Arxiu de la categoria: Institut Guillem Catà

IMPLEMENTACIÓ DEL CALIDOSCOPI

Publicat el per
Respon

Tal i com hem explicat ja a l’article “Implementació del pal de pluja”, el projecte «Construcció d’un pal de pluja i d’un calidoscopi» consisteix en la realització d’aquests dos objectes per part d’equips de treball de 4 alumnes. Al final de les sessions els grups hauran construït dos exemplars de cada treballant de manera cooperativa.
En aquest article parlarem de la implementació del calidoscopi, un «instrument òptic, cilíndric, en el fons del qual hi ha fragments de vidre de color i miralls disposats de manera que apareix a la vista una figura de simetria radiada de múltiples colors que varia il·limitadament en agitar-lo», tal i com el descriu el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans.

En un primer moment es va voler relacionar la nova informació amb els coneixements que els alumnes tenien d’aquest objecte. Una professora va fer la sessió inicial i els va mostrar un calidoscopi de la seva propietat. La majoria d’alumnes ja el coneixien i sabien com s’utilitzava, però desconeixien del tot com el podien elaborar i es van mostrar sorpresos que es pogués fer amb objectes que tenen a casa habitualment (CD vells, tetrabrics, pots de papates Pringles o boletes per fer collarets). A l’hora de fer-lo ells, però, van tenir problemes per interpretar correctament les instruccions, que eren en anglès. Com que l’elaboració d’aquesta joguina és més complexa que la del pal de pluja, no els va ser tan senzill construir-lo ells sols i sovint van necessitar l’ajuda del professorat. Per a properes edicions s’ha decidit redactar unes instruccions amb frases més senzilles, amb vocabulari treballat prèviament i també amb imatges que els serveixin de guia.

Igual que es va fer amb el pal de pluja, els alumnes van prendre nota del procés de treball a la carpeta d’aprenentatge i igualment en van fer un registre fotogràfic per a poder explicar-ho al powerpoint final. Al final de tot el professorat va fer una valoració d’aquest procés de treball i també de l’objecte realitzat, tenint en compte tant la seva funcionalitat com la seva estètica.

IMPLEMENTACIÓ DEL PAL DE PLUJA

Publicat el per
Respon

El projecte «Construcció d’un pal de pluja i d’un calidoscopi» consisteix en la realització d’aquests dos objectes per part d’equips de treball de 4 alumnes. Al final de les sessions els grups hauran construït dos exemplars de cada treballant de manera cooperativa. Dos alumnes realitzaran conjuntament el pal de pluja i de manera simultània els altres dos construiran el calidoscopi. En un moment donat del projecte, els alumnes canviaran de rol i hauran de construir l’objecte contrari amb l’ajuda dels companys que l’hauran realitzat primer.
En aquest article parlarem de la implementació del pal de pluja, un instrument de percussió que sona per sacseig i que quan es gira, gràcies al moviment de les llavors o cereals que té a dins, fa un so que recorda a la pluja quan cau.

En un primer moment es va voler relacionar la nova informació amb els coneixements que els alumnes tenien d’aquest objecte. Una professora va fer la sessió inicial i els va mostrar un pal de pluja autèntic. La majoria d’alumnes el coneixien i fins i tot algun n’havia realitzat un a primària. Un cop van llegir i saber les instruccions per elaborar aquest objecte es van mostrar sorpresos perquè la seva realització els va semblar senzilla i, aquells que ja n’havien realitzat un abans, perquè s’utilitzava un mètode diferent del que ells havien fet servir. En aquest cas els va sorprendre l’ús de boles de filferro i arròs per aconseguir el so similar a la pluja en comptes de l’ús de claus com havien fet a primària.

Per a la realització del pal de pluja els alumnes van haver de seguir unes instruccions en anglès i van treballar també conceptes de tecnologia (realització de l’instrument) i de socials, ja que van haver de buscar informació sobre l’origen d’aquest objecte i explicar-lo a la presentació final. Finalment van treballar també continguts de visual i plàstica, ja que una part important de l’elaboració d’aquest objecte era la seva decoració.

Al llarg de l’elaboració del pal de pluja els alumnes van anar registrant el procés, tant amb fotografies que van adjuntar al powerpoint final, com a través de la reflexió documentada a la carpeta d’avaluació. D’altra banda el professorat va fer-ne una valoració final, tant del treball diari i del procés d’elaboració com del resultat final, tenint en compte tant la seva sonoritat com l’aspecte visual i tecnològic.

LA VEU DEL PROFESSORAT

Publicat el per
Respon

Després de la realització del projecte «Pal de pluja i calidoscopi» a tots els nivells de segon d’ESO, el professorat es va reunir al mes de maig per poder fer-ne una valoració dels aspectes positius i, sobretot, dels aspectes que es podien millorar de cara a nous cursos.

Pel que fa als punts positius, el professorat va destacar la cooperació que es va establir entre els alumnes a l’hora de treballar. El projecte tenia previst que els alumnes treballessin en grups de quatre. Dins d’aquests grups, dos alumnes començaven a elaborar el pal de pluja i dos el calidoscopi. Un cop realitzats aquests objectes els rols s’invertien, de manera que els que havien fet al pal de pluja ara realitzaven el calidoscopi i al revés. En aquesta segona part, però, eren els alumnes que ja havien realitzat la joguina en primer terme els que explicaven als seus companys com l’havien d’elaborar i els ajudaven, com a experts que havien esdevingut en la matèria, a resoldre els possibles dubtes. D’aquesta manera es fomentava el treball cooperatiu. D’altra banda, el professorat va observar que els diferents equips també cooperaven molt entre ells i s’ajudaven en la realització de les joguines.

Un altre aspecte positiu que es va destacar va ser un fet que va succeir el primer dia del projecte. Els alumnes no havien dut tot el material necessari i es va decidir suspendre el projecte aquell dia perquè no es podia realitzar la feina prevista. Els professors van realitzar les seves classes habituals i els alumnes van ser conscients que no havien estat a l’alçada i que això tenia conseqüències. El dia següent els equips van venir preparats amb allò que se’ls havia demanat i es va poder continuar el projecte amb normalitat. Per tant, un aspecte que en un primer moment semblava negatiu en realitat els va servir com a lliçó i estímul per començar.

Pel que fa als punts a millorar, l’equip docent va comentar diferents aspectes. Per començar es va creure necessari, de cara a una altra edició del projecte, que es recollís el material uns dies abans del seu inici, ja que enguany gairebé ningú va dur res el primer dia i es va perdre tota una sessió. Igualment, potser també caldria fer els grups de treball amb més antelació perquè d’aquesta manera es podrien organitzar millor de cara a portar el material.

Un altre punt feble van ser les instruccions per realitzar els objectes, que en aquest cas tenien en anglès. Caldria haver reservat amb anterioritat els ordinadors portàtils perquè poguessin fer-ne la traducció el primer dia, ja que tenien moltes dificultats per entendre-les. Per al curs vinent es podrien també preveure l’ús de diccionaris. També es va observar que les instruccions eren massa llargues i el vocabulari massa específic i que hagués estat millor utilitzar frases més breus i senzilles. Igualment potser hagués estat bé incloure imatges o dibuixos per acompanyar les explicacions.

També es va detectar que els alumnes no sabien ben bé per què feien aquest projecte. Davant d’aquesta situació el professorat va comentar que potser caldria replantejar-se com relacionar-lo amb el temari de diferents matèries. Per exemple, a ciències es podria treballar amb anterioritat el tema de la llum i del so i a anglès es podria treballar tant els textos instructius com el vocabulari que s’utilitzarà durant la realització dels dos objectes.

Finalment es va fer incís en l’avaluació. Les carpetes d’aprenentatge utilitzades s’han convertit en una feina massa mecànica, que els alumnes omplen d’esma i sense reflexionar. Caldria que fos una eina més oberta i que cada alumne pogués crear la seva pròpia carpeta d’aprenentatge. Per això es creu que seria molt útil que els alumnes veiessin diferents models de carpetes per tal d’elaborar la seva pròpia d’acord amb els seus gustos o interessos. També es va comentar que seria necessària la creació de rúbriques per avaluar tant les carpetes d’aprenentatge com el powerpoint final.

PRODUCTE FINAL

Publicat el per
Respon

Per a treballar els continguts curriculars de 2n d’ESO: Propagació de la llum i el so. Aplicacions a la vida quotidiana, es planteja a l’alumnat:

  • la construcció d’un pal de pluja, que produeix un so característic, que es propaga com una ona en totes direccions.
  • la construcció d’uncalidoscopi, que reprodueix moltes vegades una figura, degut a una propietat de la llum.

PAL DE PLUJA

Després de lasessió inicialon l’alumnatva poder observar el so que produeix aquest instrument, com el produeix el so i com creien que estava construït l’instrument (forma i contingut de l’instrument), es van posar mans a l’obra per a construir el seu propi pal de pluja.

El producte final era la construcció d’aquest pal de pluja, en parelles, dintre d’un grup de quatre alumnes, que posteriorment explicaven com ho havien realitzat als altres dos membres del grup. La part de la decoració externa s’ha realitzat de diferents maneres en funció dels interessos i habilitats de les parelles.

CALIDOSCOPI

A la sessió inicial l’alumnat va poder observar el centenar d’imatges que s’originen en un calidoscopi. La seva construcció va ser guiada per unes instruccions en anglès, que s’havia de realitzar per parelles, i, un cop acabat explicar el funcionament a l’altra parella del grup. Igualment, la part de la decoració externa s’ha realitzat de diferents maneres en funció dels interessos i habilitats de les parelles.

 

També es demanava una presentació, amb fotos, de tot el procés fet en la construcció dels dos objectes, que s’exposava davant de tota la classe.

Veu dels alumnes, els aprenentatges.

Publicat el per
Respon

Un cop acabat el projecte es torna a passar un altre cop l’avaluació inicial als alumnes per tal de poder veure els resultats d’aquests.

En aquests ocasió, la majoria dels alumnes han contestat totes les preguntes. Per començar sabien el nom dels dos instruments, cosa que en un principi molts alumnes no el sabien, sobretot el calidoscopi, que era el nom que menys coneixien els alumnes.

La segona pregunta, «Perquè et sembla que s’utilitza»; el pal de pluja molts ja sabien que era un instrument de música, en aquesta ocasió el alumnes ja ho tenien clar, en general han especificat que era de percussió i que es feien servir en països on hi ha indígenes.

A la pregunta «Creus que es pot construir amb altres materials?» ho tenien molt clar que si, s’encordaven del material que havien utilitzat, els van anomenar tots. Sabien també com era el seu funcionament, com és que feia soroll o perquè feia les figures del calidoscopi.

En general, estaven molt contents dels seus instruments, s’hi van esforçar molt i van voler que quedessin xulos per poder-los presentar davant de tothom. Molts es queixaven que el calidoscopi era bastant difícil de fer i que els havia costat bastant entendre les instruccions amb anglès, però que al final ho havien aconseguit.

Alguns van arribar a la conclusió que també hi ha d’altres joguines o instruments que també es podrien fer amb material reciclat i que ells mateixos els podrien construir.

Sorpreses!!!!!

Publicat el per
Respon

Durant el procés de creació del Calidoscopi del Pal de pluja, s’ha pogut fer una observació directe, sobre les diferents reaccions que han tingut els alumnes durant aquest procés. També ha anat molt bé l’enregistrament de vídeos i les fotografies.

El primer dia, els alumnes es van sentir decepcionats, ja que es van trobar que no tenien prou material per començar a treballar. Van poder descobrir la seva primera errada, o dit d’una altra manera van tenir la primera sorpresa!!!!, no haver-se reunit el grup abans per posar en comú el material que tenien, i així poder buscar el material que necessitaven. Així doncs, el primer dia de projecte el van perdre. Això els va obligar durant la resta de dies a treballar més depresa per poder arriba al final amb la feina feta.

Tot i així, els alumnes van saber reaccionar bé, van veure que havien fallat i això els va motivar més per treballar sense perdre temps i organitzar-se millor. El treball de la resta de dies va ser intens.

Durant la setmana els alumnes van tenir altres sorpreses, ja que una de les coses que els va cridar molt l’atenció va ser el Pal de pluja, tenien la idea alguns, que perquè sonés s’havien de clavar claus al tub, per tal que quan el material de dins el féssim caure fes soroll al xocar amb els claus. Però la proposta que teníem el professors era una altra; consistia en posar dins el tub unes boles de filferro, el qual van poder observar que feia el mateix efecte.

També els va sorprendre molt la construcció del calidoscopi, per una banda no els semblava que fos tant complicat muntar-lo i l’altre van veure l’efecte que tenien els miralls dins del tub per tal que es produís l’efecte esperat.

Molts dels comentaris dels alumnes eren: no hem pensava que es construís d’aquesta manera, jo hem pensava que tindríem claus i resulta que hem fet servir filferro, que complicat ho trobo, deixe’m el celo, espera que t’ajudo, mira que fàcil és,…….

La veu de l’equip impulsor

Publicat el per
Respon

Després de contrastar diferents opinions del grup impulsor respecte al projecte de 1r ESO  que hem creat pel curs 2017-18 al Institut Guillem Catà de Manresa hem extret les següents opinions respecte al resultat del mateix:

  • Creiem que aquest projecte ha servit perquè els nens poguessin aprendre a treballar en grup de manera ordenada i respectant tots els membres així com les diferents opinions i velocitats alhora de treballar, que aprenguessin a recercar la informació necessària per acomplir els objectius del projecte, a autoavaluar-se ells mateixos i a la resta del grup i a ser capaços de organitzar-se i preparar una exposició oral mitjançant una presentació en català i anglès.
  • Pel que fa als conceptes i coneixements específics del projecte, els alumnes han après a treballar al laboratori, a utilitzar els estris com la placa microbiòtica, estufa i la lupa binocular i a prendre consciència dels microorganismes que podem trobar en el nostre entorn fent una observació activa. També van ser capaços de buscar una recepta que contingués els microorganismes marcats i portar-la a terme per després mostrar-la al grup classe i degustar-la entre tots. Per això es van haver de recercar la recepta, calcular les quantitats necessàries per realitzar-la (utilitzant els seus coneixements matemàtics), comprar els ingredients i organitzar-se per quedar fora de l’institut per crear i cuinar la recepta escollida. Per últim han estat capaços de traduir la seva recepta a l’anglès.
  • En general els professors encarregats del projecte han observat que els alumnes han gaudit realitzant el projecte, de fet, en les presentacions molts d’ells van mostrar el seu interès i van expressar que s’ho havien passat molt bé, sobretot al laboratori i executant la recepta. Tot i així, una de les critiques més esteses entre el professorat, és que en general els alumnes els hi costa resoldre els petits conflictes que sorgeixen entre els membres del grup i encara necessiten l’ajuda del professor/a per resoldre’ls. Una altra dificultat que hem observat durant el desenvolupament del projecte és la dificultat dels alumnes en treballar de forma autònoma, ja que necessiten massa sovint l’acompanyament i l’aprovació del professor/a durant la sessió.
  • Com a conseqüència de les dificultats observades en el alumnes (citades en el paràgraf anterior), s’ha observat que l’acompanyament del professor/a a l’aula durant les sessions és imprescindible veient el poc nivell d’autonomisme mostrat pels alumnes (se’ls ha de marcar molt la temporització horària, així com l’acompanyament en la traducció de la recepta a l’anglès i el seguiment de la carpeta d’aprenentatge).
  • De cara a millorar el projecte en futures edicions, han sorgit algunes propostes:
  • Millorar l’explicació escrita de les carpetes d’aprenentatge.
  • Donar eines perquè els alumnes puguin trobar més fàcilment paraules tècniques en anglès.
  • Donar una hora més de desenvolupament del projecte perquè els alumnes puguin realitzar la preparació de la presentació.

 

Carpeta d’aprenentatge

Publicat el per
Respon

En aquest projecte han funcionat molt bé les carpetes d’aprenentatge, un instrument d’avaluació formativa que facilita a l’alumne identificar el què ha après i com ho ha après per mitjà del recull raonat d’evidències d’aprenentatges, com en aquest projecte buscant microorganismes i analitzant-los al laboratori, i creant un producte final amb microorganismes, en aquest cas un pastis.

Les carpetes han servit per fer evident què és allò que sabien i quins són realment els aprenentatges significatius realitzats. Cada dia havien de respondre quatre preguntes, “Què he après?”, “Com ho he après?”, “Amb quins obstacles m’he trobat?” i “Com he resolt els obstacles?”, de manera individual.

Al ser aquest el segon projecte que realitzen els alumnes de 1r al centre i com que també treballen per projectes a l’assignatures de socials i català, ells estan ja familiaritzats amb les carpetes d’aprenentatge i pensen que ens aporta informació molt útil, tant pels alumnes com pels professors.

Avaluació

Publicat el per
Respon

L’avaluació del nostre projecte s’ha basat majoritàriament en la realització del dossier, on es recollien els resultats dels experiments realitzats en el laboratori, la recerca de la recepta i la seva explicació en anglès, així com les carpetes d’aprenentatge diaries. Juntament amb la coavaluació i la presentació del plat, aquestes han estat activitats avaluades de manera grupal. S’han valorat de manera individual el seguiment diari del treball, la carpeta d’aprenentatge i part de la presentació oral del projecte.

La ponderació dels ítems avaluats són:

– Continguts: realització del dossier, incloses les carpetes d’aprenentatge (40%)

– Graella Seguiment del treball diari (20%)

– Exposició oral i presentació (20%)

– Presentació del plat (10%)

– Rúbrica de la Graella de Coavaluació (10 %)