Els grecs van utilitzar nombroses denominacions específiques per a cada tipus de bolet.

Menjaven molts bolets, tot i que el seu consum era bastant perillós. La manera de consumir-los eren dessecats, crus, a la brasa o bullits.
Hi ha un tipus de fong subterrani, anomenat tòfona que era molt apreciat pels grecs antics, i se’ls menjaven frescos o torrats.

Tòfona.

L’alimentació vegetal era, originàriament la més coneguda pels pobles antics. Això va fer que hi hagués una tradició ben antiga que retia culte a una sèrie d’arbres (la seva primera alimentació): el castanyer, la figuera, l’olivera i encara alguns altres.

Castanyer.

Figuera.

Olivera.

Les necessitats de la vida havien portat l’home, encara salvatge, a tastar tot tipus de vegetal. Després, els abusos d’una civilització més refinada van fer que degustés, encara que fos per ostentació, gairebé tots els aliments de la naturalesa animal.