COMPOSICIÓ DELS ESPIRITUALS
És important saber que la composició dels espirituals es va anar formant per la influència de tres cultures diferents. Són europees en estil i patró: les melodies són simples -segueixen les escales europees que ja s’han anomenat en el country- , l’estructura segueix normalment el lining-out escocès i el ritme no és sincopat. Per altra banda, són nord americanes perquè sorgeixen de la cultura popular nord americana i finalment, africanes per la seva interpretació. La seva naturalesa estàtica i tendent a induir el trance tenia evidents vincles amb els costums africans, com el cant improvisat antifonal[1], els crits, les salmodies i els espasmes involuntaris dels membres posseïts de les congregacions.
També cal remarcar la seva forma típica: una línia alternant i una tornada que permetia una repetició sense límits -costum escocès del lining-out (respostes)-.
[1] L’Antífona és una forma musical y litúrgica pròpia de totes las tradicions litúrgiques cristianes, i que consisteix en un vers o oració curta i amb melodia pròpia que es canta abans i després de un versicle d’un càntic, un o un salm.