METRÒPOLIS – METODOLOGIA

Els grups treballen cooperativament i cada un d’ells escull una de les 5 ciutats que van votar  en assemblea a principi de curs (un total de 15 ciutats de tot el món)

Se’ls va presentar totes les ciutats en fotografies ( https://bit.ly/2BXuEkz )

Les ciutats proposades són una de cada continent i apareixen en el llibre “Metròpolis”. Aquestes ciutats cada trimestre canvien, així cada grup veu un total de 3 ciutats al llarg del curs.

Identifiquem cada ciutat amb la seva torre més emblemàtica i molts grups l’escullen per fer la seva creació artística. En l’apartat lingüístic, els alumnes les descriuen prèviament havent-les visitat amb ajuda de les eines de google.

Els alumnes disposen de les rúbriques amb les quals se’ls valorarà la recerca d’informació que fan, així com del producte final.

Tots els documents són col·laboratius i les professores a cada sessió fan observacions i aportacions per ajudar en la recerca.

(Editorial Coco Books. S’utilitza la tècnica gràfica de dibuixar amb tisores).

LA MEVA MANRESA 2 – METODOLOGIA

Dinàmica de treball: El treball per projectes es realitza en grups de 4 o 5 alumnes agrupats per interessos semblants. Dins de cada grup hi ha tres rols assignats, secretari, vocal i encarregat de material.

Les dinàmiques han estat plantejades per a realitzar activitats de resolució cooperativa, però sempre amb un guiatge per part del professorat que troben al Classroom i amb la intenció que els alumnes puguin descobrir coses noves de la ciutat on viuen.

Espai de treball: Els alumnes treballen a la seva aula de referència.

Avaluació: Un cop finalitzada la recerca i el treball cooperatiu, els alumnes presenten les tasques en format presentació, ja sigui una exposició oral, format vídeo o com en el cas del segon apartat, en format exposició al passadís del 1r.
La valoració del projecte es realitza mitjançant rúbriques d’avaluació, tant per part del professorat com per part dels alumnes amb rúbriques d’autoavaluació.

SI NO BEGUÉSSIM LLET TINDRÍEM DENTS?

A partir de la pregunta inicial amb la qual s’ha iniciat el projecte potenciem la ROTLLANA com un espai per compartir, recordar, planificar, posar en comú, reflexionar … les idees que es van generant. Aquesta rotllana obre i tanca cada sessió. Per realitzar les activitats plantejades organitzem l’alumnat per parelles o en petits grups heterogenis, i comencem la iniciació en el treball cooperatiu donant rols als membres de cada grup.

Les diferents activitats es plantegen partint de la motivació dels alumnes i d’algunes activitats ja planificades per les mestres amb la intenció de poder contestar la pregunta inicial. S’han utilitzat diferents recursos com ara les TIC i altres per fer la recerca d’informació de vegades com una activitat grupal i/o individual.

METODOLOGIA

Les tasques que dissenyem són que realitzin un pal de pluja i un calidoscopi amb material reciclat, com ara pots de patates pringles, bricks de llet, ampolles translúcides d’aigua destil·lada, ànimes (o cartró) del paper de cuina o d’WC, CD,s vells… La nostra intenció és que a la vegada que construeixen aquests objectes siguin conscients que estan fent una feina de reciclatge i que estan contribuint amb el medi ambient. També volem que en el grup es creïn vincles forts de comunicació i d’entesa per tal de poder realitzar el producte final, ja que si un membre no realitza la seva tasca, el producte no es pot acabar. I, com no, també volem que apliquin els coneixements de tecnologia i dibuix en aquests dos productes finals. Per tant, el fil conductor es desenvoluparà a partir de despertar la curiositat als alumnes quan un membre del professorat mostri a classe un pal de pluja i un calidoscopi. Preguntarà als alumnes si saben què porta i els farà una avaluació inicial (per veure el seu grau de coneixement). Seguidament se’ls donarà les instruccions en un dossier i la carpeta d’aprenentatge. Les instruccions estaran en anglès i caldrà que el grup en faci la traducció. Un cop finalitzats els productes, caldrà que elaborin un PowerPoint per tal d’explicar com ho han fet a la resta del grup, ja que dos membres del grup faran el pal de pluja i els altres dos el calidoscopi, i un cop acabin s’hauran d’intercanviar les explicacions per tal d’elaborar el producte que no han realitzat. Al llarg de les sessions caldrà que vagin omplint la carpeta d’aprenentatge i un cop finalitzi el projecte caldrà que tots els membres del grup s’autoavaluïn i es coavaluïn

Pel que fa als espais, els alumnes disposaran de tres aules ordinàries i del taller de tecnologia. Si es creu convenient, es podria fer servir també l’aula de dibuix.

COM FEM ELS GRUPS?

A l’hora de fer els grups pel “Projecte: Fem un Pal de pluja i un Calidoscopi”, hem tingut en compte la manera de treballar, la motivació, els espais, els objectius i finalitat i les maneres d’aprendre.

En aquest cas, hem cregut convenient que treballin en petits grups heterogenis de quatre alumnes. Dins d’aquests grups es faran dues parelles, cadascuna de les quals és convertirà en grup expert (un cop finalitzin el primer element) i ensenyaran a l’altra parella com es fa l’objecte que acaben de crear. D’aquesta manera, tots els membres del grup seran experts i aprenents, afavorint d’aquesta manera l’aprenentatge (veiem la piràmide de percentatges de retenció de, els experts asseguren que la millor manera d’aprendre és a través de l’ensenyament i l’avaluació conjunta). A més, duran a terme una coavaluació tant dels processos com dels resultats.

Tanmateix, cada alumne es quedarà amb un objecte de cada, al finalitzar el projecte, potenciant d’aquesta manera la motivació de l’alumnat.

Creiem convenient fer grups heterogenis per tal d’afavorir la inclusió i per enriquir el treball i l’aprenentatge cooperatiu de cada grup i de tot el conjunt d’alumnes.

Aquests grups de quatre persones treballaran a l’aula o al taller de tecnologia amb un màxim de quatre o cinc grups per aula.

Com treballem el projecte de Les Hortes de Cardona?

La principal estratègia metodològica utilitzada és la dels conflictes cognitius. La mestra proposa una pregunta o un repte que els infants han d’esbrinar en grups formats per quatre infants. En ser el primer cop que aquests nens i nenes treballen amb aquesta metodologia, la mestra tria els grups que tenen les següents característiques:

  • Heterogenis respecte a les competències dels components.
  • Amb rols rotatius:cada dia un és l’organitzador, comunicador…
  • S’han d’autogestionar en la mesura que sigui possible.

En aquest projecte s’han treballat conceptes i s’han realitzat activitats com:

  • Representacions gràfiques del terreny: mapes i plànols.
  • Continents i oceans.
  • Plantes, hortalisses, fruites segons estacions.
  • Diferents tipus de paisatge.
  • Sector econòmics.
  • Diagrames de barres.Taules de dades.
  • Oficis època medieval

Els infants cerquen i seleccionen la informació i després creen un producte final, com una presentació digital, un document de text, una cartolina, un mapa conceptual, una presentació oral… Cada infant té un llibreta que li serveix com a suport per anotar la informació trobada, dubtes, interessos… que vagin sorgint.

Reflexió sobre la metodologia del treball

Rols i autonomia

Després d’un intercanvi d’opinions entre els diferents docents que passem pels tres grups de primer d’ESO hem cregut convenient que no hi hagi una distribució de rols específica. Tots els alumnes ja estan treballant en projectes en dues assignatures i hem pensat que, de forma espontània, si ho consideraven necessari, ja se’ls repartirien. D’aquesta manera potenciem la seva autonomia a l’hora de gestionar-se les seves responsabilitats dins del grup.

Formació de grups

Eels components de cada grup seran escollits pels propis alumnes. D’aquesta manera volem potenciar:

  • Tenir major facilitat per reunir-se en horari no escolar per tal d’elaborar la recepta.
  • Transformar i adaptar els rols que el grup té fora de l’aula a les necessitats que el projecte requereixi. D’aquesta manera, potser el qui al pati fa de líder, en el treball haurà de d’adaptar-se a les circumstàncies i encaixar un segon pla.

Regulació diària

Des de l’equip impulsor es va consensuar que la planificació i la gestió de les activitats la fessin els alumnes.

Es va proposar als alumnes que es s’agrupessin en comissions (grups de treball temàtics), i se’ls hi van donar un dossier individual de les tasques i possibles eines per orientar-los sobre el treball a fer. Prèviament s’havia treballat des de les tutories, el funcionament i la creació d’equips cooperatius. Però malgrat això, els grups que van decidir els alumnes eren molt homogenis i es van fer pensant més en els interessos individuals que en el producte final. Per definir les atribucions de cada alumne, es va elaborar un pla d’equip, on es van especificar els rols.

La dinàmica diària s’estableix des del primer dia amb els alumnes. A primera hora del matí les comissions es reuniran per acordar les tasques que portaran a terme al llarg del dia. I faran constar els objectius del dia en un full d’avaluació diària. Aquest document es revisarà per comissions al final de dia, per tal de valorar i coavaluar el treball fet, i per regular de manera conjunta els aprenentatges.

El treball de les comissions  es complementarà amb activitats per conèixer els ponts i l’entorn on es farà la ruta d’orientació. Durant el procés es realitzaran algunes activitats dirigides per experts, per tal d’ampliar els coneixements sobre organització de rutes i curses, motivació i esforç per tirar endavant projectes i dinàmiques del treball en grup.

Com ho farem?

Objectiu 1: Prendre consciència  de les pròpies emocions per ser millor persona. Partint de la pregunta: Per què ens enfadem?  fer servir les següents preguntes que ajudin al procés de reflexió:

  • “Què em passa quan m’enfado?”
  • “Què he de fer per gestionar-ho?”

Objectiu 2: Millorar el clima d’aula per ser pacífics.

  • “Què he de fer per estar bé i millorar clima d’aula?”

Evidències d’aprenentatge per avaluar:

  • Actuacions d’èxit respecte als altres.
  • Nombre de conflictes a l’aula
  • Assistència al” racó del diàleg”.
  • Solucions trobades.
  • Aportació de solucions a nivell d’aula.
  • Actuacions proactives.
  • Diferencia el seu estat d’ànim.
  • Ús de les etiquetes de les emocions
  • Ús d’estrategies d’autocontrol  
  • Demostra equilibri entre els actes  i les reflexions d’aula.

Aprofitarem estones espontànies que sorgeixin que convidin a la reflexió i estones més dirigides: assemblea, padrins, tutoria, ecologia emocional, projectes…                   Alguns dels recursos que utilitzarem: racó de la calma, targetes emocionals, semàfor, role playing, la casa dels amics, diccionari emocional, fàbules, metàfores, escànner emocional, estel CAPA, visualitzacions…