Arxiu de la categoria: Planificació

En aquest apartat trobaràs articles que responen a preguntes com: Quin és el leit motiv del projecte (el tema principal, la línia conductora, la pregunta-guia…)? Fins a quin punt té relació amb el títol del projecte? Fins a quin punt incorporem els interessos dels alumnes? Com ho fem? Quins contextos reals (dins i fora del centre) o que ho podrien ser escollim? Com ens coordinem per presentar els continguts procedents de diverses àrees/matèries de manera integrada?

El nou sistema de gestió de residus de les aules

Publicat el per
Respon

Abans de posar en marxa el concurs, s’ha de proposar un nou sistema de gestió dels residus generats a les aules per tal d’introduir el nou contenidor d’envasos. Es proposa que sigui el propi alumnat que genera el residu qui es faci càrrec de la seva gestió. Per aconseguir-ho s’han de fer els següents passos:
Crear un punt verd al centre que faci servir només l’alumnat.
Aconseguir contenidors d’envasos petits per posar a les aules.
Canviar el contenidor blau de les aules (és gran i de cartró) per altre més petit i resistent.
Fer una acció per informar dels canvis a cada grup de tutoria i aportar el material necessari.
Per aconseguir els objectius, es porta la idea a la reunió d’Escoles Verdes Municipals que s’organitza trimestralment amb la regidora d’ensenyament de l’ajuntament de La Selva del Camp. La resposta és molt positiva, ja que la regidora entén que la conscienciació de l’alumnat de l’institut repercutirà directament en l’estat dels equipament municipals utilitzats per aquests mateixos joves. Els parcs del poble estan molt bruts i serà una bona manera de fer consciència cívica. Ens dona tot de facilitats:
L’ajuntament donarà al centre les 3 contenidors (paper, envasos, rebuig) per crear el punt verd al centre.
La brigada de manteniment municipal recollirà dos cops per setmana els contenidors del punt verd del centre i els buidarà a la deixalleria municipal.
L’ajuntament donarà al centre 20 galledes bicompartimentades (grogues i grises) perquè siguin els contenidors d’envasos i rebuig a les aules de tutoria.
A banda d’això, una professora del centre fa una aportació de 20 bosses reutilitzables de color blau per penjar a les aules de tutoria i substituir el contenidor anterior, que era gran i obligava a posar bossa de plàstic per recollir el paper i cartró, cosa que dificultava el posterior tractament del paper per al seu reciclat.

Els alumnes membres de la comissió ambiental organitzen una acció per passar a explicar el nous sistema i repartir el material necessari: la bossa per al paper, el contenidor bicompartimentat per a envasos i rebuig, els tres cartells explicatius de quins son els residus que van a cada contenidor i un cartell amb informació del nou punt verd del centre (ubicació, normes de funcionament).

Un cop està tot preparat, podem començar a organitzar el concurs.

Salvem els oceans (braç robòtic)

Publicat el per
Respon

El projecte del braç robòtic-hdràulic articulat neix de la pròpia iniciativa de l’alumnat. Les preguntes guia van ser clau per iniciar la curiositat dels infants, sumat a una voluntat de treball en equip i de cercar un públic real, apareix un projecte que ha estat vinculat al projecte europeu de la UNESCO #NoMorePlastic i vinculat en el compromís de l’escola de treballar els SDGs o Objectius del Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de la UNESCO inclosos en el Decret 119/2015.

 

Amb tot, no ha estat un camí fàcil, ja que l’alumnat no estava acostumat a tasques tant tècniques, ni a un vocabulari tant específic.

 

Curs: 5è

 

Durada: segon i tercer trimestre

 

Metodolgia: ABP

 

Àrees implicades: Medi Natural (Science), llengua anglesa, Educació Artística Plàstica, Matemàtiques

 

Pregunta guia: què ens cal per salvaguardar els nostres oceans? La pregunta sorgeix a partir del projecte sobre Meteorologia que es treballa durant el primer trimestre.

 

D’aquí es deriva la necessitat d’entendre la contaminació química i física. Per tant, comencem cercant processos químics i físics en el nostre dia a dia. Sorgeix la necessitat de desenvolupar una part del projecte fent pastissos entenent, així, els processos químics i treballem amb els glaçons per entendre un procés físic.

 

És molt difícil imaginar al principi que tot serà més senzill del que sembla, però ho és.

 

Seguidament, els nens al veure el vapor del resultat de bullir els glaçons, pregunten pels motors de vapor, fet que ens fa plantejar el moment inicial dels motors i tot el treball posterior que es desencadena.

 

Per una banda, uns demanen fer motors i els altres crear un globus aerostàtic. Es descarta el globus per la seva perillositat en els materials i la volatilitat. En aquesta fase ens decantem tots per fer els motors i en la pluja d’idees i en la recerca inicial sorgeixen els següents motors: motor electromecànic, motor stirling o de vapor, motor electromagnètic, motor eòlic i inclús es va arribar a plantejar un motor nuclear, però, evidentment, no va tirar endavant la idea.

 

Davant aquest plantejament, els nens i nenes van començar a treballar les energies i els motors, fet que ens deriva en moltes sessions d’indagació i especialització que finalitza en una presentació del disseny d’un motor en format paper. Després d’escoltar unes 10 exposicions es vota que el motor que és més fàcil de fabricar (amb la idea de dur-lo a la fira: Portem la Ciència al Carrer del Vendrell) és el motor Stirling.

 

Al començar a desgranar realment el que ens cal, doncs, sorgeix la necessitat d’explorar el funcionament dels èmbols. La millor manera que se’ns acut és la de desenvolupar un braç articulat que funcioni amb sistema hidràulic, però cal trobar-li una utilitat i una de les nenes ens recorda la pregunta inicial: què ens cal per salvaguardar els oceans. Davant d’això comencem el disseny i aquí a banda de treballar el medi es treballa l’expressió artística i les matemàtiques, conjuntament amb l’àrea de llengües (l’anglesa inclosa).

 

El resultat són 10 braços articulats dissenyats damunt una plataforma que simula la coberta d’un vaixell i l’ús de materials reciclats per la seva elaboració. Aquests es van presentar, finalment, a la fira com a producte final.

 

Per al curs vinent l’alumnat ha demanat de seguir amb el treball del motor.

PLANIFICACIÓ

Publicat el per
Respon

Com ens hem organitzat per treballar els docents?

En el nostre centre hem dut a terme 4 projectes globalitzats, un per cada nivell de l’ESO. A l’hora de treballar ens hem planificat per sessions de treball setmanals de 2 hores, on ha estat implicat tot l’equip docent del centre. A més a més, l’equip impulsor ens hem reunit 2 cops al mes per guiar els projectes cap a una mateixa línia i traspassar els acords i informació a la resta de professorat relacionat amb la XCB12.

 

A l’hora de triar el tema dels projectes, primer es va revisar tot el que ja es feia a l’Institut des de cada departament i, a més, es van proposar temàtiques noves. Després, cada equip docent va valorar les propostes, el currículum i els possibles interessos que podia motivar a l’alumnat. A 1r d’ESO vam escollir “Plastificats”, a 2n “I els medievals com s’ho feien per… a l’Edat Mitjana?”, a 3r “Anem de viatge, com ens ho muntem?” i a 4t “Com sobreviure en una illa deserta?”.

Equip de treball

 

 

Com hem planificat els projectes?

Els projectes s’han dut a terme durant 10 sessions de 6 hores de treball. D’aquestes deu, 9 s’han planificat per fer recerca i elaborar els productes finals i l’últim dia per fer l’exposició i presentació dels productes.

Com a espais, hem utilitzat les aules ordinàries, aules d’informàtica, laboratoris, pati i altres espais fora del centre com, per exemple, la platja amb l’alumnat de 1r ESO o el casc antic de Tarragona a 2n ESO.

 ALUMNAT TREBALLANT PER GRUPS. Una foto de la platja i una del casc antic:

Com hem planificat el projecte de 3r d’ESO?

Us volem presentar en més detall el projecte de 3r d’ESO  “Anem de viatge, com ens ho muntem?”.

El primer dia van escollir per sorteig les destinacions proposades pel professorat, totes eren ciutats de la Unió Europea.

Cada dia tenien el repte d’investigar i aprendre sobre un tema diferent relacionat amb l’organització del viatge de final de curs. Per exemple, un dia es basava amb el pressupost, l’altre amb la llengua i la cultura, el menjar, allotjament, vols… També vam considerar important la visita i xerrada d’un professional d’una agència de viatges, amb el qual l’alumnat va poder fer preguntes i resoldre dubtes. També, per tal fer més dinàmiques les sessions de treball es van introduir activitats pràctiques i manipulatives, com l’elaboració de souvenirs, trípics del país, tríptics, moneders reciclables… Tots aquests objectes després serviran per exposar al seu estand o per vendre per subvencionar-se el viatge.  S’expliquen algunes d’aquestes experiències a l’apartat d’implementació.

FOTOS ALUMNAT 3r ESO

 

 

Planifiquem els nostres projectes.

Publicat el per
Respon

On podem viatjar? (Educació Infantil)

Ja que el projecte buscava portar a terme un viatge al voltant del món aquest es va titular Viatgem. La idea o leitmotiv era viatjar pel món i conèixer diferents països i cultures. El països on viatjar ho decidia el grup classe i per tant tot el treball que s’anava realitzant partia d’allò que volien aprendre a cada país. Cal remarcar que també va ser molt útil que amb l’elecció dels països va coincidir que algunes famílies o docents de l’escola hi havia estat o eren originaries i per tant va ajudar a consolidar els interessos de l’alumnat ja que permetia la participació de components de fora de l’aula.

Tal i com s’ha explicat al punt anterior, la sessió inicial es va treballar a partir del viatge de dos nenes de la classe a dos països, Roma (Itàlia) i París (França). Una vegada van explicar les seves experiències, es va decidir situar els països on havien viatjat al mapa. Aquesta activitat va donar lloc a una conversa sobre la distància respecte de la localitat on viu l’alumnat i va portar a la decisió del grup-classe de treballar les diferents formes de viatjar. A partir d’aquest punt, es van decidir quins països es volien visitar i com s’anava a viatjar. Com no es posaven d’acord van decidir demanar opinió a les famílies i als mestres. Tothom va gravar un vídeo dient on ha anat o on volia anar i l’alumnat va decidir un país de les famílies i un país dels mestres. Totes les eleccions es van fer a través debats a l’aula i de votacions.

Una vegada decidit el projecte i què es vol fer, la tutora va tenir clar que l’alumnat havia d’aprendre característiques pròpies de cada país treballat. Per aquest motiu van elaborar un passaport on crearen un segell per cada país i al final del viatge havien d’escriure sis característiques sobre on havien estat.

 

Comencem el projecte d’acompanyament. (Cicle Inicial)

Per començar es van reunir els docents que participarien en el projecte (les tutores de P5, el tutor de primer i el professor d’educació física) A més d’aquests docents també participarien reforços i membres de SIEI, sobretot per l’acompanyament i reforçar els moments d’exposició i volta pels espais de l’escola. No obstant, la planificació del projecte es va portar a terme principalment entre els tutors implicats però es va fer partícip al professor d’educació física ja que era una de les parts que se li donava més importància dins de les preocupacions de l’alumnat d’infantil.

Durant la planificació es va preparar tot un conjunt d’idees que les tutores de P5 volien que els seus saberen però es va deixar la porta oberta a que fos el propi alumnat qui expliqués que necessitava, es a dir, com a docents es van fer unes idees prèvies de necessitats de l’alumnat però es va prioritzar què volien saber els petits i conèixer les seves preocupacions.

Una vegada planificat les grans línies del projecte es va decidir que, per a portar-lo a terme, l’alumnat de primer havia de treballar de manera grupal. El producte final era un conjunt d’activitats que havien d’estar molt treballades i ben elaborades perquè tingués sentit tot el que es preparava. Per aquest motiu tota la feina havia de ser cooperativa ja que la producció resultant havia de ser de tots. No tenia sentit fer activitats individuals. Des d’aquest moment tot el que tenia que veure amb aquest treball seria o bé en gran grup o en grups cooperatius.

Els objectius finals eren diferent depenent del nivell. Per a infantil l’objectiu era perdre la por front a una nova situació. Saber gestionar les seves inquietuds i ser capaços d’explicitar les seves preocupacions. Per primer, a més de la part d’elaboració d’una planificació d’acompanyament, redactar-la i preparar-la, tenia molta importància la part d’empatia i de recolzament cap a una situació que a ells no els havien ofert i fer-se càrrec de situacions d’ajuda què també es poden trobar a la vida real. Per tots aquests motius el projecte es va anomenar “Ajudem a P5”. Un títol molt definidor i que permetia a l’alumnat recordar sempre quina era la finalitat del que s’estava fent.

A partir d’aquest punt es va iniciar el projecte amb la petició d’ajuda, a través d’un missatge, per part de l’alumnat de P5. Tot el nivell d’infantil va anar a la classe de primer on van entregar una carta on expressaven la seva necessitat d’ajuda. En aquest punt l’alumnat de primer es va fer càrrec del que se’ls demanava i van contestar amb una nota oculta, a mena de joc, preguntant-los quines eren les seves preocupacions.

A nivell docent es va treballar a l’aula que es devia fer, com ajudar-los, que els podien mostrar i explicar i, finalment, com es podia portar a terme.

Una vegada donats els primers passos i ja decidit que es vol ensenyar als companys, es va començar a construint a la paret de l’aula un mapa conceptual on anava apareixent tot el que feien, sobretot per tenir present que volien ensenyar-los.

 

Planifiquem un curt (Cicle mitjà)

La idea o leimotiv principal del projecte fou la creació d’un curt per part de l’alumnat de la classe. El projecte es va desenvolupar a partir de la visualització d’un curt i com es podria portar a terme. Per tant es divideix el projecte en parts i a cada part el tutor avaluava si s’havia entès el que es volia treballar. També el propi alumnat s’autoavaluava i reflexionava sobre el que s’havia portat a terme ja que se li donava molta importància al treball en equip.

La primera sessió es va partir dels coneixements previs de l’alumnat. Es va treballar el que ells ja sabien sobre l’elaboració d’una pel·lícula (qui formava part d’un equip de gravació, quina era l’estructura d’una pel·lícula, com es podia gravar, quins elements la formaven…) i a partir d’aquest punt es va iniciar el treball. També va tenir molta importància la intervenció d’una de les famílies de la classe què treballen al món del cinema i van aportar molta informació.

Encara que no s’explicitaven els objectius del projecte, a cada part d’aquest s’anava reforçant el que es volia treballar i s’anava explicant que es volia en cada moment.

El tutor va decidir treballar el projecte en hores de tutoria i racons ja que volia que tot el treball es realitzés a la classe perquè així l’alumnat podia adaptar-se al seu propi ritme i al ritme del grup de treball del que formava part.

PLANIFIQUEM EL NOSTRE PROJECTE

Publicat el per
Respon

A l’hora de plantejar-nos la tria del tema del projecte realment van sorgir molts dubtes ja que no teníem gaire experiència i altres petits projectes que havíem realitzat el tema l’havia triat el mestre;

Així doncs, els hi vam preguntar als alumnes i a la tutora sobre el que els interessaria aprendre una mica més i a partir d’aquí l’equip impulsor vam triar nou imatges i vam explicar als alumnes que veurien unes imatges i haurien d’anar apuntant a una graella quina els hi agradava més i també hauríem de donar un títol a la imatge que seria l’inici o el punt de partida del nostre projecte.

Aquestes nou imatges van ser les següents:

Les vam projectar en silenci; després de cada imatge els alumnes anaven dient paraules sobre la imatge, per poder posar un títol a cada una de les fotografies.

Finalment, vam fer votacions i cada alumne va triar el tema que més li va agradar.

El tema més votat va ser l’embaràs.

 

 

 

 

 

 

 

 

PLANIFICACIÓ I ACTIVITATS de l’Escola Cal·lípolis

Publicat el per
Respon

QUINA TEMPORALITZACIÓ HA TINGUT EL PROJECTE?

Al desembre s’acorda que a Primària tots treballaríem un mateix tema, proposat pels docents de CS, que estaven implicats en un projecte extern, l’Eduhack. El tema : L’AIGUA.

Educació Infantil va preferir no escollir aquest tema, i 5è estava ja implicat en un projecte sobre la llum i l’electricitat amb altres centres, per tant no podia participar.

El projecte s’ha desenvolupat durant dues setmanes al gener,  utilitzant tota la franja horària excepte les especialitats (música, anglès, e. física ). Dues setmanes més tard, al febrer,  s’ha fet l’exposició a les famílies i s’ha participant en la fira de projectes de l’escola. (això també suposa hores de preparació i assaig).

DE QUÈ ANAVA EL PROJECTE?

Tots els grups classe,  a partir del tema de l’aigua, van pensar, de forma individual, preguntes sobre l’aigua en general (pluja d’idees). (veure llistat preguntes 3r B)

Es fa un buidat de totes aquelles preguntes i en una reunió els docents, repartim, a partir dels temes  més interessants per cada nivell i de les inquietuds que ha tingut cada grup,  el que investigarem al projecte. (veure distribució)

3r B s’encarregarà de l’aigua i la salut, i titula el seu projecte de forma consensuada

“L’AIGUA ÉS LA NOSTRA VIDA”.

3R A : L’AIGUA I LA CONTAMINACIÓ”

Els dos grups de 3r es posen d’acord en algunes activitats conjuntes que pensem que poden ser comuns i bàsiques  i a banda, cada grup investigarà sobre les preguntes que ha formulat i posteriorment informarà a l’altre grup.

Activitats comuns que realitzem:

-Experiments per entendre el funcionament de l’aigua (veure llistat)

-Visita xerrada d’un mestre del centre, bussejador sobre el mar, l’activitat de bussejar,  i la vida al mar.

– Sortida d’un matí per visitar l’Spa  de l’hotel Estival, de la nostra localitat. Marxem caminant, ens ensenyem les instal·lacions, fem un taller de massatge,…, i ho relacionem molt amb l’aigua i la salut, en moltes petites activitats que allí es fan.

– Treball sobre la noticia d’aquella setmana on troben a la platja de la Pineda molts residus d’un material molt difícil de recollir, que és la base dels plàstics.

– Activitat de robòtica: fem un còmic sobre l’aigua.

Aquestes activitats incorporen contextos reals de l’entorn.

 

Activitats exclusives del meu grup:

– Una infermera i una dietista que ens fan unes dinàmiques per entendre la importància de la higiene (on l’aigua és fonamental) i en l’alimentació saludable, enfront altres begudes que no ho són.

-Una mestra que fa de contacontes de “La gota d’aigua”, sobre l’aigua i els rituals,  i on fa una dinàmica “la flor que es mulla” sobre l’autoestima.

-Visionats d’Info K sobre com es renten a les naus espacials, i de la pel·lícula Kiriku i l’episodi de l’aigua (què passa en la nostra salut quan no tenim accés a l’aigua?).

– Pintem l’aigua, barregem colors.

– Fem titelles dels apartats del projecte: el cos, el relax, la  neteja i la higiene, la diversió.

Planifiquem el projecte!!

Publicat el per
Respon

El nostre projecte el vam iniciar a partir d’unes imatges, sobre l’UNIVERS, presentades per les tutores . Aquestes imatges van crear un petit diàleg i una pluja d’idees sobre de què podria anar el nostre projecte.

Així vam intentar motivar i generar inquietuds als nostre alumnes i vam començar a crear entre tots, l’apartat del què sabem i què volem saber sobre l’UNIVERS.

Una vegada iniciat el tema, vam explicar als nostres alumnes com portaríem a terme el projecte, quines serien les parts en les quals dividiriém el projecte, els grups de treball, la cerca d’informació, així com també quin tipus d’activitats es farien tant dins com fora de l’aula, i com s’avaluarien cadascuna d’elles.

 

 

Com hem planificat el nostre projecte

Publicat el per
Respon

El projecte “Un dia a l’Edat Mitjana” va ser dissenyat per un equip impulsor de sis membres de l’equip docent de 2n d’ESO, que vam tenir una hora fixa setmanal de reunió al nostre horari, per tal de planificar tot el que el projecte requeria. Així mateix, aprofitant les hores de formació de la Xarxa de Competències, l’equip impulsor ens anàvem reunint periòdicament amb la resta de l’equip docent per posar-lo al dia i informar-lo del procés de planificació. D’aquesta manera, quan el projecte es va engegar, tot l’equip docent sabia de què anava i el podia fer seu.

COM HEM PLANIFICAT LA XCB?

Publicat el per
Respon

Com a grup impulsor hem dividit les jornades de les xarxes de competències bàsiques en dues parts.

La primera part la dediquem a trobar un punt de partida comú en el treball per projectes per part de tot l’equip, definir que es un treball per projectes, pros i contras, reflexionar com ho fem i aportar propostes de millora a partir dels recursos aportats per la XCB, hem creat un espai de converses, reflexions i auto avaluacions que abans no teniem.

La segona part de les sessions l’hem dedicada a agafar el projecte començat a la Zer per valorar, avaluar i enriquir les diferents parts del projecte i apropar-lo, si més no, a un treball més competencial.