Les cols es troben a les costes i als penya-segats d’una gran part de l’Europa occidental i on també és comestible, encara que no és objecte de conreu.

La varietat silvestre és una planta bienal, de fulles enteres, carnoses i glabres d’un verd glauc, la tija és semillenyosa i té flors grogues de quatre pètals. Gràcies al conreu s’han obtingut diverses varietat de col, amb cabdell o sense i de diferents formes i mides.

Els grecs tenien algunes varietats de col semblants a les d’avui en dia, citades per Teofrast. Segons una altra opinió, la varietat de la col era coneguda pels grecs com krambe.

Els grecs estaven convençuts que les cols i les vinyes eren hostils, i que la col plantada massa a prop de la vinya impartiria la seva desagradable olor al raïm. Aquest sentiment mediterrani d’antipatia sobreviu avui. 

Varietats i formes:

Col silvestre.

Bròquil.

Col de Brussel·les.

Coliflor.

Col arrisada.

Col farratgera.

Col de grans penques.

Col llombarda.

Col de Milà.

Col de cabdell.

Colrave.

Col vivaç.

Col verda, grup Acèfala.