Implementació

En el projecte la majoria de les informacions tenen el seu orígen en xerrades i debats en gran grup a la classe i a partir d’aquí es creen grups de treball cooperatiu que s’anoten quina part de la cerca han de fer i després ho busquen a internet, biblioteca…

Un cop cercada la l’informació, els diversos grups acostumen a tenir estones d’aula per exposar allò que han trobat per fer-ho extensiu a la resta del grup. També s’acostuma a dur un regístre dels temes o aspectes que es comenten a base d’imatges, petits resums i mapes conceptuals. Aquest “registre” és molt útil per anar comprovant quins aprenentatges s’han assolit i quins coneixements prèvis s’han relacionat amb allò après a l’aula.

A nivell grupal i també individual, els grupas cooperatius setmanalment omplen una rúbrica d’autoavaluació on analitzen i valoren com han treballat aquella setmana.

IMPLEMENTACIÓ

Al llarg de tot el temps del projecte, les sessions de treball varen servir per investigar allò que volien saber els alumnes sobre el tema, a més a més, de dur a terme un producte final, fruit d’aquesta investigació. A banda d’una presentació en format digital, a través d’eines col·laboratives de google, cada grup va escollir quina seria la forma de presentar el seu treball final.

D’aquesta manera, tots els alumnes varen poder escoltar i veure els treballs dels diferents grups, fer-los preguntes i reflexionar al voltant de tot el que havien après. Fruit de totes les presentacions varen poder veure maquetes d’edificacions romanes, escultures de déus, lapbooks amb informació classificada i resumida, etc.

Implementació

El projecte de El món de la Comunicació  està organitzat en tres fases.

  • La fase introductòria (4 sessions) on es treballa què és el treball cooperatiu i es donen a conèixer les eines informàtiques que s’hauran d’utilitzar durant el projecte.
  • La fase d’exploració (11 sessions) on es fan activitats relacionades amb els continguts que abans ja hem esmentat.
  • La fase de realització (11 sessions) en la quals els alumnes han de desenvolupar el seu producte final. Es treballa amb grups heterogenis i equilibrats en els quals s’han de repartir els rols de treball.

 

Durant la fase d’exploració, totes les sessions estan molt pautades i a cada sessió es treballa un tema concret. Per exemple: la publicitat, els registres, els elements de la comunicació… També veuen la pel·lícula El show de Truman per tenir un exemple del gran poder que poden arribar a tenir les pantalles a les nostres vides i els muntatges mediàtics. La informació s’obté d’enllaços, pdf, vídeos i presentacions que hi ha penjats al Moodle.  La nova informació es relaciona amb els coneixements previs a través de la reflexió i deducció. Tots els coneixements es van relacionant entre ells i creem la necessitat d’utilitzar els previs i els nous. Aquests coneixement els hauran de posar en pràctica durant la fase de realització.

Els alumnes compten amb l’ajuda i la col·laboració del grup i amb el professorat. Es  transfereixen continguts i competències de diferents àrees: català, castellà i tecnologia.

Durant la fase de realització, els alumnes documenten el seu propi procés de producció diàriament amb un registre diari de les seves activitats i reflexions sobre el seu propi aprenentatge.

IMPLEMENTACIÓ DEL CALIDOSCOPI

Tal i com hem explicat ja a l’article “Implementació del pal de pluja”, el projecte «Construcció d’un pal de pluja i d’un calidoscopi» consisteix en la realització d’aquests dos objectes per part d’equips de treball de 4 alumnes. Al final de les sessions els grups hauran construït dos exemplars de cada treballant de manera cooperativa.
En aquest article parlarem de la implementació del calidoscopi, un «instrument òptic, cilíndric, en el fons del qual hi ha fragments de vidre de color i miralls disposats de manera que apareix a la vista una figura de simetria radiada de múltiples colors que varia il·limitadament en agitar-lo», tal i com el descriu el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans.

En un primer moment es va voler relacionar la nova informació amb els coneixements que els alumnes tenien d’aquest objecte. Una professora va fer la sessió inicial i els va mostrar un calidoscopi de la seva propietat. La majoria d’alumnes ja el coneixien i sabien com s’utilitzava, però desconeixien del tot com el podien elaborar i es van mostrar sorpresos que es pogués fer amb objectes que tenen a casa habitualment (CD vells, tetrabrics, pots de papates Pringles o boletes per fer collarets). A l’hora de fer-lo ells, però, van tenir problemes per interpretar correctament les instruccions, que eren en anglès. Com que l’elaboració d’aquesta joguina és més complexa que la del pal de pluja, no els va ser tan senzill construir-lo ells sols i sovint van necessitar l’ajuda del professorat. Per a properes edicions s’ha decidit redactar unes instruccions amb frases més senzilles, amb vocabulari treballat prèviament i també amb imatges que els serveixin de guia.

Igual que es va fer amb el pal de pluja, els alumnes van prendre nota del procés de treball a la carpeta d’aprenentatge i igualment en van fer un registre fotogràfic per a poder explicar-ho al powerpoint final. Al final de tot el professorat va fer una valoració d’aquest procés de treball i també de l’objecte realitzat, tenint en compte tant la seva funcionalitat com la seva estètica.

IMPLEMENTACIÓ DEL PAL DE PLUJA

El projecte «Construcció d’un pal de pluja i d’un calidoscopi» consisteix en la realització d’aquests dos objectes per part d’equips de treball de 4 alumnes. Al final de les sessions els grups hauran construït dos exemplars de cada treballant de manera cooperativa. Dos alumnes realitzaran conjuntament el pal de pluja i de manera simultània els altres dos construiran el calidoscopi. En un moment donat del projecte, els alumnes canviaran de rol i hauran de construir l’objecte contrari amb l’ajuda dels companys que l’hauran realitzat primer.
En aquest article parlarem de la implementació del pal de pluja, un instrument de percussió que sona per sacseig i que quan es gira, gràcies al moviment de les llavors o cereals que té a dins, fa un so que recorda a la pluja quan cau.

En un primer moment es va voler relacionar la nova informació amb els coneixements que els alumnes tenien d’aquest objecte. Una professora va fer la sessió inicial i els va mostrar un pal de pluja autèntic. La majoria d’alumnes el coneixien i fins i tot algun n’havia realitzat un a primària. Un cop van llegir i saber les instruccions per elaborar aquest objecte es van mostrar sorpresos perquè la seva realització els va semblar senzilla i, aquells que ja n’havien realitzat un abans, perquè s’utilitzava un mètode diferent del que ells havien fet servir. En aquest cas els va sorprendre l’ús de boles de filferro i arròs per aconseguir el so similar a la pluja en comptes de l’ús de claus com havien fet a primària.

Per a la realització del pal de pluja els alumnes van haver de seguir unes instruccions en anglès i van treballar també conceptes de tecnologia (realització de l’instrument) i de socials, ja que van haver de buscar informació sobre l’origen d’aquest objecte i explicar-lo a la presentació final. Finalment van treballar també continguts de visual i plàstica, ja que una part important de l’elaboració d’aquest objecte era la seva decoració.

Al llarg de l’elaboració del pal de pluja els alumnes van anar registrant el procés, tant amb fotografies que van adjuntar al powerpoint final, com a través de la reflexió documentada a la carpeta d’avaluació. D’altra banda el professorat va fer-ne una valoració final, tant del treball diari i del procés d’elaboració com del resultat final, tenint en compte tant la seva sonoritat com l’aspecte visual i tecnològic.

Implementació

En primer lloc, els nois i noies van realitzar una cerca al voltant de conceptes relacionats amb la formació dels deltes i la importància dels rius. Aquesta primera part introductòria va ser la més teòrica, però la transmissió dels coneixements no va ser lineal en el sentit professor-alumne, sinó que vam convertir l’aula en un lloc de recerca on cada grup va poder fer les consultes necessàries per respondre les qüestions proposades. Com a complement d’aquesta tasca, vam poder disposar d’una Sandbox (gràcies a la UPC de Barcelona), un element innovador i molt visual que va permetre que els alumnes poguessin veure i experimentar els canvis en l’orografia.

En segon lloc, els alumnes van haver d’elaborar un tríptic que inclogués la informació necessària per tal de fer el trajecte Cardona-Sant Carles de la Ràpita mitjançant transport públic i cotxe (cost, consum, parades d’interès…). D’aquesta manera els nois i noies es van trobar per primer cop amb la necessitat de buscar combinacions de transport públic o calcular el consum de combustible i el preu que costa per tal de viatjar amb cotxe. En definitiva, van haver d’aplicar coneixements a situacions versemblants de la vida quotidiana.

Per últim, es va confeccionar un herbari amb mostres de l’entorn de Cardona que van completar amb mostres fotogràfiques del Parc Natural del Delta de l’Ebre. Aquest herbari es va ultimar amb informació diversa relacionada amb cadascuna de les plantes de l’herbari: identificar el nom de planta en català, castellà i anglès; buscar una curiositat o propietat de la mostra; trobar una frase feta o refrany relacionada amb la planta i descobrir un poema que la tingués com a motiu temàtic. Es tractava, en definitiva, que els alumnes elaboressin un producte final interdisciplinar com a resultat de la cerca i investigació de l’alumnat.

Experimentem amb el teatre – Implementació

El procés s’ha dividit en tres fases principals, una de recerca, la creació del producte final i la cloenda amb una visita guiada al teatre Kursaal, per a conèixer tot allò que hi ha darrere el teló.

Els grups cooperatius han sigut molt heterogenis i  la planificació de les tasques, molt competencial. Ells mateixos s’han autoplanificat i han assolit els objectius pautats al llarg de les sessions.

L’alumnat transfereix el contingut mitjançant els documents del procés de producció (dietari i documents amb la informació obtinguda), la presentació oral, el tutorial del procés de creació del producte i el producte final. L’alumnat adquireix la consciència d’haver treballat diverses àrees segons la disciplina teatral escollida (escenografia, elaboració de textos, interpretació, comunicació no verbal, disseny de maquetes, maquillatge, vestuari, …). Per altra banda, la tecnologia (informàtica) i l’expressió oral es treballen a nivell transversal i en diverses llengües.

Nyam-nyam; bon profit! – Implementació

La realització del projecte ha comptat amb dues fases principals, una de recerca i l’altra de creació dels productes. La recerca ha quedat plasmada en una exposició oral. Un cop finalitzada, l’alumnat ha pogut plasmar els coneixements adquirits en els diferents productes finals: una carta de restaurant, un audiovisual explicant el menú, una degustació i un menú setmanal saludable amb cinc àpats/dia.

A l’hora de planificar les tasques, la diversitat d’alumnat ha fet necessari pautar en diferents graus la realització del projecte. Des de situacions en les quals els alumnes s’han autoplanificat les tasques i objectius fins a altres casos en que ha estat necessari un acompanyament.

L’alumnat transfereix el contingut mitjançant els documents del procés de producció (dietari i documents amb la informació obtinguda), la presentació oral i els productes finals. L’alumnat adquireix la consciència d’haver treballat diverses àrees relacionades amb l’alimentació: experimentals, educació física i plàstica. Per altra banda la tecnologia (TIC) i l’expressió oral i escrita es treballen a nivell transversal.

TdS “La mineria a Súria” : Xerrada ICL

(escrit per la Noèlia Pérez)
El Dr. Àlex Sendrós, del Dept. de Medi Ambient d’Iberpotash, va fer-nos una xerrada sobre mineria sostenible en què va parlar dels dipòsits salins i de la gestió de l’aigua. Ens va explicar diverses mesures per gestionar correctament aquests dipòsits, tenint cura de produir el mínim impacte possible en el medi ambient.
També va parlar-nos de diversos aspectes per fer una bona gestió de l’entorn: control del so, control de les emissions, segregació dels residus, integració en el paisatge, revegetació…
Si voleu veure les fotos, cliqueu a l’enllaç:   https://twitter.com/ICLiberia/status/1007207934093340674

TdS 3r “La mineria a Súria” : Sortida al Pou IV

Els alumnes van poder visitar el pou IV que actualment està en desús. Allà, el cap d’explotació va fer-los una breu xerrada. Més tard, els alumnes van poder manipular un simulador de maquinaria que s’utilitza a la mina i una mini-excavadora que hi ha habilitats per a la formació dels alumnes del CFGM de mineria de l’INS.