Bossa, càmera i bitllets d’avió; molt pocs es necessita per començar un viatge. Des de ben petita he tingut la necessitat de viatjar pel món, de descobrir només cultures i d’aprendre d’elles. Amb el pas del temps, he pogut reconèixer les diferents matèries a les que ens podem adreçar per tal de conèixer en profunditat una nova cultura: podem investigar la seva història, escoltar la seva música, llegir la seva literatura, admirar les seves pintures i, fins i tot, visitar les construccions més memorables. Però des de fa un cert temps, m’he adonat que a través de la gastronomia també podem aprendre moltes coses, doncs, al cap i a la fi som allò que mengem tal com ja ens va dir Heròdot al segle VaC.
Aquest és el motiu per qual m’agradaria compartir amb tots vosaltres dues receptes totalment veganes de la gastronomia actual grega, per tal que ens ajudin a comprendre millor aquesta meravellosa cultura.
El mezzedes més famós:
Els mezzedes són petits plats o aperitius freds i calents tradicionals de la cuina mediterrània. A Grècia solen servir mezzedes variats en petites tauletes. Un dels mezzedes més popular és l’hummus.
L’hummus, tot i ser un plat que prové d’Orient mitjà ha obtingut una gran popularitat a Grècia. És un plat deliciós i molt fàcil d’elaborar.
Ingredients:
- 400g de cigrons bullits
- 3 cullerades de comí mòlt
- 1 1/2 cullerades de canyella en pols.
- Aigua
- 1-2 alls
- Sal i pebre
- 1 1/2 cullerades de paprika
- 3 cullerades de Tahin (pasta de sèsam)
- Julivert
- 100 ml d’oli d’oliva
- El suc d’una llimona.
Preparació:
Heu de col·locar els cigrons juntament amb la resta d’ingredients (tots menys l’aigua) dins la batedora. Bateu tots els ingredients fins que la seva textura sigui similar a la d’un puré. Poc a poc, aneu afegint l’aigua fins que obtingui la consistència desitjada.
Poseu l’hummus dins un bol i acompanyeu-lo amb unes torrades de pa i uns quants vegetals crus.
La fassolada:
És un plat tradicional grec a base de verdures i hortalisses; exquisit, nutritiu, saludable i perfecte per a vegans:
Ingredients:
- 400g de mongetes blanques seques
- 2 cebes vermelles
- 2 pastanagues
- 1 api
- 1 all
- Una cullerada de menta seca
- 2 tomàquets
- 1 fulla de julivert
- 1 tassa d’oli d’oliva
- Sal i pebre
- Espècies al gust del comensal (orenga,alfàbrega, farigola…)
Preparació:
- 24h abans de començar a cuinar la nostra fassolada hem de deixar reposar les mongetes blanques en aigua freda per tal que siguin més fàcils de bullir.
- Quan ja hagin passat 24h les bullirem durant 40 minuts en una olla amb aigua.
- Metre les mongetes estan al foc, tallarem a rodanxes les pastanagues i les cebes i tallarem en trossos molt petits l’all, el tomàquet i l’api.
- Quan les mongetes ja estan ben bullides, les escorrerem i les introduirem, juntament amb les verdures i les hortalisses tallades, en una altra olla.
- El següent pas és afegir la fulla de julivert, la sal, la pebre i totes les altres espècies que ajudaran a potenciar el sabor del plat.
- Més tard afegirem l’aigua i l’oli i deixarem que cogui a poca temperatura durant una hora. Mentre bull, haurem d’anar afegint una mica d’aigua, per tal que els ingredients no s’enganxin a l’olla i es cremin.
- Passada l’hora de cocció, ja podem servir la nostra fassolada.
Aquestes dues receptes s’haguessin pogut cuinar a l’antiga Grècia? Us atreviu vosaltres a fer aquests plats i a enviar-nos les vostres fotografies? vídeos d’elaboració? Quines altres receptes de la gastronomia grega són compatibles amb el veganisme? Recordeu que en el segle IV aC el poeta còmic Antífanes va anomenar els grecs “uns menjaires de fulles”.
Sandra Mendoza
Grec 1r de Batxillerat
Retroenllaç: Un viatge a les platges de les illes gregues | Aracne fila i fila
Salve!!
M’encanta la presentació que ha fet la Sandra per exposar aquest article. No havia sentit parlar mai sobre les receptesveganes de l’època grega, però és molt interessant. Seria tot un luxe poder estar a l’Antiga Grècia i poder veure totes les tradicions, començant per la gastronomia.
Χαιρετε!
Primer de tot felicitar a la Sandra per l’apunt i desitjar-li sort amb el seu pas per el veganisme, que haurà de ser dur, però que segur dona fruits molt importants!
– Aquestes dues receptes s’haguessin pogut cuinar a l’antiga Grècia?
No ho se, però la meva opinió es que en aquella època no crec que es preocupessin dels pobres animals, penso que en aquest aspecte eren com una mica més primitius i crec que les seves preocupacions i mals de cap eren per exemple, la filosofia, la física, estaven plenament en un avenç tecnològic i científic, i també espiritual i existencial,que no es preocupaven per aquestes coses, però qui sap eren tan avançats que potser si.
– Quines altres receptes de la gastronomia grega són compatibles amb el veganisme?
Us deixo aquí un enllaç d’una amanida vegana típica de Grècia; http://danzadefogones.com/ensalada-griega-vegana/
Us recomano la lectura en traducció del grec Plutarc: Contra el fet de mejar carn. Us animo a fer-ne un apunt al nostre bloc Literatura grega a escena.
Xaipe!
M’ha agradat molt aquest apunt, ja que jo sóc vegana des de farà ara un any. Durant aquest temps he hagut de buscar receptes i aliments que eren nous per mi per poder substituir la carn, i he descobert una nova manera de gaudir el menjar. La majoria de gent diu que no podrien viure sense menjar carn, i jo els hi dic que no saben tots els sabors nous, que he descobert, que es perden.
Ànims, no te’n penediràs.
Xaipete!!
Moltes felicitats Sandra per aquest apunt maravellos que fa entrar molta gana!!
Crec que la gastronomia grega era molt completa i que fins i tot en l’actualitat alguns d’aquests aliments encara es segueixen menjant avui en dia.
Per exemple, la fassolada ha persistit fins els nostres dies, encara que a cada ciutat es fa com es vol.
Fa molt bona pinta!!!
Χαιρετε!
Em sembla molt interessant el veganisme encara que jo opino que no podria ser mai vegana perquè no és que m’agradin moltes verdures,etc.
Jo crec que en aquella èpoc no es preocupaven pels animals, no tenien aquest mateix sentiment que tenim ara, actualment ja que no tenien tants recursos alimenticis.
Crec que es centraven en altres coses i es limitaven a menjar el que tenien i sabien que es podia menjar.