Arxiu d'etiquetes: Ceba

Amanida de cebes

Publicat el per
2

Avui al nostre blog us deixem una amanida realitzada amb aliments propis de la gastronomia de l’antiga Grècia. Nosaltres hem buscat força informació sobre receptes i la veritat que l’amanida de cebes ens ha semblat força interessant, ja que ara que arriba el bon temps ve de gust un menjar fresc. T’animes a cuinar-la?

Ingredients:
4 o 6 cebes
250 gr. d’olives negres
2 cogombres
Oli
Vinagre
Sal
Pebre

Preparació:

1. Col·locar les cebes sense pelar al forn durant 30 min. a 180°

2. Mentrestant, tallar els cogombres

3. Després d’haver tallat els cogombres, picar les olives a trossos molt petits

4. Una vegada han passat els 30 minuts, treure del forn les cebes i tallar-les

5. Introduir el cogombre tallat, la ceba i les olives picades en un bol i amanir-ho tot amb el vinagre, l’oli, la sal i el pebre.

[youtube width=”550″ height=”450″]https://youtu.be/kxsHaThiVDM[/youtube]

BON PROFIT!

Aliments afrodisíacs a l’antiga Grècia

Publicat el per
1

164408-big

Al llibre anomenat “Antigues receptes d’afrodisíacs preuades” (Πολύτιμες Αρχαίες Αφροδισιακές Συνταγές) de Lena Terkesithou, parla sobre els aliments indicats com afrodisíacs a l’antiga Grècia, aquests aliments són:

Bulbs: Els antics grecs creien que certs bulbs amargs estimulen la passió. Estaven cuinats de diverses maneres, i es mengen amb amanides afrodisíaques, que també podien contenir mel i llavors de sèsam, dos aliments considerats libido impulsors.

Bulbs

All (Allium sativum): Des del més antic dels temps, es creia que l’all tenia propietats màgiques i terapèutiques, i també el van considerar un afrodisíac. En els temps d’Homer (Ὅμηρος), els grecs menjaven all cada dia amb pa, com a condiment, o afegit a les amanides. Va ser el principal ingredient d’una pasta d’all, un precursor de Skordalia (σκορδαλιά), que conté formatge, all, ous, mel, i oli.

All

Skordalia

Porros (Allium ampeloprasum): Els antics grecs consideraven els porros un aliment afrodisíac, probablement a causa de la seva forma fàl·lica. (També van ser utilitzats com un laxant.)

Porros

Bolets: Les tòfones van ser considerats aliments afrodisíacs excepcionals. Creixen per sota de la superfície en les costes sorrenques, i eren rars i molt cars (tal com són en l’actualitat).

Bolets

Cebes: Igual que l’all, els antics menjaven cebes amb regularitat. A més dels seus beneficis terapèutics, es creia que les cebes eren alimentes afrodisíacs.

Cebes

La  orchis mascula és un tipus d’orquídia salvatge i fou referit com un excel·lent afrodisíac per Dioscòrides (Διοσκορίδης Πεδάκιος o Πεδάνιος) (c.40-90 CE), el fundador de la farmacologia del segle primer, així com per Plutarc (Πλούταρχος) en els seus preceptes de la salut (Υγιεινά Παραγγέλματα).

Orchis mascula

Menta (Mentha): Hipòcrates (Ἱπποκράτης)  creia que el menjar freqüent de menta impedia l’erecció, i cansava el cos. Hi va haver, però, l’opinió oposada, que la menta era un afrodisíac molt eficaç. S’ha informat que Aristòtil (Ἀριστοτέλης) va aconsellar a Alexandre el Gran ( Μέγας Αλέξανδρος) (C.356-323 aC) no permetre que els seus soldats beguessin té de menta durant les campanyes perquè ell creia que era un afrodisíac.

Menta