Els animals aquàtics han subministrat la major part dels elements de l’alimentació animal. Frescos o salts, els peixos foren la base de l’alimentació de Grècia tot i que són poques les escenes de pesca que ens han arribat.

Pescador pescant.

Tanmateix, el consum habitual d’aquest aliment va fer que, en el mercat, s’augmentés el preu.

Escena que representa el mercat.

A les illes gregues o al litoral, el peix fresc i el marisc són encara avui  el recurs corrent. Eren consumits en el port i cada vegada més venuts a les terres de l’interior. Cal dir que la terminologia dels peixos i les tècniques per pescar-los i cuinar-los a Roma, és grega.

Peix assecat a l’aire.

Els antics cogueren una gran varietat de peixos. Unes de les espècies més apreciades eren l’esturió (ἔλλοψ), el congre (γόγγρος) i el lluç (όισκος).

Esturió.

Congre.

Lluç.

Les sardines (τριχίς) i les anxoves (ἐγκρασίχολος) formen part de la nutrició habitual dels atenesos, tant fresques com salades.

Sardines.

Anxoves.

Altres peixos són més cars, com la tonyina (αῦξις) o les anguiles (ἔγχελυς) del llac Copais a Beòcia, ben preuades per l’heroi de Els Acarnesos d’Aristòfanes.

Tonyina.

Anguila.