Avaluació

Pel que fa a l’avaluació del projecte creiem que hauríem de diferenciar dues vessants.

La vessant d’aula i d’alumnat que creiem que es va fer de manera força adequada amb graelles d’observació directa dels mestres, rúbriques de valoració setmanals dels grups cooperatius, exposicions dels “productes finals” adreçades tan a companys com a famílies i reflexions metacognitives en diferents moments del procés.

L’altra vessant, que és on tenim més marge de millora és la vessant programativa del projecte i en concret la seva part avaluativa. Creiem que una planificació més acorada, si parlem del document en si del projecte, ens hauria permès plantejar més eines i “imputs” d’avaluació, sobretot les adreçades als infants.

Intentarem que els propers projecte que duem a terme a l’escola això sigui així.

L’AVALUACIÓ EN ELS PROJECTES

L’avaluació ha estat formativa, s’ha anat realitzant al llarg de tot el projecte. S’han anat fent observacions sobre els diferents ítems per avaluar en una rúbrica elaborada per la mestra.

Les primeres hipòtesis que van formular els alumnes ens van servir de punt de partida i per veure quines eren les idees prèvies sobre el tema.

Al llarg del projecte, s’anaven reformulant les hipòtesis i es podia observar com anava canviant el pensament de cada alumne, com raonava el perquè de les seves respostes, en quina informació recolzava els seus arguments…

També al llarg del projecte es prenien notes de les seves intervencions, aportacions al grup, en el petit grup.. etc. i com reaccionaven davant les aportacions dels altres; així com la participació i interés al llarg del projecte.

El treball individual per escrit ens va ajudar molt per avaluar els coneixements de cada alumne respecte al tema central del projecte. Van haver diferents oportunitats d’avaluar de forma individual al llarg del procés.

La valoració final amb el grup va ser molt positiva. Els alumnes van dir que havien après molt i encara volien seguir aprenent més sobre el tema del projecte; destacant  que havien gaudit molt en la part experimental.

LA FIRA DE L’APRENENTATGE

El dijous 21 de juny a la tarda vam celebrar la 1a Fira de l’aprenentatge del nostre centre al passeig Ramon Vall de Navàs.

Hi havia 17 estands diferents on els alumnes presentaven projectes i productes finals realitzats durant el curs.

L’alumnat de 5è A va presentar el seu projecte “La fira”. Havia arribat el moment de recuperar tot el que haviem après i explicar-ho a les famílies i a tothom que interessat pel projecte s’acostava al nostre estand.

Primer de tot vam trobar-nos en assemblea d’aula per elaborar entre tots un llistat de paraules clau relacionades amb el projecte que voliem destacar el dia de la fira :

RESPECTE – IGUALTAT D’OPORTUNITATS – AUTOGESTIÓ – RESPONSABILITAT – ECONOMIA – EMPRENEDORIA – COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA – REALITAT – CONSCIÈNCIA ECOLÒGICA.

En referència a l’avaluació, considerem molt important compartitr els criteris d’avaluació amb l’alumnat i, a més a més, ser conscients que l’avaluació no se centra només en el producte final sinó que el procés esdevé una part molt important. L’avaluació durant el procés d’aprenentatge permet saber on es troba l’alumne i allò que ha de millorar per poder avançar, és l’impuls que li permet treballar de forma més autònoma i autorregular. Cal destacar l’autoavaluació i la coavaluació ja que les considerem molt importants per a l’aprenentatge.

 

Avaluació

Per primer cop en la nostra trajectòria professional, i gràcies a la formació que hem rebut en la Xarxa de Competències Bàsiques, vam introduir de manera seriosa en l’avaluació l’element de la rúbrica. Durant les sessions de formació i a partir de l’experiència d’altres centres, vam entendre la rúbrica com un mecanisme que, no només havia de ser útil al professorat, sinó també i molt important, havia de ser compartit amb l’alumnat.

D’aquesta manera vam intentar realitzar una avaluació formativa del Projecte Delta mitjançant una rúbrica consensuada, d’una banda, per tot el professorat implicat en el projecte i, de l’altra, compartida prèviament amb l’alumnat. Cal dir, però, que abans de compartir-la amb els alumnes, vam adaptar els criteris que avaluaríem a un llenguatge que fos fàcilment interpretable per part d’ells. Ens agradaria remarcar, a més, que considerem imprescindible aquest procés de compartició, tot i que resulta costós d’assolir i de vegades cal introduir canvis i modificacions (cosa que no ens ha de fer por).

Finalment, cal afegir que vam elaborar tres models de rúbriques: una que pretenia fer un seguiment del treball continu de l’alumnat (implicació, constància i capacitat d’ajuda), una altra que valorava l’expressió escrita, i una última que avaluava l’expressió oral (ja que els alumnes, a banda del treball escrit, havien de fer una breu presentació del seu producte i dels mecanismes que havien utlitzat per elaborar-lo). Les rúbriques referents a l’expressió escrita i oral, a més, serviran de base per al proper curs per tal de fer el seguiment de tots els treballs o activitats que necessitin ser avaluats, i seran compartits per tots els professors que ho desitgin. D’aquesta manera, l’alumnat podrà veure una unitat d’acció per part dels docents i valorarà tant l’expressió oral com l’escrita com a elements bàsics i valorables des de qualsevol àmbit, no només des de les matèries de llengües.

TdS 3r “La mineria a Súria”: Valoració de l’ús de la rúbrica

(escrit per la Maria Aragay)

Tal com varem explicar en l’article anterior sobre la rúbrica, per l’avaluació formativa del reportatge sobre la Mineria a Súria, que l’alumnat va realitzar en el Treball de Síntesi de 3r d’ESO, es va utilitzar una rúbrica consensuada amb tot el professorat implicat en el projecte i divulgada a tots els alumnes

El treball es va exposar davant d’un tribunal format per un mínim de 3 professors de disciplines diferents que es varen repartir les diferents parts de la rúbrica per tal d’avaluar-ne tots els punts seguint els criteris d’avaluació establerts. Hi varen haver 3 tribunals diferents, un per cada grup classe (A,B,C). L’avaluació es va fer l’últim dia del Treball de Síntesi i els alumnes iniciament presentàven com havien treballat, l’organització de l’equip, les tasques que havien escollit justificadament, i les dificultats obtingudes per fer el reportatge, i finalment, feien el visionament del vídeo.

Els 3 tribunals d’avaluació varen utilitzar la rúbrica en format paper per avaluar cada equip durant l’exposició, on s’anotaven comentaris sobre cada criteri d’avaluació. Una vegada acabades les exposicions, el tribunal de cada classe va posar en comú les anotacions i es varen decidir els diferents nivells d’assoliment per cada tasca. A continuació, es varen reunir tots els tribunals i varen entrar els resultats al formulari del Co-Rubrics per tal d’obtenir el resultat de l’Avaluació.

Mitjançant la rúbrica d’aquest Treball de Síntesi es va valorar que s’havien avaluat un conjunt d’activitats d’ensenyament/aprenentatge concebudes per desenvolupar competències i/o aprenentatges competencials, que l’alumnat va ser capaç de relacionar les competències bàsiques treballades en les diferents matèries per a la resolució de qüestions i problemes de la vida pràctica. Amb la rúbrica també es varen considerar avaluades la capacitat d’autonomia en l’organització del seu treball individual, i també de cooperació i col·laboració en el treball en equip. I, finalment es va incloure, l’avaluació de la competència digital, atès que és una competència transversal que s’adquireix des de les diferents matèries.

Avaluació

L’avaluació del projecte es fa mitjançant un seguiment diari de l’alumnat a nivell de treball i d’actitud. La fase d’exploració val un 40% de la nota final i, la fase de realització, un 60%. Es valoren activitats individuals, activitats col·lectives, el dossier, un qüestionari i l’exposició oral. A més, el mateix alumnat duu a terme una autoavaluació en un calc que comparteix amb el professorat on es valora el treball diari, el respecte envers els companys i al material, si s’ha après i si s’ha entregat la feina al dia. A més, tot s’avalua mitjançant rúbriques, sempre compartides amb l’alumnat.

Un 20% d’aquesta nota es té en compte a les matèries de català, castellà i tecnologia, ja que són les matèries implicades en el nostre projecte.

Les evidències d’aprenentatge són variades i van acompanyades de reflexions, escrites i verbals, en què l’alumne pot justificar què ha après i com ho ha après.

LA VEU DEL PROFESSORAT

Després de la realització del projecte «Pal de pluja i calidoscopi» a tots els nivells de segon d’ESO, el professorat es va reunir al mes de maig per poder fer-ne una valoració dels aspectes positius i, sobretot, dels aspectes que es podien millorar de cara a nous cursos.

Pel que fa als punts positius, el professorat va destacar la cooperació que es va establir entre els alumnes a l’hora de treballar. El projecte tenia previst que els alumnes treballessin en grups de quatre. Dins d’aquests grups, dos alumnes començaven a elaborar el pal de pluja i dos el calidoscopi. Un cop realitzats aquests objectes els rols s’invertien, de manera que els que havien fet al pal de pluja ara realitzaven el calidoscopi i al revés. En aquesta segona part, però, eren els alumnes que ja havien realitzat la joguina en primer terme els que explicaven als seus companys com l’havien d’elaborar i els ajudaven, com a experts que havien esdevingut en la matèria, a resoldre els possibles dubtes. D’aquesta manera es fomentava el treball cooperatiu. D’altra banda, el professorat va observar que els diferents equips també cooperaven molt entre ells i s’ajudaven en la realització de les joguines.

Un altre aspecte positiu que es va destacar va ser un fet que va succeir el primer dia del projecte. Els alumnes no havien dut tot el material necessari i es va decidir suspendre el projecte aquell dia perquè no es podia realitzar la feina prevista. Els professors van realitzar les seves classes habituals i els alumnes van ser conscients que no havien estat a l’alçada i que això tenia conseqüències. El dia següent els equips van venir preparats amb allò que se’ls havia demanat i es va poder continuar el projecte amb normalitat. Per tant, un aspecte que en un primer moment semblava negatiu en realitat els va servir com a lliçó i estímul per començar.

Pel que fa als punts a millorar, l’equip docent va comentar diferents aspectes. Per començar es va creure necessari, de cara a una altra edició del projecte, que es recollís el material uns dies abans del seu inici, ja que enguany gairebé ningú va dur res el primer dia i es va perdre tota una sessió. Igualment, potser també caldria fer els grups de treball amb més antelació perquè d’aquesta manera es podrien organitzar millor de cara a portar el material.

Un altre punt feble van ser les instruccions per realitzar els objectes, que en aquest cas tenien en anglès. Caldria haver reservat amb anterioritat els ordinadors portàtils perquè poguessin fer-ne la traducció el primer dia, ja que tenien moltes dificultats per entendre-les. Per al curs vinent es podrien també preveure l’ús de diccionaris. També es va observar que les instruccions eren massa llargues i el vocabulari massa específic i que hagués estat millor utilitzar frases més breus i senzilles. Igualment potser hagués estat bé incloure imatges o dibuixos per acompanyar les explicacions.

També es va detectar que els alumnes no sabien ben bé per què feien aquest projecte. Davant d’aquesta situació el professorat va comentar que potser caldria replantejar-se com relacionar-lo amb el temari de diferents matèries. Per exemple, a ciències es podria treballar amb anterioritat el tema de la llum i del so i a anglès es podria treballar tant els textos instructius com el vocabulari que s’utilitzarà durant la realització dels dos objectes.

Finalment es va fer incís en l’avaluació. Les carpetes d’aprenentatge utilitzades s’han convertit en una feina massa mecànica, que els alumnes omplen d’esma i sense reflexionar. Caldria que fos una eina més oberta i que cada alumne pogués crear la seva pròpia carpeta d’aprenentatge. Per això es creu que seria molt útil que els alumnes veiessin diferents models de carpetes per tal d’elaborar la seva pròpia d’acord amb els seus gustos o interessos. També es va comentar que seria necessària la creació de rúbriques per avaluar tant les carpetes d’aprenentatge com el powerpoint final.

Lacetània News – Avaluació

L’avaluació de l’assignatura de projectes ha estat formativa i contínua durant tot el curs. L’assignatura de projectes s’ha realitzat en el marc de les optatives ofertades a 2n d’ESO amb temporització quadrimestral.

En tot moment s’ha aplicat la reflexió i la millora dels productes entregats, d’aquesta manera l’alumnat ha estat conscient del seu procés d’aprenentatge i ha revisat, corregit i  tornat a entregar es tasques les vegades que s’ha considerat convenient per part del professorat.

També s’ha aplicat la coavaluació entre els membres del grup quan han exposat la seva revista davant dels companys.

La rúbrica ha estat un instrument d’avaluació i també un instrument de modelatge. Al principi de l’activitat proposada els alumnes ja disposaven de la rúbrica per saber els ítems avaluatius i exactament què havien de fer.

Experimentem amb el teatre – Avaluació

Les rúbriques han estat la base principal de l’avaluació del projecte i s’han utilitzat per valorar el producte final (incloent el tutorial), l’exposició oral i el seguiment diari.

L’autoavaluació s’ha realitzat de manera regular després de cada sessió i la coavaluació s’ha introduït en el moment de presentar l’exposició del producte final. L’experiència ha estat molt positiva en aquests dos aspectes i enriquidora per a l’alumnat.

Nyam-nyam; bon profit! – Avaluació

Les rúbriques han estat la base principal de l’avaluació del projecte i s’han utilitzat per valorar els productes finals, l’exposició oral i el seguiment diari.

L’autoavaluació s’ha realitzat de manera regular després de cada sessió i la coavaluació s’ha introduït en el moment de presentar l’exposició del producte final. L’experiència ha estat molt positiva en aquests dos aspectes i enriquidora per a l’alumnat.

Per altra banda, l’autoavaluació del projecte i dels resultats per part del professorat ha permès la seva millora contínua al llarg del curs i la modificació i adaptació dels diferents productes finals.