LA NOSTRA METODOLOGIA DE TREBALL

En la gestió de l’aula utilitzarem metodologies i estratègies que facilitin la participació i l’aprenentatge de tot l’alumnat. En el disseny d’entorn i propostes d’aprenentatge es selecciona estratègies metodològiques que afavoreixen l’assoliment de les competències bàsiques per part de l’alumnat pel desenvolupament del projecte durant el curs.

Pel que fa als agrupaments dels alumnes, s’organitza la distribució de les aules en taules agrupades de 4 nens/es i s’utilitza dinàmiques per agrupar els infants en equips heterogenis en el treball cooperatiu, produint un nivell més alt de raonament. Per tant, aquests grups esdevenen mesures i suports educatius ja que són facilitadors d’un bon clima de treball autònom i ajuda entre iguals. En les sessions de projecte, també es prioritza dos docents a l’aula sempre que sigui possible, així anem construint bastida sobre les preguntes de l’alumnat i fem ús dels recursos TIC en els desdoblaments o per equips. Pel que fa al cicle de l’aprenentatge i tipus d’activitats, aquestes marquen una progressió del concret a l’abstracte i del simple al complex.

Referent a les activitats inicials, les primeres sessions varen ser converses en gran grup per contextualitzar el projecte i compartir els coneixements previs (Què farem? Exploració d’idees prèvies). En el cas de les activitats de desenvolupament, s’introdueixen nous continguts amb el visionat de vídeos d’experts per tal de despertar la curiositat dels infants i mantenir la motivació. A partir d’aquestes activitats inicials, les intervencions de l’alumnat ja plantegen múltiples preguntes que cal organitzar per tal de buscar respostes entre tots. S’avança amb la pregunta: Què volem saber? i es fa cerca d’informació a l’aula d’informàtica. A partir d’aquest cerca de respostes,s’aconsegueixen carpetes plenes d’informació que cal analitzar i organitzar per transmetre a la resta de companys. Amb l’observació directa i les experiències dels nens/es (sortides, experts de l’entorn…) es fan hipòtesis anàlisi i es treuen conclusions contrastables: primer una reflexió individualment, es contrasta per parelles i es consensua en equip. Aquesta tasca d’autoregulació progressiva permet una estructuració dels coneixements que s’acaba de concloure amb la presentació a la resta del grup classe. Finalment, a les activitats de síntesi tenen l’oportunitat d’aplicar el coneixement en situacions reals que ho requereixin.

Com ens organitzem?

Es mantenen els grups d’aula durant tot el curs en les sessions de projectes. A partir del grup classe, es divideixen els alumnes en equips heterogenis. Quan el treball dels continguts ho requereix, s’utilitza diferents dinàmiques i tècniques de Treball Cooperatiu les quals faciliten l’intercanvi d’idees i coneixements en petits grups, contrastar idees, reflexionar, prendre decisions per avançar i auto i coavaluar-se.

AVALUACIÓ

Davant de la necessitat d’avaluar com treballen i aprenent els nostres alumnes hem dissenyat alguns instruments d’avaluació inicial, formativa i final per tal de donar respostes als objectius proposats a inici de curs.

En un primer moment s’utilitza un informe KAPSI per tal de concretar els objectius fent partícip a l’alumne d’aprenentatge sobre que s’espera que aprengui. També s’utilitza per a fer diagnòstic del punt de partida i comprovar els èxits i resultats fruit del procés d’aprenentatge.

Durant el procés s’ha emprat un full de seguiment per part de les tutores en el que s’observa en diferents moments de l’elaboració del projecte la participació, l’actitud, l’aprenentatge i l’execució de les diferents tasques que duu a terme l’alumnat; d’aquesta manera es pot anar reconduint el procés d’aprenentatge de cada alumne.

A través de la rúbrica que han elaborat els mateixos alumnes prèviament a la construcció de la línia del temps (mural) corresponent a les diferents etapes de la història del cinema, decideixen els criteris d’avaluació, s’autoavaluen i es coavaluen.

Al finalitzar totes les activitats proposades pel projecte els alumnes reprenen el qüestionari KAPSI per tal d’autoavaluar el seu propi d’aprenentatge i adquirir satisfacció per l’evolució positiva al llarg del procés.

 

PRODUCTE FINAL

En finalitzar el projecte d’“El cinema”, hem obtingut diferents productes els quals s’han plasmat de diverses maneres. Entre altres, s’han realitzat grans murals que donen resposta a totes aquelles curiositats que tenien els nostres alumnes, una línia cronològica de la història del cinema, zoòtrops, ombres xineses, sessions de cinema i, lògicament, no podíem finalitzar aquest projecte sense fer un curtmetratge.

Així que, després de tot el curs investigant sobre el tema en qüestió, els alumnes de cicle superior han elaborat per grups, un petit curtmetratge on han posat en pràctica diferents continguts per a fer la preproducció, la producció i la postproducció d’un film.

En la fase de preproducció, es va fer la planificació del guió. Això volia dir que havien de posar-se d’acord per trobar una idea per al curtmetratge. Decidir de quin gènere es tractaria, quins serien els personatges, com s’estructuraria la història, fer-ne l’escaleta i, finalment, redactar el guió.
Un cop van tenir enllestida la primera fase, es van organitzar per a la fase de producció. En aquesta fase de rodatge, els actors van posar en escena el guió mentre uns altres gravaven.

Finalment, un cop van tenir totes les escenes gravades, van dedicar-se a editar el curt. Una feina entretinguda que requereix el domini de les TIC. No solament es tracta d’unir peces sinó que també s’hi han de fer retocs, afegir text, efectes especials i música.

En aquest moment, els alumnes es troben en la fase d’edició. Una vegada estiguin tots els films editats, els reproduiran a la gran pantalla!

En breu us posarem l’enllaç per a visualitzar els curtmetratges però, de moment, aquí teniu un petit recull de les activitats que s’han realitzat.















A EDUCACIÓ INFANTIL

Accés a la web del centre:

BENVINGUTS AL POMPEU FABRA


• Decoració portes i ambientació dels espais d’educació infantil.
• Festival de Nadal.
• Elaboració joguines òptiques.
• Ombres xineses.
• El dia de la poesia. Gravació d’un poema relacionat amb el cinema.
• Sortida Penelles.
• Jornades Culturals.
o Taller Oscars
o Venda i compra d’entrades cinema.
o Projecció cinematogràfica a les aules amb crispetes.
o Photocall.
o Entrega d’Oscars.
o Ball de gala.
• Creació STOP MOTIONS.
• Sortida Caixafòrum “ El cinema i emocions, un viatge a la Infància”.

Elaboració d’un dossier de treball individual.
Maleta amb material didàctic “ Precinema a infantil” cedida pel Servei Educatiu del Vallés Oriental II.

IMPLEMENTACIÓ

Donat que cada curs escollim un projecte interdisciplinar a nivell de centre, és costum deixar triar als alumnes el tema que volen treballar segons les inquietuds i interessos que els somou i els motiva, de cara al curs vinent.

A nivell d’aula, escollim el tema que més interessa i, després de posar-ho en comú amb tots els altres cursos, es trien els tres de més interès. Posteriorment es porta a terme una votació per part de tot l’alumnat del centre i  els resultats es fan coneixedors abans de finalitzar el curs.

Iniciem el projecte tot fent una pluja d’idees dels coneixements previs de l’alumnat mitjançant el Què en sabem?, per arribar a l’aprofundiment a fi de trobar respostes als seus interessos i motivacions tot preguntant: Què en volem saber?

La informació que facilita el progrés del nostre projecte  s’ obté mitjançant sortides, visites de professionals al centre, cerca d’informació amb la utilització de les noves tecnologies ( tauletes digitals), activitats i tallers duts a terme a l’ aula  i d’altres informacions que han cercat a casa.

La nova informació es relaciona amb els coneixements previs dels alumnes mitjançant: murals d’aula que permeten relacionar els coneixements de forma visual, línies del temps, glossaris, exposicions artístiques,….

Aquest projecte s’ha dut a terme de forma interdisciplinària en treballar competències transversals, en què l’activitat competencial n’és punt de partença i desenvolupament, tot tenint en compte les dimensions a treballar.

Les activitats han abraçat una ampli ventall tipològic, des del caire més artístic i matemàtic al lingüístic i social, tot tenint present que l’alumne és el protagonista del seu  aprenentatge i en el qual, el mestre, esdevé guia del procés.

Algunes de les activitats realitzades han estat:

  • Visualització i cinefòrum.
  • Decoració de portes temàtiques.
  • Elaboració de joguines òptiques ( taumatrop i zoòtrop)
  • Planificació, organització, elaboració i gravació de curtmetratges.
  • Storyboard: planificació gràfica d’una escena.
  • Estudi dels plans: fem de càmeres.
  • Entrevistes a experts relacionats amb el món del cinema.
  • Biografies d’actors i directors de cinema.
  • Elaboració de la línia del temps sobre la història del cinema.
  • Dramatitzacions de teatre utilitzant les ombres xineses.
  • Elaboració de curtmetratges d’animació utilitzant la tècnica Stop-Motion.
  • Lectures comprensives a través de la història del cinema, noticies sobre premis cinematogràfics,…
  • Cerca d’ informació i elaboració de taules sobre els oficis del cinema: contrastant la informació que sabem i ampliant amb els nous coneixements trobats.
  • Gimcanes de cinema: memoris de pel·lícules, joc de les cadires musicals ( bandes sonores), jocs endevinar títols pel·lícules,….
  • Planificació del tallers per la setmana cultural relacionats amb el món del cinema: maquillatge de pel·lícules,….
  • Cloenda final, convertint l’escola en un cinema, on tots alumnes accedien a les sales amb la prèvia reserva de la seva entrada.
  • Escolta activa i anàlisi musical de bandes sonores.
  • Instrumentalització ( flauta ) de bandes sonores.

























METODOLOGIA

En acabar el curs anterior i, mitjançant una votació general de tot  l’alumnat del centre, es va escollir el projecte interdisciplinari que es duria a terme aquest curs 2018-2019, el guanyador  de la qual va ser “Llums, càmera i acció…” (El cinema).

El desenvolupament del projecte s’ha fonamentat en la recerca i la investigació per part de les i els alumnes;  i en el qual,  l’aprenentatge significatiu i el procés reflexiu, n’han estat veritables pals de paller. Donat que l’alumnat n’és el protagonista, el projecte s’articula i es construeix tant de les situacions properes com de les inquietuds llurs que n’han permès la interrelació en l’ampli context de la seva vida quotidiana.

El professorat actua com a guia i mediador, intervé quan es requerit per l’alumnat a fi de  reconduir el procés d’ensenyament-aprenentatge; mitjançant la realització de preguntes adequades, amb l’objectiu d’activar i incentivar la recerca d’informació en el  procés de treball.

Metodològicament, les activitats s’han dut a terme mitjançant petits grups cooperatius (4-5 membres), encarregat de la distribució de les diferents tasques que, posteriorment, s’han posat en comú en gran grup. En moments puntuals també s’ha treballat per parelles.

Encara en aquest aspecte, hem de tenir ben present l’ús de tauletes i ordinadors, no només com a eines de treball, sinó també com a recurs essencial en la recerca d’informació i l’elaboració de textos i presentacions digitals, que han permès tant el treball en diferents aspectes de la competència digital com el coneixement i ús de diferents programaris (softwares).

La munió de treballs i activitats han estat publicades al bloc de l’escola, de manera que les famílies n’han estat partícips durant tot el curs escolar.

Finalment, cal esmentar com la setmana cultural del centre ha estat relacionada amb el projecte, amb el disseny de taller i activitats; la cloenda de la qual va raure en una mena de “transformació” del centre escolar en un cinema, amb tots els seus elements: la cartellera, les sales, les entrades… i on els alumnes havien de protagonitzar tot el procés, des de la tria de les pel·lícules a la “compra” dels tiquets d’entrada; àdhuc de les crispetes!

PLANIFICACIÓ

El nostre projecte interdisciplinari té com a objectiu treballar un tema en comú tota l’escola i al llarg de tot el curs.

Al mes juny, a partir d’una pluja d’idees, s’escullen els temes més proposats pels alumnes i es duu a terme una votació de tot l’alumnat excepte sisè, ja que el curs vinent no es trobaran a l’escola.

El projecte s’inicia el primer trimestre amb una activitat per saber què en saben els alumnes i què en volen saber sobre el tema a treballar. Es demana que busquin informació a casa i la portin a la classe (la seva aportació es valora molt positivament) i s’exposa en un mural o racó a l’abast de tothom.

A partir d’aquí, s’elaboren les activitats per treballar en els diferents àmbits al llarg de tot el curs tenint en compte els interessos dels alumnes de cada nivell.

Algunes activitats comunes a tota l’escola relacionades amb el projecte són:

  • La programació d’una sortida per tal d’enriquir els coneixements i fomentar la motivació.
  • La decoració de l’escola.
  • El festival de final del primer trimestre.
  • La relació de les poesies treballades pel dia mundial de la poesia amb el projecte.
  • Les jornades culturals, on s’hi realitzen diferents tallers.
  • Elaboració d’un dibuix relacionat amb el tema per la portada de l’agenda escolar per al curs següent.

La valoració d’aquest projecte es realitza al final de curs.

CONFERÈNCIES A LES FAMÍLIES!

Un cop finalitzades les exposicions orals sobre les diferents investigacions dels temes escollits, vam iniciar el procés d’elaboració del PRODUCTE FINAL.

El primer pas va ser presentar a l’alumnat el format d’un LAPBOOK perquè coneguessin noves maneres de resumir de forma visual, creativa i motivadora tota la informació recollida al llarg del PROJECTE.

En aquesta activitat treballem la vessant artística de l’enfocament STEAM.

Un cop recollides les evidències sobre la figura de Leonardo Da Vinci, els invents i inventors i les etapes de la història, vam organitzar-ho de forma clara i visual.

A més a més vam incloure, dins del LAPBOOK el disseny de l’invent que havien investigat, però des de la perspectiva de futur. La idea era que es convertissin en visionaris, com Leonardo Da Vinci.

Per  tal que el nostre PROJECTE tingués una projecció externa, vam decidir obrir-lo a les famílies realitzant un Congrés d’inventors, anomenat “INVENTORS WORLD CONGRESS”.

En primer lloc, a cada grup de treball es va proposar que sorgís la figura d’un científic que ajudés a establir el fil conductor de tota la informació que s’exposaria. L’entrada de les famílies al congrés va ser molt participativa i dinàmica ja que se’ls van repartir una sèrie d’inventors invents que havien d’emparellar correctament.

Aleshores es va preparar una presentació inicial, realitzada per aquest grup de científics, centrada en tots aquells invents, inventors i inventores de la història de la humanitat que havien treballat durant l’activitat de motivació.

A continuació,  cada grup va preparar la presentació del seu invent( inventors/es representatius/ves, origen i història de l’invent, visió en el futur, funcionament i utilitat… ).

Per tal de  complementar la informació exposada es va preparar una activitat lúdica que demanava la participació de les famílies. Se’ls va demanar que fessin de periodistes i preguntar al final de l’exposició de cada grup una pregunta sobre l’invent.

A més a més, l’alumnat de quart va fer una demostració del funcionament de tres robots.

Per acabar un grup d’experts va ensenyar un recull del material elaborat durant el PROJECTE (Trivial, LAPBOOK i carpeta d’aprenentatge).

COMENCEM!

A Partir de la línia del temps i de les activitats de motivació en relació a invents i inventors de la història, cada grup va escollir l’invent que li resultava més motivador per a fer-ne una investigació( situació en el temps, característiques de l’invent, inventor i possibles utilitats en la vida de les persones, vídeos il·lustratius, maquetes, dibuixos…).

Un cop recollida i seleccionada tota la informació , cada grup organitza el seu material per poder dur a terme la seva exposició oral davant el grup- classe, tenint en compte els càrrecs dins el grup. Uns alumnes busquen informació, els altres dissenyen l’invent, altres escriuen la informació seleccionada i altres tenen cura de l’ordre i funcionament general de l’equip.

Tot seguit  cada equip elabora un guió que els servirà de guia per tal de desenvolupar la seva exposició oral de manera ordenada i clara. Com és habitual hi ha grups que van necessitar l’ajuda del mestre/a més que els altres. Val a dir que el funcionament de l’alumnat de 4t, al ser més autònoms que els de 3r  va ser més fàcil.

L’exposició oral de 4t es va recolzar també amb una presentació en  Power Point. Algunes d’elles van ser força originals i complertes, ja que es van inserta vídeos, gifts, i altres efectes.

La resta de grups que no exposava comptaven amb dossier per prendre notes de la presentació dels companys/es que posteriorment es va afegir a la carpeta d’aprenentatge personal.

Es va observar que d’aquesta manera els uns podien aprendre dels altres i així s’ampliaven els coneixements.

Tenint en compte que el nostre projecte té un enfocament STEAM, vam plantejar una activitat de robòtica.

Amb l’alumnat de quart vam endinsar-nos en el  món de la tecnologia, del pensament computacional. A partir del joc de LEGO WE DO, vam construir uns robots, treballant amb grups cooperatius, on cada nen tenia un rol (de programador, de supervisor i de buscador), i després els vam programar. Pensem que és important que se n’adonin de l’ús que tenen els robots i les màquines al nostre dia a dia i de com poden arribar a facilitar-nos la vida quotidiana.

COM HO FAREM?

En aquest projecte s’ha tingut en compte que el treball per grups cooperatius era molt important i també ho era la manera de fer aquests grups.

També en les primeres sessions l’alumnat va signar el seu contracte en el qual manifestava el seu compromís a esforçar-se per millorar i aconseguir els objectius i els reptes del projecte.

En les primeres sessions els grups van ser espontanis però un cop es va tenir definit el tema ja es va creure convenient que els grups fossin heterogenis, tot i atenent a uns criteris mínims per garantir una diversitat equilibrada, d’acord amb els graus de competència, motivació i participació.

Per formar els grups es va lliurar a cada grup una graella en la qual havien de decidir qui desenvoluparia cada càrrec amb les corresponents tasques. Els càrrecs eren: planificador/a, portaveu, secretari/a, responsable de material.

A més a més es va tenir en compte que alhora de treballar en grup les reflexions fossin un element molt important. Tant les reflexions personals sobre l’aprenentatge com les de grup, tot acabant amb els comentaris de la mestra en cas de ser necessari.

Un altre aspecte que es va tenir en compte alhora de desenvolupar la metodologia va ser l’activitat de l’alumnat basada en la recerca (Mètode d’Indagació). Res estava donat d’antuvi sinó que havien de ser els mateixos alumnes els encarregats de formular preguntes, recollir proves, analitzar-les, formular-se explicacions, connectar-les amb altres, comunicar el que s’ha entès i aprés i reflexionar sobre tot el procés. Cal destacar que aquest apartat és on l’alumnat demostra més dificultat i per aquest motiu el paper de guia del mestre va estar molt important. En aquest sentit, es va facilitar dintre de la plataforma Symbaloo i Moodle un gran banc de recursos (informacions, articles, vídeos,…) per poder fer una bona recerca i economitzar el temps i evitar que l’alumnat es perdés davant del mar d’informació d’internet.

Aquest aspecte que hem anomenat va ajudar molt, però hem de dir que l’alumnat per la seva part també va fer aportacions personals d’altres fonts (com la família, llibres, fotografies, revistes…).

Tot aquest treball d’investigació i recerca va quedar recollit en La Carpeta d’Aprenentatge de l’alumne, on podem trobar: el contracte, càrrecs i tasques, l’esquema del mètode d’indagació, recull d’evidències i rúbriques d’avaluació.  

annex 2 portada

anex 3 contracte

annex 4 objectius

annex 5 tasques

annex 6 mètode d’ingació

PLANIFICACIÓ. PUNT DE PARTIDA

El projecte “Visionem el futur” es desenvolupa als cursos de tercer i quart i està emmarcat dintre d’un projecte d’innovació Erasmus (2018-20) titulat “Innovating by doing experiments about Leonardo”.

En la primera sessió dins de cada aula (25 alumnes i dues mestres), es va plantejar al grup una activitat de motivació en la qual es va lliurar a l’alumnat imatges d’invents i d’inventors i es va demanar que en grups de 5 havien d’emparellar les imatges i situar-les en la línia del temps.

En una segona sessió cada grup exposa en comú a la resta de la classe la classificació que ha fet sense la intervenció de les mestres. Eren els mateixos grups els que anaven intervenint i regulant els encerts i els errors.

Posteriorment en una tercera sessió les mestres lliuren a cada grup uns materials. En aquests materials hi trobem informació sobre invents i inventors i un petit dossier amb una graella per recollir les següents dades: inventors, dates, invents. A més en el mateix dossier, es demana fer una pràctica que consisteix en muntar un trencaclosques amb peces que pertanyen al personatge que els nens/es havien d’endevinar (Leornardo da Vinci). D’aquesta manera s’introduïa el tema a partir del qual es desenvoluparà el projecte.

annex 1 Planificació