Arxiu d'etiquetes: Grècia

Menció extraordinària al Concurs “Es de Libro” 2015

Publicat el per
Respon

Després de molt esforç durant tot un any per tal de millorar i donar a conèixer la nostra pàgina web amb ajuda de la nostra tutora Margalida Capellà, ara veiem els resultats i estem recollint tot el que hem estat sembrant durant tot aquest temps. Aquest bloc ha aconseguit una menció extraordinària per unanimitat del jurat del concurs Esdelibro valorant l’excel·lent qualitat de treball, l’originalitat, ja que és l’únic bloc de menjar a l’antiga Grècia que existeix en aquest moment a la xarxa.

Estimados amigos del equipo Les espartanes:

Por medio de la presente comunicación nos complace exponerles que el jurado de la 9.ª edición del concurso Si eres original, eres de libro, compuesto por Juan Cruz Iguerabide;  Margarita Prado y Fernández; Carme Riera; Javier Sádaba; Margarita Salas; Ramón Tamames; Sonia Mulero, directora adjunta de la Fundación Banco Sabadell; y Pedro de Andrés, presidente de CEDRO, ha resuelto conceder una mención extraordinaria al trabajo de investigación titulado Menjar i beure a l’antiga Grècia.

El trabajo ha sido realizado por el equipo Les espartanes, de 2º bachillerato, del centro Institut Premià deMar (Premià de Mar, Barcelona), con la coordinación de la profesora Margalida Capellà Soler.

El jurado del concurso ha decidido, por unanimidad, reconocer la excelente calidad del trabajo presentado, la originalidad en sus planteamientos y ejecución, el respeto a los derechos de propiedad intelectual y el esfuerzo investigador llevado a cabo por sus autores… (En Madrid, a 26 de mayo del 2015.)

Estem molt agraïdes a la nostra tutora Margalida Capellà, ja que ens ha ajudat molt durant aquest curs i ha fet possible tot això: treure de nosaltres el millor i demostrar que podem aconseguir, malgrat les dificultats el que ens proposem. És tot un honor per a nosaltres i per a les nostres famílies sortir a la pàgina web del nostre centre. També estem molt agraïdes a l’equip de “Es de Libro“, que entre els 2.100 alumnes inscrits en aquesta novena edició els hagi cridat l’atenció el nostre treball sobre cuina a l’antiga Grècia i el nostre equip, d’entre 626 grups,  hagi estat un dels deu premiats amb una Menció extraordinària. Aquest diploma el podrem utilitzar com a currículum per al nostre futur; nosaltres tenim intenció de cursar estudis de formació professional relacionats amb el turisme, la cuina i la gastronomia. Només ens queda felicitar als tres equips vencedors.

Amanida de cebes

Publicat el per
2

Avui al nostre blog us deixem una amanida realitzada amb aliments propis de la gastronomia de l’antiga Grècia. Nosaltres hem buscat força informació sobre receptes i la veritat que l’amanida de cebes ens ha semblat força interessant, ja que ara que arriba el bon temps ve de gust un menjar fresc. T’animes a cuinar-la?

Ingredients:
4 o 6 cebes
250 gr. d’olives negres
2 cogombres
Oli
Vinagre
Sal
Pebre

Preparació:

1. Col·locar les cebes sense pelar al forn durant 30 min. a 180°

2. Mentrestant, tallar els cogombres

3. Després d’haver tallat els cogombres, picar les olives a trossos molt petits

4. Una vegada han passat els 30 minuts, treure del forn les cebes i tallar-les

5. Introduir el cogombre tallat, la ceba i les olives picades en un bol i amanir-ho tot amb el vinagre, l’oli, la sal i el pebre.

[youtube width=”550″ height=”450″]https://youtu.be/kxsHaThiVDM[/youtube]

BON PROFIT!

Pastís a les nous i la mel

Publicat el per
1

Ingredients:

– 200 gr de farina.
– 50 gr de nous pelades.
– 50 gr de sèsam.
– 150 gr de mel.
– 3 ous.

Preparació:

1- Picar les ametlles i les nous.
2- Moldre el sèsam.
3- Preescalfar el forn a 200 ºC.
4- Batre els ous amb la mel i lentament afegir la farina i tots els altres ingredients, batint constantment.
5- Greixar un motlle per pastís i afegir la pasta.
6- Coure al forn durant 45 minuts, deixant la porta del forn entreoberta durant els 10 primers minuts.
7- Quan és cuit, retirar del forn i retirar el pastís del motlle.
8- Cobrir amb un tovalló fins que es refredi.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=tVWtg0b4CLQ[/youtube]

Amanida de mongetes

Publicat el per
Respon

Avui al nostre blog de “Menjar i beure a l’antiga Grècia” us deixem una amanida de mongetes pròpia de l’antiga gastronomia grega. Nosaltres l’hem elaborat amb la intenció de divulgar noves receptes i donar a conèixer un altre tipus d’amanides variades.

Ingredients:

*500 grams de mongetes fresques o seques
*1 gra d’all, picat
*3 cullerades de vinagre
*1/4 tasses d’oli d’oliva
*Una mica de julivert
*2-3 cebes tendres
*Sal
*Pebre

Elaboració:

1. Bullir les mongetes fins que estiguin tendres.

2. Retirar de la paella i escórrer.

3. Aboqui en un bol d’amanida i barrejar amb l’oli, el vinagre, la sal, el pebre, la ceba i l’all picat.

4. Dragar amanida amb julivert i servir.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Iy2pOsa6JEo[/youtube]

És possible recrear el menjar de l’antiga Grècia?

Publicat el per
2

La nostra recerca sobre els aliments i la dieta dels antics grecs no podia acabar sense intentar portar a la pràctica un àpat de la gastronomia grega i així poder compartir amb les nostres amistats el que havíem après, tot recreant la dieta que seguien els antics grecs.

El menjar a l’antiga Grècia va ser el centre de la vida antiga i també ho és de la nostra. El menjar en comú ens reuneix tots els dies al voltant de la taula, els caps de setmana amb els amics i per Nadal i altres festivitats amb tota la família.

Els habitants de l’antiga Grècia feien, com nosaltres, tres àpats al dia i el seu règim alimentari es fonamentava en tres productes bàsics coneguts avui com els tres pilars de la dieta mediterrània: el pa de blat, l’oli d’oliva i el vi. No menjaven massa carn, però sí molt de peix. També incloïen productes típics de l’agricultura mediterrània, com els fruits, els vegetals i algunes espècies. No hi havia àpat sense vi, però mai no el consumien en estat pur, sempre el barrejaven amb aigua.

Blat.

Olives.

Raïm.

Copa de vi de l’antiga Grècia.

Nosaltres vam realitzar un sopar, que podríem dir simposi, tot i que a l’antiga Grècia el simposi era el ressopó en què s’entretenien bevent vi, parlant, cantant, jugant al kòtabos…

Simposi.

Amb la finalitat de recrear una escena de l’antiga Grècia, vam convocar una quedada a casa d’una de nosaltres, la qual estava composta per nosaltres dues i per quatre amigues més, per tal que tastessin els nostres plats i féssim un àpat en comú al voltant de la taula i de l’amistat que ens uneix. No vàrem menjar reclinades en el menjador, com els antics grecs, perquè no teníem espai.

El menú que vam escollir va ser una sopa de cigrons i una salsa tzatziki, la qual vam acompanyar amb unes llesques de pa.

Els plats van agradar bastant, sobretot la salsa tzatziki, tot i que en general vam arribar a la conclusió que estaria millor sense menta. Respecte la sopa de cigrons, tenia un gust bastant bo i va agradar força.

Aquí podeu veure una imatge de la nostra taula parada amb els dos plats que vam cuinar, esperem que us agradi la idea, que us animeu a convocar un Simposi i el compartiu amb nosaltres!

10850078_10203393607981458_7694591982277396306_n

El nostre Simposi.

La propera vegada, amb més temps, recrearem un àpat grec, vestides amb peple o quitó i himàcion, reclinades en triclinis i acompanyades de música de l’antiga Grècia.

El vi a Grècia

Publicat el per
Respon

El vi (οἶνος), va ser la beguda més important dels antics grecs i romans. Moltes descripcions de la cultura grecoromana mostren com a indicador de civilització el consum del vi davant d’altres societats denominades mitjançant el genèric de “βάρβαρος“. De fet, el procés de conservació en repòs del most per transformar-lo en vi, implicava tal complexitat tecnològica, que conferia als pobles de l’antiguitat un grau de saviesa, tot un ritual.

Vinya.

Sense aquest producte no podríem entendre una de les institucions més importants de l’antiguitat grecoromana: el συμπόσιον (symposion).

Simposi.

La cultura del vi, acompanya el procés de culturització en àmfores que viatgen per tot el Mediterràni, o d’una altra manera, el déu Dionís (Διόνυσος), navega amb la vinya propagant el seu cultiu.

Dionís.

D’altra banda, el vi apareix en moltes de les manifestacions culturals de l’antiguitat grecoromana. Troba la seva història en la mitologia, cobra sentit en la religió, se sublima en l’art i en la literatura, i presideix el banquet. Per a Homer, el mar era del color del vi: “οἶνωψ πόντος”.

L’elaboració de vi, exigia al llarg de l’any una observació i una tasca continuada del cultiu de la vinya. La viticultura va constituir un dels treballs primordials dins de les feines del camp.

Vi.

Hi havia diferents classes de vi:

Ἀβάτης (Oriünd de Cilícia, d’Aba).

ὰμφίας (Vi dolent de Sicília)

-ὰνθοσμίας (Vi que fa olor de flors)

–βίβλινος (Possiblement oriünd de Tràcia, de les regions vinícoles dels monts Biblines)

-ὶσμαρικός (Vi dolç i pur)

–καπνίας (Oriünd de Cilícia, vi fumat)

–Κλαζομεναί (Vi de Clazómenes, a la Jònia)

-Κρητικός (Vi de Creta)

–μεσογεώτης (Oriünd de la muntanya Tmolo a Àsia Menor)

–οὶνόμελι (Vi endolcit amb mel)

-ὸμφακίτης / ὸμφακίας (Oriünd de Lesbos i / o Tessàlia, vi de raïm verd, àcid)

–πράμνιος (Oriünd de l’illa d’Icària. Ja esmentat en la Ilíada)

–πρότροπος / πρόδρομος (Most que flueix abans de trepitjar el raïm, oriünd de Mitilene, illa de Lesbos)

–σαπρίας (Vi espatllat)

–phygelites (Oriünd d’Efes)

Els grecs no bevien mai el vi en estat pur, fet que consideraven propi d’incivilitzats. Sempre el barrejaven amb aigua o gel.

Servint en un simposi el vi barrejat

A Grècia el culte a Dionís gaudia d’una gran importància, fins al punt que se li dedicaven honors al llarg de l’any a Atenes, en particular en les anomenades Grans i Petites Dionísies, que implicaven al teatre.

Dionís

A Grècia se celebraven les festes, tenint en compte que l’any atenès començava aproximadament entre juliol i agost, per ordre cronològic:

-Les Oscofòries (juliol / octubre), festes de la verema, que també coincidia amb la recol·lecció de l’oliva.

-Les Dionísies Rurals (desembre / gener), festes per propiciar la fecunditat dels camps en els llogarets de l’Ática. Cabien les representacions teatrals.

-La Lenees (gener / febrer), festes orgiàstiques. Concurs de comèdies.

-Les Antestèries (febrer / març), festes de celebració del vi nou.Obrien les gerretes de vi de la verema de la tardor.

-Les Dionísies Urbanes (març / abril), festes en honor de Dionís. Certàmens i concursos teatrals, utilitzant l’espai de l’Àgora.

Els millors vins grec i romans, seleccionats per El Fil de les Clàssiques, el nostre bloc d’aula:

El que es menjava a Grècia envers el que menja el món

Publicat el per
Respon

Podem veure gràficament com ha evolucionat els costums alimentaris dels últims 50 anys. El gràfic indica el consum segons sigui de cereals, fruita i verdura, carn i peix o sucre i greixos, entre d’altres.

Captura de pantalla 2014-12-08 a la(s) 18.39.28

Observem que Espanya i Grècia són els països més semblants en els costums alimentaris, ja que tots dos comparteixen la dieta mediterrània, formada per tres aliments bàsics, l’oli d’oliva com a greix essencial, el vi i el consum de cereals i pa, esdevenint el blat el producte bàsic per l’elaboració. Una característica que també podem destacar és que comparteixen el consum de verdures, llegums, fruites i peix en excés.

Captura de pantalla 2014-12-08 a la(s) 18.39.51Encara que no ho digui en el gràfic, no solament Espanya comparteix la mateixa dieta, sinó que els països com Portugal, el sud de França, Itàlia i Malta també es basen en la dieta Mediterrània. Aquests països gràcies al consum dels aliments bàsics de la dieta, tenen una taxa de mortalitat molt més baixa que als països del nord d’Europa i d’Estats Units, ja que està formada per productes saludables i rics en proteïnes i vitamines.

Veiem que en l’actualitat ha pujat el consum de carn i làctics arreu del món, mentre que s’ha reduït el de cereals, fruita i verdura, fet que provoca més malalties de la salut. Caldrà posar en pràctica les idees dels filòsofs grecs i no consumir tanta carn vermella!