COM AVALUEM EL PROJECTE?

La realització del projecte l’avaluem bàsicament a partir de l’observació diària, de les transcripcions de les converses que fem amb els infants i també mitjançant les seves produccions (fulls de documentació). És així com valorem el procés d’aprenentatge que segueix cada nen/a.

D’altra banda, al final del primer i del tercer trimestre cada alumne fa una carta pels seus pares/mares on explica quines coses li agrada fer a l’escola, què hi aprèn… En aquesta carta també es parla del projecte, de manera que fent la pregunta oberta “què hem descobert amb el projecte?” el nen/a explica els seus aprenentatges que nosaltres transcrivim. Aquest és un moment d’autoreflexió i ajuda a la mestra a comprovar, de manera individual, la significativitat dels aprenentatges pels alumnes i en quina mesura aquests han estat assolits.

ÉS HORA DE CONCLOURE EL PROJECTE!

El fet de concebre el projecte com un sol camí que es bifurca en diferents temes que es van relacionant entre si al llarg del curs, fa que el producte final sigui el recull de les descobertes documentades pels nens i nenes. Així doncs, no s’estableix un repte a assolir en relació a crear algun producte, sinó que els reptes són més conceptuals: resoldre els dubtes i les qüestions que ens anem plantejant.

Aquest recull de descobertes es dóna a les famílies al finalitzar el curs escolar. Tot i així, es dóna molta importància al procés més que al producte final. És per això que, al llarg del curs, es va penjant a la web de l’escola com va evolucionant el projecte tot documentant-lo amb fotografies. D’aquesta manera els infants poden compartir més fàcilment amb les seves famílies allò que passa a l’escola en el moment en què passa, resultant així més significatiu per a ells/es.

A final de curs, un cop tancat el mapa conceptual, cada grup l’exposa davant de la resta de companys del cicle; en aquest cas EI5 l’exposa davant d’EI3 i EI4, compartint així les seves descobertes amb els companys i prenent més consciència dels seus aprenentatges.

PASSEM A L’ACCIÓ!

Els nens i nenes d’EI5 van iniciar el projecte que girava entorn del Cosmocaixa partint d’una de les categories del mapa conceptual: les olors. Primerament, van realitzar una conversa a partir de la qual la mestra es va situar en els coneixements previs que tenien els alumnes en relació a aquest tema. La conversa va derivar a com sentíem les olors i a quines coses feien olor, és per això que va sorgir la proposta de fer un taller d’olors on els infants es van organitzar per portar diferents elements que fan olor. En aquest taller espontàniament els nens i nenes van començar a tastar alguns dels ingredients que havien portat, de manera que van començar a experimentar amb un altre sentit encara que ells/es no en fossin conscients. Així doncs, l’endemà es va explicar el conte “El país dels 5 sentits” on van poder relacionar les experiències viscudes amb l’activitat del taller de les olors amb els sentits implicats, i on en van poder conèixer de nous, que van seguir experimentant amb diverses vivències que es van plantejar.

Amb aquest exemple podem veure que moltes vegades la informació que necessitem per avançar en el projecte la proporcionen els mateixos alumnes, d’una manera guiada per la mestra o a vegades sorgeix de forma lliure i espontània com quan van començar a portar llibres de dinosaures, dinosaures de joguina… i el projecte va derivar cap a aquest altre tema. En aquest cas, volien saber com era d’alt un Brontosaure i van trobar en un dels llibres que mesurava 4 metres d’alçada. Però, què són 4 metres d’alçada? Com ho podem descobrir? Quant medim nosaltres? (…) És a partir de preguntes com la mestra va regulant el procés d’aprenentatge per tal que aquest vagi progressant, intentant que siguin els infants qui aportin les propostes; en aquest cas van decidir dibuixar-se en un paper i ajuntar les diverses siluetes per saber quants nens junts mesuraven igual que un Brontosaure.

Quan es tracta d’aspectes més concrets ho busquem a Internet, en llibres, ho preguntem a les famílies… i quan es tracta d’un tema més ampli que desconeixem busquem si podem fer alguna visita en algun espai de l’entorn proper (museu, biblioteca…) o ens posem en contacte amb algun expert en el tema que pugui venir a l’escola. Tot i així, hem observat que sempre és més significatiu pels infants si es tracta d’una descoberta realitzada per ells mateixos d’una manera vivencial, tal com ha passat amb l’alçada del Brontosaure.

Tal com s’observa en la implementació del projecte d’EI5, l’autorregulació de l’alumnat es porta a terme mitjançant les converses prèvies i posteriors a la fase d’experimentació. El mapa conceptual és una eina que també ajudar a fer-los conscients de manera visual del procés d’aprenentatge que estem realitzant, tot plasmant-hi les diverses conclusions que anem obtenint.

Finalment, en relació a la documentació, fem molt ús de les fotografies que realitzem al llarg de les activitats. Generalment la mestra prepara els fulls de documentació amb una estructura molt clara per tal que siguin els mateixos nens/es qui plasmin sobre paper allò que hem portat a terme de manera vivencial: algunes vegades enganxen les fotografies en forma de seqüència, d’altres vegades a partir de les fotos escriuen la conclusió, relacionen les fotos amb les paraules clau… Així és com integrem la lectoescriptura en el projecte d’una manera funcional i contextualitzada pels infants.

COM TREBALLEM EL PROJECTE?

El desenvolupament del projecte es realitza diàriament, durant la primera franja matinal. Acostumem a treballar en gran grup, tot i que en alguns moments ens dividim per realitzar diverses tasques amb una mateixa finalitat:

Els alumnes de P5 encara s’estan iniciant en el treball en grup; a vegades els resulta una mica complicat organitzar-se i gestionar l’assignació de rols, tot i que amb la pràctica s’hi van habituant i van trobant les seves estratègies per treballar en equip. En aquest sentit, valorem molt positivament el fet que hi hagi una reflexió prèvia en les activitats en grup on plantegem l’objectiu, els passos que creuen que han de desenvolupar per arribar a assolir aquell objectiu i com creuen que es poden organitzar. Al finalitzar les activitats en grup també acostumem a mantenir una conversa on parlem de si han assolit o no l’objectiu i el per què: què ha funcionat i què es pot millorar. Normalment s’observa que hi ha algunes dinàmiques que es repeteixen en determinats alumnes i es tracta d’una manera de ser crítics amb els altres i d’agafar consciència de l’actitud de cadascú envers els companys i la seva col·laboració amb la feina feta.

El lloc de trobada és la rotllana que fem cada dia al matí al voltant del mapa conceptual; aquest mateix espai és el que destinem a fer les converses on parlem sobre les hipòtesis, on compartim les descobertes i on sorgeixen nous dubtes per seguir abordant. Així doncs, en la nostra metodologia de treball no dissenyem tasques prèviament sinó que partim dels dubtes, inquietuds o motivacions dels infants per generar estímuls que els permetin seguir avançant a nivell de coneixements en aquell àmbit en què s’estigui investigant. Allò que sí que planifiquem és la documentació del procés de descoberta i de les conclusions obtingudes, que es desenvolupa amb la col·laboració dels infants i que conformarà el producte final. D’aquesta manera, a cada pas que avança el projecte hi ha tres moments: Un moment inicial on sorgeix el conflicte cognitiu, on es planteja una situació que resulta de gran motivació pels infants (a partir, per exemple, d’alguna cosa que porta un nen/a de casa…)… Un segon moment d’activitats més vivencials, d’investigació, d’experimentació… en relació a allò que volem investigar i, finalment, un tercer moment de conversa sobre les nostres observacions on intentem arribar a alguna conclusió. Normalment en aquesta última conversa acostumen a generar-se nous interrogants per seguir abordant i així encadenem el procés altre cop. La fase de documentació va acompanyant tot aquest procés.

COSMOCAIXA

Aquest projecte va dirigit al grup d’EI5, tot i que la línia exposada de treball per projectes és compartida a tot el cicle d’infantil. La planificació del projecte gira al voltant de dos punts clau: la sortida d’inici de curs al Cosmocaixa i la llibreta de continguts.

Per una banda, aquest curs vam buscar una activitat que generés diversitat d’estímuls als nens i nenes, a partir de la qual es pogués estructurar el projecte al llarg del curs. Aquesta activitat ha estat la sortida al Cosmocaixa: allà vam visitar una part del museu i vam realitzar l’activitat Clik.

Un cop a l’aula, vam fer el dibuix de la sortida i una pluja d’idees a la pissarra, observant així els interessos i els interrogants que es van despertar a l’alumnat amb tot allò que van veure i experimentar.
Aleshores vam escriure les idees en diferents cartellets, que els nens i nenes van estructurar en diverses categories. D’aquesta manera vam anar elaborant el mapa conceptual inicial.
És a partir d’aquest mapa que van sorgint conflictes, dubtes, interrogants, motivació per alguns dels elements que hi configuren… I són cadascun d’aquests conflictes, dubtes, interrogants… que sorgeixen espontàniament, els que esdevenen el motor del projecte.

D’altra banda, la llibreta de continguts és un punt de referència important per les mestres. Aquesta llibreta l’estem reelaborant aquest curs, degut a què veiem la necessitat d’obrir una mica més els continguts, plantejant-los per cicle i no per un curs en concret. Degut a què el projecte no és programat prèviament a la seva realització, la llibreta ens ajuda a orientar-nos a posteriori: D’una banda hi consta la descripció de les activitats que han sorgit numerades; d’altra banda hi consta la relació de continguts distribuïts per capacitats. Així doncs, un cop realitzada una activitat s’indiquen els continguts treballats amb el número de l’activitat que li correspon. Aquesta, doncs, seria la planificació per part del mestre, ja que s’observa molt clarament a nivell visual quins són els continguts més o menys treballats; el fet que la llibreta sigui cíclica permet que cada curs es revisi, oferint els estímuls que permetran a l’alumnat treballar les àrees menys contemplades fins aleshores.

A EI5 ja tenen el projecte engegat! I amb moltes ganes d’investigar, seguim avançant…!

QUI SOM?

Som l’Escola les Bases, una escola de nova creació de Manresa. Es tracta d’una escola d’una línia que va néixer el curs 2015-2016; així doncs, aquest curs hem completat el cicle d’Educació Infantil per encetar el curs vinent la Primària.

Estem consolidant mica en mica la línia d’escola que va enfocada al treball per projectes i als ambients. El treball de la Xarxa de Competències Bàsiques ens dóna pas a reunir-nos per a reflexionar i avaluar la nostra pràctica, i prendre les decisions que ens ajuden a enfocar i a precisar la nostra línia metodològica. El terme “treball per projectes” és molt ampli i es pot entendre de moltes maneres diferents; nosaltres estem creant la que s’adequa millor a la realitat de la nostra escola, famílies i alumnes.

El punt de partida del treball per projectes és una activitat inicial amb l’objectiu d’oferir els estímuls que mouran les investigacions al llarg del curs. Enguany, hem anat al Cosmocaixa. En base a aquesta sortida inicial realitzem una pluja d’idees, que categoritzem configurant així el mapa conceptual inicial. Aquest mapa conceptual va evolucionant en funció del desenvolupament del projecte; és el punt de referència on plasmem les nostres descobertes i on, alhora, establim relacions entre els diversos conceptes que anem treballant.

Aquest és el segon curs que estem aplicant aquest enfocament del treball per projectes; aquest any ens estan sorgint varis interrogants i propostes de millora que cal anar repensant i concretant. De la mateixa manera, estem projectant idees per encarar els projectes a Primària considerant la possibilitat d’atendre més d’un projecte dins l’aula ja que observem que hi ha molta diversitat d’interessos i de necessitats en l’alumnat. Estem en el procés de planificació de com donar resposta a totes aquestes inquietuds. Som-hi!!!