Els nens i nenes d’EI5 van iniciar el projecte que girava entorn del Cosmocaixa partint d’una de les categories del mapa conceptual: les olors. Primerament, van realitzar una conversa a partir de la qual la mestra es va situar en els coneixements previs que tenien els alumnes en relació a aquest tema. La conversa va derivar a com sentíem les olors i a quines coses feien olor, és per això que va sorgir la proposta de fer un taller d’olors on els infants es van organitzar per portar diferents elements que fan olor. En aquest taller espontàniament els nens i nenes van començar a tastar alguns dels ingredients que havien portat, de manera que van començar a experimentar amb un altre sentit encara que ells/es no en fossin conscients. Així doncs, l’endemà es va explicar el conte “El país dels 5 sentits” on van poder relacionar les experiències viscudes amb l’activitat del taller de les olors amb els sentits implicats, i on en van poder conèixer de nous, que van seguir experimentant amb diverses vivències que es van plantejar.
Amb aquest exemple podem veure que moltes vegades la informació que necessitem per avançar en el projecte la proporcionen els mateixos alumnes, d’una manera guiada per la mestra o a vegades sorgeix de forma lliure i espontània com quan van començar a portar llibres de dinosaures, dinosaures de joguina… i el projecte va derivar cap a aquest altre tema. En aquest cas, volien saber com era d’alt un Brontosaure i van trobar en un dels llibres que mesurava 4 metres d’alçada. Però, què són 4 metres d’alçada? Com ho podem descobrir? Quant medim nosaltres? (…) És a partir de preguntes com la mestra va regulant el procés d’aprenentatge per tal que aquest vagi progressant, intentant que siguin els infants qui aportin les propostes; en aquest cas van decidir dibuixar-se en un paper i ajuntar les diverses siluetes per saber quants nens junts mesuraven igual que un Brontosaure.
Quan es tracta d’aspectes més concrets ho busquem a Internet, en llibres, ho preguntem a les famílies… i quan es tracta d’un tema més ampli que desconeixem busquem si podem fer alguna visita en algun espai de l’entorn proper (museu, biblioteca…) o ens posem en contacte amb algun expert en el tema que pugui venir a l’escola. Tot i així, hem observat que sempre és més significatiu pels infants si es tracta d’una descoberta realitzada per ells mateixos d’una manera vivencial, tal com ha passat amb l’alçada del Brontosaure.


Tal com s’observa en la implementació del projecte d’EI5, l’autorregulació de l’alumnat es porta a terme mitjançant les converses prèvies i posteriors a la fase d’experimentació. El mapa conceptual és una eina que també ajudar a fer-los conscients de manera visual del procés d’aprenentatge que estem realitzant, tot plasmant-hi les diverses conclusions que anem obtenint.
Finalment, en relació a la documentació, fem molt ús de les fotografies que realitzem al llarg de les activitats. Generalment la mestra prepara els fulls de documentació amb una estructura molt clara per tal que siguin els mateixos nens/es qui plasmin sobre paper allò que hem portat a terme de manera vivencial: algunes vegades enganxen les fotografies en forma de seqüència, d’altres vegades a partir de les fotos escriuen la conclusió, relacionen les fotos amb les paraules clau… Així és com integrem la lectoescriptura en el projecte d’una manera funcional i contextualitzada pels infants.