APORTACIÓ DEL JAZZ
Del jazz, o més ben dit, de la seva vessant més orquestral, el swing, els instrumentistes de rock and roll n’agafen el rimshot de la bateria i l’slap del contrabaix.
| Rimshot. Drum tutor , How to do a rim shot. |
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/s9iaSp77xB8" width="425" height="350" wmode="transparent" /] |
| Slap | [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/54bz5yqN2IA" width="425" height="350" wmode="transparent" /] |
Les bateries, tal i com les coneixem avui en dia, apareixen en el món del jazz. En les big bands o marching bands, cada músic portava i tocava només un tambor. No obstant, quan els músics van començar a cobrar diners per tocar en els bars, la situació va canviar, ja que contractar diversos percussionistes resultava massa car. Així, solament un únic músic era l’encarregat de tocar tots els tambors i altres instruments de percussió. Per fer el seu treball més fàcil es va desenvolupar la bateria “moderna” en la qual el bombo i els plats de xoc (hi-hat) es toquen amb pedals i la resta de la bateria amb baquetes. Això va suposar uns intricats actes de coordinació per part del percussionista.
 |
| Parts de la bateria que es tocaven per separat en les primeres big bands[1]. |
Gene Krupa va ser un dels bateries més importants del segle vint. Va ser el primer, el 1927, a utilitzar el pedal per tocar el bombo en un kit de bateria. Més endavant, es va convertir en tota una estrella en l’orquestra de Benny Goodman; va definir el so de la bateria jazz i del que seria vint anys després, el rock and roll. Contràriament, ell ignorava l’accentuació als temps dèbils i el cert balanceig, swing, als forts. No obstant, interpretava amb un ritme complex i seguia la principal pauta del jazz: la improvisació. A més a més, va desenvolupar moltes de les tècniques dels hi-hats i va estandarditzar els noms i usos del diferents tipus de plats: ride cymbal, splash cymbal, crash cymbal, pang cymbal i swish cymbal. També va ser un gran precursor de la tècnica rimshot, que és el so produït al donar un cop fort i sec, alhora, a l’arc i al cap dels hi hats. Els rimshots es toquen sovint per produir una nota més accentuada i, per tant, es realitzen amb les dues baquetes, i tocats amb molta força. A partir de la publicació, el 1938, del seu mètode de bateria, Gene Krupa es va convertir en el model a seguir.
| Gene Krupa having A good time | [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/cHr4XQ9SEcg" width="425" height="350" wmode="transparent" /] |
Pel que fa al contrabaix, els instrumentistes del jazz van desenvolupar la tècnica slap, que consisteix en empènyer la corda fins que toqui el màstil del contrabaix produint un so alt percussiu “clack” o “slap” seguit del so suau de la nota del baix. El 1953, el baixista de Bill Haley and The Comets, utilitzava la tècnica del slap mentre jugava amb el seu instrument i el feia girar. Jimmy Blanton va ser un dels baixistes de jazz que més va utilitzar aquesta tècnica a la banda de swing de Duke Ellington.