METODOLOGIA

Publicat el per
Respon

La metodologia d’aquest projecte es basa en la tècnica d’aprenentatge cooperatiu coneguda com a trencaclosques o jigsaw. Vam escollir aquest a tècnica ja que possibilita que els estudiants  promou l’aprenentatge comparteixin en grup gran quantitat d’informació i promou la seva motivació.

Per fer-ho vam crear 6 grups base formats per 9 o 10 alumnes. Cada alumne d’aquests grups base se’ls va assignar un dels següents aparells del cos humà:

  • digestiu
  • circulatori
  • respiratori
  • urinari
  • nerviós
  • locomotor
  • òrgan dels sentits
  • endocri
  • reproductor

Cada alumne es va “especialitzar” en un aparell concret de manera que quan estavem en la fase de recerca els grups base es descomposaven per formar el grup d’experts. Cada “especialitsta” adquiria primer de manera individual i després en grup d’expert tots els coneixements necessaris de l’aparell en qüestió (TASCA 1)

Un cop es passava a la fase de transmissió cada expert tornava al seu grup base i explicava tot el què havia après en la fase de recerca amb els companys del seu aparell.

Vam assegurar-nos que la transmissió fos fiable fent validacions de les fitxes i pujant la informació a un sides comú. (TASCA 2)

Alhora de fer la transmissió l’expert ho havia d’explicar en format presentació oral i la resta d’alumnes del grup base havien de prendre uns apunts (que els servirien per entendre-ho millor i repassa-ho a casa pel dia del joc de rol).

D’aquesta manera cada alumne/a era essencial per assolir l’objectiu final, jugar bé al joc de rol. D’aquesta manera, es va generar una interdependència molt positiva dels membres del grup ja que tots eren igual d’importants per assolir l’objectiu final.

En la fase de creació vam tornar a treballar en grups d’experts. Cada grup d’expert creava cassos ficticis (primer individualment i després en grup) per tal de poder desenvolupar el joc de rol. (TASCA 3).

Per últim, en la fase de joc els alumnes també aconseguien dos tipus de puntuacions: una individual i una altra de grup. Això va afavorir la implicació de tots els membres al llarg de tot el projecte i un compromís col.lectiu en el moment de desenvolupar el producte final.

Evidentment, també en aquest projecte, es manté el què hem anat consolidant gràcies al treball per projectes en relació al clima i la gestió de l’aula:

  • La figura del professor/a com gestor de l’aula
  • Desenvolupament de l’autonomia dels alumnes.
  • Treball cooperatiu entre els alumnes
  • Connexió amb els interessos dels alumnes i amb la realitat més propera

QUI SOM

Publicat el per
Respon

El grup impulsor de l ‘IE Marta Mata de Torelló som tot l’equip docent d’ESO. Vam començar ara fa tres anys sent un equip impulsor de 6 persones, l’any següent 11 i aquest curs 17. Anem creixen a mesura que es va implementant l’etapa.

Treballem per projectes des de fa 3 cursos (des de l’inici de l’etapa), 9 hores a la setmana. Estem totalment il·lusionats i immersos en aquesta apassionant renovació pedagògica i en aquesta oportunitat que ens ha donat el fet de crear l’etapa de zero.

Any rera any hem anat consolidant conceptes i metodologies. Formar part de la Xarxa de Competències Bàsiques ens ha ajudat a establir bones dinàmiques de treball, a reflexionar sobre la nostra pràctica educativa i per tant, a millorar.

PLANIFICACIÓ

Publicat el per
Respon

El tema del projecte que documentem en aquest bloc aquest curs 18-19 és la salut.  La idea és fer i jugar un joc de rol sobre la salut amb l’objectiu de que els alumnes desenvolupin la competència 12 de l’àmbit cientificotècnic entre d’altres.

  • Adoptar mesures de prevenció i hàbits saludables a nivell individual i social fonamentades en el coneixement de les estratègies de detecció i resposta del cos humà.

Per tant, el repte inicial plantejat als alumnes va ser:

  • saps què és un joc de rol? vols fer i jugar a un?

Per tant l’objectiu principal serà preparar tot el necessari per a fer i jugar a aquest joc de rol. Aquest objectiu es materialitza en els següents productes a entregar:

  • Fitxa d’investigació d’un aparell del cos humà
  • Fitxa de les malalties associades
  • Site compartit amb totes les malalties, símptomes, tractament i prevenció
  • Fitxa d’elaboració de cassos.

Tots els productes s’elaboren inicialment individualment i un cop validats es treballa en grup d’experts per després transmete-ho al grup base ( a l’apartat de metodologia s’explica en més detall)

Així doncs, un cop s’accepta el repte, alumnes i professors, ens posem a treballar de seguint les següents fases:

  1. Recerca
  2. Transmissió
  3. Creació
  4. Joc
  5. Avaluació i coavaluació

Comptem amb 7,5 hores setmanals de dedicació a aquest projecte i hi intervenen els següents àmbits (lingüístic i cientifico-tècnic).

El professorat,  prèviament ha consensuat els criteris d’avaluació de cada àmbit que són els que guien la planificació del projecte i la recollida d’evidències d’avaluació.

Els nens i nenes valoren el projecte “El sol i el cel”

Publicat el per
Respon

Aquest apartat estat molt encaminat cap els alumnes d’Ed. Primària que ja fa temps que treballen en aquesta línia.

A Educació Infantil els nens/es s’inicien  en el treball per projectes  i sí que opinen i poden ser conscients del que van aprenent però necessiten molt el guiatge de la mestra i de les famílies.

Els nens/es en gaudeixen i fan un aprenentatge més significatiu, globalitzat i molt més motivador.

Avaluació del projecte “El sol i el cel”

Publicat el per
Respon

No tenim establert una avaluació del projecte, però sí que utilitzem diferents activitats del projecte per anar fent una avaluació formativa relacionada amb els objectius del Currículum i que queden reflectits en l’informe que fem arribar a les famílies.

Exemples:

  • Memorització: ell recull de les dites d’elements atmosfèrics i fenòmens meteorològics que els nens i nenes van memoritzar.
  • Expressió oral: L’exposició del material que ha recollit el nen amb l’ajuda de la família dins la carpeta de l’investigador, davant de la resta de companys de la classe.

Hem acabat el projecte “El sol i el cel”

Publicat el per
Respon

Els productes finals del projecte han estat diversos i molt bonics i engrescadors!

-A P3 s’ha dut a terme la construcció d’un coet per a poder jugar a fer d’astronautes a la classe. Ha estat una tasca que hem planificat i desenvolupat mentre ha durat el projecte, hem pres decisions amb tot el grup, hem treballat amb tasques amb grups reduïts on els nens podien escollir què volien fer segons les seves habilitats, hem anat aportant idees i valorant les possibilitats i els recursos de que disposem a l’escola… Un cop construït el coet l’hem ensenyat a les famílies i hem fet un article a la pàgina web de l’escola explicant la tasca, però sobretot ha estat un element de joc simbòlic a la classe que ens ha fet passar molt bones estones! Aquí teniu el vídeo:

https://youtu.be/ytnq16XLBIg

-A P4, un cop finalitzat el projecte i teníem recollit tot el que havíem après sobre “El Cel i el Sol” ens vam preparar durant uns quants dies l’exposició de cloenda. Ho vam fer davant del grup-classe, escoltant-nos els uns als altres ja que tots teníem una part a explicar del projecte. Quan ho vam tenir preparat vam convidar els grans de l’escola, que van venir a la nostra classe i els vam fer la presentació del nostre projecte de “El Cel i el Sol”. Els nens estaven molt il·lusionats i alhora molt nerviosos per posar-se davant dels nens i nenes més grans de l’escola i explicar-los tot el que havien après.

 

Com hem treballat el projecte “El sol i el cel” (II)

Publicat el per
Respon

Tal i com s’ha dit en els apartats anteriors de planificació i metodologia, el projecte era el mateix per a tots els alumnes d’Ed. Infantil però cada grup ha plantejat preguntes inicials diferents, algunes amb una sola solució i d’altres amb diverses solucions.

A P3 surten preguntes sobre:

  • Per què poden volar els personatges que coneixem dels contes o de la ficció televisiva?
  • Com són els vehicles que poden volar i com ho fan per poder volar?
  • Com són els elements que observem al cel, de dia i de nit?

 

A P4 surten preguntes com:

  • Els núvols sempre tenen aigua a dins?
  • Els núvols se’ls acaba l’aigua quan plou?
  • Com tornen a tenir aigua?
  • Com ens podem protegir del sol?
  • El sol és un meteorit?

La informació s’obté a partir de dues vies:

1.-Les aportacions que fan els nens de manera individual amb l’ajuda de les famílies i que comparteixen amb la resta del grup:

-P3 en diem la “carpeta de l’investigador”.

-P4 en diem “Recull de dites que parlen del temps” i “Exposició de fotos de fenòmens meteorològics”.

2.-Les aportacions esporàdiques i espontànees que fan els nens, la mestra o la mateixa organització de les activitats escolars que són significatives per avançar en el projecte:

-Materials de documentació (llibres, models, joguines, contes, revistes, vídeos…).

-Col·laboracions de persones que disposen d’informació o recursos més especialitzats (ex: la visita d’una farmacèutica).

-Activitats que complementen o aprofundeixen coneixements (una obra de teatre, un planetari…).

A mesura que els nens/es porten la informació i la comparteixen amb els companys/es, a través d’activitats que es realitzen a l’aula és quan s’estableix la relació amb els coneixements previs. Es comencen a respondre alguns dels interrogants que inicialment s’havien plantejat. Alguns alumnes modifiquen les seves idees inicials i adquireixen coneixements molt específics del projecte que s’està treballant.

Els continguts  que es treballen, que són els resultats de les aportacions dels alumnes, s’exposen en un racó de la classe. Això permet tenir-los presents per recordar-los, relacionar-los amb altres continguts, classificar-los…

La informació sobre els continguts treballats es recull en diferents  formats (escrit, imatge, iconogràfic, joc, treball plàstic, vídeo, digital…) i s’utilitzen de forma col.lectiva.

Alguns d’aquests continguts ens interessa que es puguin treballar de manera individual perquè ens permeten documentar la nostra feina i explicar-la als altres (a altres alumnes de l’escola o a les famílies) llavors fem “fitxes de treball” on expliquem el que hem après o les activitats d’aprenentatge que hem fet i que ens serveixen al mateix temps per fomentar l’interès per la llengua escrita, la motricitat fina, tècniques plàstiques (pintar, retallar, dibuixar…) però que no tenen una intenció de consolidar els aprenentatges per repetició sinó que tenen per objectiu registrar alguns dels coneixements treballats per prendre consciència del propi procés d’aprenentatge.

Les fitxes de treball que documenten el projecte generalment són propostes personalitzades o elaborades a partir dels interessos generals del grup classe.

Finalment, la feina feta es recull en formats diferents segons el projecte: un quadern, un lapbook, una carpeta de dibuixos, una capsa, una bossa…

En aquest projecte del Cel i el Sol vam fer un recull d’activitats (àlbum), un llibret de dites del temps, treballs plàstics sobre cadascun dels elements meteorològics, vam construir un coet, vam elaborar un model sol-terra…

Per fer-ho arribar a les famílies varem penjar articles a la pàgina web de l’escola:

https://agora.xtec.cat/ceiplloriana/general/projecte-el-cel-p3/

https://agora.xtec.cat/ceiplloriana/general/com-es-dimportant-protegir- nos-del-sol/

https://agora.xtec.cat/ceiplloriana/general/creem-contes-del-projecte-el-cel-i-el-sol/

Pel que fa al treball en equip dels docents, no tenim una programació estructurada de tots els apartats. Ens resulta més pràctic i operatiu anar fent un llistat d’activitats/continguts/objectius que es van redactant a partir dels interessos dels mateixos alumnes i del Currículum d’Educació Infantil. Pensem que també ens seria molt útil tenir, igual que ja tenen els docents d’Educació Primària, el Diari Curricular que ens permetria tenir una visió global dels continguts curriculars que es van treballant a cada projecte.

Al final de cada projecte fem un recull a nivell de cicle de tots els materials que s’han utilitzat i elaborat  per desenvolupar-lo. Es desa en format digital al Drive del Cicle d’Educació Infantil i en capses amb els objectes classificats.

A Educació Infantil la tutora és qui organitza el projecte i es coordina amb els especialistes de música i psicomotricitat i també amb la mestra de reforç per tal que hi col·laborin i aportin activitats i conceptes que formen part del desenvolupament del projecte: cançons, danses, ombres i posició del cos, moviment circular, moviment rotatori…

Tot i que el projecte pren línies de treball diferents a cada classe, a nivell de Cicle sempre es busquen activitats que podem compartir, col·laborar, participar tots els alumnes de Ed. Infantil, per exemple, la visita al Planetari de “La Caixa”.

Com hem treballat el projecte “El sol i el cel” (I)

Publicat el per
Respon

Les activitats es realitzen en tres tipus d’agrupaments:

-Treball en gran grup: ens permet fer aportacions individuals davant del grup, debatre sobre aquestes aportacions, obrir interrogants, plantejar-nos objectius, buscar acords, organitzar-nos i generar noves línies de treball o investigació que fan viu el projecte.

-Treball en petit grup: és quan es fa un treball més específic. S’utilitza quan es reparteix una tasca de manera que amb la col·laboració de tots aconseguim un objectiu comú També s’utilitza per fer diferent tipologia d’activitats i permet que el nen/a pugui escollir segons els seus interessos. Aquest tipus d’agrupament és molt recorrent en la dinàmica de classe (racons): permet una atenció més individualitzada, un aprenentatge  entre iguals, més oportunitats, que tots els nens i nenes participin, desenvolupa l’autonomia i permet treballar amb ritmes i amb interessos diferents, fomentar la creativitat…

-Treball individual: es realitza quan el nen nena necessita una ajuda per exercitar unes determinades habilitats o destreses motrius, quan l’activitat requereix treballar individualment ( per exemple, mirar un conte amb desplegables),   quan recollim damunt del paper les activitats que es fan al llarg del projecte, quan ens fa falta recollir dades avaluatives més individuals, etc.

Els objectius sorgeixen de les preguntes que ens plantegem  a l’inici del projecte i marquen el fil conductor que se seguirà al llarg del projecte.Els plafons amb la informació inicial són un punt de referència durant tot el projecte  i es van ampliant i van creixent amb les aportacions que es van fent.Cada projecte i cada nivell propicia un tipus diferent de recerca:

-A P3, en ser la primera vegada que es treballa per projectes, es fa un treball més guiat per les famílies i els nens i nenes. Mitjançant la carpeta d’investigadors el nen/a fa una recerca de material i informació sobre un tema que ha escollit amb l’ajuda de la família, de manera que després ho pot explicar davant dels companys a la classe.

-A P4 en aquest projecte en concret, els nens i nenes amb l’ajut de les famílies, han fet:

·Recerca de dites relacionades amb la meteorologia i presentació a la resta de companys/es de la classe. Finalment s’ha recollit en format llibret.

·Fotografiat el cel i els fenòmens meteorològics que han observat, per tal de poder fer una exposició després d’ensenyar les fotografies als nens i nenes i entre tots trobar el títol escaient a la fotografia. L’exposició va estar oberta uns dies a les famílies.

Pel que fa a l’organització de les aules, a cada aula hi ha uns espais organitzats entorn del projecte:

1.-Espais d’exposició: Hi reflectim diferent tipus de continguts:

  • Els interrogants inicials i interessos que els nens/es s’han plantejat del projecte.
  • Els grups de treball.
  • Les informacions que els mateixos alumnes van aportant.
  • Recull i conclusions dels diferents apartats del projecte.

Aquests espais són interactius i evolucionen amb el projecte, serveixen per fer adonar al nen/a  en quin moment està del procés, per resoldre  els dubtes, per intercanviar idees i coneixements entre els grups, per revisar els objectius inicials…

2.-Racons de descoberta a l’aula: on posem a l’abast de tots els nens els recursos i les activitats que aporten aprenentatge sobre el projecte i on poden accedir de manera organitzada o lliurement, en petit grup o individualment, per fer tasques de diferent tipus.

Racó de joc dels helicòpters: 

Racó de les hèlices:

Les activitats estan dissenyades en funció dels interessos que van sorgint  dels nens i nenes, sense deixar de banda els continguts curriculars i tenint en compte que es treballin totes les àrees d’aprenentatge.

Cal tenir present que hi ha d’haver diferent tipologia d’activitats:

-Activitats de llenguatge verbal (expressió, comprensió, vocabulari, lectoescriptura, primeres literatures…).

-Activitats de llenguatge matemàtic (formes geomètriques, numeració, classificació, comparació, gradació, propietats…).

-Activitats de llenguatge plàstic (construcció d’un coet, d’un globus, d’un avió, d’unes ulleres de sol…).

-Activitats d’experimentació: fer funcionar aparells que volen (avions de paper, hèlices, fanals de paper, paracaigudes…) fer volar objectes amb un fil, experimentar les característiques de l’aire amb un globus, observar i experimentar com es crea el vapor d’aigua que ens servirà per entendre una mica més bé com s’originen els núvols i com deixen anar l’aigua quan plou…

-Activitats de llenguatge musical: https://agora.xtec.cat/ceiplloriana/portada/els-nens-i-nenes-de-p4-us-cantem-les-cancons-que-hem-treballat-del-projecte-el-cel-i-el-sol/

-Activitats que formen part de l’organització escolar, com l’ambientació de les classes i dels passadissos, les festes (la disfressa de Carnaval), el teatre (la llegenda del Pescallunes), la Petita Biblioteca (contes, endevinalles, poemes…), també s’integren en el projecte: les adaptem i les aprofitem perquè també ens aporten significativitat, formen part de la vida de l’escola, ens permeten fer visible i transmetre la nostra feina.

Hi ha activitats que permeten que els alumnes puguin prendre decisions sobre el resultat final que volem aconseguir, per exemple, la construcció d’un coet: quina forma, quin color, quantes finestres, fem porta o no, quin nom li posem, quants propulsors…; o bé la documentació fotogràfica d’un fenomen meteorològic: què fotografio, quan, des d’on, amb quin aparell….

Hi ha activitats que són més guiades perquè l’objectiu és més concret i el procés necessita el suport de la mestra, per exemple, quan observem el fenomen de l’evaporació i la condensació de l’aigua.

Entre aquests dos exemples hi ha un ventall molt ampli de possibilitats i si bé es prioritza, sempre que sigui possible, les activitats obertes, no es deixen de fer activitats més guiades, si creiem que poden aportar coneixements nous, resoldre dubtes, fer entendre idees més complexes, etc.

 

CLOENDA HORTERADES ESCOLA VALLDENEU SANT MARTÍ DE CENTELLES

Publicat el per
Respon

 

 

El passat 6 de juny vam celebrar la cloenda de les horterades amb dos magnífics tallers. Per una banda ens vam posar en la pell de cuiners i vam preparar broquetes de fruita. Feien molt bona pinta i estaven boníssimes. El taller de fora va tractar de personalitzar una torratxa per poder-nos endur una petita part de les horterades a casa. Vam agafar un enciam dels bancals per a cadascú i li vam fer un cartell amb el paper reciclat de la 5a horterada on vam escriure el que ha significat les horterades aquest curs 2018-2019.

Podeu veure les fotos al següent enllaç.

Per acabar, ens vam acomiadar del projecte horterades d’aquest curs amb un vídeo on vam participar tots valorant les horterades d’aquest curs. Gràcies a tots per participar, posar-hi ganes i aprendre amb nosaltres.

Vídeo Horterades

SISENA HORTERADA ESCOLA VALLDENEU SANT MARTÍ DE CENTELLES

Publicat el per
Respon

L’horterada d’aquest mes de maig ha consistit a descobrir quins animals viuen a l’hort de l’escola i comprendre la importància de tenir-hi una alta biodiversitat. Es van desenvolupar dos tallers diferents per tal d’arribar a la pregunta plantejada:

Per una banda vam buscar quins invertebrats trobàvem a la terra de l’hort i/o compostador, els hi vam posar nom i vam observar les seves característiques (nombre de potes, ales, antenes…)

El taller de fora va consistir a construir entre tots un HOTEL D’INSECTES per convidar-los a habitar a prop del nostre hort. Ho vam fer amb diferents materials naturals que tots plegats vam aportar.

                                  

Ens va quedar un hotel d’insectes molt bonic que cuidarem i aprofitarem per observar quins invertebrats ens vénen a visitar.

En aquest enllaç podreu veure totes les fotos.