El consum de la carn i el peix varia segons l’entorn. Consideraven que la qualitat de l’aliment variava en funció de l’estat de l’animal, del seu estat fisiològic, de l’estat de domesticació o de llibertat, segons els llocs on vivia i segons l’estació i la captura.

La carn, que podien comprar a cal comerciant no solament es menjava bullida, sinó que la coïen ofegant-la.

Servien damunt d’una plata (talment nosaltres ho fem) la llengua dels animals, els ronyons, el cor i el fetge. Els animals quadrúpedes que engreixaven per a l’alimentació eren el bou (βοῦς), el porc (σῦς), la cabra (αἴξ), el xai (ἀρνός), la llebre (λαγώς) i el conill (κούνικλος).

La carn de bou fou important en l’alimentació. El porc, en tot moment, rebé les lloances dels atenesos, que el consideraven un aliment força lleuger per a l’estómac en comparació amb el bou.

Preparaven el porc lletó, que servien sencer, bullit o rostit, i amb farciment.
Del porc, en servaven els pernils (un costum que coneixem molt bé nosaltres). Totes les parts del porc constituïen unes menges ben estimades pels antics: els peus, les orelles, el cap, la cansalada, els budells, i encara, el cervell.

El senglar (καπρός), que és el porc en estat salvatge, se’l menjaven després d’haver-lo desfet en molts trossos, i la part més estimada era el llom.

La cabra i el xai no tenien pas gaire acceptació en l’alimentació, ja que consideraven que aquestes carns contenien massa aigua, i això feia que fos insuficient per a l’alimentació. Afirmaven que tenien més llet que no pas sang. La carn d’ovella els semblava encara més dolenta. Preferien la carn dels mascles (del bou i del marrà), amb una castració prèvia, i amb una doble funció, perquè els testicles també es portaven a taula.

La llebre era molt estimada pels grecs, se servia rostida o bé guisada, i també recoberta amb oli i formatge, i condimentada amb herbes i sal. A vegades, prèviament, la carn d’aquests quadrúpedes havia estat fumada.

Respecte a l’ocell de ploma, els antics consumien tot tipus d’aus. Els ocells cantaires sacrificats, eren portats a taula. Coneixien la merla (κόσσυφος), l’estornell (ψάρ), la griva (κιχλή) (que fou ben aviat estimada a Grècia), el tord (ιξοφάγος), l’oriol (χλωρίον) (que fou molt buscat perqu’e s’hi comerciava), el rossinyol (τρωγλίτης) (que niava en els forats de les torres en ruïnes), els coloms (περιστερά), el faisà (φασιανός) i la perdiu (ἀτταγή). La criança de la gallina (ὀρνις) i del gall (αλέκτωρ), que eren ocells domèstics, originà una indústria ben important. Els antics coneixien els ous de la majoria de les aus (ῷα), i se’ls menjaven de manera ben diversa, talment nosaltres.

Al camp, la caça permet el consum de petites aus i llebres.

Els camperols conreen la cria de gallines (ὰλεκτρύαινα) i oques (χήν).

Els millors propietaris desenvolupen una primitiva ramaderia de cabres, porcs i bens.

A la ciutat la carn és cara, excepte la del porc.