REPULSIÓ DE TOTA CULTURA MUSICAL ANTERIOR

Així doncs, als teenagers no els satisfeia les formes sonores anteriors, les ignoraven per representar la cultura de masses oficials. Buscaven una nova música que correspongués amb la seva nova categoria social, buscaven una música diferent que els senyalés com a diferents. En principi el jazz hagués pogut complir aquesta funció al tractar-se d’un estil expressiu d’una cultura oprimida -la negra- a la que els joves -blancs i negres- s’aproximaven buscant un tret diferencial en gustos i actituds. No obstant, el jazz formava part d’una tradició musical preexistent i a finals dels anys quaranta va entrar en un ràpid procés de desintegració. Per una banda, les orquestres de swing es desmembraven després d’un període de gran èxit. Per altra banda, el bop, intent dels intèrprets negres per preservar el component racial d’un gènere que els blancs havien adoptat, va radicalitzar les postures de tal manera que va aconseguir només l’èlit cultural juvenil blanca, interessada tant en la música com en la seva aportació en la integració racial, però no a l’espectre cultural dels teenagers.