Author Archives: mbertr28

LES RÚBRIQUES D’AVALUACIÓ

Les rúbriques són una eina avaluadora senzilla i completa, ja que una de les seves  particularitats és que amb elles es pot afinar moltíssim allò que es vol avaluar.

Però darrera aquesta senzillesa aparent, s’hi amaga certa complexitat d’elaboració.

Un dels aspectes més difícils és el moment de concretar els diferents graus de perfecció, ja que s’ha d’afinar molt amb els criteris d’avaluació.

Per facilitar el procés d’elaboraciócal començar concretant el grau més alt de coneixements, després el més baix, i finalment els graus intermedis, i a continuació assignar-li una puntuació (numèrica o descriptiva), i el % de pes de cada apartat.

L’ús de les rúbriques aporten molts avantatges. Permeten l’avaluació, l’autoavaluació i la coavaluació, de fet, crec que el més idoni seria que abans de realitzar la tasca, els alumnes visualitzin quin és l’objectiu final d’aprenentatge, és a dir, el que haurien de ser capaços de fer al final del procés. Per això, penso que abans d’iniciar una tasca podríem donar als alumnes una còpia de la rúbrica que utilitzarem, per prendre consciència d’allò que seran avaluats.

Per a mi, aquest és un dels  usos més importants,  ja que esdevé una manera de fer-los partíceps del seu propi procés d’aprenentatge. I encara més significatiu seria si l’elaboració de les rúbriques es fes i/o pactés amb els propis alumnes. Construir-les entre tots fa que l’alumnat es comprometi des de l’inici en la seva pròpia avaluació.

Podeu fer un cop d’ull al banc de rúbriques. Allà hi trobareu moltes mostres que us ajudaran a construir les vostres rúbriques.

Comparteixo amb vosaltres dues rúbriques que he fet servir darrerament:

L’APRENENTATGE INICIAL DE LA LECTURA

 

PRESENTACIÓ I VÍDEO SOBRE L’APRENENTATGE INICIAL DE LA LECTURA

 

 

Il.lustració de Muntse Vicente

TEMES

Dimensió social

Usos i funcions de la lectura:

La lectura com a un mitjà de comunicació (famílies, entorn, correspondència entre els alumnes, elements màgics…)

La lectura com un mitjà per aprendre

La lectura com a plaer

Ambient alfabetitzador : els espais (biblioteca de centre, d’aula, exposicions, textos i llibres relacionats amb totes les activitats de centre…), els lectors (alumnes, professorat, famílies

Materials de lectura

textos d’ús pràctic (de l’entorn i escolar)

textos d’ús científic

textos de literatura (contes, poemes, endevinalles, embarbussaments…)

Tipus d’agrupaments quan es fan les activitats (han de permetre la comunicació i la interacció)

Dimensió afectiva /motivació

Experiències positives gratificants amb les situacions de lectura

Paper del mestre

 

Feu-hi un cop d’ull! Cliqueu aquí!

TRADICIONS POPULARS – LA CANDELERA

Il·lustració de May Ann Licudine

El 2 de febrer és el dia de la Candelera, anomenada també la festa de la llum. La tradició marca, amb aquesta data,  la fi del cicle de Nadal.

La història bíblica explica que és el dia de la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la Purificació de la seva mare, Maria, un ritus obligatori en la tradició jueva basat en l’oferta i benedicció de candeles de cera.

Però molt abans de Jesús ja es celebrava aquest dia. I és que com en moltes altres celebracions, més enllà de la festa religiosa, hi ha una relació amb les forces de la natura, en aquest cas,  el dia de la Candelera és situa en el punt mig entre l’inici i la fi de l’hivern. És a dir, han passat tants dies d’hivern, com en falten per acabar-lo.

Podeu fer un treball de camp, buscar dites d’aquesta celebració i interpretar-les.

Aquí en teniu algunes:

 

DITA


 

INTERPRETA LA DITA

 

REPRESENTA LA DITA AMB UNA IL·LUSTRACIÓ

 

“Si la Candelera plora, l´hivern és fora; si la Candelera riu, el fred és viu”

 

 

“Candelera clara, fa bon fred encara”

 

 

“Per la Candelera hivern endavant o hivern endarrere”

 

 

“Quan la Candelera flora, l’hivern fora. I si no flora, ni dins ni fora”

 

 

 

ENSENYAR A LLEGIR AVUI

Els propers 1 i 2 de febrer de 2013 se celebrarà a Tarragona la 2a Jornada d’intercanvi d’experiències pedagògiques entre els territoris de parla catalana.

La Jornada està organitzada per la Comissió Interterritorial de l’ensenyament de la llengua, i tindrà lloc al complex educatiu de Tarragona.

La Jornada girarà al voltant del tema de la lectura, entenen la lectura en tots els seus vessants: el llegir per aprendre, l’aprendre a llegir i el gust per llegir.

La Jornada constarà d’una conferència inaugural a càrrec d’Isabel Solé, d’experiències de diferents centres i nivells educatius, així com la presentació del “Portafolis del lectura” de l’estratègia de l’Impuls de la lectura del Departament d’Ensenyament, entre d’altres.

Trobareu el probrama i el procés per fer la inscripció a la pàgina d’xtec. Cliqueu aquí.

Si voleu fer un cop d’ull directament al programa cliqueu aquí.

ORIENTACIONS PER A PREPARAR UN DICTAT

L’activitat de fer dictats permet treballar l’ortografia de forma implícita, és a dir, contextualitzar les normes ortogràfiques en un text. Per això és un exercici habitual a les aules.

De formes de fer dictats n’hi ha de molts tipus. Per aprofundir-hi podeu llegir a Cassany a Com ensenyar llengua.

D’altra banda ja he parlat de dictats en altres ocasions. Podeu fer un cop d’ull a l’article Fem dictats on parlava del dictat com a tècnica per treballar la lectura en veu alta, la comprensió lectora, la retenció i l’atenció  i a l’article Tipus de dictats on feia un resum sobre els diferents tipus de dictats.

Val a dir, però, que a vegades els dictats no són textos ni funcionals, ni contextualitzats . Per tant, crec que un dels primers elements d’anàlisi hauria de ser quins textos fem servir per a fer dictats.

Si bé és cert que hi ha dictats preparats i graduats ortogràficament, és a dir, amb les dificultats seqüenciades per nivells, molt sovint aquests textos no tenen massa interès, ni sentit per a l’alumne. Si el propòsit de fer un dictat és aplicar, mostrar o practicar la gramàtica i la ortografia podem optar per textos propers i utilitzats en altres moments de la vida escolar, com ara un fragment d’un conte que s’hagi explicat, una part de la lliçó de medi, un joc …

Dit això, les orientacions que exposo a continuació són propostes i indicacions que podem donar als alumnes a l’hora de preparar-se el dictat.

EL LLIBRE DELS GRAN CONTRARIS FILOSÒFICS

En El llibre dels grans principis filosòfics, Brenifier s’apropa al misteri dels contraris a través de dotze casos concrets i il·lustrats per Jacques Després de manera moderna i suggeridora per als més petits.

El llibre s’adreça a nens i nenes majors de deu anys.

Actiu-passiu, subjectiu-objectiu, finit-infinit, llibertat-necessitat, ésser-aparença, raó-passió, natura-cultura, causa-efecte, i jo-l’altre, són altres contrastos que completen el recorregut de Brenifier pels pols oposats, un viatge que, per sobre de tot, vol plantejar algunes qüestions als nens perquè comencin a familiaritzar-se amb conceptes abstractes i a fer-se preguntes.

En definitiva, un llibre molt recomenable!

 

 

PROJECTE DE NORMALITZACIÓ TIPOGRÀFICA DE LA ELA GEMINADA

La ela geminada l’any que ve complirà un segle des que els seus introductors, Pompeu Fabra i Antoni M.Alcover, la van concebre en les Normes Ortogràfiques de 1913.

Durant les darreres dècades cadascú ha resolt l’escriptura de la ela geminada a la seva manera, provocant l’aparició d’incorreccions de tota mena (com l’ús de guionet, punt baix o bala en comptes de punt volat).

Així doncs, l’única forma recomanada per representar actualment la ela geminada és aquella que es resol amb tres pitjades:

ela (l, L) + punt volat (·) + ela (l, L).

El problema, però, és que l’amplada que es genera al pitjar tres cops no s’adiu amb la concepció de Fabra, i això aboca sovint a una fallada en la mida, la posició vertical del punt volat i el seu centrat òptic entremig de les dues eles. Qüestions que no s’han explicat mai a les tipogràfiques per construir correctament la ela geminada.

Per tot això neix el Projecte de normalització tipogràfica de la ela geminada.