L’AVALUACIÓ COM A OPORTUNITAT

Com molt bé reflecteix el títol d’aquesta entrada al blog, volem reflexionar al voltant de l’avaluació del projecte d’aquest curs i de la carpeta d’aprenentatge, una eina avaluativa que tenim en procés d’implementació. Per poder avaluar cal observar, compartir mirades i sobretot escoltar. Cal escoltar a tothom: a les famílies, als alumnes i als mestres.

Pel que fa al projecte, escoltant als alumnes és molt gratificant sentir-los dir que han après moltes coses i que ho han fet investigant, estudiant i treballant en grup. El tema de l’aigua ens ha permès fer activitats molt diverses i molts experiments. Junts hem arribat a poder respondre les preguntes-repte que ens havíem formulat:

  • Com és que quan obrim l’aixeta surt aigua?
  • L’aigua sempre és bona?
  • L’aigua s’acaba?

Escoltant als mestres, tothom n’està satisfet, però ens agradaria focalitzar en les opinions dels especialistes, moltes vegades els grans oblidats. Ens agrada poder compartir com van trobant maneres d’integrar-se en aquest aprenentatge globalitzat: o bé buscant continguts comuns o bé donant resposta a algunes de les preguntes que es generen en el procés de recerca. En tot cas, sempre escoltant les propostes de l’alumnat i utilitzant un ampli ventall de recursos.

Escoltant a les famílies, ens arriben paraules de satisfacció d’haver pogut participar en el projecte, ja sigui acompanyant als vostres fills i filles o bé entrant com a experts dins de les aules. Ens arriben també ganes de viure més d’aprop el moment de la difusió. Quin bon símptoma oi? Trobarem la manera de fer-ho possible.

Pel que fa a la carpeta d’aprenentatge, estem tots molt contents d’haver-hi treballat. A Primària ens ha costat trobar el format i els moments d’autoavaluació per tal que fos un procés obert, però a E. Infantil han obert un bon camí que de ben segur ens ajudarà a trobar la manera i a millorar el resultat final. Continuem…

P4 – VISITA DE L’AVI DE D’ADRIÀ QUE ÉS PESCADOR

3r – FEM EXPERIMENTS AMB EN LLUIS 

P3 – ENS VISITA UN BOMBER 

 

TRANSFORMEM LA DIFUSIÓ DEL PROJECTE

Tots i totes estarem d’acord en què un projecte està inacabat si no en fem difusió. La difusió és un procés en què es comparteixen els resultats i les experiències amb un objectiu: influir en la manera de pensar i actuar d’altres persones o aconseguir que prenguin consciència d’una nova idea, producte o servei. Per tant, cal aconseguir el màxim impacte possible en el públic que ens escolta.

 Aquest curs hem fet un salt important en la difusió del nostre projecte sobre l’Aigua. Durant el procés de recerca, l’hem compartida mitjançant converses, petites xerrades, participació en experiments,…però ara, a final de curs, ha sigut genial. S’han acabat les presentacions audiovisuals, que estaven molt bé, però que eren unidireccionals i anaven acompanyades d’un discurs no sempre prou entenedor per a la resta d’alumnat. Sense ni parlar-ne massa, mestres i alumnes ens hem adonat que és una molt bona idea transmetre el que hem après i com ho hem après a través de petits tallers interactius o situacions d’aprenentatge, en què no ens cal tenir un discurs a punt que ens pot fer quedar en blanc. Els materials utilitzats ens permeten construir un discurs espontani i la interacció constant amb el públic ens ajuda a adequar el nostre registre comunicatiu. Realment, un gran encert!

Per tal que us ho pugueu imaginar, ha estat com una gran fira en què s’han explorat recursos educatius diversos: experiments per explicar les característiques de l’aigua o el funcionament d’una depuradora, imatges per explicar els fenòmens metereològics, àlbums il·lustrats per explicar desastres ambientals, material matemàtic per entendre el funcionament de les molècules,… i tot això amb propostes lúdiques que han funcionat com a petits reptes que han interpel·lat als altres i han generat aprenentatge. Estareu d’acord amb nosaltres que globalitzar és això. Ara només ens cal anar un pas més enllà i obrir-ho als pares per poder aprendre junts. Serà el repte del proper curs!

 De moment us convidem doncs a gaudir del reportatge fotogràfic d’aquest curs i us deixem dues frases per reflexionar-hi:

“El projecte acaba però els productes i els resultats es queden, i només tenen sentit si s’utilitzen i produeixen canvis”

“Si compartim la responsabilitat, reforcem la cooperació i la solidaritat en el centre”.

 PRESENTACIÓ DEL PROJECTE DE 3r 

P5 EXPOSA A 3r 

5è EXPOSA A 1r

1r EXPOSA A P4 I A 5è

PROCÉS OBRA DE TEATRE 4t 

 

 

 

IMPLEMENTEM LA CARPETA D’APRENENTATGE

Després de començar a treballar amb la carpeta d’aprenentatge el curs passat, aquest curs hem decidit implementar-la a tots els nivells des de P3 fins a 6è. Vam decidir fer un format per Educació Infantil i un altre per Primària. A E. Infantil hem optat per una carpeta oberta i a Primària per un dossier tamany fitxa.

Abans de treballar en la carpeta, sí que vam estar parlant a nivell de grup impulsor, de quina era la seva finalitat i ho vam transmetre al claustre en l’espai de reunions de cicle.

Vàrem parlar de que havia de recollir evidències del que l’alumne/a aprèn i com ho aprèn i per tant, cap carpeta pot ser igual perquè no tots aprenem el mateix ni de la mateixa manera. Ha d’incloure els objectius de les tasques i les reflexions del alumne/a sobre el que encara no sap prou bé, què farà per revisar els errors i què va millorant a mesura que avança en el coneixement. És idoni que inclogui bases d’orientació que explicitin l’anticipació de l’acció (què hauran de fer o pensar per realitzar un determinat tipus de tasques), mapes conceptuals que organitzin les relacions entre els principals conceptes, i l’autoreflexió sobre els resultats de l’avaluació. Pot incloure també els esborranys i les versions finals d’un treball, per evidenciar els canvis, i fer referència a descobriments, preocupacions, recursos utilitzats, bibliografia consultada, fotografies, coavaluacions, és a dir, tot allò que pugui constituir una

“biografia” del treball realitzat. 

I bé, després d’haver-hi treballat tot aquest curs, ha arribat el moment d’avaluar el procés d’elaboració i el resultat final. De fet, això és el que volem  compartir amb tothom qui estigui interessat en les nostres reflexions.

En el cas d’E. Infantil, pensem que respon molt bé a la seva finalitat, conté bones evidències i el format hi ajuda. Ens agrada poder dir que és tan versàtil que en qualsevol moment es pot transformar en un guió per tal que cada nen i nena pugui explicar el seu procés d’aprenentatge. En el cas de Primària pensem que en general conté bones reflexions de l’alumnat, però manquen evidències de què s’aprèn i com s’aprèn, l’anàlisi dels errors i un grau més alt de personalització de la carpeta. Això és el que ens proposem millorar el proper curs, incloent-hi un índex i pensant com organitzarem els materials. També estem pensant en un nou format que ens permeti, igual que a E. Infantil, incloure-hi diferents tipus d’evidències: potser una capsa, un desplegable…

Us adjuntem una petita mostra del camí que ja hem obert!

 

 

 

 

La veu dels alumnes. La volta al món en 24 dies

En acabar el projecte el vàrem avaluar amb els alumnes i a la majoria els hi va agradar i s’ho van passar molt bé el dia de la fira explicant tot el que havien aprés del país escollit.

Alguns dels aspectes que no els hi va agradar, va ser que no varen poder veure la feina dels companys el dia de la fira, i això seria un punt de millora de cara al proper curs.

Avaluació. La volta al món en 24 dies

A l’hora de l’avaluació es va crear un jurat de professors que havien d’anar passant pels diferents països i els alumnes havien d’explicar la informació exposada: obra d’un escriptor, glossari en anglès, mapa físic i polític, un plat típic del país, una dansa, un monument en 3D, un mural de l’ecosistema i un pòster de les malalties del país. Aquest grup de professors no eren uns professors qualsevol, era un grup format per un turista, un científic, un gastrònom i un artista.

 

A l’hora d’avaluar no només es va tenir en compte la presentació, sinó que durant el projecte els alumnes havien creat  un blog  on anaven apuntat com els havia anat la setmana, com s’havien repartit la feina, quina informació nova del país havien descobert, etc.

També havien fet autoavaluació i coavaluació per regular el treball de grup.

QUI SOM?

Som l’equip impulsor de l’Institut Cirviànum. Aquest és el nostre segon any a la xarxa de competències bàsiques. El curs passat vàrem fer una petita introducció del treball per projectes durant un parell de setmanes del curs per part del professorat que formava part de l’equip impulsor.

Aquest any, ens hem atrevit a convertir les optatives de 1r d’eso en treball per projectes. Així doncs, hem treballat durant tot el curs per projectes pel que fa al nivell de 1r d’eso. Val a dir que els projectes han estat força pautats per començar. Dels que hem fet hem escollit el titulat “Quilòmetres solidaris” per fer-ne la descripció més detallada en aquest bloc.

També hen anat convertint en més competencials algunes de les activitats que ja fèiem i hem anat elaborant nous criteris d’avaluació per aconseguir fer una avaluació més competencial.

El repte pel curs que ve serà treballar per projectes de 1r a 3r d’eso durant tot el curs a la franja d’optatives. Mica en mica anem avançant!

Implementació. La volta al món en 24 dies

Per implementar aquest projecte els alumnes havien de fer servir la seva imaginació ja que havien de dissenyar com voldrien transmetre la informació relacionada amb el país que havien triat i, a més a més, que fos captivadora.

 

També vàrem fer una sortida cultural a Vic: ens van fer una ruta guiada per tal que els alumnes poguessin tenir un model per fer després ells de guies del país escollit.

Des de les diferents àrees els alumnes rebien inputs que després, a l’hora del projecte, contrastaven, discutien i s’autoregulaven.

Metodologia. La volta al món en 24 dies

El primer repte va ser pensar com faríem els grups. Ja havíem vist com varen treballar al primer trimestre i volíem trencar algunes dinàmiques . Per tant, vàrem pensar en una dinàmica en què semblés que els alumnes s’agrupessin lliurement, però, realment, era el professor qui havia fet els grups. La dinàmica era la següent:

El professor enganxava a l’esquena de l’alumne un adhesiu que contenia un dibuix i els alumnes havien de buscar les mateixes persones que tenien el mateix dibuix i agrupar-se. Això ho havien d’aconseguir fent-se preguntes entre ells, ja que no podien dir directament el dibuix que tenien.

El segon repte va ser com presentar-los el projecte de forma captivadora. I per això vàrem gravar un vídeo on hi havia persones de tot el món que els hi deien per què havien d’anar a visitar el seu país.

A partir d’aquí, cadascú amb el seu grup havien de decidir quin país del món triaven. Un cop decidit el país i distribuïts els rols a dintre del grup, havien de destacar els aspectes més rellevants del país, és a dir, què faria que la gent volgués visitar aquell país.

Per desenvolupar el projecte els alumnes disposaven d’un “ full guia” que podien anar seguint si convenia.

Planificació. La volta al món en 24 dies

A l’hora de planificar el projecte vam tenir en compte, no sols quines competències i continguts volíem desenvolupar, sinó també que resultés un tema motivador pels alumnes.

Després d’un intercanvi d’opinions es va decidir  que es desenvoluparia un projecte relacionat amb els països del món.

I és així com vàrem començar a donar forma a “La volta la món en 24 dies”

Per què 24 dies? Perquè eren els dies dedicats a treballar-hi!!

PRODUCTE FINAL

El  producte final del projecte d’escola que hem dut a terme aquest any ha sigut d’una banda l’exposició a diferents espais de l’escola, on cada cicle ha exposat  al llarg del curs tots els treballs i activitats que han fet. Aquestes exposicions s’han realitzat per part dels alumnes i visitades en grup classe. D’altra banda els companys de les classes distribuïts en petits grups, han exposat oralment a la resta de companys  dels diferents grups classes de l’escola el treball que cadascú ha treballat. I junts han pogut fer reflexions molt interessants envers la convivència de l’escola i els factors que influeixen en les relacions i interaccions diàries.