El menjador grec

En aquest article us mostrem com eren els menjadors de l’antiga Grècia on tenien lloc els Simposis i la seva distribució.

El temple d’Asclepi (Ἀσκληπιός) a Corint (Κόρινθος) albergava un ídol i un altar de sacrificis, així com l’àbaton o càmera de dormir per tenir somnis curatius. Però també, com molts temples antics, va ser seu de banquets festius en no menys de tres menjadors públics. Les habitacions estaven alineades en tres costats per sofàs de pedra on el client podia reclinar-se mentre menjava i parlava.

El dibuix d’un dels menjadors corintis mostra els comensals que realitzen activitats típiques dels banquets. L’escena mostra el segon curs o simposi: Un servent (centre) s’omple una gerra amb vi diluït i una noia toca la flauta per donar inici al banquet. Els comensals són col·locats d’acord al seu estatus social, a partir de la posició més alta (1) i descendint en rang esquerre a la posició més baixa (11).

Menjar avui a Atenes com a l’antiga Grècia

Durant 14 anys, els comensals atenesos han envaït la Plaça Karaiskaki d’Atenes per sopar al restaurant temàtic Archaion Gefsis (sabors antics). Milers de vilatans i turistes per igual han estat servits en les seves taules de fusta per cambrers vestits amb túniques, i fins i tot els mitjans de comunicació estrangers, com el New York Times i la BBC han ofert la seva tarifa.

Plaça Karaiskaki d’Atenes.

El menú es basa en les antigues receptes gregues registrades en el llibre Deipnosophists, que descriu una sèrie de banquets celebrats a la casa de Larensius, un erudit i mecenes de les arts. L’amo del restaurant diu que el menú no inclou papes fregides, tomàquets o refrescos.

The Deipnosophists.

– “No fem servir cap producte que no existia a l’antiga Grècia. La dieta dels antics grecs era molt saludable, ja que es basava en una àmplia varietat de carns, fruites i verdures” – Ha dit, i ha afegit que els antics grecs usaven la mel en lloc de sucre.

Mel.

El xef Andreas Charalambous proposa una amanida amb enciam, xampinyons, tàperes, formatge picat, grànuls de rosella, porc en rodanxes fines, trossos fregits de pa, oli, vinagre i salsa de mostassa, un aperitiu amb formatge i salsa de baies i un postre amb mel i llet que s’assembla a la panna cotta italiana.

Panna Cotta.

La primera pàgina del menú inclou la teoria dels temperaments d’Hipòcrates (Ἱπποκράτης) per assessorar els clients sobre com el menjar afecta la salut, i no espereu trobar cap forquilla a taula, ja que els antics grecs no feien servir forquilles i menjaven només a la cuina. En el seu lloc usaven una mena de cullera feta de l’escorça del pa.

Hipòcrates.

– “Per estrany que pugui semblar, els antics grecs no volen res amb nitidesa a la taula. Forquilles i ganivets els recordaven el trident de Posidó (Ποσειδῶν)” – Diu l’amo del restaurant.

Restaurant Archaion Gefsis.

Archaion Gefsis té una habitació privada amb columnes, torxes i llits de dia, que els clients poden reservar per gaudir d’un sopar com els antics grecs ho van fer. El restaurant també ofereix serveis de lliurament donant als clients l’oportunitat de gaudir d’un bon àpat a casa.

Localització d’Archaion Gefsis.

 

Pastís a les nous i la mel

Ingredients:

– 200 gr de farina.
– 50 gr de nous pelades.
– 50 gr de sèsam.
– 150 gr de mel.
– 3 ous.

Preparació:

1- Picar les ametlles i les nous.
2- Moldre el sèsam.
3- Preescalfar el forn a 200 ºC.
4- Batre els ous amb la mel i lentament afegir la farina i tots els altres ingredients, batint constantment.
5- Greixar un motlle per pastís i afegir la pasta.
6- Coure al forn durant 45 minuts, deixant la porta del forn entreoberta durant els 10 primers minuts.
7- Quan és cuit, retirar del forn i retirar el pastís del motlle.
8- Cobrir amb un tovalló fins que es refredi.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=tVWtg0b4CLQ[/youtube]

Recreació del Simposi

Com podeu veure en aquest article que vam crear fa uns mesos, és possible recrear un Simposi en l’actualitat, ja que tenim a l’abast molts productes que utilitzaven els grecs a l’antiguitat.

Ja que en l’altre article no vam tenir l’oportunitat de mostrar-vos la recreació completa del Simposi, amb públic inclòs, ho hem fet ara. Una companya nostra, Aina Barnat, s’ha ofert voluntària per a sortir en la nostra pàgina web com a model de l’antiga Grècia.

En aquesta imatge podeu veure com els grecs antics realitzaven el seu Simposi i la postura que prenien, que com veieu menjaven i bevien estirats sobre algun seient. El vestuari està ambientat en l’època de l’antiga Grècia.

Esperem que us agradi!!

11003057_791928597570634_1246319884_o

Conclusions sobre l’enquesta de la gastronomia de l’antiga Grècia

En el primer gràfic circular, podem veure representat que un 19 % de la gent (20 persones) que respongué la nostra enquesta, coneix algun plat de l’antiga Grècia, mentre que el 80 % (84 persones) restant, desconeix l’existència de qualsevol plat de l’antiga Grècia.

Coneixes algun plat de l’antiga Grècia?

En el segon gràfic, observem els diferents gustos de la gent sobre el menjar de la cuina grega. Podem veure representat que un 66 % (69 persones) de la gent que hi ha respost, ha dit que mai no l’ha provat. Un 12 % (13 persones), ha contestat que li agrada poc, mentre que, al contrari, un 15 % (16 persones) ha dit que li agrada bastant. Finalment, veiem que un 5 % (5 persones) hi ha respost que li agrada molt.

T’agrada la cuina grega?

En el tercer gràfic circular, podem veure representat que un 15 % de la gent (16 persones) que respongué la nostra enquesta, ha viatjat en alguna ocasió a Grècia, mentre que el 84 % (88 persones) restant, mai no ha estat en aquest país.

Has estat alguna vegada a Grècia?

En el quart gràfic podem veure representat que un 18 % (19 persones) de les persones, han respost que els agradaria molt el fet de gaudir del menjar grec. Un 46 % (48 persones) ha dit que els agrada bastant, mentre que, al contrari un 25 % (26 persones) ha dit que els agrada poc i un 10 % (10 persones) que no els agrada gens.

T’agradaria gaudir del menjar grec?

En el cinquè gràfic circular, podem veure representat que al 37 % de la gent (39 persones) que respongué la nostra enquesta, l’interessa molt la gastronomia d’altres països. Al 39 % de la gent (41 persones), l’interessa bastant la gastronomia d’altres països. També podem veure que el 16 % de la gent (17 persones), ha contestat que l’interessa poc la gastronomia d’altres països, mentre que el 7 % restant (7 persones), ha contestat que no l’interessa gens.

T’interessa la gastronomia d’altres països?

Al sisè gràfic, podem observar com un 10 % (10 persones) de la gent que hi ha respost, ha dit que sí que coneix algun restaurant grec a Barcelona. La majoria de la gent que ha dit que sí que en coneixia algun, ha citat el restaurant Dionissos. En canvi, 93 de les persones enquestades, que conformarien el 89%, han dit que no coneixen l’existència de cap restaurant grec a Barcelona.

Coneixes algun restaurant grec a Barcelona?

En el setè gràfic circular, podem veure representat que un 8 % de la gent (8 persones) que respongué la nostra enquesta, sí que coneix alguna botiga de casa nostra on venen productes grecs, mentre que el 89 % (90 persones) restant, desconeix l’existència de qualsevol botiga de casa nostra on es venguin aquests productes.

Coneixes alguna botiga de casa nostra on venguin productes grecs?

En aquest gràfic, podem veure representat que el 66 % (69 persones) de la gent que ha contestat la nostra enquesta, ha respost que prefereix el menjar actual, mentre que un 32 % (34 persones), prefereix l’alimentació antiga. 

Prefereixes el menjar modern o més bé l’antic?

En el novè gràfic circular, podem veure representat que un 29 % de la gent (30 persones) que respongué la nostra enquesta, ha tastat algun cop en la seva vida un plat grec, mentre que el 70 % (73 persones) restant, mai no ha provat algun plat de procedència grega.

Has tastat algun plat grec?

Respecte a la pregunta anterior, un 10% (11 persones) han respost que si li ha agradat tastar un plat grec, mentre que un 16% (17 persones) ha contestat que bastant, pel contrari un 3% (3 persones) han dit que poc i un 10% (11 persones) que gens.

chart

En cas afirmatiu, t’ha agradat?

En el onzè gràfic circular, podem veure les respostes que ens ha proporcionat la gent que ha contestat la nostra enquesta envers el coneixement que tenen sobre quin producte era el rei del menjar grec a l’antiga Grècia. Podem veure que un 30 % de la gent (31 persones), creu que el producte estrella eren els cereals. Un 26 % (27 persones) va respondre les llegums. De manera igualada, un altre 26 % de la gent (27 persones) va seleccionar al peix com a producte principal de l’antiga Grècia. Un 11 % de la gent (12 persones) va dir que el rei del menjar grec eren els fruits secs. Finalment, una minoria de la gent, formada pell 3 % (3 persones), va dir que eren les verdures.

Saps quin producte era rei del menjar grec a l’antiga Grècia?

En el dotzè gràfic circular, podem veure representat com el 25% (26 persones) de les persones han respost que els grecs han influït molt en la gastronomia mediterrània actual i un 47% que bastant (49 persones), mentre que un 19% (20 persones) i 5% (5 persones) han dit que els grecs han influït poc o gens en la nostra dieta.

po

Consideres que els grecs han influït en la gastronomia mediterrània actual?

En el tretzè gràfic circular, podem veure representat que un 24 % de la gent (25 persones) que respongué la nostra enquesta, creu que actualment la cuina grega sí s’elabora igual que l’antiga, mentre que el 71 % (75 persones) restant, va dir que no.

Creus que actualment la cuina grega s’elabora igual que l’antiga?

En aquest gràfic circular, podem observar com un 39% (40 persones) han respost que els agrada cuinar i un 30% (32 persones) que bastant, mentre que un 18% (19 persones) i un 6% (6 persones) han dit que poc i gens els agrada cuinar.

g

T’agrada cuinar?

En aquest gràfic circular, podem veure representat que un 66 % de la gent (69 persones) que respongué la nostra enquesta, ha cuinat alguna vegada un plat d’un altre país, mentre que el 28 % (29 persones) restant, va dir que mai ho havia fet.

Has cuinat alguna vegada un plat d’un altre país?

En el gràfic circular que ens parla de si n’has cuinat algun plat grec, podem observar com un 10% (10 persones) de les persones hi han respost que sí, mentre que un 83% (87 persones) han dit que no.

chart

N’has cuinat algun plat grec?

En el penúltim gràfic circular, veiem com un 40% (42 persones) hi han respost que sí que s’atrevirien ha realitzar un recepta pel nostre bloc, ja sigui adaptada o antiga, mentre que un  51% (54 persones) han contestat que no.

grafica

T’atreviries a fer una recepta grega antiga o adaptada per al nostre bloc?

És possible recrear el menjar de l’antiga Grècia?

La nostra recerca sobre els aliments i la dieta dels antics grecs no podia acabar sense intentar portar a la pràctica un àpat de la gastronomia grega i així poder compartir amb les nostres amistats el que havíem après, tot recreant la dieta que seguien els antics grecs.

El menjar a l’antiga Grècia va ser el centre de la vida antiga i també ho és de la nostra. El menjar en comú ens reuneix tots els dies al voltant de la taula, els caps de setmana amb els amics i per Nadal i altres festivitats amb tota la família.

Els habitants de l’antiga Grècia feien, com nosaltres, tres àpats al dia i el seu règim alimentari es fonamentava en tres productes bàsics coneguts avui com els tres pilars de la dieta mediterrània: el pa de blat, l’oli d’oliva i el vi. No menjaven massa carn, però sí molt de peix. També incloïen productes típics de l’agricultura mediterrània, com els fruits, els vegetals i algunes espècies. No hi havia àpat sense vi, però mai no el consumien en estat pur, sempre el barrejaven amb aigua.

Blat.

Olives.

Raïm.

Copa de vi de l’antiga Grècia.

Nosaltres vam realitzar un sopar, que podríem dir simposi, tot i que a l’antiga Grècia el simposi era el ressopó en què s’entretenien bevent vi, parlant, cantant, jugant al kòtabos…

Simposi.

Amb la finalitat de recrear una escena de l’antiga Grècia, vam convocar una quedada a casa d’una de nosaltres, la qual estava composta per nosaltres dues i per quatre amigues més, per tal que tastessin els nostres plats i féssim un àpat en comú al voltant de la taula i de l’amistat que ens uneix. No vàrem menjar reclinades en el menjador, com els antics grecs, perquè no teníem espai.

El menú que vam escollir va ser una sopa de cigrons i una salsa tzatziki, la qual vam acompanyar amb unes llesques de pa.

Els plats van agradar bastant, sobretot la salsa tzatziki, tot i que en general vam arribar a la conclusió que estaria millor sense menta. Respecte la sopa de cigrons, tenia un gust bastant bo i va agradar força.

Aquí podeu veure una imatge de la nostra taula parada amb els dos plats que vam cuinar, esperem que us agradi la idea, que us animeu a convocar un Simposi i el compartiu amb nosaltres!

10850078_10203393607981458_7694591982277396306_n

El nostre Simposi.

La propera vegada, amb més temps, recrearem un àpat grec, vestides amb peple o quitó i himàcion, reclinades en triclinis i acompanyades de música de l’antiga Grècia.

Productes amb DO

Si arrossegueu el vostre ratolí sobre aquest mapa, podreu veure tots els productes de l’antiga Grècia amb Denominació d’Origen.

La denominació d’origen (DO o DOC) és un tipus d’indicació geogràfica aplicada a un producte agrícola o alimentari la qualitat o característiques del qual s’han fonamentat exclusivament al medi geogràfic en què es produeix, es transforma i s’elabora.
Distingeix els productes creats en una zona determinada, contra productors d’altres zones que volguessin aprofitar el bon nom que han creat els originals, en un llarg temps de fabricació o cultiu.

Creta i la seva gastronomia

Illa de Creta

Algunes de les antiguitats en la cuina de Creta:

Gerra d’argila

 

Cratera

 

Fruiter

 

Destrals

 

Tasses

 

Tavernes  tradicionals de Creta

ACTUALITAT DE LA GASTRONOMIA DE CRETA:

Dakos (ντάκος): pa torrat amb tomàquet i oli d’oliva.

Dakos

Saganaki (σαγανάκι): és un plat de la cuina grega fet de formatge fregit.

Saganaki

Amanida grega: tomàquet, formatge feta, cebes,…

Amanida actual

Bolets farcits

Bolets farcits

Les pites (τυρóπιτα)

τυρóπιτα

 

Tzatziki (τζατζίκι): iogurt, cebes i cogombre.

Tzatziki

 Peixos i mariscos:

Orada, peix espasa, moll, pop, i calamars.

Carns:

Vedella, porc, conill stifado. Pollastre, anyell i porcs en forma de Kebabs o en souvlaki.

Acompanyaments: Amanides, arròs, verdures,…

Postres:

Diversos formatges de llet d’ovella. Amanida de fruites, petits pastissos amb molt de sucre amb base de mel, flam d’ous i canella.

Kalitsounia (καλιτσούνια)

Beguda:

Vi (οἶνος) i café (φραπέ)

Cuina afrodisíaca a l’antiga Grècia

El mateix nom afrodisíac deriva de la dea de l’amor i de la bellesa Afrodita (Ἀφροδίτη). Afrodisíacs són els aliments que estimulen el desig sexual. S’ha comprovat que hi ha determinades substàncies farmacològiques (nitrits d’alquí, el bremelanotide, etc) que produeixen una desinhibició sexual i estimulen el desig sexual. També hi ha aliments que funcionen per associació amb les formes dels òrgans sexuals sexuals (la pastanaga, els espàrrecs, el cogombre o el porro recorden un fal·lus i les ostres o les cloïsses la vagina). El color vermell del marisc, les pomes o les maduixes recorden les mucoses dels òrgans sexuals. Altres elements funcionen pels olors, com els perfums.

Els grecs ja van fer aquesta mena d’associacions. Pel que fa a la ingesta d’aliments per mirar de millorar la vida sexual. Els bulbs eren usats com a afrodisíacs.Entre els condiments, destaca la menta.

Alguns aliments que es deia que tenien propietats afrodisíaques van ser:

• Els bulbs 

Bulbs

• L’all

Alls

• Les cebes

Cebes

• Els bolets

Bolets

 

El vi era la beguda més apreciada com a deliciós desinhibidor en el banquet i fins i tot durant el simposi jugaven al joc del còtabos, en grec κότταβος. Consistia a llençar les gotes que havien quedat al fons d’e la copa a un punt fixat pels assistents, sense que se’n perdés ni una. El premi era ous, pomes, dolços, sandàlies, un collar, cintes, una copa, una pilota o simplement un petó de la persona estimada. Ara bé, la victòria o la derrota en aquest joc s’interpretava com un presagi favorable o desfavorable per guanyar-se els favors de la persona estimada.

Vi

Còtabos

Hipòcrates (Ἱπποκράτης), un antic metge grec, va afirmar que el consum de menta va portar a la dilució d’espermatozoides.

Hipòcrates

La conclusió és que el plaer de la taula anava de la mà de l’activitat sexual. Menjar junts, beure junts i reclinats, escoltar poesia, música, veure dansa…

 

.

Recepta de galetes gregues – κουραμπιέδες

Després d’un temps, al final m’he decidit a fer un apunt sobre una recepta de galetes gregues que vaig fer fa temps i que m’agradaria compartir amb tots vosaltres i sobretot publicar-la en aquest nou blog sobre receptes de cuina grega, ja que el resultat d’aquest postre va ser boníssim. He de dir que aquesta recepta no es centra en la cuina de l’Antiga Grècia, sinó que és una renovació però que ha tingut bastant d’èxit.

La recepta que us deixo a continuació s’anomena kourambiédes (κουραμπιέδες).

Ingredients:

*230 g de margarina (també podeu fer servir mantega, però jo vaig escollir margarina).
*60 g de sucre glass.
*1 rovell d’ou.
*250 g de farina.
*2 culleres de brandy.
*1/2 cullera d’extracte d’ametlla.
*1 cullera d’extracte de vainilla.

Utensilis:

*Pes de cuina.
*Bol.
*Platet.
*Espàtula.
*Varetes.
*Cullera.
*Forquilla.
*Ganivet.

Elaboració:

1. Agafar la margarina i posar-la en un bol.
2. Afegir el sucre glass.
3. Afegir el rovell d’ou.
4. Afegir el brandy i els extractes.
5. Afegir la farina.
6. Remenar-ho tot.
7. Estendre la massa, fer figueretes i ficar-les al forn a una temperatura de 150º entre uns 12-15 minuts.
8. Decora-les al teu gust.

Aquí us deixo el vídeo, espero que us agradi!

Us animeu a fer-les? Si us decidiu a ficar-vos a la cuina, compartiu els vostres resultats, bon profit!

[youtube]http://youtu.be/SNPwNQsQcJ0[/youtube]

Ana Mª Falcón Durán.
1r Batxillerat.