S’ha demanat a l’alumnat que escriguin què els ha agradat i què no. Aquestes són algunes de les seves respostes:
S’ha de dir que l’alumnat d’infantil encara necessita molt acompanyament en aquestes tasques de reflexió, però val la pena practicar-les perquè comencin a desenvolupar l’autonomia i l’autoregulació en l’aprenentatge.
L’avaluació del projecte s’ha portat a terme a través de:
Podem parlar de dos productes finals:
Cal dir que les exposicions orals dels projectes motiven molt a l’alumnat, però és difícil preparar individualment a cada alumne perquè parli de manera ordenada, clara, amb la postura correcta… En aquest cas, es van adjudicar aleatòriament els grups i el repartiment de les diapositives, i a alguns alumnes amb dificultats d’expressió oral o de memòria els va correspondre explicar conceptes difícils. Va ser un repte per a ells, però si s’hagués seleccionat tenint en compte el nivel de l’alumnat, el resultat hauria estat millor.
Per avaluar el projecte s’han utilitzat diverses eines:
Cal comentar que la rúbrica d’avaluació és una eina útil per avaluar el conjunt del projecte, però poc útil per als ítems que disposem en els informes a les famílies.
En un principi, s’havia previst fer una exposició oral, en petits grups, de tots els aspectes treballats. Però, finalment, no es va fer perquè van anar sorgint “subproductes finals” , que ja donàven resposta a les preguntes plantejades:
 Conclusions mapes/plànols |
 Exposició oral amb suport digital, en petits grups |
 Comparació de paisatges |
 Mural productes de l’hort |
Considerem que tot projecte ha de tenir un tancament, però no necessàriament aquest producte final ha de ser únic ni ha de coincidir exactament amb la previsió inicial. També que, si l’aplicació del projecte comença a esdevenir feixuga entre l’alumnat, és millor donar-lo per finalitzat.
A educació infantil ja es treballa generalment de manera globalitzada, essent la tutora la que planifica el projecte; per tant, la coordinació amb el professorat que intervé en la implementació del projecte es limita a prendre decisions amb el professorat de reforç. La mateixa tutora fa una planificació inicial del projecte, seguint el model pactat a l’escola. Aquesta planificació és flexible, de manera que es va modificant segons els interessos o interrogants que van sorgint. projecte_cavall_xcb
S’intenta que les activitats siguin diverses, relacionades amb diverses àrees, i que fomentin l’autonomia, la necessitat de reflexionar, la millora de l’expressió oral i l’ús de la lectoescriptura de manera funcional.
S’utilitzen diverses fonts d’informació:
A l’inici de cada sessió, es recorden els conceptes treballats abans de presentar la següent activitat. Inicialment es treballa en gran grup i seguidament, en moltes ocasions, es plasmen el coneixements en una fitxa, que serveix per avaluar l’assoliment dels objectius proposats. A final es farà un dossier amb totes les fitxes relacionades amb el projecte. També, bastant avançat el projecte, es va fer un esquema-resum dels conceptes treballats, per tal de sistematitzar la informaicó.
Amb tots aquests treballs es pretén fer reflexionar, dubtar, fer preguntes, opinar, resumir, contrastar… però, degut al grau de maduresa de l’alumnat d’educació infantil, encara necessiten força acompanyament per part dels docents.
Per respondre la pregunta inicial de A quin lloc de Cardona viviu?, i les posteriors qüestions que van sorgint, s’utilitzen diverses fonts d’informació:
La tasca més difícil ha estat acompanyar l’alumnat a sintetitzar la informació de manera que sigui entenedora per ells mateixos, evitant la còpia literal.
A cada sessió es recorda en quin punt del projecte ens trobem, i al final es fa un resum del que s’ha après.
Per documentar el projecte l’alumnat disposa de la llibreta de l’explorador, on va anotant els principals continguts que treballa, així com els dubtes que puguin sorgir, allò que és més important que recordi o que li cal portar per la següent sessió. També s’hi fa l’autoavalució.
A més a més es va documentant el projecte a la cartellera, en murals-síntesi o mapes conceptuals i es fan, sovint, exposicions orals.
En ser la mestra tutora la que imparteix les principals matèries implicades en el projecte, no fa falta la coordinació entre especialistes, però sí amb la mestra de reforç.
En tots els cursos de primària, s’ha elaborat un llistat dels continguts que es pretén assolir i, en cada projecte es van marcant els treballats, per tal d’evitar buits i repeticions curriculars.
Inicialment, en aquest projecte s’ha treballat sobretot en gran grup. En cada sessió es refrescaven les preguntes que es van fer en la pluja d’idees per anar contextualitzant els aprenentatges. Bona part de les sessions inicials es van dedicar a analitzar i sistematitzar les informacions procedents de les famílies.
Més endavant, es van realitzar fitxes individualment, però amb la possibilitat de treballar-ho amb parelles. En la sortida per visitar escultures de Cardona, es va fer un joc, en petits grups escollits a l’atzar, per trobar punts de vista. També es va elaborar, a nivell de gran grup, un mural-resum dels conceptes clau treballats on, per parelles, havien d’anar situant les imatges i textos donats.
El producte final, que serà una presentació oral amb el suport d’una presentació digital, es prepararà en petits grups o parelles, escollits aleatòriament.
La principal estratègia metodològica utilitzada és la dels conflictes cognitius. La mestra proposa una pregunta o un repte que els infants han d’esbrinar en grups formats per quatre infants. En ser el primer cop que aquests nens i nenes treballen amb aquesta metodologia, la mestra tria els grups que tenen les següents característiques:
En aquest projecte s’han treballat conceptes i s’han realitzat activitats com:
Els infants cerquen i seleccionen la informació i després creen un producte final, com una presentació digital, un document de text, una cartolina, un mapa conceptual, una presentació oral… Cada infant té un llibreta que li serveix com a suport per anotar la informació trobada, dubtes, interessos… que vagin sorgint.
El projecte es va iniciar amb la pregunta A quin lloc de Cardona viviu?
Donat que alguns alumnes residien a les Hortes es va plantejar el conflicte de com situar la seva residència, com trobaria la gent les seves cases, ja que no hi havia carrers, ni números. D’aquí va sorgir la necessitat de conèixer millor aquest barri de la vila.
Com que la tutora imparteix les àrees de llengua catalana, matemàtiques i coneixement del medi, no hi ha dificultat per integrar els aprenentatges de manera globalitzada.
Es defineix com a producte final fer una presentació en petits grups. Cada grup desenvoluparà un subapartat del tema i l’exposarà a la resta de la classe.
