LES WORKSONGS I ELS HOLLERS: EL CANT DEL TREBALL
Un cop assentats els esclaus africans a Amèrica van aparèixer els hollers[1], o crits, i les worksongs[2], o cançons de treball. Els elements de l’estil holler que van acabar formant part del blues van ser l’elevat to de veu -com que els cantants sovint estaven sols i volien que se sentissin de lluny, normalment cantaven el més fort possible- i la seva classe de frase melòdica: es començava amb una nota propera a la més alta de la melodia i es descendia en intervals de tres notes. Per altra banda, els primers blues que mostren influència en els cants de treball utilitzen frases més curtes amb èmfasi en el ritme. Una forma per marcar aquest èmfasi era portar el ritme amb la guitarra.
Un exemple seria la cançó “Depot Blues” del cantant de Mississippi, Son House, que seguia el patró dels cants de treball omplint, amb una nota percudida a les cordes greus de la guitarra, les pauses a la frase vocal. Així doncs, el tempo d’una worksong s’aproxima al ritme de la tala de la fusta o de qualsevol altre treball per aconseguir que els moviments dels homes del grup de treball fossin simultanis. En els cantants de treball també es creava un esquema de crida i resposta entre el que cantava i els treballadors, que es veu reflectit en els versos de les cançons blues. El primer vers d’una estrofa de blues sempre és contestat per l’últim.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/8jN5vqEyV7g" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Son House – Death Letter
[1] El holler és el crit d’un treballador per comunicar-se amb els altres companys que hi ha escampats pels voltants. El holler és un cant de treball, un work song, interpretat per un sol individu, que parla de la feina o simplement anuncia als altres l’hora de menjar.
[2] Els cants de treball eren cantats pels mateixos esclaus de les plantacions per produir més. La música marcava un ritme a aquesta feina col·lectiva mentre que també ajudava a distreure del cansament i dels problemes. Els cants de treball tenien una estructura de crida i resposta: crida del que dirigia i resposta del grup.