d’habilitat era el còtabos (en grec, κότταβος), consistent en encertar un recipient amb les últimes gotes de la copa, dient el nom de l’estimada o l’estimat. En cas d’encertar, es considerava un presagi favorable. De qualsevol manera, el principal mitjà d’entreteniment solia ser la conversa sobre qualsevol tema, ja fos trivial o seriós.