El vi (οἶνος), va ser la beguda més important dels antics grecs i romans. Moltes descripcions de la cultura grecoromana mostren com a indicador de civilització el consum del vi davant d’altres societats denominades mitjançant el genèric de “βάρβαρος“. De fet, el procés de conservació en repòs del most per transformar-lo en vi, implicava tal complexitat tecnològica, que conferia als pobles de l’antiguitat un grau de saviesa, tot un ritual.
Vinya.
Sense aquest producte no podríem entendre una de les institucions més importants de l’antiguitat grecoromana: el συμπόσιον (symposion).
Simposi.
La cultura del vi, acompanya el procés de culturització en àmfores que viatgen per tot el Mediterràni, o d’una altra manera, el déu Dionís (Διόνυσος), navega amb la vinya propagant el seu cultiu.
Dionís.
D’altra banda, el vi apareix en moltes de les manifestacions culturals de l’antiguitat grecoromana. Troba la seva història en la mitologia, cobra sentit en la religió, se sublima en l’art i en la literatura, i presideix el banquet. Per a Homer, el mar era del color del vi: “οἶνωψ πόντος”.
L’elaboració de vi, exigia al llarg de l’any una observació i una tasca continuada del cultiu de la vinya. La viticultura va constituir un dels treballs primordials dins de les feines del camp.
Vi.
Hi havia diferents classes de vi:
Ἀβάτης (Oriünd de Cilícia, d’Aba).
ὰμφίας (Vi dolent de Sicília)
-ὰνθοσμίας (Vi que fa olor de flors)
–βίβλινος (Possiblement oriünd de Tràcia, de les regions vinícoles dels monts Biblines)
-ὶσμαρικός (Vi dolç i pur)
–καπνίας (Oriünd de Cilícia, vi fumat)
–Κλαζομεναί (Vi de Clazómenes, a la Jònia)
-Κρητικός (Vi de Creta)
–μεσογεώτης (Oriünd de la muntanya Tmolo a Àsia Menor)
–οὶνόμελι (Vi endolcit amb mel)
-ὸμφακίτης / ὸμφακίας (Oriünd de Lesbos i / o Tessàlia, vi de raïm verd, àcid)
–πράμνιος (Oriünd de l’illa d’Icària. Ja esmentat en la Ilíada)
–πρότροπος / πρόδρομος (Most que flueix abans de trepitjar el raïm, oriünd de Mitilene, illa de Lesbos)
–σαπρίας (Vi espatllat)
–phygelites (Oriünd d’Efes)
Els grecs no bevien mai el vi en estat pur, fet que consideraven propi d’incivilitzats. Sempre el barrejaven amb aigua o gel.
Servint en un simposi el vi barrejat
A Grècia el culte a Dionís gaudia d’una gran importància, fins al punt que se li dedicaven honors al llarg de l’any a Atenes, en particular en les anomenades Grans i Petites Dionísies, que implicaven al teatre.
Dionís
A Grècia se celebraven les festes, tenint en compte que l’any atenès començava aproximadament entre juliol i agost, per ordre cronològic:
-Les Oscofòries (juliol / octubre), festes de la verema, que també coincidia amb la recol·lecció de l’oliva.
-Les Dionísies Rurals (desembre / gener), festes per propiciar la fecunditat dels camps en els llogarets de l’Ática. Cabien les representacions teatrals.
-La Lenees (gener / febrer), festes orgiàstiques. Concurs de comèdies.
-Les Antestèries (febrer / març), festes de celebració del vi nou.Obrien les gerretes de vi de la verema de la tardor.
-Les Dionísies Urbanes (març / abril), festes en honor de Dionís. Certàmens i concursos teatrals, utilitzant l’espai de l’Àgora.
Els millors vins grec i romans, seleccionats per El Fil de les Clàssiques, el nostre bloc d’aula:
