Després de la realització del projecte «Pal de pluja i calidoscopi» a tots els nivells de segon d’ESO, el professorat es va reunir al mes de maig per poder fer-ne una valoració dels aspectes positius i, sobretot, dels aspectes que es podien millorar de cara a nous cursos.
Pel que fa als punts positius, el professorat va destacar la cooperació que es va establir entre els alumnes a l’hora de treballar. El projecte tenia previst que els alumnes treballessin en grups de quatre. Dins d’aquests grups, dos alumnes començaven a elaborar el pal de pluja i dos el calidoscopi. Un cop realitzats aquests objectes els rols s’invertien, de manera que els que havien fet al pal de pluja ara realitzaven el calidoscopi i al revés. En aquesta segona part, però, eren els alumnes que ja havien realitzat la joguina en primer terme els que explicaven als seus companys com l’havien d’elaborar i els ajudaven, com a experts que havien esdevingut en la matèria, a resoldre els possibles dubtes. D’aquesta manera es fomentava el treball cooperatiu. D’altra banda, el professorat va observar que els diferents equips també cooperaven molt entre ells i s’ajudaven en la realització de les joguines.
Un altre aspecte positiu que es va destacar va ser un fet que va succeir el primer dia del projecte. Els alumnes no havien dut tot el material necessari i es va decidir suspendre el projecte aquell dia perquè no es podia realitzar la feina prevista. Els professors van realitzar les seves classes habituals i els alumnes van ser conscients que no havien estat a l’alçada i que això tenia conseqüències. El dia següent els equips van venir preparats amb allò que se’ls havia demanat i es va poder continuar el projecte amb normalitat. Per tant, un aspecte que en un primer moment semblava negatiu en realitat els va servir com a lliçó i estímul per començar.
Pel que fa als punts a millorar, l’equip docent va comentar diferents aspectes. Per començar es va creure necessari, de cara a una altra edició del projecte, que es recollís el material uns dies abans del seu inici, ja que enguany gairebé ningú va dur res el primer dia i es va perdre tota una sessió. Igualment, potser també caldria fer els grups de treball amb més antelació perquè d’aquesta manera es podrien organitzar millor de cara a portar el material.
Un altre punt feble van ser les instruccions per realitzar els objectes, que en aquest cas tenien en anglès. Caldria haver reservat amb anterioritat els ordinadors portàtils perquè poguessin fer-ne la traducció el primer dia, ja que tenien moltes dificultats per entendre-les. Per al curs vinent es podrien també preveure l’ús de diccionaris. També es va observar que les instruccions eren massa llargues i el vocabulari massa específic i que hagués estat millor utilitzar frases més breus i senzilles. Igualment potser hagués estat bé incloure imatges o dibuixos per acompanyar les explicacions.
També es va detectar que els alumnes no sabien ben bé per què feien aquest projecte. Davant d’aquesta situació el professorat va comentar que potser caldria replantejar-se com relacionar-lo amb el temari de diferents matèries. Per exemple, a ciències es podria treballar amb anterioritat el tema de la llum i del so i a anglès es podria treballar tant els textos instructius com el vocabulari que s’utilitzarà durant la realització dels dos objectes.
Finalment es va fer incís en l’avaluació. Les carpetes d’aprenentatge utilitzades s’han convertit en una feina massa mecànica, que els alumnes omplen d’esma i sense reflexionar. Caldria que fos una eina més oberta i que cada alumne pogués crear la seva pròpia carpeta d’aprenentatge. Per això es creu que seria molt útil que els alumnes veiessin diferents models de carpetes per tal d’elaborar la seva pròpia d’acord amb els seus gustos o interessos. També es va comentar que seria necessària la creació de rúbriques per avaluar tant les carpetes d’aprenentatge com el powerpoint final.