Arxiu d'etiquetes: Vi

El vi a Grècia

Publicat el per
Respon

El vi (οἶνος), va ser la beguda més important dels antics grecs i romans. Moltes descripcions de la cultura grecoromana mostren com a indicador de civilització el consum del vi davant d’altres societats denominades mitjançant el genèric de “βάρβαρος“. De fet, el procés de conservació en repòs del most per transformar-lo en vi, implicava tal complexitat tecnològica, que conferia als pobles de l’antiguitat un grau de saviesa, tot un ritual.

Vinya.

Sense aquest producte no podríem entendre una de les institucions més importants de l’antiguitat grecoromana: el συμπόσιον (symposion).

Simposi.

La cultura del vi, acompanya el procés de culturització en àmfores que viatgen per tot el Mediterràni, o d’una altra manera, el déu Dionís (Διόνυσος), navega amb la vinya propagant el seu cultiu.

Dionís.

D’altra banda, el vi apareix en moltes de les manifestacions culturals de l’antiguitat grecoromana. Troba la seva història en la mitologia, cobra sentit en la religió, se sublima en l’art i en la literatura, i presideix el banquet. Per a Homer, el mar era del color del vi: “οἶνωψ πόντος”.

L’elaboració de vi, exigia al llarg de l’any una observació i una tasca continuada del cultiu de la vinya. La viticultura va constituir un dels treballs primordials dins de les feines del camp.

Vi.

Hi havia diferents classes de vi:

Ἀβάτης (Oriünd de Cilícia, d’Aba).

ὰμφίας (Vi dolent de Sicília)

-ὰνθοσμίας (Vi que fa olor de flors)

–βίβλινος (Possiblement oriünd de Tràcia, de les regions vinícoles dels monts Biblines)

-ὶσμαρικός (Vi dolç i pur)

–καπνίας (Oriünd de Cilícia, vi fumat)

–Κλαζομεναί (Vi de Clazómenes, a la Jònia)

-Κρητικός (Vi de Creta)

–μεσογεώτης (Oriünd de la muntanya Tmolo a Àsia Menor)

–οὶνόμελι (Vi endolcit amb mel)

-ὸμφακίτης / ὸμφακίας (Oriünd de Lesbos i / o Tessàlia, vi de raïm verd, àcid)

–πράμνιος (Oriünd de l’illa d’Icària. Ja esmentat en la Ilíada)

–πρότροπος / πρόδρομος (Most que flueix abans de trepitjar el raïm, oriünd de Mitilene, illa de Lesbos)

–σαπρίας (Vi espatllat)

–phygelites (Oriünd d’Efes)

Els grecs no bevien mai el vi en estat pur, fet que consideraven propi d’incivilitzats. Sempre el barrejaven amb aigua o gel.

Servint en un simposi el vi barrejat

A Grècia el culte a Dionís gaudia d’una gran importància, fins al punt que se li dedicaven honors al llarg de l’any a Atenes, en particular en les anomenades Grans i Petites Dionísies, que implicaven al teatre.

Dionís

A Grècia se celebraven les festes, tenint en compte que l’any atenès començava aproximadament entre juliol i agost, per ordre cronològic:

-Les Oscofòries (juliol / octubre), festes de la verema, que també coincidia amb la recol·lecció de l’oliva.

-Les Dionísies Rurals (desembre / gener), festes per propiciar la fecunditat dels camps en els llogarets de l’Ática. Cabien les representacions teatrals.

-La Lenees (gener / febrer), festes orgiàstiques. Concurs de comèdies.

-Les Antestèries (febrer / març), festes de celebració del vi nou.Obrien les gerretes de vi de la verema de la tardor.

-Les Dionísies Urbanes (març / abril), festes en honor de Dionís. Certàmens i concursos teatrals, utilitzant l’espai de l’Àgora.

Els millors vins grec i romans, seleccionats per El Fil de les Clàssiques, el nostre bloc d’aula:

Idees gregues sobre el fet de menjar i de beure

Publicat el per
3

 

El que Hipòcrates, pare de la medicina, ens ensenya és que la recerca d’un bon aliment ha estat sempre la lluita per a la supervivència de l’ésser viu perquè per poder sobreviure correctament, el nostre cos necessita PH per tenir una vida saludable. També ens diu que l’aliment és la nostra medicina, ja que un bon aliment és la cura de moltes malalties.

Per a Hipòcrates la malaltia no era un càstig infligit pels déus, sinó la conseqüència de factors ambientals, la dieta i els hàbits de la vida. Les persones que són naturalment molt grasses tendeixen a morir abans que aquells que són molt primes:

οἱ παχέες σφόδρα κατὰ φύσιν, ταχυθάνατοι γίνονται μᾶλλον τῶν ἰσχνῶν (Aforismes. Part II, epígraf 44)

Menjar bé era bellesa i salut pel nostre metge de l’antiga Grècia, ell aconsellava que els aliments fossin la nostra medicina i per aconseguir-ho només cal menjar bons aliments.

Aquesta reflexió d’Hipòcrates ens fa pensar que per tenir una vida sana i per sobreviure molts anys més, hem de mantenir una dieta adequada i variada amb aliments que sobretot continguin gran quantitat de vitamines, ja que aquestes són imprescindibles per al funcionament correcte del cervell, per donar-nos forces per anar cap endavant, …

Justament els aliments que componen una bona dieta alimentària provenen  de l’antiga Grècia i formen la tríada mediterrània: el blat, l’oli d’oliva i el vi.

Tot aliment que és bo en si mateix és la nostra medicina, ja que com bé diu Hipòcrates l’elecció del teu aliment serà la cura de la teva malaltia, és a dir, el medicament que tries i creguis que és el correcte serà el que t’ajudarà a sobreviure.

Hipòcrates

“Beure vi a l’antiga Grècia”

El vi gairebé sempre era barrejat amb aigua, ja que beure vi sense barrejar era considerat un costum dels bàrbars. Zaleuc, un  legislador dels locris epizefiris, diu que a Lòcrida condemnaven a mort tot aquell que bevia el vi sense aigua, excepte si ho manava un metge.

En alguna de les escenes de la mitologia grega poden veure la importància que tenien els grecs pel vi, com per exemple quan Dionís es transforma en un penjoll de raïms per a seduir Erígona.

fall_sunshine-large charles courtney columpio

“Gronxador” de Charles Courtney Curran (1861-1942)

Aquests costums d’aigualir el vi, va començar a realitzar-se a l’antiga Grècia. Només s’emprava pur als rituals o a les celebracions religioses.

Aquesta barreja era molt variable, però sempre havia d’haver-hi més aigua que vi. Es podia barrejar amb aigua freda o calenta; la freda era la que s’utilitzava més, alguna vegada s’afegia mel o alguna espècie, la calenta era molt menys comú utilitzar-la.

Beure vi a l’antiga Grècia

Si bé Hipòcrates va dir que “Beure molt de vi cura la fam” (en grec, λιμὸν θώρηξις λύει Aforismes. Part II, epígraf 21), més aviat aconsellava un consum moderat de vi ja que “Tot excés és contrari a la natura” (en grec καὶ πᾶν τὸ πολὺ τῇ φύσει πολέμιον Aforismes. Part II, epígraf 51).

El pensament d’Hipòcrates que l’aliment sigui la teva medicina inspira encara programes de ràdio, llibres… per tal de divulgar la dieta sana per no emmalaltir.