La veu dels alumnes

Pel que fa a l’alumnat, el curs passat, quan es va dur a terme el projecte, van respondre tots ells molt positivament i amb molt d’entusiasme. També vam constatar que el fet de treballar per projectes ajuda molt a arribar a tots els alumnes (inclusió).

Per a aquest curs, ens plantejàvem la millora de la part programativa del projecte (planificació , programació, evidències avaluatives ja programades….

Tal i com s’ha treballat durant aquest curs a les trobades de xarxa, una bona programació i planificació del projecte pot facilitar que tot plegat surti millor i més ben lligat amb el currículum i per tant és aquí on també volem fer incidència.

Per comprovar aquest darrer element enllacem la programació elaborada sobre el projecte del curs passat.

PROGRAMACIÓ PROJECTE XCB tonucci

 

LA VEU DE L’ALUMNAT

APRENEM, TREBALLEM SEMPRE EN CONTACTE AMB VIVÈNCIES REALS. DONEM SENTIT A LES HABILITATS I CONTINGUTS QUE APRENEM, VEIEM PER A QUÈ ENS PODEN SERVIR.

Valorem molt posititvament el grau de motivació de l’alumnat per aquest projecte que se senten tan seu, els ha permès poder escollir en quin grup treballaran per arribar a un repte amb finalitat comuna, poder participar en l’assemblea per arribar a acords, sempre partint del propis interessos.

La preparació d’una fira per poder obtenir uns ingressos que es destinaran a unes colònies on tothom hi té cabuda i la preparació, a final de curs, de la fira de l’aprenentatge per tal de que el seu projecte tingui projecció cap al poble de Navàs. Tot això els omple de satisfacció perquè ha sorgit d’un interès comú d’aula i treballen cadascú en el seu equip per a una finalitat comuna.

Se n’adonen que EL COM ARRIBAR-HI (procés)  és tant o més important que EL QUÈ (producte final).

La veu dels alumnes

En general els alumnes han estat contents del projecte que han desenvolupat, tot i que molts cops costa canviar dinàmiques. Canviar la metodologia suposa un canvi de mentalitat tant per part del profesorat com per part dels alumnes. Potser el que més els costa d’acceptar és el procés d’avaluació perquè no estan acostumats a les rúbriques i, sobretot, no estan acostumats a compartir l’avaluació amb els professors. Han de començar a canviar la visió que tenen del docent i a deixar de veure’l com el posseïdor absolut de la veritat; han de considerar-lo com un acompanyant en el seu procés.

A alguns alumnes, especialment als més autònoms, també els costa gestionar el treball en equip i, sobretot, el fet de no ser sempre avaluats de forma individual. Són alumnes més centrats en els resultats que ens els processos.

En definitiva, el canvi metodològic és una tasca conjunta que, si sabem gestionar-la bé, ens permet treballar amb més implicació per part de l’alumnat per tal que es converteixi en el centre de l’aprenentatge. Els reptes sempre costen però, amb el Projecte Delta, hem pogut veure treballar de forma motivadora molts alumnes que en una classe ordinària sembla que no existeixin.

Veu dels alumnes, els aprenentatges.

Un cop acabat el projecte es torna a passar un altre cop l’avaluació inicial als alumnes per tal de poder veure els resultats d’aquests.

En aquests ocasió, la majoria dels alumnes han contestat totes les preguntes. Per començar sabien el nom dels dos instruments, cosa que en un principi molts alumnes no el sabien, sobretot el calidoscopi, que era el nom que menys coneixien els alumnes.

La segona pregunta, «Perquè et sembla que s’utilitza»; el pal de pluja molts ja sabien que era un instrument de música, en aquesta ocasió el alumnes ja ho tenien clar, en general han especificat que era de percussió i que es feien servir en països on hi ha indígenes.

A la pregunta «Creus que es pot construir amb altres materials?» ho tenien molt clar que si, s’encordaven del material que havien utilitzat, els van anomenar tots. Sabien també com era el seu funcionament, com és que feia soroll o perquè feia les figures del calidoscopi.

En general, estaven molt contents dels seus instruments, s’hi van esforçar molt i van voler que quedessin xulos per poder-los presentar davant de tothom. Molts es queixaven que el calidoscopi era bastant difícil de fer i que els havia costat bastant entendre les instruccions amb anglès, però que al final ho havien aconseguit.

Alguns van arribar a la conclusió que també hi ha d’altres joguines o instruments que també es podrien fer amb material reciclat i que ells mateixos els podrien construir.

Sorpreses!!!!!

Durant el procés de creació del Calidoscopi del Pal de pluja, s’ha pogut fer una observació directe, sobre les diferents reaccions que han tingut els alumnes durant aquest procés. També ha anat molt bé l’enregistrament de vídeos i les fotografies.

El primer dia, els alumnes es van sentir decepcionats, ja que es van trobar que no tenien prou material per començar a treballar. Van poder descobrir la seva primera errada, o dit d’una altra manera van tenir la primera sorpresa!!!!, no haver-se reunit el grup abans per posar en comú el material que tenien, i així poder buscar el material que necessitaven. Així doncs, el primer dia de projecte el van perdre. Això els va obligar durant la resta de dies a treballar més depresa per poder arriba al final amb la feina feta.

Tot i així, els alumnes van saber reaccionar bé, van veure que havien fallat i això els va motivar més per treballar sense perdre temps i organitzar-se millor. El treball de la resta de dies va ser intens.

Durant la setmana els alumnes van tenir altres sorpreses, ja que una de les coses que els va cridar molt l’atenció va ser el Pal de pluja, tenien la idea alguns, que perquè sonés s’havien de clavar claus al tub, per tal que quan el material de dins el féssim caure fes soroll al xocar amb els claus. Però la proposta que teníem el professors era una altra; consistia en posar dins el tub unes boles de filferro, el qual van poder observar que feia el mateix efecte.

També els va sorprendre molt la construcció del calidoscopi, per una banda no els semblava que fos tant complicat muntar-lo i l’altre van veure l’efecte que tenien els miralls dins del tub per tal que es produís l’efecte esperat.

Molts dels comentaris dels alumnes eren: no hem pensava que es construís d’aquesta manera, jo hem pensava que tindríem claus i resulta que hem fet servir filferro, que complicat ho trobo, deixe’m el celo, espera que t’ajudo, mira que fàcil és,…….

“Mola” treballar així

Per a fer aquest article vàrem recollir algunes frases dels propis alumnes que creiem són prou clares per il·lustrar aquest apartat:

-“M’ha sorprès veure que he treballat molt bé amb companys/es que no havia treballat abans”.

-“Mola treballar així”.

-“Cada vegada fa menys vergonya explicar el què descobrim i els errors davant els companys”.

– “Ens agrada veure-ho exposat per l’escola”.

-“La nota que ens posem nosaltres serà la de veritat?” (Riures i sorpresa al veure que tant alumnes com mestres coincidim bastant amb els resultats numèrics quan compartim les notes oralment).

-“No ha estat difícil fer aquest treball en grup sense rols definits” (En treballs en grup previs s’havien usat rols com científic, mediador, escriptor, material,…).

-“Ens agradaria fer més treballs d’aquest tipus”.

Frases prou clares per prendre’n nota!

Què en pensem?

Recull dels comentaris dels alumnes de 3r. d’ESO en les seves autoavaluacions:

“Quan ens ho van explicar em va semblar molt complicat, però al final ha estat fàcil”

MARC

” Hem cooperat molt entre nosaltres, però en algunes ocasiona hem perdut el temps” NEUS

“Crec que aquest model de crèdit s’ha de seguir”

BOGDAN

” M’ha agradat molt aquest crèdit perquè ha sigut divertit i molt diferent als altres que havíem fet” BERTA

“Molt ben muntat i organitzat, bon mètode de treball”

NIL

” No és que m’hagi entusiasmat, però ha estat molt millor que els altres anys i espero que els crèdits següents siguin d’aquest estil”

BIEL

” No crec que el projecte en si m’hagi aportat res, però el fet que tots els grups ens hàgim hagut de coordinar crec que ens ha ensenyat a treballar en grups més grans” MARTÍ

“Al principi ha estat un caos, però ha mida que ha anat passant la setmana tot ha anat millorant”

DUNA

“Ha sigut un projecte i un bon entrenament per el futur laboral, encara que hi hauria d’haver aspectes més pautats”

NOEMÍ

El crèdit de síntesi no ha estat molt pesat i hem après molt” ELÍAS

TdS 3r “La mineria a Súria” : Què en pensen els alumnes? (3a part)

(escrit pel Jan)

La mina es una cosa que tenim habituada, ja que cada dia veiem els pous, les xemeneies o la gran muntanya de sal. Però durant aquest treball hem apreciat significatius però importants detalls del dia a dia de la mina. Mitjançant un vídeo, hem explicat la història de la mina (des de el descobriment de la potassa fins a l’actualitat), també hem comentat l’impacte que la mina té sobre el medi ambient, hem conversat amb persones que viuen o vivien de primera mà la mina i per finalitzar també hem parlat amb gent del poble que viu els efectes de la mina de manera indirecta.

TdS 3r “La mineria a Súria” : Què en pensen els alumnes? (2a part)

(escrit per la Marta, l’Anna, la Laura, la Berta i la Ylei)

Vam començar el 14 de Juny a fer el treball de síntesi i ho vam haver de tenir
acabat el 20 de Juny.
En el mateix dia, vam tenir tres xerrades, la primera va ser sobre el medi ambient, la segona, d’història i la tercera, de geografia. En totes elles vam haver d’escriure apunts per després poder realitzar el nostre treball. En el següent dia vam anar a visitar la mina per dintre. Vam marxar a les 8 de l’institut amb autobús cap a la mina de Cabanasses a visitar el pou 2 i 3 i llavors vam anar al pou 4 amb autobús. El dissabte vam quedar pel matí per acabar de fer la part escrita. Vam fer la Mineria de Súria i el Projecte Phoenix. Els altres apartats ens vam haver d’esperar fins el dilluns per poder gravar les entrevistes.
Dilluns va començar l’horari de mitja jornada, començàvem l’institut a les 8 i
acabàvem a les 12:30. Vam haver de dinar a l’institut i vam estar tota la tarda fent entrevistes i el treball. Des de les 12:30 fins les 3 vam estar gravant per fer el treball, llavors vam estar a les 3:30 a Callús per entrevistar a l’Esther Pérez i quan vam acabar vam tornar als horts de Súria per poder entrevistar al miner jubilat, l’avi de l’Anna.
A les 5 vam anar a la plaça de la Serradora per anar a buscar a la Yilei. Llavors vam anar a casa de la Anna un altre cop per passar les fotos de la càmera al ordenador per poder fer el nostre audiovisual. La Yilei va fer la seva part del treball i li vam haver d’ensenyar a pronunciar algunes paraules en català i en castellà perquè no li sortien i ens vam riure molt perquè deia paraules que ni existien. Com que ens va sobrar una mica de temps vam poder banyar-nos a la piscina de l’Anna que va ser molt divertit.
El dimarts vam haver d’entrevistar al Jesús Migueles ja que ens falta algun miner que actualment treballés en la mina. Després vam haver d’acabar de fer el muntatge i arreglar algun detall que no quedava del tot bé per així dimecres tenir-ho ja tot preparat.