Implementació

Com hem dit en l’article de l’apartat de planificació, el nostre projecte l’hem implementat aquest any a un grup reduït de sis alumnes amb NESE de 2n d’ESO.

Es dediquen 16hores setmanals al projecte i comprèn les matèries de català, castellà, matemàtiques, anglès i la matèria optativa. El projecte es va implementar a principi de curs i cada bloc diferent del projecte té una durada d’unes cinc setmanes, es pot allargar més o menys segons els reptes i objectius que van sorgint i modificant.

Com hem comentat, els alumnes gaudeixen d’aula pròpia pel desenvolupament del projecte i es coordinen tres professors per dur-lo a terme.

Implementació

Cada cicle s’ha centrat en un element de la festa major de Bellvei.

Educació Infantil 

Ha estat treballant el gegant Jaume i les ovelles. El treball ha sigut manipulatiu, creatiu, d’expressió corporal, molt visual i d’expressió oral.

Els 3 grups d’alumnes d’educació infantil (P3, P4, P5) ha estat repartit en 4 grups, cadascú amb una mestra del propi cicle. La lectura de quatre contes relacionats amb el món del les ovelles i els pastors, ha servit com a fil conductor i punt de partida per a realitzar el projecte. Les activitats que s’han dut a terme són les següents:

  • Lectura de contes sobre ovelles

  • Visualització del vídeo de la Festa Major de Bellvei

  • Creació del logotip de la samarreta de la festa de fi de curs

  • Representació teatral del conte les set cabretes

  • Elaboració de les caretes de les ovelles, el gos i les cues. Hem construït uns elements per simular que som les ovelles del ramat del gegant Jaume.

  • Grafisme de les caixes

  • Dansem amb el Gegant Jaume: El ball de Sant Ferriol.

El producte final serà la presentació per cicles en la nostra festa major que celebrarem el 21 de juny a la tarda a la festa de fi de curs de l’escola i l’exposició de treballs oberta a les famílies.

El Cicle Inicial 

S’ha centrat en la figura festiva de la Dona d’Aigua.

Els 2 grups d’alumnes de Cicle Inicial ( 1r i 2n ) ha estat repartit en 4 grups de 12/14 alumnes cadascú amb un docent del propi cicle. Aquest fet ha permès reduir les ràtios.

  • El punt de partida ha estat la lectura i l’obra de teatre representada pel grup de 2n de la Llegenda de la Dona d’Aigua.

  • A partir d’aquí cada alumne va escriure què volia saber o investigar sobre el personatge de la Dona d’Aigua. Vam fer un recull que vam anomenar «El Sac de les preguntes de 1r» i «El sac de les preguntes de 2n» .
  • L’equip docent va fer una primera lectura de les preguntes i va veure que tractaven sobre 4 grans temes. Vam decidir que cada tema el representaríem amb un color.
  • Els nens i nenes de van escriure la seva pregunta a net en un paper del color indicat .
  • Vam fer una gran reunió amb tots els infants del cicle per llegir totes les preguntes , tothom és important, no vam deixar de banda cap , i les vam classificar en un mural que va quedar penjat al passadís.
  • Cada bloc de preguntes va portar a l’equip de mestres ha dissenyar activitats per arribar a la descoberta dels interrogants plantejats.
  • Vam dissenyar 4 tallers, 1 per a cada docent. Els grups anaven rotant , de manera que dedicàvem a cada taller dos sessions de treball de projecte ( 2 matins de 9 a 12,30h ) Aquests són els tallers:
    • TALLER 1: LLEGENDES DE DONES D’AIGUA

Lectura, anàlisi i ubicació a la geografia catalana i d’Espanya de llegendes de Dones d’aigua, com són, on viuen, quins poders màgics tenen, …

Entrevistem a un dels autors que ha escrit el conte «La Dona d’Aigua i en Jepet» que ens visita a l’escola.

    • TALLER 2 : EL TORRENT DE LA PELLISSETA

Visitem el torrent que passa pel poble on la llegenda diu que hi vivia la Dona d’Aigua, observem i dibuixem les plantes que hi viuen al seu voltant: les canyes. Instrumenta fets amb canya.

    • TALLER 3 : LA DANSA

Descobrim la música que toquen les gralles quan la Dona d’Aigua balla a la festa major del poble. Dissenyem una dansa, l’aprenem i la ballarem per la festa de Fi de curs .

    • TALLER 4 : CONSTRUCCIÓ I MATERIALS

A través de 10 reptes l’alumnat troba resposta al seus interrogants : quines són les mides de la Dona d’Aigua?, quan pesa?, de quin material està feta?, qui l’ha fet?, com s’ha construït ? . Gràcies a les entitat del poble hem pogut tenir durant tot el projecte els gegants a dins de l’ escola.

Cicle Mitjà:

Davant del repte de fer la festa major a l’escola on cada cicle treballaria un aspecte en concret, les mestres del cicle mitjà vam decidir deixar triar als alumnes quin element de la festa major volien investigar. Vam dedicar un matí sencer a fer la tria del que ells volien investigar. Primer, vam fer una pluja d’idees sobre els elements festius de la seva festa major. Després, vam visionar un vídeo resum de la festa major. Finalment,  vam escollir el tema en dues votacions. El tema escollit van ser els ornis. A partir d’aquest tema escollit els i les alumnes de manera individual es van formular preguntes, les vam posar totes en comú i les vam classificar per temes. Hi havia un grup de preguntes que anaven clarament  dirigides a investigar l’origen i els diferents aspectes sobre les curses d’ornis i un altre grup que anaven encaminades a la construcció dels ornis.

Per poder fer el treball de recerca d’informació sobre les curses d’ornis i sobre la seva construcció es van agrupar en equips de tres o quatre integrants.

CURSES D’ORNIS

Vam iniciar el procés d’investigació sobre la cursa i vam posar-nos com a repte construir una exposició on mostrar el resultat de la nostra recerca. Per portar a terme l’exposició vam demanar la col·laboració de les altres famílies de l’escola a través d’una carta i als habitants del poble a través de la radio demanant fotografies i informació sobre els ornis fets a casa seva. També van investigar preguntant als familiars sobre l’origen d’aquesta cursa. Cada equip de treball es va centrar en resoldre una pregunta en concret .

Finalment , amb tot el material recollit de les fotografies que ens van facilitar les famílies i els habitants de Bellvei i la informació fruit de la recerca dels i les alumnes vam fer-ne una exposició.

CONSTRUCCIÓ D’ORNIS

En aquest cas el nostre repte era construir un orni per poder participar en la festa major al final de curs. Vam decidir que en construiríem un d’individual i un de gran per tot el cicle. La construcció va ser un procés creatiu i ple de petits reptes matemàtics que van anar resolent en equips de treball.  Vam començar per fer-ne una maqueta i després la vam passar a mida real amb caixes de cartró reciclades i material reciclat (taps, càpsules de cafè rotllos de paper…).  Finalment, vam crear un circuit que recorrerem durant la festa de fi de curs.

Cicle Superior:

UN PROJECTE COMÚ:

Com a escola teníem el repte de desenvolupar un projecte comú que englobés tots els cicles, que ens fes treballar per un objectiu comú, d’una manera consensuada i potenciant aspectes molt importants pels infants a banda dels coneixements com són el treball en equip, la capacitat per prendre decisions de manera autònoma, la iniciativa o la reflexió individual i en grup.

TRIA DEL TEMA:

Davant d’aquest repte, el de dissenyar i celebrar una festa major de l’escola,  cada cicle va escollir  un aspecte en concret. Els i les mestres del cicle superior vam decidir deixar triar als alumnes quin element de la festa major volien investigar / desenvolupar, i després d’un matí cercant temes i duent-los a votació més d’una vegada, es va decidir que dos grups treballarien els diables i uns altres dos els dracs de foc.

ACTIVEM-NOS I ORGANITZEM-NOS:

Un cop ja vàrem tenir el tema, els i les alumnes de manera individual es van formular preguntes, i els mestres també en vam formular algunes per activar els coneixements previs. Seguidament vam passar a la fase on ens preguntàvem què sabem i què volem saber dels diables i els dracs. En les preguntes del “Què volem saber?” van sortir molts temes que tocaven diferents vessants d’aquests grups: història, inicis d’aquesta tradició, grups similars arreu de la comarca i Catalunya, seguretat i material, vestuaris, persones expertes en aquests temes, la part econòmica de la festa,…

Calia doncs trobar respostes a aquestes qüestions plantejades i per tant, calia fer grups de 4 o 5 membres i repartir-nos la feina.

Un cop s’havia cercat la informació i n’havíem pogut parlar en gran grup, vam passar a buscar per a cada grup un nom i un logotip. A més, cada membre del grup tindria un paper rellevant dins del grup, amb unes funcions clares que havia de saber desenvolupar a cada sessió (coordinador, encarregat de material,  ajudant, secretari/ària,…).

Per organitzar-nos bé cada grup tenia un Dossier de grup (amb el logotip, nom del grup, càrrecs i funcions, avaluació, coavaluació i diari de les sessions) i un Dossier de treball (on anàvem recollint els documents que treballàvem).

CONCRETANT EL PRODUCTE FINAL…

Els i les alumnes del cicle superior volien construir un producte final en grups. Els grups que es centraven en els diables van decidir que elaborarien una capa i una forca per el dia de la celebració. A més, aquests diables també van decidir que llegirien uns versots el dia de la cercavila final.

Per altra banda, els dos grups especialitzats en els dracs van decidir que farien un drac cada grup, amb un cap principalment de cartró i un cos de tela. Aquests dracs el dia de la cercavila vam decidir que estarien vigilats i controlats pels mateixos diables.

FASES CAP A LA CONSECUCIÓ DEL PRODUCTE FINAL:

La elaboració d’aquests productes finals va fer que tots els grups passessin per diferents fases, en les que vam treballar diferents àrees de coneixement: llengües (vam elaborar textos instructius amb les eines, materials i passos que havíem de seguir i també vam crear falques per la ràdio del poble en tres llengües diferents), matemàtiques (amb molta geometria i mesura per la confecció de dracs i capes), artística (cerca del toc de diables i dracs per la cercavila i confecció del cap i el cos amb pintures, cartrons, purpurines, vernís,…), educació física (en la preparació del ball final un cop recorreguts els carrers del poble durant la cercavila) i medi (en l’estudi de la història d’aquesta tradició, l’estudi de les colles existents i de les persones especialitzades en aquests temes, com la artista Dolors Sans).

 

 

OBJECTIU COMPLERT:

Després de moltes sessions (i molt intenses) podem dir que els dracs i els diables estan ben a punt per sortir. Però més important que això, volem dir que diables i dracs han après que a través del treball en grup aconseguir un objectiu comú és més fàcil, ja que tots/es podem aportar coses diferents i per tant, tots/es sumem. Aquí neix una colla de diables o la colla d’un drac de foc: d’un equip de persones, totes amb caràcters diferents i amb vides diferents que s’uneixen per aconseguir quelcom important que els hi produeix alegria, satisifacció i sentit de pertinença a un grup i/o a un lloc.

El projecte d’escola és una realitat i el proper dia 21 de juny els carrers s’ompliran i els/les alumnes sortiran a lluir les seves creacions, el seu treball a l’aula, els seus coneixements i sobretot la seva felicitat i satisfacció per haver-ho aconseguit. I sí, també potenciaran el sentit de pertinença a un poble, el seu poble: Bellvei.

VISCA LA FESTA MAJOR!

 

ZOMBIS EN ACCIÓ (IMPLEMENTACIÓ)

Com van dir en l’article anterior hem fet 5 grups per a poder fer el producte final. Finalment s’ha decidit que el curtmetratge serà un booktrailer sobre un llibre que han llegit tots els alumnes, de l’autor Jordi Folck que es titula “Ningú és un zombi”.

El mestre serà el guia en el desenvolupament de les activitats.

Els mestres especialistes, en coordinació amb el mestre tutor, programen les activitats per complementar el projecte segons l’àrea de cada especialitat.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES. ÀMBITS

Àmbit lingüístic: lectura i comprensió del llibre. Elaboració del guió per al booktrailer. Preparació d’una entrevista  a l’autor del llibre. Reelaboració de la informació cercada en diferents mitjans. Vocabulari i expressions cinematogràfiques en llengua anglesa.

Àmbit matemàtic: estructura del temps de les diferents escenes per arribar a la  composició del booktrailer. Resolució de problemes.

Àmbit de coneixement del medi: Densitat dels materials per fer el maquilllatge.

Àmbit artístic: Valoració del fet artístic propi i dels altres. Apreciació que l’art és una manera de donar forma a les experiències, idees i emocions. Realització de decorats. Interpretació d’algunes cançons del musical del llibre.

Àmbit d’educació física: coneixement del propi cos

Àmbit d’educació en valors: visualització de curtmetratges sobre valors.

Àmbit digital: cerca d’informació i anàlisi d’aquesta. Visualització d’exemples de curtmetratges. Gravació i edició del booktrailer.

Àmbit aprendre a aprendre: autoregulació de la feina feta i del treball en equip.

Àmbit autonomia, iniciativa personal: treball en grup, resolució de conflictes.

 

 

 

Implementació

Un cop l’alumnat ha triat el seu projecte i tenint en compte els dubtes dels companys/es durant el primer trimestre ha començat a treballar-lo. A partir de gener, el tutor ha posat un calendari amb dates de presentació on cada alumne ha anat triant el dia de la seva exposició en la data que li ha semblat millor, gestionant així el seu temps. Cada alumne ha de comptar que disposarà entre 15-20 minuts per a fer l’exposició.

Implementació

Els reptes plantejats no són de solució única. La cerca d’informació es fa a través de mitjans electrònics, consulta de material bibliogràfic de la biblioteca del centre, entrevistes amb experts i preguntes amb familiars. Amb les vivències i experiències amplien els coneixements previs a fer l’activitat.

Observant l’evolució de l’hort amb un seguiment diari poden extrapolar el que han après a la vida quotidiana.

A mesura que van assolint els objectius, van passant a uns altres de nous, regulant el seu aprenentatge i augmentant la seva motivació ja que l’hort tira endavant.

Al treballar de manera transversal des de diferents àrees, la transferència d’aquests continguts és fàcil i tenen consciencia que engloba diferents àrees.

El progrés dels alumnes queda reflectit en el diari de l’hort.

A les hores de coordinació de l’equip de nivell, s’acordaven les actuacions a dur a terme.

Al començament s’han marcat uns objectius, al llarg del projecte hem anat modificant els indicadors ja que els alumnes han assolit molt ràpidament el nivell d’excel.lència.

La metodologia de la mestra era a través de l’observació directa,  de manera sistemàtica i el descobriment guiat.

La mestra ha penjat notícies a la plataforma de l’escola, ha fet un seguiment fotogràfic setmanal de l’estat de l’hort. De cada activitat la mestra ha anat omplint un registre d’avaluació.

El projecte està a punt de finalitzar i la valoració és molt positiva, ja que tots els alumnes han assolit els objectius de manera satisfactòria i i s’han sentit protagonistes del seu aprenentatge. Hem pogut gaudir de l’hort, d’un espai a l’aire lliure i d’una manera diferent d’aprendre.

S’ha de tenir en compte que hi ha factors externs (meteorològics, o animals) que et poden fer variar el desenvolupament del projecte, per tant s’ha de preveure una possible modificació d’alguna activitat.

ASPECTES A MILLORAR:

  • Marcar els rols dels alumnes dins de cada grup.
  • Haurien d’haver fet una exposició oral.
  • Fer un mural amb tots els aprenentatges, tipus mapa conceptual.  
  • Transformar el diari de l’hort en un joc (gamificació, un memory, un joc de taula, etc).

Quins passos anem fent?

Els alumnes han decidit les seccions que compondran la revista. A partir d’una pluja d’idees, on han sortit molts temes de debat per a incloure en la revista, han escollit, el que per ells, creuen que són els més adients.

Sessió 1-4-19 (pluja d’idees):

Perruqueria de gossos, secció animals.

Lear, Valls. Transports dels nens.

Port aventura. Ferrariland. Oci a vila-seca.

Simply. Aliments, dieta equilibrada.

Allianz. Seguretat dels nens.

Cebado. Article sobre els polls.

Bic.

Mes que bo. Importància alimentació, menú del menjador.

Ambulància. Salut.

Policia. Seguretat.

 

A partir d’aquí, ha sorgit el desenvolupament del projecte.

  • Objectiu:

  • Temporització:

8 sessions (1 sessió setmanal repartit en diferents àrees: tutoria, matemàtiques,llengua,…)

 

  • Avaluació:

L’alumne també intervendrà en el seu procés d’avaluació, ja que quan parlem d’aquesta no ho hem de fer com a una sentència per a ell, si nó com una forma d’aprenentatge. Cal recordar el que diu Neus Sanmartí, avaluar per aprendre. Per tant, utilitzarem diferents instruments d’autoavaluació i coavaluació per a l’avaluació formadora i rúbriques per la formativa.

 

Ja tenim nom per la revista!!! 

Tots els alumnes han invetat un nom per la revista, i entre els més votats hem realitzat una enquesta per a les famílies. I entre totes les escollides ha guanyat…

TOT CANALETA!!

Tots els tutors sortim al pati a fer matemàtiques

El nostre l’estem implementant a dintre de les hores assignades a matemàtiques. Concretament a cada unitat de programació tenim programada una o dues sessions de Matemàtiques en moviment al pati o gimnàs de l’escola.

Cada tutor ha de pensar i planificar uns tres jocs per sessió per treballar els continguts que està veient a dintre de l’aula i enregistrar-los a una graella, remarcant quins són els continguts que treballa, quins materials farà servir i una petita descripció del joc on especifiqui la distribució dels alumnes i les normes bàsiques.

“El Bosc” (implementació)

Per treballar “El Bosc” es va iniciar a partir de l’interès dels nens i nenes de 2n en aquest tema tan ampli, després es va fer una pluja d’idees sobre el que els alumnes de cada classe sabien sobre el tema i després d’un temps de reflexió, es va fer un registre del que els nostres nenes/es volien saber del bosc.

A partir d’aquí, s’informa a les famílies de que a 2n s’inicia el projecte de “El Bosc” i conjuntament amb els seus fills i filles  busquen, documenten i realitzen muras, manualitats, … sobre el tema. Quan l’alumne/a porta la informació a l’aula, com hem dit anteriorment, és l’expert/a i fa una exposició davant el grup i/o comparteix els seus coneixements  a les altres dues classes.

Els alumnes exposen la informació …

Els docents seguint els interessos mostrats pels nens/es d’allò que volen aprendre i del que els mateixos mestres creuen necessari que es treballi, el·laboren activitats, organitzen tallers, racons, activitats TIC, fitxes de registre i documentació del tema. També fomenten l’avaluació entre iguals, guien el treball col·laboratiu i mitjançant diferents instruments d’avaluació del procés d’aprenentatge.

S’ha fet una sortida al bosc de Prades.

Ens han visitat experts, com el pare d’una alumna que és Biòleg.

I els agents rurals…

Els grups de treball.

Treballem cooperativament.

Amb les fulles que s’han recollit al bosc hem fet creacions PLÀSTIQUES

Treball per parelles…

Fem el català relacionat amb projecte (àlbum il·lustrat, tipologies textuals, …)

 

Implementació

Procés d’implementació

Els alumnes realitzen les diferents tasques a partir dels dossiers i dels fulls de ruta. Els dossiers els hi donen informació bàsica i els fulls de ruta les tasques i activitats que s’han de realitzar. Intentem que els alumnes siguin capaços d’accedir i cercar la informació a partir de diferents formats i tipologies: Textos tradicionals, textos en pantalla, vídeos, arxius de so (radio, podcasts…).

La pregunta inicial és molt general i a partir d’ella arribem a més preguntes i continguts. Les solucions estan directament associades a cada pregunta i solen ser una solució per a cada pregunta.

 

Com hem fet el nostre projecte?

A partir de les diferents preguntes que van sorgir arrel de la lectura del llibre, es va crear un mapa conceptual.

Per completar el mapa conceptual els alumnes van anar a la sala d’informàtica on van buscar per parelles la informació necessària per poder complementar el mapa.