Planificació

El grup impulsor va decidir que una manera d’avançar plegats era treballar un mateix projecte comú a tota l’escola i fer-ho alhora. Això implicaria compartir idees, dubtes i prendre acords i decisions plegats. Hem decidit que el tema del nostre projecte sigui «La Festa Major» . Hem pensat que un producte final d’aquest projecte comú podria ser la Festa de Fi de Curs. Aquest treball va començar a l’octubre a nivell del professorat i ho hem iniciat amb els i les nostres alumnes a principis d’abril.

L’equip de mestres ha programat 10 sessions a desenvolupar entre els mesos d’abril, maig i juny . Els dies de la setmana triats són dies en els que hi ha el nombre màxim de professorat per facilitar el treball en petits grups a tots els cicles.

Les sessions de projecte impliquen un canvi organitzatiu a l’horari escolar. Es tracta de tot un matí repartit en dues franges horàries:
9 a 11 Treball cooperatiu
11 a 11,30 Pati
11,30 a 12,30 Treball de reflexió i avaluació

Qui som

Som L’Escola La Muntanyeta de Bellvei. Enguany és el primer any que participem a la Xarxa de Competències Bàsiques. El Grup Impulsor està format per tot el claustre, ja que el nostre objectiu és avançar plegats i transformar mica en mica la mirada dels aprenentatges escolars, passar d’una mirada fragmentada, a una mirada més global i interdisciplinar amb el propòsit de motivar i millorar l’aprenentatge dels nostres infants.

ZOMBIS EN ACCIÓ (IMPLEMENTACIÓ)

Com van dir en l’article anterior hem fet 5 grups per a poder fer el producte final. Finalment s’ha decidit que el curtmetratge serà un booktrailer sobre un llibre que han llegit tots els alumnes, de l’autor Jordi Folck que es titula “Ningú és un zombi”.

El mestre serà el guia en el desenvolupament de les activitats.

Els mestres especialistes, en coordinació amb el mestre tutor, programen les activitats per complementar el projecte segons l’àrea de cada especialitat.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES. ÀMBITS

Àmbit lingüístic: lectura i comprensió del llibre. Elaboració del guió per al booktrailer. Preparació d’una entrevista  a l’autor del llibre. Reelaboració de la informació cercada en diferents mitjans. Vocabulari i expressions cinematogràfiques en llengua anglesa.

Àmbit matemàtic: estructura del temps de les diferents escenes per arribar a la  composició del booktrailer. Resolució de problemes.

Àmbit de coneixement del medi: Densitat dels materials per fer el maquilllatge.

Àmbit artístic: Valoració del fet artístic propi i dels altres. Apreciació que l’art és una manera de donar forma a les experiències, idees i emocions. Realització de decorats. Interpretació d’algunes cançons del musical del llibre.

Àmbit d’educació física: coneixement del propi cos

Àmbit d’educació en valors: visualització de curtmetratges sobre valors.

Àmbit digital: cerca d’informació i anàlisi d’aquesta. Visualització d’exemples de curtmetratges. Gravació i edició del booktrailer.

Àmbit aprendre a aprendre: autoregulació de la feina feta i del treball en equip.

Àmbit autonomia, iniciativa personal: treball en grup, resolució de conflictes.

 

 

 

Implementació

Un cop l’alumnat ha triat el seu projecte i tenint en compte els dubtes dels companys/es durant el primer trimestre ha començat a treballar-lo. A partir de gener, el tutor ha posat un calendari amb dates de presentació on cada alumne ha anat triant el dia de la seva exposició en la data que li ha semblat millor, gestionant així el seu temps. Cada alumne ha de comptar que disposarà entre 15-20 minuts per a fer l’exposició.

La veu dels alumnes

Què opinen els alumnes? Els ha ajudat a autoregular-se, a implicar-se més en la seva feina, a aprendre més i millor? Per què?

Un cop finalitzat el projecte, hem reflexionat la tasca feta i hem pogut recollir les opinions dels alumnes sobre el procés d’aprenentatge:

–  Els mestres ens han ajudat a fer les diverses tasques.

–  Ens expliquen molt bé les coses.

–  Fer aquest projecte ens ha donat molta experiència per poder treballar l’hort.

–  Les activitats eren molt divertides.

–  Ens ha agradat poder plantar nosaltres mateixos els aliments que després collirem.

– Hem après moltes coses noves i interessants sobre l’hort, com ara les hortalisses de temporada, a valorar la importància de les plantes, com es planta i com es recull…

– Ens ha ajudat a aprendre a treballar en grup, a coordinar-nos entre nosaltres, a resoldre conflictes…

– Sovint alguns treballaven més que d’altres però ens adonàvem que si no treballàvem en equip no sortiria bé la feina. Ens ha ajudat a centrar-nos en les tasques a fer.

– Hem après a través del que, per nosaltres era un joc, i això ens motivava a seguir aprenent més coses.  

– Canviaríem algunes coses com ara: fer la portada del diari entre tots, ens hagués agradat poder triar el grup de treball, i poder compartir la informació recollida amb els altres grups, fer una maqueta de l’hort, poder decorar la classe amb dibuixos de l’hort, i fer un mural perquè tota l’escola veies la feina que hem fet.

Avaluació

Com avaluem la realització del projecte i el producte final? Com intervenen els alumnes en la seva avaluació i valoració del projecte? Amb quines evidències avaluem si els aprenentatges són significatius? Com avaluem el treball en equip i com obtenim dades individualitzades tot i que els alumnes treballin en equip?

En el treball s’ha donat molta importància en avaluar el procés d’aprenentatge dels  alumnes. Per aquest motiu es van elaborar unes B.O, de cada activitat a realitzar (introducció, què hem de saber?, portada, fitxa tècnica…) per tal que els alumnes formessin part d’aquesta avaluació diària.

Per tal d’avaluar si l’aprenentatge és significatiu, hem realitzat Esquemes Mentals (Tony Buzan), que ens han permès veure el que han après al llarg d’aquest treball.

Per avaluar el treball en equip han realitzat una rúbrica d’autoavaluació en la que han quedat reflectits el funcionament i les dificultats que s’han anat trobant.

A través de l’observació sistemàtica i directa del mestre tutor durant totes les sessions, hem obtingut les dades individualitzades dels alumnes.

 

Producte final

El producte final del projecte plantejat, representa un repte pels alumnes donat que poden observar i experimentar l’evolució de l’hort d’una manera real, manipulativa, vivencial i funcional.

En aquest projecte hi trobem una dualitat respecte el producte final. Ja que d’una banda es valora el seguiment i el recull de totes les vivències, experiències i aprenentatges que hem estat treballant mitjançant el DIARI de L’HORT. I de l’altra, la recol·lecció dels productes obtinguts a partir de la pràctica: preparació del terreny, escollir el planter, sembrar, regar, cuidar…

A mesura que s’anava treballant, l’alumnat es va adonar de la importància del treball en equip, és per aquest motiu que moltes de les activitats realitzades, mantenen aquest format.

És en el punt 4 del projecte, què volem plantar? On l’alumnat demostra una alta motivació i es sent protagonista del seu aprenentatge, on pot triar quina és la hortalissa que es vol plantar.  

Per tal de donar a conèixer a  la comunitat educativa la tasca desenvolupada, a través de la plataforma Click Edu s’ha anat publicant noticies i àlbums de fotografies del projecte.

Implementació

Els reptes plantejats no són de solució única. La cerca d’informació es fa a través de mitjans electrònics, consulta de material bibliogràfic de la biblioteca del centre, entrevistes amb experts i preguntes amb familiars. Amb les vivències i experiències amplien els coneixements previs a fer l’activitat.

Observant l’evolució de l’hort amb un seguiment diari poden extrapolar el que han après a la vida quotidiana.

A mesura que van assolint els objectius, van passant a uns altres de nous, regulant el seu aprenentatge i augmentant la seva motivació ja que l’hort tira endavant.

Al treballar de manera transversal des de diferents àrees, la transferència d’aquests continguts és fàcil i tenen consciencia que engloba diferents àrees.

El progrés dels alumnes queda reflectit en el diari de l’hort.

A les hores de coordinació de l’equip de nivell, s’acordaven les actuacions a dur a terme.

Al començament s’han marcat uns objectius, al llarg del projecte hem anat modificant els indicadors ja que els alumnes han assolit molt ràpidament el nivell d’excel.lència.

La metodologia de la mestra era a través de l’observació directa,  de manera sistemàtica i el descobriment guiat.

La mestra ha penjat notícies a la plataforma de l’escola, ha fet un seguiment fotogràfic setmanal de l’estat de l’hort. De cada activitat la mestra ha anat omplint un registre d’avaluació.

El projecte està a punt de finalitzar i la valoració és molt positiva, ja que tots els alumnes han assolit els objectius de manera satisfactòria i i s’han sentit protagonistes del seu aprenentatge. Hem pogut gaudir de l’hort, d’un espai a l’aire lliure i d’una manera diferent d’aprendre.

S’ha de tenir en compte que hi ha factors externs (meteorològics, o animals) que et poden fer variar el desenvolupament del projecte, per tant s’ha de preveure una possible modificació d’alguna activitat.

ASPECTES A MILLORAR:

  • Marcar els rols dels alumnes dins de cada grup.
  • Haurien d’haver fet una exposició oral.
  • Fer un mural amb tots els aprenentatges, tipus mapa conceptual.  
  • Transformar el diari de l’hort en un joc (gamificació, un memory, un joc de taula, etc).

Metodologia del projecte

Hem dividit als alumnes en grups de 4. Aquests grups els decideix la mestra fent grups heterogenis, mirant que en tots els grups hi hagi diferents capacitats (1 alumne expert, 2 alumnes mitjans i un que li costi).

Els grups s’autogestionen i decideixen quines de les tasques que proposa la mestra fa cadascú.

L’eix principal gira al voltant del “diari de l’hort” i a partir d’aquí van sorgir les activitats que van anar recopil.lant en aquest diari. La finalitat d’aquest projecte és donar-li funcionalitat, tornar a tenir un hort actiu dins de l’escola i que  formi part del dia a dia d’aquesta.

La primera activitat que va donar peu a totes les altres va ser la recerca de les hortalisses o verdures que podem plantar segons l’estació de l’any i, a partir d’aquí van anar sorgint les altres activitats. Com per exemple, la fitxa tècnica de les hortalisses, conèixer les eines que s’utilitzen a l’hort, anar-les a plantar, cuidar-les, etc.

Les activitats estaven guiades per part de la mestra, tenint en comptes els interessos dels alumnes a mesura que anaven sortint noves qüestions per resoldre.

En finalitzar les activitats cada grup comparteix el seu procés d’aprenentatge, les descobertes i les seves conclusions fent una petita exposició oral. D’aquesta manera tot el grup classe obté els beneficis dels aprenentatges dels altres grups.

A dins de l’aula hi ha un racó destinat on els grups hi deixen les seves feines fetes i les informacions que han anat buscant sobre l’hort.

A mesura que anàvem avançant els el projecte, fèiem un recordatori dels objectius inicials que ens havíem marcat.

Durant el projecte vam realitzar diferents tasques d’avaluació com per exemple les bases d’orientació (autoavaluació), rúbriques (coavaluació) i l’observació directa per part de la mestra, així com també diverses activitats avaluatives com el mapa mental.

Planifiquem el projecte de l’hort

Els nens i nenes de tercer de primària van demanar al programa d’escoles verdes poder ser els responsables del funcionament de l’hort, ja que diàriament observaven que l’hort estava poc treballat i molt sec i poc aprofitat a causa del pas de l’estiu.

Per donar continuïtat a les conferències que havien fet els cursos anteriors sobre les plantes, es va acceptar aquesta proposta perquè els nens i nenes de tercer de primària fossin els responsables. Degut a la motivació del grup van decidir fer un projecte de l’hort.

A l’escola gaudim d’una franja de treball globalitzat (de color verd a la imatge) i és en aquesta on s’ha dut a terme el projecte.

A la sessió inicial es va plantejar quines coses hauríem de saber per portar endavant l’hort a través d’una pluja d’idees i van sorgir aquestes preguntes:

  1.  Què es pot plantar?
  2.   Quan es planta i quan s’ha de recollir?
  3.   Quines hortalisses s’adapten al curs acadèmic?
  4.   Quins aliments volem plantar?
  5.   Quin és el calendari de Plantació-Recol·lecció dels aliments que hem triat?
  6.   De quina manera s’ha de plantar?
  7.   Quina organització han de seguir les hortalisses? Per què?
  8.   Quins són els passos a seguir per a la cura de les hortalisses?
  9.   Com s´ha de mantenir l’hort i les hortalisses?
  10.   Com recol·lectem els aliments plantats?