Plantes aromàtiques i medicinals a l’antiga Grècia i a la Grècia actual

Els antics grecs ja empraven les plantes aromàtiques pels seus atributs medicinals, supersticiosos, religiosos i culinaris. De fet, tot el sistema de medicina que els metges grecs practicaven es basava en la varietat d’herbes i espècies que creixien en el camp grec. Les herbes aromàtiques servien per potenciar el sabor dels aliments i alhora n’eren medicina. Tal com deia Hipòcrates (460-377 aC) deixeu que el menjar sigui la vostra medicina i la medicina sigui el vostre menjar. Dels quatre cents remeis herbaris d’Hipòcrates encara avui s’utilitzen més de la meitat. Teofrast (372-287 aC), considerat el pare de la botànica, va catalogar més de sis centes herbes i espècies. Dioscòrides, un metge grec del segle I, va escriure De Materia Medica, que va ser utilitzat per a la botànica i el coneixement mèdic tant a l’est com a l’oest durant més de 1500 anys. Els remeis es basaven en un extens catàleg d’espècies i herbes i eren més sistemàtiques que els seus predecessors (que van basar els remeis sobre la màgia i la superstició).

El sòl ric de Grècia, la presència de les muntanyes i el mar, així com el clima càlid amb molt de sol, van ser en l’antiguitat i són una combinació perfecta per tal que les herbes aromàtiques creixin i produeixin una qualitat excel·lent. Els xefs d’arreu encara les prefereixen.

L’orenga  η ρίγανη (Origanum vulgare)

A més de ser encara avui en dia una de les herbes més populars en la cuina grega actual, a l’antiga Grècia es cuinava el peix amb orenga. Es pensava que aquesta herba portava bona sort i bona salut. Simbolitzava l’alegria. Els grecs plantaven l’orenga al voltant de casa seva amb l’esperança d’evitar els esperits malignes. A més, es diu que els grecs antics es coronaven amb orenga el cap durant el son per animar els somnis psíquics.

El grec Clearc de Soli, deixeble d’Aristòtil, en el segle IV aC deia “salaó podrida, ve de gust d’orenga”.

El marduix o majorana  η μαντζουράνα (Origanum majorana)

La cuina grega actual prefereix el marduix o majorana (Origanum majorana), molt semblant a l’orenga i amb els mateixos usos culinaris. És un arbust de la família de les lamiàcies originària de l’Orient Mitjà (Xipre i Turquia) i s’utilitza per saboritzar sopes, guisats i carn. A l’antiga Grècia s’emprava per adornar les tombes perquè es creia que afavoria un descans final ple de felicitat. També se’n feien corones i les regalaven als noucasats, com a símbol d’amor i felicitat. En el banquets, també creien que les garlandes de majorana com les de julivert podien prevenir la borratxera.

L’anet το άνηθο en grec antic ἄνηθον (Anethum graveolens)

L’anet s’utilitza  molt en la cuina grega actual, incloent amanides fresques i la famosa empanada d’espinacs grecs coneguda com “spanakopita”. No obstant això, a l’antiga Grècia, s’emprava per aromatitzar el vi i per a les seves propietats medicinals, com ara curar ferides, cremades i ajudar a promoure el son, tot posant-lo damunt els ulls abans de dormir. També se’n feien corones de victòria per engalanar els herois que tornaven de la batalla.

El fonoll το μάραθο (Foeniculum vulgare)

Prometeu va robar el foc als déus per donar-lo als homes en un fonoll.

El fonoll és molt semblant a l’anet, però té un sabor diferent, més semblant a l’anís.

El nom grec antic per al fonoll és marató μάραθον. A Marató, els grecs van derrotar els perses el 490 aC. en un camp que era curull de fonoll.

Els antics grecs feien servir el fonoll per a salses de vinagre. La cuina grega actual l’empra per condimentar aliments salats, com carns, marisc, pitas i plats de verdures.

Els antics grecs creien que el fonoll promovia la resistència i la longevitat.

S’usa per alleugerir els transtorns digestius, fa baixar la inflor. Té propietats diurètiques i antiinflamatòries.

La menta  δυόσμος/ η μέντα (Mentha longifolia)

Segons el mite grec, aquesta herba rep el seu nom de Minthe, la nimfa de l’aigua a qui Hades, el déu del món subterrani, va desenvolupar un afecte. Quan la seva esposa Persèfone es va assabentar d’això, va convertir  Minthe en una herba.

Els antics grecs aromatitzaven la carn amb menta. La menta també s’utilitza avui en dia ja que era a l’antiguitat per al te que ajudava en la indigestió, trastorns nerviosos, marejos, mal de coll, tos, mals de cap i insomni. Hipòcrates creia que el menjar freqüent de menta impedia l’erecció, i cansava el cos. Hi va haver, però, l’opinió oposada, que la menta era un afrodisíac molt eficaç. S’ha informat que Aristòtil va aconsellar a Alexandre el Gran (C.356-323 aC) no permetés que els seus soldats beguessin té de menta durant les campanyes perquè ell creia que era un afrodisíac.

Sideritis, te grec de muntanya (Tsai tou Vounou)

Aquest te herbònic d’herbes s’utilitza a tota Grècia per ajudar a patir malalties com el refredat comú, mal de coll i gairebé qualsevol malaltia. La sideritis és comunament coneguda com “Tsai tou Vounou” i el seu nom es deriva de la paraula ferro (Sideron). De tornada a l’Antiga Grècia s’utilitzava per curar ferides provocades per fletxes de ferro i espases. També Hipòcrates sovint ho va prescriure com un tònic.

Alfàbrega ο βασιλικός (Ocimum basilicum)
En català és l’alfàbrega, alfabaguera, alfàbega, aufàbiga o aufàtia. Basilio en castellà a partir del grec βασιλεύς “rei”. Es diu que l’herba popular va créixer primer a la creu original de Crist. En l’antiguitat, l’alfàbrega es va col·locar a les mans dels morts per guiar-los de forma segura fins a la vida més enllà i assegurar-se que les portes del cel s’obrien per a ells. A més, l’alfàbrega era col·locada sovint a les portes, per portar bona sort i riquesa. Actualment s’utilitza en molts plats grecs, cosa que només va començar en el segle passat.

El coriandre το κολίανδρο en grec antic κορίαννον  (Coriandrum sativum)

El mot coriandre a partir de κορίαννον prové del grec κόρις “xinxe” i prové de la similitud de l’olor de les fulles amb aquest insecte.

A l’antiga Grècia feien servir el coriandre  per condimentar el menjar i el vi.

En grec micènic ja el tenim testimoniat, ko-ri-ja-da-na.

Es pot utilitzar fresc, en llavor, picat, sec, torrat…

El julivert  ο μαϊντανός (Petroselinum crispum

En el mite grec, el julivert creix del sòl remullat amb la sang d’Armemoros, el drac de Nèmea. Els antics grecs, que creien que les llavors de julivert feien diversos viatges a l’Hades abans de germinar, van utilitzar l’herba com afrodisíac i també en cerimònies funeràries. En els banquets es coronaven amb julivert perquè creien que evitava l’embriaguesa.

A l’herbalisme modern, les llavors de julivert s’utilitzen com a purificador diürètic i renal fort, i les fulles són una bona font de nutrició en amanides riques en vitamines A, C i E.

Els grecs actuals l’utilitzen com a guarnició i en alguns plats de carn i de vegetals.

El llorer τα φύλλα δάφνης (Laurus nobilis)

Les fulles han estat emprades per a cuinar, ja que desprenen un fort aroma. La cuina grega actual les empra en algunes sopes i guisats.També és usual des de temps molt remots l´utilització de corones de llorer per posar als herois.

L‘api silvestre o api bord de muntanya η σελινόριζα (Apium graveolens var. rapaceum)

L’api bord és semblant a l’api conreat (Apium graveolens), però té les fulles més petites i d’olor més penetrant.

Els grecs feien corones d’api per als atletes vencedors en els Jocs Ístmics i Nemeus.

Segons Plutarc, adornava les tombes gregues i és probable que en fessin garlandes per als cadàvers.

El romaní το δενδρολίβανο (Rosmarinus officinalis)

La cuina grega actual utilitza el romaní amb moderació, sobretot en cuinar el xai rostit amb patates i en condimentar una salsa de vinagre per a peixos.

La farigola το θυμάρι (Thyumus vulgaris)

En la cuina grega actual s’empra per condimentar plats de carn i per aromatitzar algunes olives i la millor mel dels grecs.

La sàlvia το φασκόμηλο (Salvia officinalis)

Es pot olorar molt en les muntanyes gregues i s’empra per aromatitzar un te.

Dues receptes veganes de la cuina grega actual

Bossa, càmera i bitllets d’avió; molt pocs es necessita per començar un viatge.  Des de ben petita he tingut la necessitat de viatjar pel món, de descobrir només cultures i d’aprendre d’elles. Amb el pas del temps, he pogut reconèixer les diferents matèries a les que ens podem adreçar per tal de conèixer en profunditat una nova cultura: podem investigar la seva història, escoltar la seva música, llegir la seva literatura, admirar les seves pintures i, fins i tot, visitar les construccions més memorables. Però des de fa un cert temps, m’he adonat que a través de la gastronomia també podem aprendre moltes coses, doncs, al cap i a la fi som allò que mengem tal com ja ens va dir Heròdot al segle VaC.

Aquest és el motiu per qual m’agradaria compartir amb tots vosaltres dues receptes totalment veganes de la gastronomia actual grega, per tal que ens ajudin a comprendre millor aquesta meravellosa cultura.

El mezzedes més famós: 

Els mezzedes són petits plats o aperitius freds i calents tradicionals de la cuina mediterrània. A Grècia solen servir mezzedes variats en petites tauletes. Un dels mezzedes més popular és l’hummus.

L’hummus, tot i ser un plat que prové d’Orient mitjà ha obtingut una gran popularitat a Grècia. És un plat deliciós i molt fàcil d’elaborar.

chickpea-390706_1920-1024x682

 

Ingredients:

  • 400g de cigrons bullits
  • 3 cullerades de comí mòlt
  • 1 1/2 cullerades de canyella en pols.
  • Aigua
  • 1-2 alls
  • Sal i pebre
  • 1 1/2 cullerades de paprika
  • 3 cullerades de Tahin (pasta de sèsam)
  • Julivert
  • 100 ml d’oli d’oliva
  • El suc d’una llimona.

Preparació:

Heu de col·locar els cigrons juntament amb la resta d’ingredients (tots menys l’aigua) dins la batedora. Bateu tots els ingredients fins que la seva textura sigui similar a la d’un puré. Poc a poc, aneu afegint l’aigua fins que obtingui la consistència desitjada.

Poseu l’hummus dins un bol i acompanyeu-lo amb unes torrades de pa i uns quants vegetals crus.

hummus-812675_640

 

La fassolada:

És un plat tradicional grec a base de verdures i hortalisses; exquisit, nutritiu, saludable i perfecte per a vegans:

Ingredients:

  • 400g de mongetes blanques seques
  • 2 cebes vermelles
  • 2 pastanagues
  • 1 api
  • 1 all
  • Una cullerada de menta seca
  • 2 tomàquets
  • 1 fulla de julivert
  • 1 tassa d’oli d’oliva
  • Sal i pebre
  • Espècies al gust del comensal (orenga,alfàbrega, farigola…)

Preparació:

  1. 24h abans de començar a cuinar la nostra fassolada hem de deixar reposar les mongetes blanques en aigua freda per tal que siguin més fàcils de bullir.
  2. Quan ja hagin passat 24h les bullirem durant 40 minuts en una olla amb aigua.
  3. Metre les mongetes estan al foc, tallarem a rodanxes les pastanagues i les cebes i tallarem en trossos molt petits l’all, el tomàquet i l’api.
  4. Quan les mongetes ja estan ben bullides, les escorrerem i les introduirem, juntament amb les verdures i les hortalisses tallades, en una altra olla.
  5. El següent pas és afegir la fulla de julivert, la sal, la pebre i totes les altres espècies que ajudaran a potenciar el sabor del plat.
  6. Més tard afegirem l’aigua i l’oli i deixarem que cogui a poca temperatura durant una hora. Mentre bull, haurem d’anar afegint una mica d’aigua, per tal que els ingredients no s’enganxin a l’olla i es cremin.
  7. Passada l’hora de cocció, ja podem servir la nostra fassolada.
  8. Fasolada038

Aquestes dues receptes s’haguessin pogut cuinar a l’antiga Grècia? Us atreviu vosaltres a fer aquests plats i a enviar-nos les vostres fotografies? vídeos d’elaboració? Quines altres receptes de la gastronomia grega són compatibles amb el veganisme? Recordeu que en el segle IV aC el poeta còmic Antífanes va anomenar els grecs “uns menjaires de fulles”.

Sandra Mendoza
Grec 1r de Batxillerat

Tzatziki

Aquí us deixem una salsa grega τζατζίκι elaborada amb productes típics de l’antiga Grècia, de la qual es pot acompanyar amb tot tipus de pa o torrades. Esperem que us animeu a realitzar una recepta tan fàcil i ràpida de fer per tal de recrear receptes antigues.

Ingredients:

*1 cogombre
*1 iogurt natural
*2 cullerades de llimona
*2 grans d’all
*2-3 cullerades d’oli d’oliva
*Una mica de sal
*Una mica de pebre
*Fulles de menta

Elaboració:

1. Comencem pelant el cogombre, en traiem bé les llavors i per últim el trossegem.

2. En un bol col·loquem el cogombre tallat juntament amb el iogurt.

3. Afegim una mica de sal i un xurro d’oli d’oliva a la barreja.

4. S’afegeixen les dents d’all picats, el julivert, el pebre mòlt, el suc de llimona i les fulles de menta.

5. Per finalitzar, es barreja bé tot i se serveix.

Imatge de previsualització de YouTube



Creta i la seva gastronomia

Illa de Creta

Algunes de les antiguitats en la cuina de Creta:

Gerra d’argila

 

Cratera

 

Fruiter

 

Destrals

 

Tasses

 

Tavernes  tradicionals de Creta

ACTUALITAT DE LA GASTRONOMIA DE CRETA:

Dakos (ντάκος): pa torrat amb tomàquet i oli d’oliva.

Dakos

Saganaki (σαγανάκι): és un plat de la cuina grega fet de formatge fregit.

Saganaki

Amanida grega: tomàquet, formatge feta, cebes,…

Amanida actual

Bolets farcits

Bolets farcits

Les pites (τυρóπιτα)

τυρóπιτα

 

Tzatziki (τζατζίκι): iogurt, cebes i cogombre.

Tzatziki

 Peixos i mariscos:

Orada, peix espasa, moll, pop, i calamars.

Carns:

Vedella, porc, conill stifado. Pollastre, anyell i porcs en forma de Kebabs o en souvlaki.

Acompanyaments: Amanides, arròs, verdures,…

Postres:

Diversos formatges de llet d’ovella. Amanida de fruites, petits pastissos amb molt de sucre amb base de mel, flam d’ous i canella.

Kalitsounia (καλιτσούνια)

Beguda:

Vi (οἶνος) i café (φραπέ)

Recepta de galetes gregues – κουραμπιέδες

Després d’un temps, al final m’he decidit a fer un apunt sobre una recepta de galetes gregues que vaig fer fa temps i que m’agradaria compartir amb tots vosaltres i sobretot publicar-la en aquest nou blog sobre receptes de cuina grega, ja que el resultat d’aquest postre va ser boníssim. He de dir que aquesta recepta no es centra en la cuina de l’Antiga Grècia, sinó que és una renovació però que ha tingut bastant d’èxit.

La recepta que us deixo a continuació s’anomena kourambiédes (κουραμπιέδες).

Ingredients:

*230 g de margarina (també podeu fer servir mantega, però jo vaig escollir margarina).
*60 g de sucre glass.
*1 rovell d’ou.
*250 g de farina.
*2 culleres de brandy.
*1/2 cullera d’extracte d’ametlla.
*1 cullera d’extracte de vainilla.

Utensilis:

*Pes de cuina.
*Bol.
*Platet.
*Espàtula.
*Varetes.
*Cullera.
*Forquilla.
*Ganivet.

Elaboració:

1. Agafar la margarina i posar-la en un bol.
2. Afegir el sucre glass.
3. Afegir el rovell d’ou.
4. Afegir el brandy i els extractes.
5. Afegir la farina.
6. Remenar-ho tot.
7. Estendre la massa, fer figueretes i ficar-les al forn a una temperatura de 150º entre uns 12-15 minuts.
8. Decora-les al teu gust.

Aquí us deixo el vídeo, espero que us agradi!

Us animeu a fer-les? Si us decidiu a ficar-vos a la cuina, compartiu els vostres resultats, bon profit!

Imatge de previsualització de YouTube

Ana Mª Falcón Durán.
1r Batxillerat.