Metodològicament… seguim amb la mateixa mirada

Metodològicament parlant, i un cop analitzat el desenvolupament del projecte, creiem que la metodologia emprada va ser molt adequada i per tant, durant aquest curs, hem mantingut la mateixa mirada i enfocament del curs passat. Per aquest motiu hi adjuntem a continuació l’explicació sobre la metodologia que vàrem explicar el curs passat.

Parlant de la metodologia utilitzada en la gran majoria de les sessions es tracta d’una metodologia oberta, on el mestre primer situa el moment, encamina els interessos dels alumnes que moltes vegades són tant entusiastes que perden una mica la direccionalitat d’allò que volen conèixer.

A nivell organitzatiu majoritàriament s’ha treballat en grups cooperatius i d’experts de tal manera que cada grup s’encarregava d’una part del projecte. Hi havia grups que s’encarregaven de muntar el viatge per conèixer Juan Mata (col.laborador de Tonucci de Granada) i altres organitzaven un viatge per anar a Itàlia a conèixer a Francesco Tonucci. També hi havia un grup d’experts que organitzava la possible visita de Tonucci al nostre municipi (Sant joan de Vilatorrada).

També s’han organitzat xerrades amb pares/mares i coneguts de l’escola relacionats amb el projecte (agència de viatges, revisor de tren…)

Si haguéssim de fer una síntesi de la metodologia i agrupacions més habitual serien els grups col.laboratius i la recerca, tractament de la informació per part del grup d’experts i després posada en comú amb tot el grup per compartir el coneixement.

Mantenint aquest enfoc metodològic, l’objectiu principal aquest curs és extendre la metodologia i els “micro-projectes” al llarg de tota l’escola i que passin a ser una realitat quotidiana del centre.

METODOLOGIA

Al llarg del projecte s’han fet servir diferents mètodes de treball. S’ha propiciat el treball grupal, el treball en petit grup, per parelles i també individual. El fet de treballar en diferents agrupaments ajuda a l’alumne a saber escoltar als altres i també saber argumentar les seves idees. El treball individual ens ajuda a veure en quin punt està cada alumne, els ajuda a reflexionar i adonar-se del seu propi procés d’aprenentatge.

La mestra escoltava les propostes i intervencions dels alumnes, i retornant  aquestes aportacions en forma de pregunta o dubte ens ajudava a mantenir viu l’interès del tema i a seguir investigant.

Per investigar també hem fet servir diferents vies i hem compartit  tot el que hem anat cercant: comprovant si era la mateixa informació, si algú aportava més dades, què ens semblava més interessant per continuar aprofundint…

Com en tots els projectes, tot i haver un tema principal, en aquest cas relacionat amb el coneixement  del medi natural i social, ens ha permès treballar moltes competències d’aquest àmbit però també de l’àmbit de llenguatge, matemàtic, d’aprendre a aprendre…

 

Metodologia

Hi ha diversitat d’activitats: individuals, en parelles i en grup. Els grups són  heterogenis basats en l’observació prèvia que s’ha efectuat durant la fase d’exploració.

 

La fase d’exploració es treballa a través d’unes activitats penjades al Moodle i que ells les han de realitzar al seu dossier individual. Les sessions de treball estan pautades i cadascú ha de fer la seva aportació i treball propi tot i que abans, han de consultar les respostes, opinions o dades als membres del seu grup.

I, per últim, tenim la fase de realització, la fase més important del projecte. Després d’uns minuts previs on l’alumne decideix què farà a cada sessió i també, del repartiment de les tasques, en grups de quatre alumnes han de realitzar el producte final.

La temporització estarà definida pel professorat, les tasques estan mínimament pautades de tal manera que l’alumnat les pugui fer en funció dels seus interessos.

La recerca s’introdueix a partir de la fase d’exploració i s’allarga fins la fase de realització. Les activitats són pautades, però obertes a possibles derivacions i modificacions. Malgrat ser pautades, hi ha un ventall de possibilitats, oportunitats i eleccions àmplies.

Els espais per compartir el procés, els dubtes i les posades en comú es fan a l’aula i a través del Drive, entre ells i el professorat.

Presentacions

I arribats a l’última sessió és el moment en que els nostres alumnes donin a conèixer les seves habilitats culinàries, però abans de fer el tastet cada grup procedirà a mostrar a la resta dels companys i companyes tot el procediment. Aquesta tasca ja la tenien present des del començament del projecte i per aquest motiu han anat enregistrant tots aquells aspectes importants a tindre en compte durant el procés: ingredients i estris de cuina utilitzats, procediment d’elaboració, resultat final… Cal remarcar que el suport logístic dels familiars a casa ha estat important, ja que es tracta d’alumnes de 1r d’ESO que molts d’ells no hauran cuinat mai. D’aquesta forma el que s’aconsegueix és una implicació en el projecte de les famílies i una major motivació per part de l’alumnat, per tant l’aprenentatge serà més efectiu.

Amb tota aquesta informació recopilada a la cuina de cada casa, cada grup va tenir una sessió per poder preparar una presentació digital amb la finalitat mostrar tota la tasca duta a terme. Sempre hi ha alumnes que necessiten perfilar aquesta presentació i, llavors, ho van acabar d’arrodonir a casa. També els hi va passar a aquells que no van disposar del temps suficient per acabar-ho a l’aula.

La presentació s’ha dividit en dues parts: en la primera els alumnes han explicat l’elaboració de la recepta en anglès (dificultat addicional que se’ls demana) i en la segona part cada grup ha fet una mica de valoració del projecte en si i del seu propi treball.

Tot seguit, i una vegada acabades totes les exposicions, els alumnes i els professors presents han gaudit dels saborosos microorganismes.

TdS 3r “La mineria a Súria” : Metodologia

(escrit pel Joan Adam)

La proposta de renovar el Treball de Síntesi va partir de les reunions de l’Equip Docent de 3r d’ESO a partir de la valoració de l’antiga proposta i la voluntat de formular-ne una més participativa a on l’alumnat tingués la iniciativa.

L’Equip Docent de 3r està integrat per professorat de diferents especialitats i que pertany a Departaments educatius diferents. Van ser els Departaments educatius els qui van formular les propostes de les seccions per tal que tinguessin un ventall de continguts d’àmbits diferents.

Les propostes dels Departaments van retornar a l’Equip Docent que decidí la seva distribució en les seccions i proposà les diferents xerrades que havien de servir d’introducció: «Formació de l’anticlinal surienc», «Els inicis de la mineria i la descoberta de la potassa» i «Mineria i respecte al medi ambient».

Des de la Coordinació Pedagògica es cercà els diferents ponents de les xerrades. Així mateix s’acordà amb l’empresa ICL la visita al pou d’extracció de Cabanasses, la visita a la planta de cristal·lització per part d’un grup reduït i la visita a les antigues instal·lacions de l’anomenat Pou 4, on en l’actualitat es porta a terme part de les activitats del Cicle Formatiu d’Excavacions i Sondatges impartit a l’INS.

Els tutors, per la seva part varen formar els grups de treball i van introduir el nou format de Treball de Síntesi a l’alumnat.

D’altra banda es necessità la col·laboració del Departament de Llengües estrangeres i de Tecnologia per tal de preparar l’alumnat en el maneig dels programes d’edició de vídeo i de subtitulació.

La metodologia de preparació del Treball de Síntesi va necessitar de la implicació de tot el professorat i els Departaments educatius del Centre. Aquesta implicació del professorat és imprescindible per tal que el treball arribi a bon port.

COCREAPATI

El nou projecte del pati volem que sigui un projecte comú amb tots els membres de la comunitat educativa, per tant,  abans de començar amb la creació del nou pati vam decidir crear una comissió que impliqués tant famílies, infants com mestres.

A partir d’aquí vam fer la primera trobada amb les famílies, infants i mestres que volien participar en aquesta comissió. En aquesta trobada les mestres vam explicar una mica quin era l’objectiu d’aquesta comissió i els passos a seguir per dur a terme el projecte. Al final de la trobada es va decidir fer un mural on es poguessin penjar diferents imatges, idees…del què voldríem el nostre pati.

Es va penjar un mural a l’entrada de l’escola on totes les famílies, infants i tot l’equip educatiu pogués deixar les seves idees. Després d’uns dies, la comissió es va tornar a reunir per extraure’n els diferents espais i començar a pensar quins espais i on es voldrien col·locar.

Ara el següent pas, seria convocar una assemblea amb tota la comunitat educativa.

Creació dels espais d’aprenentatge

Cada aula s’ha dedicat durant tres mesos a crear el seu espai:

-Els petitons d’educació infantil van decidir i van muntar l’espai de psicomotricitat amb diferents materials per fer equilibris, per amagar-se, per enfilar-se…

– Els/les alumnes de cicle inicial van estar pensant què necessitarien  i com organitzarien l’espai de construccions per construir, crear, inventar… amb material divers: fustes, legos, caixes, material reciclat…

-Els nens i les nenes de cicle mitjà s’han encarregat de confeccionar un nou espai científic. Un espai on a partir d’un mètode científic, poder experimentar, investigar,  indagar i crear lliurement amb material de laboratori, reciclat, noves tecnologies i robòtica.

-Els/les grans que fan cicle superior han estat creant l’espai del taller de fusteria. Gràcies a la col·laboració familiar de la classe s’ha pogut aconseguir diferent mobiliari i material.

-Des de les sessions de música els nens i les nenes van decidir crear un nou espai a l’aula de música: L’espai d’expressió corporal i musical.

Metodologia

La tasca de creació de petits grups (de 4 a 5 persones) va recaure en el tutor i vam prioritzar el criteri de l’heterogeneïtat. Aquesta fase ens resulta molts cops complexa perquè no és fàcil trobar un equilibri entre els alumnes i, encara menys, que puguin gestionar els seus rols i responsabilitzar-se per igual de les tasques encomanades.

Les tasques que vam dissenyar tenien bàsicament tres finalitats: familiaritzar els nostres alumnes amb un paisatge i un entorn ben diferent al seu, aplicar els seus conexements previs a una activitat pròpia d’un context real i, en tercer lloc, fer una anàlisi comparativa de dos paiatges (Cardona i el Delta de l’Ebre).

Els alumnes van treballar part de les tasques a l’aula amb llibertat de moviments per fer cerca i consultar material.

Anella verda metodologia

METODOLOGIA

Breu descripció del projecte:

– L’Anella Verda de Manresa és un projecte que pretén aproximar els alumnes a una realitat propera a través d’una descoberta general de l’entorn.

 

– La planificació del projecte es divideix en tres fases, repartint en elles les diferents sessions de dues hores de durada cadascuna:

 

1- Fase d’introducció on s’introdueixen i es recorden les tècniques i estratègies de treball cooperatiu i les principals eines informàtiques que els poden servir pel desenvolupament del seu projecte en grup. Algunes d’aquestes eines són: Geocatching i Google Earth, Wikiloc, crear codis QR.

 

2- Fase d’exploració on s’introdueixen els principals continguts teòrics afavorint el treball cooperatiu i l’autoaprenentatge. Són continguts relacionats amb l’Anella Verda de Manresa que s’engloben en quatre blocs: la dinàmica externa del Planeta; l’estructura dels ecosistemes; la geografia humana; i les construccions al món rural.

 

3- Fase de realització on per grups desenvolupen el seu propi projecte. El tema del projecte és lliure però sempre emmarcat i lligat a l’Anella Verda, i guiat pel professorat. L’objectiu és la consecució d’un producte final que, a tall d’exemple, pot anar des de la creació d’una maqueta sobre construccions rurals o ecosistemes de ribera; una publicació o producte audiovisual sobre qualsevol de les temàtiques relacionades; la creació d’un herbari, d’una pàgina web o de qualsevol altre suport per divulgar aspectes de l’Anella Verda, o qualsevol altra iniciativa que els alumnes hagin proposat i s’hagi mostrat viable i d’efectiva realització.

Projecte de 5è “La fira”

Comença la festa pedagògica d’intentar treballar transversalment les àrees de català, castellà, coneixement del medi, matemàtiques, anglès i plàstica; al mateix temps l’aventura pels alumnes.

L’Assemblea acaba creant tres focus de venda, però el mestre veu dos focs més per apagar.

Hi ha cinc blocs que funcionen de forma paral.lela i alhora dins l’aula :

1) La botiga de segona mà

2) Sabons artesanals

3) Decoració nadalenca

4) Els permisos

5) El cartell