CANÇÓ DE ROCK AND ROLL: JOHNNY B. GOODE
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/R0YUA3yTUss" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Johnny B. Goode és probablement una de les cançons més escoltades, no només del rock and roll, sinó de tots els temps. Va ser escrita per Chuck Berry el 6 de gener de 1958 a Chicago, a la casa discogràfica Chess. La lletra està basada en el concepte de somni americà. Un noi afroamericà i pobre del camp, malgrat no saber llegir ni escriure, es converteix en una gran estrella del rock and roll gràcies a la seva constància. Possiblement aquesta cançó té una gran part d’autobiografia, però es diu que la gran inspiració va ser un pianista, Johnnie Johnson, amb el qual Berry va tenir una gran amistat. Pel que fa al cognom de l’heroi de la cançó, probablement prové de l’avinguda on va néixer Chuck Berry, Goode, a Sant Louis.
El riff introductori de Johnny B. Goode és el més conegut en la història del rock and roll. De la llista de les 500 cançons més bones de la història del rock, Johnny B. Goode està situada en setè lloc i, en la llista de les 100 millors cançons de guitarra de tots els temps, en el primer.
LA LLETRA
La lletra de Johnny B. Goode ens narra la història d’un afroamericà pobre que, malgrat no sàpiga llegir ni escriure, té un do per tocar la guitarra.
Al llarg de tota la cançó apareixen termes típics de les cançons de blues: Nova Orleans, les vies ferroviàries, cabanyes de fusta… Encara que Johnny B. Goode és una cançó de rock and roll, i com a norma general hauria de tractar temes d’adolescents, s’inspira en la dura vida de la majoria d’afroamericans. No obstant, Johnny B. Goode és un exemple de la voluntat d’integració racial per part del rock and roll, que era l’altre objectiu d’aquest estil a part de la realització dels teenagers.
JOHNNY B. GOODE
| Deep down Louisiana close to New Orleans Way back up in the woods among the evergreens There stood a log cabin made of earth and wood Where lived a country boy named Johnny B. Goode Who never ever learned to read or write so well But he could play the guitar just like a ringing a bellGo go Go Johnny go Go Go Johnny go Go Go Johnny go Go Go Johnny go Go Johnny B. Goode He used to carry his guitar in a gunny sack His mother told him “Someday you will be a man, Go go… |
Ben endins de Lousiana molt a prop de Nova Orleans, ben endins del bosc, entre les fulles,Hi havia una cabanya feta de terra i fusta, on vivia un noi de camp anomenat Johnny B.Goode,Que mai havia aprés a llegir o a escriure bé, però podia tocar la guitarra com si d’una campaneta es tractés. Go go… Solia portar la seva guitarra en un sac Go go… La seva mare va confessar-li: “Algun dia Go go… |
ANÀLISI MUSICAL
Aquesta cançó està pensada per ser interpretada per una veu, una guitarra, un baix i percussió. Aquest cop el més important no és la melodia de la veu. És la progressió dels acords, la història que narra i la simplicitat captivadora de la guitarra -que repeteix tota l’estona la mateixa frase- el que ressalta la cançó. El compàs és de 4/4 i la tonalitat de La Major.
L’estructura de la cançó és molt simple. Comença amb un riff introductori i segueix amb tres estrofes -de tres versos cada una- on s’explica la història del personatge de la cançó. Entre estrofa i estrofa apareix un pont que sempre és el mateix. Tan les estrofes com el pont segueixen la típica estructura de blues. Per tant, la seva progressió d’acords és de I, IV i V: en el primer vers trobem La 7; en el següent, Re 7 i La7, i a l’últim, Mi 7, (Re 7) i La 7.
Pel que fa al ritme, les úniques figures que apareixen a la cançó són negres i corxeres amb silencis de negre i blanca.
 |