El règim alimentari dels grecs antics es caracteritzava per la seva frugalitat, reflex de les condicions difícils de l’agricultura grega.

L’alimentació grega està basada en la “trilogia o tríada mediterrània”, que constava del blat, l’oli d’oliva i el vi. Aquestes plantes es troben íntimament lligades a la conca mediterrània amb el seu clima específic i ofereixen, per si soles, la capacitat de donar una base alimentària a àmplies poblacions. Els antics es mostraven molt orgullosos d’aquests productes, els quals consideraven bàsics per a la seva cultura. Per això, també, els antics van dedicar a aquests aliments el reconeixement que tenien posant-los sota la custòdia específica d’alguns dels déus més importants: l’oli sota la protecció d’Atena; el vi, protegit per Dionís i els cereals, sota Deméter.

Atena fa brollar una olivera per als atenesos.

Dionís, el déu del vi.

Demèter, la deessa dels cereals.

No hem de confondre la tríada o trilogia mediterrània amb la dieta mediterrània, ja que era una conceptualització posterior basada en l’evolució d’aquesta dieta. Encara que la base és la mateixa, la manera de combinar els elements ha anat variant al llarg dels segles.

El blat és un dels grans més àmpliament produïts globalment al costat de l’arròs, i el més àmpliament consumit per l’home en la civilització occidental des de l’antiguitat.

El gra del blat és utilitzat per fer farina, farina integral, sèmola, cervesa i una gran varietat de productes alimentaris.

Camp de blat.

L’oli d’oliva és un oli vegetal d’ús principalment culinari que s’extreu del fruit recentment recol·lectat de l’olivera (l’oliva).

La producció oleícola va arribar als grecs a mitjan II mil·lenni a.C. a través de la conquesta micènica de Creta. En l’origen mític d’Atenes, l’olivera té un paper fonamental, ja que diu la tradició que tant Atena com Posidó van voler tenir sota la seva protecció a la nova ciutat i per això Zeus va oferir un present als atenesos, preferint aquests el present d’Atena, un plançó d’olivera.

Olives.

El vi (en grec οἶνος) és una beguda obtinguda del raïm mitjançant la fermentació alcohòlica del seu most o suc. La més antiga documentació grega sobre la cura de la vinya, la collita i el premsat dels raïms, és “Els treballs i els dies” d’Hesíode, del segle VIII a.C.

A l’antiga Grècia el vi es bevia barrejat amb aigua i es conservava en pells de cabra.
A Egipte, Grècia i Roma, s’adorava Dionís o Bacus (déu de les vinyes).

Vinyes.