Category Archives: General

Un conte

granotes

Un conte per a començar el curs amb energia i  il.lusió.

En versió audio per a nens i nenes de primària:

En versió text:

Les creences creen realitats

Diu que dues granotes van caure en una enorme galleda de nata que hi havia en una lleteria.

Una li va dir a l’altra:
– És millor que ens donem per vençudes, estem perdudes. D’aquí no en podrem sortir.
– Continua nedant –li va dir la seva companya -.  D’una manera o altra aconseguirem sortir-ne.
– És inútil –va xisclar la primera -. És massa espès per nedar, massa tou per saltar, i massa relliscós per arrossegar-se. Ja que igualment m’he de morir, millor que sigui ara.
Va deixar-se caure, i va morir ofegada.

La seva amiga, en canvi, continuava movent-se,  intentant nedar,  sense rendir-se.
Quan es va fer de dia va descobrir que estava sobre d’un bloc de mantega que ella mateixa havia batut. I allí es va quedar una bona estona, somrient…

Creure que pots aconseguir una cosa és el primer pas perquè sigui així.

Tu mateix! Relats d’ecologia emocional
Jaume Soler i M.Mercè Conangla
Ed Amat

Marius Torres

lletres_torres1

Dilluns 30 d’agost va fer cent anys del naixement d’aquest poeta lleidatà.

La seva obra va ser editada de manera pòstuma primer a Mèxic i després, el 1950 a Catalunya.

L’estil de Màrius Torres és d’una gran sensibilitat literària i és considerat un referent de la poesia catalana del segle XX.

La poesia constituïa per a ell “un mitjà expressiu de la personalitat”.

Un petit poema, preciós i de gran sensibilitat, per poder treballar amb els alumnes, tan de primària com de secundària:

Un arbre

Vius entre l’aire.

De nit vas de la terra

a les estrelles.

Quan seràs mort, encara

faràs créixer una flama.

També us convido a escoltar un dels seus poemes, musicats per Lluís Llach.

CANÇÓ A MAHALTA

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.

Fan el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:

entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres, grocs de lliris, verds de pau,

sento, com si em seguís, el teu batec suau

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,

de la font a la mar —la nostra pàtria antiga—.

Març 1937

Llegir a l’estiu

edicionsacurades

L’estiu és un bon moment per a desenvolupar l’hàbit lector.

Els nens i nenes lectors guanyen en agilitat mental, milloren el seu rendiment acadèmic i augmenten el seu bagatge cultural. Tanmateix, i cito a Umberto Eco, “no hem de llegir només  per a tenir èxit, si no per a viure més, viure i enriquir les nostes estones d’oci”.

Us recomano fer una passejada per la pàg¡na de Nascuts per llegir.

I també per l’apartat de la revista Cornabou on es publiquen entrevistes de molts autors de literatura infantil i juvenil.

estiuBon estiu.

Ens retrobarem el setembre!


2010 – 2011 Any Maragall

En commemoració dels cent cinquanta anys de la naixença i els cent anys de la mort del poeta, enguany es celebra l’Any Maragall.

Molts centres han començat a treballar l’autor i l’obra. Trobareu propostes i aportacions de diferents centres a la pàgina d’xtec

El poeta representa el trànsit del modernisme al noucentisme, despullant la seva obra d’una certa superficialitat formal i comprometent-la amb la més absoluta correcció. Això, i el seu compromís amb el país, el converteix en un referent absolutament actual i en un exemple molt vigent. Us convido a incloure el treball de recerca i reflexió al voltant de Joan Maragall.

nens-cantant23La companyia poètica Rapsòdia té musicats poemes de diversos autors, entre ells L’ametller de Joan Maragall. Una versió que no es pot obviar i que us proposo treballar amb els alumnes.

També és molt bonic el poema Els núvols de Nadal, musicat per Toni Subirana. Aquí el teniu:

Els contes meravellosos

porta-fadesjpg1El conte de fades, també anomenat conte fantàstic o meravellós,  és un dels gèneres més comuns en la literatura infantil.

Segons Propp, la simbologia que hi apareix es fonamenta en rituals d’iniciació antics, els quals es celebraven en passar de la infantesa a l’adolescència. Altres símbols tenen a veure amb creences religioses arcaiques, herència d’un període en què la religió constituïa una part fonamental en la vida de les persones.
Per a B.Bettelheim el conte de fades  esdevé una obra d’art amb un valor terapèutic immens.

Sigui com sigui, molts dels contes que narrem avui dia contenen una simbologia ancestral. Conèixer la simbologia dels contes de fades pot ajudar en el desenvolupament emocional i intel.lectual dels nens i nenes, i a través dels contes podem treballar temes com les relacions entre germans, la por, el fer-se gran, l’enveja…
El contingut essencial dels relats acostuma a mantenir-se invariable perquè transmet sentiments i mecanismes psicològics fonamentals de l’ésser humà.

Andrew Lang  va fer un recull de contes de fades, que trobareu en una col.lecció Els llibres de fades on hi ha contes de fades de tot el món, inclosos alguns de catalans.

Per a infants a partir de cicle mitjà podeu utilitzar la webquest Això vol dir que era…

La competència digital

La competència digital és la combinació de coneixements, habilitats i capacitats, per assolir objectius amb eficàcia i eficiència en contextos i amb eines digitals.

Aquesta competència s’expressa en el domini estratègic de cinc grans capacitats associades respectivament a las diferents dimensions de la competència digital.

• La dimensió de l’aprenentatge: aprendre i generar coneixements, productes o processos
• La dimensió informacional : obtenir, avaluar i organitzar informació en formats digitals.
• La dimensió comunicativa: comunicar-se, relacionar-se i col•laborar en entorns digitals.
• La dimensió de la cultura digital: actuar de forma responsable, segura i cívica.
• La dimensió tecnològica: utilitzar i gestionar dispositius i entorns de treball digitals.

Us recomano fer una ullada a l’espai de reflexió Una mirada pedagogica

L’acte gràfic

L’escriptura manual requereix la coordinació dels dits i de les mans, així com també del braç i l’avantbraç. També és important la postura de l’alumne.
Per arribar a tenir un gest gràfic eficaç els nens i nenes passen per diferents moments:
– La línia es descarrega amb força sobre el paper, fent pressió cap avall més que cap als costats.
– Treballen amb la mà alçada, agafant el llapis de molt a munt.
– Poc a poc descobreixen que si recolzen el dit petit el desplaçament en el paper és molt millor. Comença a fer servir els dits.
– Dels traços rectes passarà a fer girs, els quals li perpetran fer cercles.

A partir de tres anys ja té habilitats per fer traços. Quan diu “vaig a fer un…” és que està a punt per rebre educació del gest gràfic. En aquest moment ja distingeix entre dibuix figuratiu i signe gràfic. Tanmateix li queden per resoldre problemes de control com la rotació i la traslació.

Es poden fer moltes activitats de gest i entrenament gràfic, només observant l’entorn trobareu moltes coses per dibuixar i/o manipular, es pot puntejar,pintar, estampar,calcar, ressseguir, enfilar, cosir, teixir, trenar,estripar, punxar. retallar, plegar, fer sèries i senefes… També es poden utilitzar les mandales i els laberints.

Us recomano molt especialment el llibre de Gisèle Calmy La educación del gesto. gràfico, editorial Fontanella, Barcelona 1977.

L’autora francesa proposa les següents activitats:
– Entreteniments gràficos. Es tracta d’exercicis semidirigits per el mestre. El nen
dibuja signes gràficos a partir d’una proposta ( un gomet, un retall de paper, un dibuixet…) i ha de resseguir i completar el contorn traços i signes gràfics.
– Moviments vivenciats. El nen vivencia o observa diferents moviments i després els fa gràficament.
– Exercicis amb ritme musical. El nen escolta una música i després l’ha de trancriure gràficament.
gráficamente.

Els acudits, la ironia i l’humor: recursos lingüístics

L’humor és un escenari verbal molt propici per a la creativitat, i per tant, mereix figurar en el corpus de textos com a material discursiu que permet conèixer la realitat comunicativa, i com a material que facilita la producció creativa dels infants i joves.
Els acudits són un dels gèneres del text narratiu. Un acudit és una petita història que té la intenció de fer riure. Es basa en ambigüitats lingüístiques, per exemple, convertir un adjectiu elogiós en un insult o transformar el significat d’una frase en el seu contrari per un canvi en l’entonació. La majoria dels acudits tenen dues parts, la introducció i una gràcia.

Observa bé aquest acudit. Què hi passa? Quina és la gràcia? Com l’explicaries? Com l’escriuries?

energies-alternatives

Si vols saber més:

2005: Humor i societat en els llibres de text