Tant com passa aquí o en qualsevol país del món sempre hi ha un plat típic. A Espanya uns dels plats típics són la paella, la truita de patates, a Catalunya el pa amb tomàquet, però i a l’Antiga Grècia què menjaven?

En l‘alimentació de l’Antiga Grècia era imprescindible el pa de blat, el vi, l’oli d’oliva, el porc i els embotits.

Pa i vi

Els cereals també eren freqüents en la gastronomia dels grecs, sobretot el blat, amb el que feien sèmola per després bullir-la.

Pel que fa a les receptes dolces gregues, els ingredients principals eren la mel, els fruits secs, principalment la figa, la nou, l’ametlla i l’avellana. A Rodes, es fabricaven unes galetes, en forma de mitja lluna en honor a Artemisa (deessa de la lluna). El típic dolç que menjaven era el plakon, era una mena de galeta de farina de civada amb formatge blanc i mel.

I a l’Antiga Roma, què menjaven?

El primer àpat que feien era l’esmorzar a l’Antiga Roma era més conegut com a ientaculum, més tard feien una mena de petit dinar amb el qual estaven ben servits, ja que no tornaven a menjar fins al vespre el sopar, el qual consideraven l’àpat principal. Tenien influències dels antics grecs.

El ientaculum, com he esmentat anteriorment, era el primer menjar del dia que consumien els romans , i era diferent segons si pertanyies de classe baixa o classe alta. Els de classe baixa bàsicament estava compost per unes barres planes fetes amb cereals i blat, anomenada farro o triticum dicoccum, en canvi, els de classe més alta s’alimentaven d’això a més d’alguns ous, formatge i fins i tot mel.

El sopar, el qual començava en moltes ocasions al voltant de les 3 de la tarda, i durava fins gairebé la nit, i acabava una ronda de begudes alcohòliques.

L’aliment bàsic de la societat romana era el blat. En temps de Juli Cèsar (49-44 abans de Crist), uns 230.000 romans es beneficiaven dels repartiments d’aquest cereal (annona) amb el qual es produïa la farina i, per conseqüència, el pa.

Al seu costat, un altre aliment destacat en la dieta romana era el vi.

Els qui no es podien permetre grans dispendis en temps de carestia esmorzaven sopes de pa i vi. Aquestes abundaven: de farro, cigrons i verdures, cols, fulles d’om, malva, etc.

El romà que podia feia un gran consum de llet, de cabra o d’ovella. Així com de les olives. La carn més consumida era la de porc, a la qual amb el temps se li van anar sumant les de bou, xai, ovella, cabra, cérvol, daina i gasela. Fins i tot la de gos.

A diferència dels grecs, els romans tenien una postura per menjar estranya: estirats sobre el costat esquerre, deixant lliure la mà dreta per menjar.

I què menjaven el antics Àrabs?

Quan parlem de gastronomia aràbica ens referim a la gastronomia de tots els països de la península Aràbiga i el nord d’Àfrica units per una llengua en comú i certes tradicions. Es tracta de diverses cultures que al llarg dels anys han enriquit considerablement la seva gastronomia. En aquesta cuina àrab podem apreciar sabors de la mediterrània i de l’Índia i l’Iràn, aquesta última reflectida especialment en l’ús de les espècies.

Les gastronomies que denominem cuina àrab, són: la carn de xai, el iogurt, la menta, farigola, l’inoblidable te ( preferiblement de Ceilan ), sèsam, curri en pols, safrà, cúrcuma, all, canyella, arròs, couscous i, a les zones costaneres peix.

En aquest tipus de cuines es prefereix la verdura a la carn i s’empra en la majoria dels seus plats el cogombre, l’albergínia o la ceba.

Els antics àrabs acompanyaven els seus menjars amb pa. Sempre finalitzaven els seus àpats amb fruita, i dolços de pasta. A més a més també menjaven molts fruits secs i dàtils.  La mel des de l’antiguitat fou l’únic aliment dolç i el que àvidament tots degustaven i valoraven. Els grecs i els romans també feien ús de la mel pels seus dolços.

Cal ressaltar que el concepte de menjar als països àrabs està íntimament lligat al de Hospitalitat, en molts dels casos servir un menjar al convidat és una oportunitat de fer-li l’honra. No es pot oblidar que en la majoria dels països l’islam marca uns ritus precisos sobre quan s’ha de menjar ( Ramadà o dies de dejuni ).

El fet de menjar és també un acte hospitalari a l’antiga Grècia i a Roma? Quins episodis de l’Odissea, per exemple, hi trobem menjar i hospitalitat? A quina Narració de mites clàssics, el menjar és un acte hospitalari?

Chorouk Regrag, 1r Batxillerat Humanístic