Què en pensem?

Recull dels comentaris dels alumnes de 3r. d’ESO en les seves autoavaluacions:

“Quan ens ho van explicar em va semblar molt complicat, però al final ha estat fàcil”

MARC

” Hem cooperat molt entre nosaltres, però en algunes ocasiona hem perdut el temps” NEUS

“Crec que aquest model de crèdit s’ha de seguir”

BOGDAN

” M’ha agradat molt aquest crèdit perquè ha sigut divertit i molt diferent als altres que havíem fet” BERTA

“Molt ben muntat i organitzat, bon mètode de treball”

NIL

” No és que m’hagi entusiasmat, però ha estat molt millor que els altres anys i espero que els crèdits següents siguin d’aquest estil”

BIEL

” No crec que el projecte en si m’hagi aportat res, però el fet que tots els grups ens hàgim hagut de coordinar crec que ens ha ensenyat a treballar en grups més grans” MARTÍ

“Al principi ha estat un caos, però ha mida que ha anat passant la setmana tot ha anat millorant”

DUNA

“Ha sigut un projecte i un bon entrenament per el futur laboral, encara que hi hauria d’haver aspectes més pautats”

NOEMÍ

El crèdit de síntesi no ha estat molt pesat i hem après molt” ELÍAS

Capgirem l’avaluació

Un projecte suposa capgirar i donar un altre enfoc a les “tradicionals” formes d’aprenentatge. Vàrem tenir clar des de l’inici que un dels objectius en l’avaluació era implicar els alumnes, ells havien de formar part activa en aquest procés tant en l’avaluació reguladora com en l’avaluació final.

Una de les primeres eines d’avaluació que va posar en pràctica l’alumnat va ésser l’avaluació diària de l’actitud i implicació en el projecte, realitzada dins  de cada comissió mitjançant graelles de coavaluació. Ha destacat la resposta en positiu de l’alumnat, prenent aquest sistema com una forma per conscienciar-se dia a dia la seva actitud, i com un estímul motivacional positiu propi i per altres membres de l’equip.

I enmig d’aquest camí, un bon dia vàrem arribar el professorat a classe i vam pronunciar el concepte “carpeta d’aprenentatge”. Va ésser el moment potser més difícil d’entendre per part de l’alumnat, acostumats a incloure tot dins un dossier; va ésser més complicat fer entendre que no els hi diríem què incloure, simplement havien de decidir què havia estat significatiu. Vam plantejar avaluar la carpeta d’aprenentatge mitjançant una rúbrica i a través d’heteroavaluació realitzada pel professorat. Es va facilitar la rúbrica a l’alumnat a l’inici del crèdit perquè esdevingués una eina fer a la configuració d’aquest recull d’evidències. En aquest cas, el fet que la nota sigui conjunta va comportar el debat entre membres de cada comissió i sobretot a la reflexió dels materials a incloure; esdevenint així no tan sols una eina d’avaluació final sinó també de regulació i foment del treball cooperatiu.

Al final de la setmana la ruta havia d’ésser presentada a un altre grup classe. La forma de qualificar l’exposició oral ha estat mitjançant una rúbrica, introduint criteris per a l’avaluació conjunta del grup i un criteri per a l’avaluació individual del portaveu de cada comissió. Obtenint així una nota obtinguda per coavaluació per part de cadascuna de les comissions.

Per acabar, el sistema de coavaluació de la ruta ens va semblar el més escaient per fer la valoració final.  Tot i això, pel tipus d’activitat i alumnat avaluador,  volíem que es tractés d’una eina més dinàmica i ràpida; així es va optar per una Diana per valorar la ruta de cada grup classe.

Diana de coavaluació

S’han tingut en compte els instruments d’avaluació de la següent manera:

  • Autoavaluació i coavaluació dels alumnes de 3r. ESO- 20%
  • Exposició oral- 20%
  • Carpeta d’aprenentatge- 40%
  • Diana de coavaluació- 20%

Ens hi posem!

El punt de partida perquè la roda comenci a girar han estat aquelles nocions prèvies que tinguin els alumnes sobre el seu entorn immediat—la seva ciutat i el seu patrimoni, i el vincle que hi estableixin en pro de la curiositat per saber-ne més. La informació que els permeti tirar el projecte endavant surt, primordialment, de quatre fonts:

  • En primer lloc, la informació facilitada per experts en els diferents camps que engloben la gestió d’una ruta de descoberta (logística, cartografia, publicitat, etc.)
  • En segon lloc, pel treball de camp, a través de les visites programades sobre el propi terreny on es desenvoluparà la ruta.
  • En tercer lloc, per l’ús d’estratègies de recerca habituals (lectures, blogs informatius, vídeos, etc).
  • Finalment, per la comunicació entre els grups de treball que s’autoregulen per dues vies: primer en la reunió diària per comissions amb un pes específic per l’àrea concreta de treball; i segon en pes posades en comú amb el grup-classe que gestiona cadascuna de les rutes.[youtube]https://youtu.be/7ZjgUYmqsKk[/youtube]

El professorat ens hem coordinat intentant fer la tasca d’acompanyar, proposar, motivar i gestionar el dubte i l’error; intentant sortir del rol habitual de transmissors de la informació.

Fem les rutes!!!

Alumnes de 1r. d’ESO realitzant la ruta de descoberta

El producte final van ser les rutes de descoberta per els ponts de Manresa.  Es van dur a terme la segona setmana del mes de juny. Dos dels grups ho van realitzar el dilluns 11 de juny i la resta el dimarts 12. Malgrat alguns imprevists a nivell logístic, les rutes es van dur a terme amb èxit.

Cada grup classe va gestionar l’organització del producte final, i es van posar en contacte amb empreses externes per tal de aconseguir material d’avituallament i patrocinadors per la cursa. Les iniciatives dels alumnes en aquest aspecte van ser sorprenents.

Us adjuntem els enllaços amb alguns dels blocs que han fet els alumnes per documentar el projecte:

I algunes notícies sobre el projecte:

Regulació diària

Des de l’equip impulsor es va consensuar que la planificació i la gestió de les activitats la fessin els alumnes.

Es va proposar als alumnes que es s’agrupessin en comissions (grups de treball temàtics), i se’ls hi van donar un dossier individual de les tasques i possibles eines per orientar-los sobre el treball a fer. Prèviament s’havia treballat des de les tutories, el funcionament i la creació d’equips cooperatius. Però malgrat això, els grups que van decidir els alumnes eren molt homogenis i es van fer pensant més en els interessos individuals que en el producte final. Per definir les atribucions de cada alumne, es va elaborar un pla d’equip, on es van especificar els rols.

La dinàmica diària s’estableix des del primer dia amb els alumnes. A primera hora del matí les comissions es reuniran per acordar les tasques que portaran a terme al llarg del dia. I faran constar els objectius del dia en un full d’avaluació diària. Aquest document es revisarà per comissions al final de dia, per tal de valorar i coavaluar el treball fet, i per regular de manera conjunta els aprenentatges.

El treball de les comissions  es complementarà amb activitats per conèixer els ponts i l’entorn on es farà la ruta d’orientació. Durant el procés es realitzaran algunes activitats dirigides per experts, per tal d’ampliar els coneixements sobre organització de rutes i curses, motivació i esforç per tirar endavant projectes i dinàmiques del treball en grup.

Comencem a fer camí

Els alumnes de 3r. d’ESO s’organitzen per comissions

El nostre projecte Més ponts i menys murs neix de la necessitat de crear un nou crèdit de síntesi per a 3r d’ESO. La tria del fil conductor relacionat amb els ponts de Manresa ve donat per dos factors; el primer, és que enguany Manresa ha estat triada com a capital de la cultura catalana; i el segon, és el projecte d’apadrinament que el nostre centre està fent dels ponts de Manresa.

Un altre dels motius principals ha estat la necessitar de dotar al nostre centre d’un crèdit de síntesi per a 3r d’ESO diferent, innovador i sobretot centrat en el treball cooperatiu, on els alumnes es podran sentir partícips de forma directe en la seva creació, ja que des d’un bon començament seran ells qui prendran les decisions per portar a terme l’activitat.

L’activitat en concret serà l’elaboració d’una Ruta de descoberta pels ponts de Manresa. L’objectiu del projecte és que els alumnes, a banda de descobrir i treballar l’entorn patrimonial de Manresa, aprenguin a organitzar i planificar les activitats programades per els alumnes de primer, i sobretot, que aprenguin a treballar en equips cooperatius.

Construïm ponts, per no tenir murs

Benvolguts i  benvolgudes, nosaltres som del Pius Font i Quer, un institut públic d’Educació Secundària i Batxillerat de Manresa. El nostre centre té 40 anys d’història i en aquest moment en el  claustre som 70 professors i professores.

Aquest curs és la primera vegada que participem en la Xarxa de Competències Bàsiques. Formem part de l’equip impulsor 18 docents de diferents àrees que tenim ganes d’aprendre i de començar a treballar per projectes a l’aula. És per això que ens han estat molt útils les experiències i observacions dels centres que ja teniu més bagatge en la xarxa, moltes gràcies.

Des de començament de curs ens reunim cada quinze dies durant dues hores. Hem estat preparant un nou crèdit de síntesi per a 3r d’ESO que es dirà “Més ponts, menys murs” i on cada grup haurà de planificar una ruta de descoberta de diferents ponts de la ciutat i el seu entorn per a l’alumnat de 1r d’ESO.

D’aquí a dues setmanes comença el Crèdit de Síntesi i ens estrenem, doncs,  en el treball per projectes. Tot l’equip estem molt il·lusionats per l’inici d’aquest aventura per a l’alumnat i per a nosaltres, amb la certesa que en aquest camí de descoberta, d’errors i d’encerts, tots i totes aprendrem a construir d’una manera diferent el nostre aprenentatge.