Author Archives: mbertr28

ÀVIES i AVIS

poridentidad

Entranyable àlbum il.lustrat de la Raquel DÍaz que presenta un ventall divers d’àvies, en total 29. Tot i que depèn de com es miri només n’hi ha una, per què  totes les àvies tenen una mica de cada una de les que es presenten al llibre.

Una lectura que permet,

  • llegir el text i llegir la imatge
  • parlar de sentiments, emocions i records
  • buscar-hi i reconèixer l’àvia
  • escriure sobre l’àvia
  • dibuixar-la
  • convidar les àvies a l’aula
  • imaginar com serem quan siguem avis
  • gaudir amb el text

Una proposta enginyosa i divertida que també podeu trobar en la seva versió masculina, Avis de la A a la Z.

 

LLIBRES QUE HAN FET ANYS

La pipi Calcesllargues, 70 anyspippi-calzaslargas_3d_web

Va ser una heroïna! Transgressora, valenta lliure, pràctica, sense convencionalismes. Ella sola ordenava la seva vida, no necessitava els adults. Un personatge que trencava amb l’ensucrament d’altres contes.

El 2015 va fer setanta anys de la publicació de la primera edició.

 

La casa sota la sorra, 50 anys

2016-09-10_1302Enguany se’n commemoren els 50 anys. Un clàssic atemporal que manté la seva vigència. Els clàssics són així, els poden llegir diverses generacions i a totes els desperta interès.

Si voleu fer-ne una lectura col.lectiva i guiada podeu utilitzar el dossier del gust per la lectura. Una altra proposta engrescadora és la lectura compartida que es proposa des del “Què llegeixes”, .

L’AVALUACIÓ COM A EINA D’APRENENTATGE

Il.lustració de Gemma Aguasca

Diu la Neus Sanmartí que “una pregunta ben formulada comporta bona part de l’aprenentatge”.

Quan un alumne o un grup d’alumnes elaboren el seu propi “examen o prova” obrim un procés de reflexió i d’anàlisi que assegura l’aprenentatge. Si l’alumne és capaç de decidir quines són les qüestions més significatives de l’àrea o del tema que està treballant, aquelles que mereixen “ser preguntades” és que ha detectat i discriminat les idees principals i els conceptes clau.

Una dinàmica que he fet sovint amb alumnes de CM i CS és elaborar conjuntament els exercicis d’avaluació, especialment de les àrees de socials i de naturals.

  • Primer establim una conversa al voltant del tema. Anem definint allò més important, el que ens ha cridat més l’atenció, les curiositats…
  • Entre tots determinem quins són els aspectes fonamentals que cal saber d’aquell tema per poder-ne parlar “amb autoritat”. I de cada aspecte en formulem una pregunta.
  • Ens posem a prova i resolem les preguntes de forma conjunta i de manera oral.
  • Val a dir, que cal ajudar a generar preguntes diverses que permetin tenir un grau d’èxit a tot l’alumnat. Així, caldrà preveure que hi hagi qüestions plantejades de forma literal, d’altres de caràcter reflexiu i argumentatiu, alguna que impliqui establir connexions amb altres coneixements, alguna que faci necessari la lectura i l’estudi…
  • Entre tots pactem quines preguntes “sortiran”.
  • El més important és que al llarg del procés haurem vist les preguntes i les respostes que cada alumne haurà formulat. Això ens permet saber, en part, el grau de coneixements que té cadascú.
  • L’execució de la prova més que avaluar el nivell de coneixements del tema, que ja ho haurem pogut observar al llarg del procés de preparació, ens permetrà valorar el nivell d’escriptura, la coherència i cohesió de l’escrit i la correcció.
  • Després d’haver fet l’exercici d’avaluació, és important buscar moments de conversa entre el mestre i l’alumne. Això els ajudarà a adonar-se dels encerts i dels errors, i així millorar el resultat. Aquest moment no es podrà fer amb tots els alumnes en una sessió, per tant, cal preveure que al llarg del curs tots els nens i nenes hagin tingut converses amb el seu mestre.

D’aquesta manera les activitats d’avaluació poden esdevenir processos d’aprenentatge.

MESTRES… LLEGIU EN VEU ALTA ALS ALUMNES!

Il.lustració de Paolo Rivera

Il.lustració de Paolo Rivera

La veu és un instrument potent que ens pot ser molt útil per engrescar la lectura. Escoltar una bona lectura en veu alta atrau i captiva, i quan  algú té domini de la veu i una bona fluïdesa lectora esdevé un bon model pels qui l’escolten i, de retruc, mentre mira i escola aprenen a fer-ho.

Per això, és imprescindible que la mestra o el mestre modeli la lectura en veu alta. Per fer-ho és necessari i interessant dedicar cada dia uns minuts a llegir en veu alta als alumnes. Pot ser qualsevol tipus de text: un poema, un conte, la lliçó de socials, el problema de matemàtiques, la lletra d’una cançó… cada tipus de text requerirà una manera de fer-ho diferent.

La qüestió és que el docent faci la lectura a consciència, posant atenció en la veu, el volum, l’entonació, l’articulació, la interpretació del text… Perquè escoltar és una altra manera de gaudir de la lectura i d’aprendre a llegir.

Per tant,  cal llegir en veu alta als nens i nens, textos de gèneres diversos, i en totes les llengües d’aprenentatge de l’escola. És important modelar i deixar espais perquè els alumnes es preparin les seves i llegeixin per a un públic.

Trobareu molts recursos i idees per planificar el treball de lectura en veu alta. En destaco un parell,

I si us hi animeu podeu presentar-vos al concurs de lectura en veu alta.

Per acabar el post d’avui us proposo dos textos fantàstics per ser llegits i escoltats. Són per a vosaltres, mestres. Assajeu-los i llegiu-los en veu alta, poseu-vos a prova i experimenteu amb la vostra lectura.Només practicant podreu transmetre el domini del llegir en veu alta als alumnes.

Dues lectures per gaudir llegint i escoltant, Serafina  i la Mainadera, de Mercè Rodoreda. Tot un repte de lectura en veu alta!

 

La Mainadera – Zerafina _ Mercè Rodoreda by Montserrat on Scribd

L’EDAT I ELS LLIBRES

Il.lustració de Johanna R. Wright

Il.lustració de Johanna R. Wright

Cal que els llibres adreçats a infants i joves posin l’edat recomanada?

Vaig llegir Harry Potter a la trentena. El vaig descobrir a la zona de novetats mentre passava una estona a la llibreria. Era la primera edició que va fer l’editorial Empúries dins la col.lecció de narrativa. Un llibre poc conegut en aquell moment. El vaig llegir d’una tirada. Ficció, aventura, fantasia, el bé i el mal, l’acceptació de la diversitat, el do de cadascú, el pes de la família… Hi vaig descobrir un munt de temes! I em va agradar. Probablement no l’hagués llegit si hi hagués hagut escrit una edat recomanada de lector.

Hi ha lectors diversos, de totes les edats, lectors de ficció i de no ficció, de revistes, de còmics… Hi ha joves lectors que llegeixen novel.la històrica, assaig i lectors sèniors amants del còmic o de les novel.les fantàstiques. Què és el realment important? Al meu entendre, el que més valor té és l’orientació que pot rebre un lector tan si és  primerenc, jove o sènior, pel que fa a l’elecció de la lectura. Aquesta orientació no ha d’anar subjecte únicament a l’edat, sinó a altres criteris, alguns dels quals poden ser:

  • La fluïdesa lectora d’infants joves i adults determinarà el tipus de llibre. Podrà ser més o menys llarg, amb una tipografia o altre. Aquest criteri, doncs, fa referència a les habilitats que permeten la descodificació del text. Per a aconseguir-ho cal precisió en el coneixement de les lletres (correspondència so- grafia i consciència fonològica), velocitat suficient en la lectura de les síl.labes i  les paraules que permet llegir de manera autòmata i una prosòdia adequada.
  • Els coneixements previs que ha de tenir el lector per entendre els continguts o trama del llibre.
  • El nivell maduratiu del lector que pot condicionar la comprensió del sentit del text o pot afectar-lo emocionalment.
  • Els gustos personals de temes de lectura

Tot plegat configura el perfil lector. Un pot esdevenir un lector feble o un lector avançat fet que determinarà quines són les lectures amb les que es sentirà més còmode i amb les que gaudirà més. De fet es tracta d’això, de gaudir, aprendre i enriquir-se llegint.

Una mala orientació en la tria dels llibres és un lector perdut. Per això, crec que és  imprescindible el paper de  mestres, bibliotecaris i  llibreters a l’hora d’orientar en l’elecció de les lectures, segons el perfil i els gustos dels lectors. Perquè més enllà de l’edat hi ha lectors diversos.

VOLS LLEGIR UNA REVISTA?

ed27993136_1

En altres ocasions ja us he parlat de com és d’interessant disposar, a casa i a l’escola, de revistes infantils i juvenils.

Sabem que no a tots els nens i  nenes els agrada llegir el mateix tipus de text. A vegades ens entestem en fer llegir llibres de ficció, i potser no ens hem adonat que a aquell infant el que li agrada és llegir llibres o textos de coneixements.

No ens passa el mateix a nosaltres?

Ara, a les revistes ja existents en català, s’hi suma la revista Petit Sàpiens.

El primer número va sortir durant el mes d’agost. La revista és de periodicitat semestral. Aviat sortirà la segona!

Bona lectura!

VÍCTUS, EL CÒMIC

Victus

L’any 2012 Sànchez-Piñol va irrompre a l’escenari literari amb Victus, una novel.la històrica que descriu  i narra el setge i caiguda de Barcelona davant les tropes borbòniques l’any 1714. L’obra, traduïda a diverses llengües i de la qual ja se n’han publicat nombroses edicions, va ser aclamada per la crítica literària, i molt recomanada.

 

En el marc del Programa “El gust per la lectura” i amb col.laboració amb l’editorial La Campana, trobareu una guia de lectura per a joves lectors d’ESO i batxillerat.

El passat mes d’abril va presentar-se el primer volum del còmic  VICTUS que forma part d’una col.lecció de tres :

  1. Veni
  2. Vidi
  3. Victus

Una adaptació de Carles Santamaria (guió) i Cesc Dalmases (il.lustració) molt interessant per a lectors adults, però també joves dels últims cursos d’ESO i batxillerat.

Bona lectura per aquest cap de setmana!

NuevoDocumento_1

NuevoDocumento_2

REFERENTS D’AULA? SÍ, PERÒ PARLEM-NE!

Il.lustració d'Ekaterina Frolova

Il.lustració d’Ekaterina Frolova

 

En vàries ocasions he parlat dels referents d’aula, és a dir, dels rètols o làmines que orienten i donen pistes  als alumnes sobre diferents continguts o processos d’aprenentatge. L’alfabet, algunes normes ortogràfiques, ordres i indicacions sobre el procés d’escriptura i el procés lector… en són alguns dels exemples.

 

 

 

Aquests són algunes mostres de referents que he compartit a través del blog i que podeu utilitzar i adaptar segons les vostres necessitats i nivells dels alumnes:

A vegades, però, les parets de l’aula acaben  totes plenes i atapeïdes d’imatges, paraules, icones… En altres ocasions es prioritza més l’estètica dels referents d’aula i la decoració de l’espai, que la utilitat real d’aquestes eines…

Són útils els referents d’aula? I tant!  Però cal utilitzar-los coherentment.

Ara que estem a punt de rebre els nens i nenes  a les aules  és un bon moment per pensar-hi. L’aula ha d’esdevenir un espai acollidor i generador d’aprenentatges i els referents que s’hi pengen han d’ajudar-hi.

Avui vull compartir algunes reflexions sobre l’ús dels referents d’aula.

Decàleg d’ús de referents

Els referents…

  1. Han de ser realment significatius pels alumnes. Per això és important que els elaboreu conjuntament amb els nens i nenes. Els alumnes no els han de trobar penjats el primer dia de curs! feu-ho progressivament, no cal que les parets de l’aula estiguen plenes tan bon punt es comença.
  2. No són eterns ni definitius. Quan un referent ha quedat obsolet perquè s’ha avançat en l’aprenentatge cal retocar-lo, ampliar-lo o despenjar-lo.
  3. No han de distorsionar. procureu que no siguin només una decoració, aquesta no és la seva funció, si ja han deixat de ser-nos útils els traiem.
  4. Han de ser útils. En tot cas, decidiu entre tots i totes quan un referent ja no cal que estigui en un lloc visible, parleu de què en fareu i on el guardareu per si el necessiteu en altres ocasions.
  5. Han de fer referència a continguts i processos d’aprenentatge rellevants en un temps o període determinat. Quan considerem que allò ha de deixar l’espai visible el podem arxivar en carpetes consultables. Un fons de referents pot ajudar als alumnes a cercar una ajuda en un moment determinat.
  6. Cal que es presentin de manera atractiva, clara i de fàcil comprensió. La millor manera de fer-los? Amb els alumnes, sens dubte.
  7. L’ordre i l’estètica és important. Decidiu quins criteris seguireu a l’hora de dissenyar-los i quins són els llocs més idonis per penjar-los.
  8. Elaboreu-los i pengeu-los quan sigui necessari. Eviteu començar el curs amb les parets plenes i decorades. Construïu conjuntament i significativament.
  9. Si voleu que els nens i nenes els consultin i els mirin quan els sigui necessari pengeu-los a la seva alçada.
  10. Cada vegada que en pengeu un dediqueu temps a parlar-ne amb els alumnes, la reflexió sobre l’ús dels recursos els ajudarà a avançar.

Bon curs!