Tag Archives: Poesia

IDEES PER TREBALLAR ORTOGRAFIA

libro1

EL NOVEL.LISTA

Un novel.lista confós

amagat sota una ombrel.la,

escriu d’esma una novel.la.

Tant cavil.la el pobre il.lús,

que del cap li sobresurt

una densa fumarel.la

La l.l, l’apòstrof, la c/ç/s, b/v… i tantes altres lletres que cal per aprendre a escriure sense errors ortogràfics!

Amb aquests petits poemes es pot treballar l’ortografia d’alguns sons i lletres de manera divertida. Apta per a tota la primària.

En trobareu molts al llibre de la Montse Ginesta Paraules entremaliades ed. Barcanova

var-www-puntdellibrecom-public_html-imagenes-9788448-9788448924951

APRENDRE A RECITAR POEMES

0190

Algunes pistes:

• Conèixer el poema: el primer que has de fer és llegir el poema tantes vegades com faci falta, fins a entendre’l bé. És important saber quins sentiments volia transmetre l’autor o autora.

• Aprendre el poema: cal saber el poema de memòria.

• A l’hora de recitar el poema, tranquil.litat!: vocalització i modulació adequada, i gesticulació correcta. Volum i timbre de la veu adequats.

• Matisos: posa-hi passió i sentiment, cal aconseguir de transmetre amb paraules allò que l’autor/a volia expressar. Per tant, si estàs recitant un poema trist, has d’aconseguir que l’audiència entengui aquesta tristesa; en canvi, si el poema és alegre, has d’aconseguir que l’auditori capti aquesta alegria.

• Pauses i silencis: fes un silenci abans de recitar un vers especialment important, mira els ulls de les persones que t’escolten …

• Rimes i ritmes: bona part de la gràcies de recitar un poema està en les rimes. Cal aprendre-les i pronunciar-les bé. Segons les rimes, caldrà que augmentar o disminuir el ritme de la lectura.

• Investiga: llegeix poesia, coneix els autors/es, escolta com ho fan altres persones …

HOMENATGE A JOANA RASPALL

Homenatge a la Joana Raspall!

joanaraspall
Les biblioteques volen homenatjar Joana Raspall (Barcelona, 1913) amb l’organització d’un Novembre Poètic dedicat a la poetessa.

La iniciativa ha estat impulsada des del Grup de Treball de Biblioteques Infantils del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya i ja compta amb l’adhesió de 32 biblioteques públiques i 17 escoles i/o biblioteques escolars.

Amb motiu d’aquesta iniciativa, la Subdirecció General de Biblioteques ha comunicat que enviarà a totes les biblioteques del Sistema de Lectura Pública de Catalunya un exemplar de Poemania, un llibre que recull diverses propostes per promoure la lectura de poesia entres els infants i els joves, acció que compta amb la col·laboració de la Fundació Bromera.

poemania11

Amb aquest homenatge, a més de reconèixer a Joana Raspall la seva tasca com a escriptora de poesia per a infants, les biblioteques també volen reivindicar la poesia, en tant és una gran oblidada en la dinamització de la lectura entre els nens i nenes.

A més de poesia, Joana Raspall ha escrit teatre, contes infantils i juvenils i és coautora del Diccionari pràctic de sinònims catalans, del Diccionari de locucions i frases fetes i del Diccionari d’homònims i parònims. Es va diplomar a l’Escola Superior de Bibliotecàries el 1938.

CREAR, ESCRIURE I RECITAR

maripo-sita

L’escola ha de proporcionar espais i moments que apropin la poesia als infants:poesia  popular i poesia literària, poesia oral i poesia escrita, poesia escoltada i poesia dita per ells, poesia cantada, poesia visual …

El treball de la poesia s’ha de centrar en dos eixos,

· el ritme i la rima, que es treballen en les cançons, jocs lingüístics, embarbussaments, dites …

· la metàfora, que es treballa en endevinalles, cançons, jocs lingüístics …

Com fer present la poesia a les aules?

· Fent audicions i diccions de textos poètics

· Presentar i treballar autors

· Memoritzar poemes

· Elaborar poemes

Us adjunto la proposta Sac de poemes d’Isabel Mingo i Anna Ruiz, editada per Bullent, del País Valencià.

Sac de Poemes

Marius Torres

lletres_torres1

Dilluns 30 d’agost va fer cent anys del naixement d’aquest poeta lleidatà.

La seva obra va ser editada de manera pòstuma primer a Mèxic i després, el 1950 a Catalunya.

L’estil de Màrius Torres és d’una gran sensibilitat literària i és considerat un referent de la poesia catalana del segle XX.

La poesia constituïa per a ell “un mitjà expressiu de la personalitat”.

Un petit poema, preciós i de gran sensibilitat, per poder treballar amb els alumnes, tan de primària com de secundària:

Un arbre

Vius entre l’aire.

De nit vas de la terra

a les estrelles.

Quan seràs mort, encara

faràs créixer una flama.

També us convido a escoltar un dels seus poemes, musicats per Lluís Llach.

CANÇÓ A MAHALTA

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.

Fan el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:

entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres, grocs de lliris, verds de pau,

sento, com si em seguís, el teu batec suau

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,

de la font a la mar —la nostra pàtria antiga—.

Març 1937

Fades i bruixes

buixesjpg

000redglit

Avui les fades i les bruixes s’estimen
(M. Mercè Marçal)

Avui, sabeu? les fades i les bruixes s’estimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l’enllà, on les ombres s’animen.
És que han begut de l’aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d’orella.
Han ofert al no-res foc de cera d’abella
i han aviat libèl.lules per desxifrar-ne el traç.
Davallen a la plaça en revessa processó,
com la serp cargolada entorn de la pomera,
i enceten una dansa, de punta i de taló.
Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que vénen cap a mi
i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.

Inventem endevinalles

Per què als infants els agraden tant les endevinalles? Gianni Rodari diu que és perquè són la representació de la realitat. Per a un infant, el món és ple d’objectes misteriosos, d’esdeveniments incomprensibles, de figures indesxifrables, que intenta resoldre amb preguntes directes o indirectes. El coneixement li arriba, sovint, amb forma de sorpresa.
L’endevinalla estimula la curiositat i convida a descobrir coses. A més a més conjuga la funció poètica i la funció lúdica del llenguatge, treballa el ritme i la metàfora, és fàcil de memoritzar, estimula l’oïda, desperta l’enginy i la memòria, incita i genera la sensibilitat poètica, produeix inquietud, curiosistat, admiració…

Les endevinalles tenen diferents parts (no sempre es donen totes les parts, però les que no solen fallar mai són els elements desorientadors i els orientadors), si en voleu fer amb els alumnes cal explicar bé el guió:
• introducció.
• elements desorientadors, que ens despisten.
• elements orientadors, que ens donen alguna pista.
• manera d’acabar.

Esteu a punt? Doncs vinga! anem a inventar-nos una endevinalla!

– Entre tots decidiu un objecte, una fruita, un animal…
– Feu la descripció oral: com és, perquè serveix, on el trobem…
– Entre tots intenteu elaborar una endevinalla seguint els passos dels guió.

Us recomano llegir autors com Grabiel Jané i Manila, Carme Alcoverro. També és interessant el material Visquem la llengua! Engresquem la lectura! de Josep M. Calbet i Cassanyes, col.lecció el Tinter 69, en el qual hi trobareu una explicació molt detallada sobrecom treballar  les endevinalles (pàgina19), a més de moltíssims altres recursos pedagògics al voltant de la llengua.

Per últim us recomano una visita a la web de la UAB on trobareu múltiples referències bibliogràfiques i nombroses propostes per a l’escola.