Arxiu d'etiquetes: Hipòcrates

Menjar avui a Atenes com a l’antiga Grècia

Publicat el per
1

Durant 14 anys, els comensals atenesos han envaït la Plaça Karaiskaki d’Atenes per sopar al restaurant temàtic Archaion Gefsis (sabors antics). Milers de vilatans i turistes per igual han estat servits en les seves taules de fusta per cambrers vestits amb túniques, i fins i tot els mitjans de comunicació estrangers, com el New York Times i la BBC han ofert la seva tarifa.

Plaça Karaiskaki d’Atenes.

El menú es basa en les antigues receptes gregues registrades en el llibre Deipnosophists, que descriu una sèrie de banquets celebrats a la casa de Larensius, un erudit i mecenes de les arts. L’amo del restaurant diu que el menú no inclou papes fregides, tomàquets o refrescos.

The Deipnosophists.

– “No fem servir cap producte que no existia a l’antiga Grècia. La dieta dels antics grecs era molt saludable, ja que es basava en una àmplia varietat de carns, fruites i verdures” – Ha dit, i ha afegit que els antics grecs usaven la mel en lloc de sucre.

Mel.

El xef Andreas Charalambous proposa una amanida amb enciam, xampinyons, tàperes, formatge picat, grànuls de rosella, porc en rodanxes fines, trossos fregits de pa, oli, vinagre i salsa de mostassa, un aperitiu amb formatge i salsa de baies i un postre amb mel i llet que s’assembla a la panna cotta italiana.

Panna Cotta.

La primera pàgina del menú inclou la teoria dels temperaments d’Hipòcrates (Ἱπποκράτης) per assessorar els clients sobre com el menjar afecta la salut, i no espereu trobar cap forquilla a taula, ja que els antics grecs no feien servir forquilles i menjaven només a la cuina. En el seu lloc usaven una mena de cullera feta de l’escorça del pa.

Hipòcrates.

– “Per estrany que pugui semblar, els antics grecs no volen res amb nitidesa a la taula. Forquilles i ganivets els recordaven el trident de Posidó (Ποσειδῶν)” – Diu l’amo del restaurant.

Restaurant Archaion Gefsis.

Archaion Gefsis té una habitació privada amb columnes, torxes i llits de dia, que els clients poden reservar per gaudir d’un sopar com els antics grecs ho van fer. El restaurant també ofereix serveis de lliurament donant als clients l’oportunitat de gaudir d’un bon àpat a casa.

Localització d’Archaion Gefsis.

 

Idees gregues sobre el fet de menjar i de beure

Publicat el per
3

 

El que Hipòcrates, pare de la medicina, ens ensenya és que la recerca d’un bon aliment ha estat sempre la lluita per a la supervivència de l’ésser viu perquè per poder sobreviure correctament, el nostre cos necessita PH per tenir una vida saludable. També ens diu que l’aliment és la nostra medicina, ja que un bon aliment és la cura de moltes malalties.

Per a Hipòcrates la malaltia no era un càstig infligit pels déus, sinó la conseqüència de factors ambientals, la dieta i els hàbits de la vida. Les persones que són naturalment molt grasses tendeixen a morir abans que aquells que són molt primes:

οἱ παχέες σφόδρα κατὰ φύσιν, ταχυθάνατοι γίνονται μᾶλλον τῶν ἰσχνῶν (Aforismes. Part II, epígraf 44)

Menjar bé era bellesa i salut pel nostre metge de l’antiga Grècia, ell aconsellava que els aliments fossin la nostra medicina i per aconseguir-ho només cal menjar bons aliments.

Aquesta reflexió d’Hipòcrates ens fa pensar que per tenir una vida sana i per sobreviure molts anys més, hem de mantenir una dieta adequada i variada amb aliments que sobretot continguin gran quantitat de vitamines, ja que aquestes són imprescindibles per al funcionament correcte del cervell, per donar-nos forces per anar cap endavant, …

Justament els aliments que componen una bona dieta alimentària provenen  de l’antiga Grècia i formen la tríada mediterrània: el blat, l’oli d’oliva i el vi.

Tot aliment que és bo en si mateix és la nostra medicina, ja que com bé diu Hipòcrates l’elecció del teu aliment serà la cura de la teva malaltia, és a dir, el medicament que tries i creguis que és el correcte serà el que t’ajudarà a sobreviure.

Hipòcrates

“Beure vi a l’antiga Grècia”

El vi gairebé sempre era barrejat amb aigua, ja que beure vi sense barrejar era considerat un costum dels bàrbars. Zaleuc, un  legislador dels locris epizefiris, diu que a Lòcrida condemnaven a mort tot aquell que bevia el vi sense aigua, excepte si ho manava un metge.

En alguna de les escenes de la mitologia grega poden veure la importància que tenien els grecs pel vi, com per exemple quan Dionís es transforma en un penjoll de raïms per a seduir Erígona.

fall_sunshine-large charles courtney columpio

“Gronxador” de Charles Courtney Curran (1861-1942)

Aquests costums d’aigualir el vi, va començar a realitzar-se a l’antiga Grècia. Només s’emprava pur als rituals o a les celebracions religioses.

Aquesta barreja era molt variable, però sempre havia d’haver-hi més aigua que vi. Es podia barrejar amb aigua freda o calenta; la freda era la que s’utilitzava més, alguna vegada s’afegia mel o alguna espècie, la calenta era molt menys comú utilitzar-la.

Beure vi a l’antiga Grècia

Si bé Hipòcrates va dir que “Beure molt de vi cura la fam” (en grec, λιμὸν θώρηξις λύει Aforismes. Part II, epígraf 21), més aviat aconsellava un consum moderat de vi ja que “Tot excés és contrari a la natura” (en grec καὶ πᾶν τὸ πολὺ τῇ φύσει πολέμιον Aforismes. Part II, epígraf 51).

El pensament d’Hipòcrates que l’aliment sigui la teva medicina inspira encara programes de ràdio, llibres… per tal de divulgar la dieta sana per no emmalaltir.